Article publicat en el llibret de la Falla Pes de la Fulla 2026
Els Furs promulgats pel rei Jaume I, el Conqueridor, i mantinguts per la resta de monarques de l’antic regne de València reconeixien la institució de l’esclavitud. La submissió de determinats grups de persones va ser una pràctica habitual durant els segles XIII-XVIII. A partir del segle XV, jugà un paper econòmic i social rellevant en la societat. Ja en el segle XVIII i, fins la seua abolició de fet, va esdevindre més residual.
Els esclaus no tenien capacitat jurídica pròpia i eren considerats, a efectes jurídics, com a béns mobles. Per tant, estaven subjectes al tràfic i comerç de les coses com una mercaderia més, igual com els animals o altres objectes de valor. Els seus propietaris, complint algunes restriccions morals i religioses, disposaven de la facultat de vendre’ls, cedir-los, baratar-los, llogar-los o alliberar-los.
L’origen dels esclaus que habitaren l’antic regne de València fou divers. Els provinents de l’Àfrica subsahariana i les illes Canàries eren introduïts, a través del tràfic d’éssers humans, pels mars Mediterrani i Atlàntic. També va haver-ne de musulmans capturats en guerres o moriscos separats dels seus pares; eslaus i russos procedents de l’Est d’Europa; tàrtars, grecs o turcs de les rutes comercials esclavistes del Mediterrani oriental. Així com, musulmans i jueus locals castigats per revoltes i guerres o condemnats judicialment a l’esclavitud.
Els ports de València, Dénia o Alacant es convertiren en centres neuràlgics del comerç d’esclaus. Este negoci estava controlat per mercaders locals i estrangers. Els esclaus podien treballar tant en els servicis domèstics com en treballs agrícoles. També realitzaven manufactures artesanals i, fins i tot, algunes dones, eren forçades a l’esclavitud sexual.
A través dels documents notarials conservats podem conèixer detalls com: el nom, l’origen, l’edat, el preu, l’estat de salut, les característiques físiques i la resta de condicions de les transaccions esclavistes. L’acte de manumissió els atorgava la llibertat per voluntat del seu amo, per compra o per conversió al cristianisme.
L’Església catòlica permetia estes pràctiques i,
alhora, recomanava el bateig i catequització dels esclaus. Amb això, estes
persones podien millorar la seua situació i disposaven d’un cert grau de
protecció. Els propietaris tenien l’obligació d’alimentar i vestir els seus
serfs, així com evitar-los tortures o morts injustificades. De vegades, com a
actes de pietat o penitència, els amos atorgaven la llibertat dels seus esclaus
en els seus últims testaments.
Relacionades amb Carcaixent també trobem, encara que escasses, algunes referències sobre l’esclavitud. En concret, exemples sobre batejos, catequització i enterros de serfs. La compra i venda d’un esclau d’Angola l’any 1676, propietat del rector mossén Pere Joan Garrigues i Armengol (1614-1685). Així com un poder per a la venda d’un esclau negre, propietat de Pasqual Albelda i Garrigues (1661-1712), fil de Nicolau Albelda, lo Polit, de l’any 1711.
Principalment, es tractava d’hòmens i dones negres joves «de raça de Guinea», de l’Àfrica subsahariana o central. Arran de l’expulsió dels moriscos de 1609, tot i la prohibició del virrei, Marqués de Caracena de «que los niños y niñas moriscos» que es quedaren «sean tenidos como esclavos», també trobem documentats alguns casos de xiquets menors fills d’alarbs o moriscos. Totes estes persones treballaven de criades de les famílies més benestants de la població: Talens, Albelda, Garrigues, Armengol, Gisbert, Selma, Casanoves, Dalmau, Gomis, Timor, Noguera, etc.
Batejos i catequitzacions
d’esclaus
AHPAC. Llibre de Batejos 1547-1581, sign. 1.1.2-01
1549 13 juliol «Disapte a xiij Juliol batejam
Perot Johan, fill de Elena, negra de Johan Gomis; foren compares Miguell
Talens, de Osset, Beltra Dalmau; les comares Cathalina, muller de Bernat
Garrigues; Leonnor, donzella, filla de Bertomeu Gomis, ferrer; bateja lo
Vicari.»
1556 12 d’abril «Dit
dia batejam @ Anthoni, negre de Johan Garrigues, del moli, quondam; foren
compares Luisa Garrigues, Andreua Albelda, de Miguell Timor; les comares la
Viuda Timora, la muller de Jeroni Garrigues, colmener; bateja lo Vicari.»
1564 13 novembre «Diumenge a 13 de novembre
catezizam a Pere Diego, negre, de Frances Talens, y Frances Berthomeu, negre,
de Berthomeu Armengol, de la Parreta; Foren conpares Bernat Talens, fadri, y
Pere Gomis, menor de dies; les comares Ysabet, muller de Cosme Garrigues, y
Ursola, muller de Joan Garrigues, Antich; catetiza lo Vicari.»
1564 24 novembre «Dia de Sancta Caterina
catezizam @ Anthoni, negre, de la viuda na Timora; fon padri Jaume Carbonell y
la comare Catherina, muller de Jeroni Timor; cateziza lo Vicari.»
1564 25 novembre «Diumenge @ 25 catesisam @
Antoni, negre, de Bertomeu Osset; fon son padri Berthomeu Gibert, del Almacera;
la comare Violant, viuda Anthoni Ferrer; catesisa lo Vicari.»
1564 25 novembre «En lo dia matex catesisam @ [en
blanc], canari, de Françes Gibert; son padri Andreu Armengol, son cunyat del
Gibert; la padrina Ursola, muller de Garrigues, Antich; catesisa lo Vicari.»
1564 4 desembre «Dia de Sancta Barbera catesisam
@ Maria, negra, de Bertomeu Talens, de Spunyes, y de Rafela; fon padri Bertomeu
Gibert, de les Vaques, y la padrina Catherina Timor y de Garrigues; catesisa lo
Vicari.»
1567 11 gener «En lo matex dia batejam a
Sabastia, negre, criat de Bernat Talens, fill del Sindich, fon conpare Johan
Osset la comare Johana Sanchis, muller de Bernat Talens, Sindich; bateja lo
Senyor rector.»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 177v, partida
8
1603 24 gener «A 24 de giner 1603 yo mestre Giner rector e batejat a Cathalina Josepha filla de Maciana la negra y de S. Berthomeu»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 252v, partida 28
1609 8 març «A 8 de març de 1609 yo mestre Berthomeu Giner, prevere ab llisensia del senyor oficial Casanova e bategat a Vicenta Maria, negra e esclava adulta de Francesc Noguera»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 303v, partida 65d
1614 4 setembre «A 4 de setembre 1614 bategi yo Pere Giner vicari a Miquel Geroni Symo turc de nacio, criat y esclau de Vicent Celma de edad de 25 anys padrins foren Berthomeu Casanoves y [Silvia?] Casanoves donzella»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 304r, partida 67d
1614 18 setembre «A 18 de setembre de 1614 bategi yo Pere Giner vicari a Salvador Joan, alarb de nacio y esclau de Macia Talens de edad de 5 anys, padrins foren Nicolau Gibert menor y Esperança Garrigues donzella»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 308r, partida 4
1615 7 gener «A 17 de giner 1615 yo mestre Berthomeu Giner Rector e batejat un esclau de Joseph Casanoves alarc de 7 anys, e nom March Anthoni, padrins Bernat Garrigues y Josepha Casanoves donzella»
AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 317v, partida 91
1615 6 desembre «Dit dia [6 de desembre] bategi yo el Dr. Pere Giner de llicencia del Sr. Official Serra dada a mossen Berthomeu Giner de paraula y en escrits a Pere Nicolau, esclau alarb de nacio, de edad de 11 anys, de Nicolau Gibert, padrins foren Nicolau Gibert menor y Ysabet Rubio y de Gibert»
AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 3r, partida 78
1616 28 octubre «A 28 de octubre de 1616 bategi yo el Doctor Pere Giner Rector a Pere Joan Symo, esclau de Berthomeu Albelda de Macia, de edad de 30 anys, natural de Alger, fonch batejat ab llicencia del Sr. Dr. Serra official y vicari general, padrins foren Macia Albelda menor y Ursola Albelda y de Gomis»
AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 5v, partida 22
1617 21 març «A 21 de mars de 1617 bategi yo el Dr. Pere Giner Rector a Ines Josepa filla de una esclava de Damia Noguera la qual se bateja de voluntad de sa mare, padrins foren Agosti Fluvia y Catarina Monroig y de Gibert»
AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 45r, partida 70
1622 3 agost «A 3 de Agost 1622 yo lo Dr. Ximen Perez Argent de Calatayud per estar detenguda de greu malaltia en lo llit una esclaveta de Damia Noguera filla de una alarba y tenir perill de la vida la bategi, en casa del dit Damia Noguera nomenas Isabet Joan Maria»
AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 46r, partida 82
1622 9 setembre «A 9 de setembre 1622 yo lo Dr. Ximen Perez Argent vicari de Carcaxent done los cathechismes y exorcismes a Isabet Joan Maria sclava de Damia Noguera la qual yo dit vicari estant detenguda de greu malatia en lo llit per necesitat la bategi. Foren padrins dels exorcismes y chathechismes Nicolau Gibert y Francisca Noguera donsella filla de Joan Noguera»
AHPAC. Quinque Libri 1730-1739. Llibre de batejos, foli 98, partida 74, sign. 1.1.1-09.
1736 12 juliol «Digous a dotze de juliol del
ayñ del Señor de mil cetzens trenta y sis yo el Dr. Vicent Talens, Prebere,
Retor de la Parroquial Iglesia de esta vila de Carcaxent, diocesis de Valencia,
bategi segons ritu de la Santa Romana Católica Iglesia á un moro esclau que á
estat de Juseph Planells, ferrer de esta dita Vila, de edad de uns trenta y
cinc ayñs, despues de averlo catechisat y encontrat en disposició de rebre el
dit Sant Sacrament, en virtud de comició del Molt Illustre Sr. Dn. Pere Antoni
Arenaza, Governador y Vicari General de este Arzobispat, per lo Illustrissim
Sr. Dn. Andreu de Orbe Lareategui, nostrom Arquebisbe. Li posí per noms Jusep
de Sent Pere Juan Mariano; foren padrins Jusep Garrigues, Alcalde de esta Vila,
y Maria Gibert, viuda de Antoni Pérez. Dr. Vicent Talens, Retor de Carcaxent.»
SoterrarS d’esclaus
AHPAC. Quinque
Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632,
foli 275v, partida 56, sign. 1.1.1-01
1615 4 juliol «En 3 chuliol soterraren a Vicenta esclava de Frances
Noguera»
AHPAC. Llibre Racional 1618, foli. 121, partida 36, sign. 23.16.0
1618 30 juny «Item @ 30 de Juny soterra lo Clero a Pedro criat sclau de Nicolau Garrigues soterrar general ab tot lo Clero ab lletania y tres misses cantades...»
AHPAC. Llibre Racional 1618, foli 123, partida 42, sign. 23.16.0
1618 12 juliol «Item @ 12 de juliol soterra lo Clero a Francisca esclava de Nicolau Garrigues soterrar general ab tot lo Clero ab una missa cantada...»
AHPAC. Llibre Racional 1618, foli 126, partida 58, sign. 23.16.0
1618 29 octubre «Item a 29 de octubre soterra lo Clero a Elisabet Anna cristiana nova criada de Juan Paulo soterrar general ab una missa cantada...»
AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 279v., partida 41, sign. 1.1.1-01
1618 29 octubre «En 29 [d’octubre] soterraren a Ysabel Anna esclava»
AHPAC. Llibre Racional 1621, foli 136 partida 26, sign. 23.18.0
1621 19 juliol «Item a 19 de juliol soterra lo Reverent Clero a Anthoni esclau moreno de Pere Dalmau fon general ab tot lo Clero ab una missa cantada de Requiem...»
AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 295, partida 42, sign. 1.1.1-01
1621 19 juliol «A 19 de Juliol any 1621 morí en esta Parrochial de Carcaxent, Antoni esclau de Pere Dalmau, de edad de 30 anys, rebe lo sagrament de la confessio lo qual li administra Fr. Joan Garrigues de la orde de la Santissima Trinitat, y lo de la extrema unsio lo Rector; lo de la comunio no pogue perque quant avisaren estava ya fora de si; fonch sotarrat en lo vas del Roser, per ser confrare»
AHPAC. Llibre Racional 1624, partida 35, sign. 23.21.0
1624 31 agost «Item a 31 de Agost soterra lo
Reverent Clero a Francisca esclava de Joseph Armengol de hedat de sinquanta
anys soterrar generalment ab tot lo Clero amb una missa cantada de cos present...»
AHPAC. Quinque Libri. Llibre Soterrars 1602-1632, foli 316, partida 54,
sign. 1.1.1-01
1624 31 agost «A 31 de Agost mori en esta Parrochial Francesca esclava de Joseph Armengol, no feu testament per no tenir de que testar. Rebe tots los sagraments los quals li administra lo Dr. Ximen Perez Argent vicari, fonch soterrada en lo vas de la capella del espital»
AHPAC. Llibre Racional 1631, foli 160, partida 24, sign. 23.27.0
1631 3 de juny «Ittem en 3 de Juny sotarra el Reverent Clero un esclau de [Pere] Bruel el qual se dia Joan fonch soterrat en quatre sacerdots de tanda feu de gasto...»
AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 373, partida 25, sign. 1.1.1-01
1631 3 juny «Ittem a 3 de Juny morí en esta Parrochial un
esclau de Bruel pobre rebe los sacraments soterat en lo espital»
Compravendes d’esclaus
APCCV. Protocol notarial Miquel Ximeno 1676, sign. 8.280
1676 22 abril Venda d’esclau de Jordi Vilaragut, marqués de Llanera i
comte d’Olocau a mossén Pere Joan Garrigues, prevere
«Dicto die
Ego Yolant Villaragut et de Sans
monialis professa conventus de Gracia Dei aliter de la Zaydia ut et tanquem
procuratori generalis egregii Don Georgi Villaragut et Sans marchionis de
Llaneres comitis de Olocau domini castri realis de Villaragut militis montesie
et Sancti Giorgi de Aljama extra fratris mei ut de meo speciale posse constat
instrumento recepto per Michaelen de Aguirre notarium ville de Lliria decimo
nono die currentium mensis et anno Registrato in octava manu mandatorum et
empararum curie, civilis Valentie de anno presenti foleo primo, dicto nomine
scienter ett.a tenore presentis ett.a vendo concedo ett. vobis Petro Joanni
Garrigues presbytero Valentia habitatori presenti et vestris quondam servum
nigrum christianum nominatum Michaelem de Angola etatis viginti unius annorum
parum plus vel minus natum ex terra dicta de Angola hac autem venditionem facio
dicti servici sive captivi cum omnibus juribus ett.a de quibus ett.a et quibus
etta. instituhens ett.a ad habendum ett.a pro ut melius extra sie vobis et
vestris vendo pretio septuaginta trieu libras monete de Valentiae quas omnes
ett.a unde renuncio scienter etta. et beneficio minoris pretris ett.a dans
ett.a promitens facere habere tenere dicto nomine ett.a et teneor dicto nomine
de evictione ett.a ita quod si forte ett.a et proper dictis ett.a obligo ett.a
Actus in dicto conventu de la Zaydia
Testes Thomas Cabrera pbr. et
Franciscus Sabadia Valentia habitatores»
APCCV. Protocol notarial Gaspar Enric 1676, sign. 2.077, foli 127
1676 15 juny Venda d’esclau i àpoca de mossén
Pere Joan Garrigues, prevere, a Jeroni Vallterra i Blanes habitador en Bonete
«Die XXV Junii anno a
nativitate domini MDCLXXVI
Ego Petrus Joannes
Garrigues pbr. Valentiae habitatores scienter ett. thenore presentis ett.
vendo, concedo ett. vobis don Hieronymo Vallterra et Blanes oppidi de Bonet
jurisdiccionis civitatis de Chinchilla Regni Castella habitatori presenti et
vobis quandam servum migrem christianum nomenatum Michaelem de Angola etatis
vigenti unius annorum parcum phus, vellminus. Hanc autem ventidionem vobis et
vestris facio cum omnibus juribus ett. de quibus ett. et quibus ett. instituens
ett. ad habendum ett. pro ut sic vobis
et vestris vendo pretio octuaginta librarum moneta Valentiae quas omnes ett.
unde renuntio ett. et benefitio ett. dans ett. promittens ett. facere, habere,
tenere ett. et teneor ett. de eviccione large ett. et proper dictis ett. obligo
ett. Actum Valentiae ett.»
ARV. Família Calatayud, caixa 20 núm.
31
1711 3 octubre Poder de Pasqual
Albelda, de Nicolau, ciutadà de Carcaixent, a Agustí Albelda, veí de Múrcia,
per a poder vendre un esclau negre de nom Josep
«Sepan quantos la presente
escritura de poder vieren y leyeren como yo Pasqual Albelda de Nicolas,
ciudadano de esta villa de Carcagente vezino otorgo y conosco que doy todo mi
poder cumplido libre lleno y bastante segun que mejor y mas cumplidamente lo puedo
y devo dar y otorgar de derecho a vos Agustin Albelda de la ciudad de Murcia
vezino ausente como si estuvieredes presente para que por mi y en mi nombre
podais vender y vendais y deis en venta real a qualesquier persona o personas,
de qualesquier estado y condición sean un mi esclavo de color negro, pelo liso,
con dos marcas en las narices llamado Joseph esclavo hijo de Mariana esclava
del cortijo de Soayda con qualesquier taca o tacas que al presente tiene y en
adelante tuviere y con las mismas condiciones que yo le compre y por el precio
a vos bien visto, el qual podais haver y cobrar de los dichos comprador o
compradores de dicho mi esclavo, y otorgar y firmar carta o cartes de pago y
otras cautelas a vos bien vistas y si la paga fuere de presente y ante
escrivano hareis de fee de ella y si no renunciareis la accepcion de la non
numerata pecunia leyes de la entrega y prueva de su recibo, y declarareis que
el justo valor de dicho mi esclavo será el precio en que le vendieredes. Y si
fueree mayor en qualquier cantidad que fuese la demasía hareis de ella al
comprador o compradores donación pura perfeta y acabada que el derecho llama
intervivos. Y renunciareis la ley del ordenamiento real. Y el remedio de lo
quatro años del engaño y demas leyes que con ella concuerdan y os desistireis y
os desapoderareis del derecho de patronato pocesión y señorio que en el dicho
mi esclavo tengo y me pertenece como yo desde ahora en adelante para siempre me
desapodero y desisto del dicho derecho que tengo en dicho mi esclavo. Y todo lo
cedereis y traspasareis en los dichos comprador o compradores. Y en quien su
derecho representaren para que sea su esclavo sujeto a su servidumbre y como
tal le tengan, vendan e dispongan a sus voluntades, como yo lo cedo, renuncio y
traspasso en los dichos comprador o compradores. Y lo entregareis en presencia
de escrivano y testigos de que den fee o sin ellos con protesto de la evicción,
seguridad y saneamiento de esta venta y no en otra forma. Y generalmente para
todos mis pleitos sobre lo dicho tan solamente podais parecer y parezcais en
juicio, delante de qualesquier justicia y jueces de su magestad que con derecho
podas y devais y pidais demandeis, respondais y negueis, requirais, y
protesteis saqueis escrituras, testimonios que me pertenezcan y les presenteis
o pongais excepciones, declineis jurisdicción, pidais benefficios de
restitucion, presenteis escritos, testigos y probança, tacheis y contradigais
lo contrario, recuseis jueces, letrados y escrivanos, expreseis las causas de
las recusaciones y las jureis [...] en cuyo testimonio lo otorgo en esta villa
de Carcagente a los tres días del mes de octubre de mil setecientos y onse años
siendo presente a ello testigos Pedro Garrigues escriviente, Andres Vallo
sirujano y Joseph Calot el menor de dicha villa vecinos, y la firmo el dicho
otorgante a quien yo el escrivano infraescrito doy fee que conosco como y
también de todo lo susodicho. Pasó ante
mí Pedro Garrigues escrivano real y publico.
Pasqual Albelda
E yo el dicho Pedro
Garrigues escrivano real y publico presente fui a todo lo susodicho y en fee de
ello de que concuerda con su original que en mi poder queda a que me remito en
el dia de su otorgamiento lo signo y firmo
En testimonio de verdad
Pedro Garrigues»
REFERÈNCIES
Daràs Mahiques, B. i Soler Martínez, J. Primer llibre de
bateig de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Carcaixent
(1547-1581). Carcaixent, 2021
Sanchis i Martínez, V. Els morisquets de Carcaixent dins
de Festes Majors i Patronals Carcaixent 2005.
Ajuntament de Carcaixent, 2005
Gil i Sancho, J.B. Relació de moriscos que
contragueren matrimoni a la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent dins
de Festes Majors i Patronals. Ajuntament de Carcaixent, 1983
Peris Albentosa, T. Història de la Ribera. De les
vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII].
Les jerarquies socials. Volum III. Edicions Bromera, 2002
García Martínez V. i Pons Alós, V. L’antroponímia a
través dels registres parroquials: noms de bateig a Aiora, Xàtiva i Carcaixent
(segles XVI-XVIII) dins de Festes Majors Carcaixent 1990. Ajuntament
de Carcaixent, 1990
Marzal Palacios, F. J. Tesi doctoral: La esclavitud en
Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425). Universitat
de València, 2006
Furió i Diego, A. Història del País Valencià.
Edicions 3 i 4, 2015
Graullera Sanz, V. La esclavitud en Valencia en los
siglos XVI y XVII. Institut Valencià d’Estudis Històrics. Institució
Alfons el Magnànim. Diputació de València. CSIC, 1978
