El procés de segregació de Carcaixent de la vila d'Alzira

 

 

Hui fa 450 anys d’aquell 11 de març de 1576, data en què els prohoms, veïns i habitadors dels llocs de Carcaixent, Cogullada, Ternils i Benimaclí van obtindre del rei Felip II el privilegi d’Universitat. 

Una concessió reial que va suposar l’inici de l’autogovern i la consolidació del poble de Carcaixent com a entitat jurídica pròpia i diferenciada de la vila d’Alzira. 

A continuació vos deixe un resum que conté les causes principals i el paper jugat pels síndics Miquel Talens i Bernat Talens en el procés de segregació fins a l’obtenció del títol de vila reial. Tot això, amb l’ajuda de la IA, els documents històrics de què tenim constància, el treball del cronista Bernat Daràs i la tesi doctoral del professor Vicent Garés “Grups de poder i violència social en una comarca valenciana: la Ribera del Xúquer (1523-1585)”, entre altres fonts. 

1. Causes 

El procés de segregació de Carcaixent de la vila d’Alzira (1547-1554-1576-1589) va ser un fenomen complex, motivat per una combinació de factors econòmics, socials, polítics i identitaris. 

Les causes principals que van moure esta empresa van ser: 

• El creixement demogràfic i la bonança econòmica: Durant el segle XVI i, sobretot, després de la revolta de les Germanies (1519-1523), la Ribera del Xúquer va viure una època d'expansió gràcies al desenvolupament de l'agricultura i la manufactura de la seda. Carcaixent va experimentar un creixement notable, en passar de 500 habitants l'any 1499 a 1.300 el 1572. Cosa que va permetre l'ampliació de l’església i la superfície urbana i, per extensió, la consolidació del lloc.
• El sorgiment de noves elits locals: La prosperitat econòmica va propiciar l'aparició d'una oligarquia de llauradors benestants. Les principals famílies que la conformaven eren: Talens, Garrigues, Albelda, Armengol, Timor, Selma, Casanoves, Guerau, Lloret, Salom, etc. Estes elits locals volien lliurar-se del centralisme alzireny per a controlar i administrar directament la seua hisenda i els impostos derivats de tot este creixement.
• Les vexacions i la pressió fiscal de la vila Alzira: Els habitants de Carcaixent i de les alqueries veïnes (Cogullada, Ternils i Benimaclí) se sentien molestos i vexats pels oficials d’Alzira, que els imposaven càrrecs i censals freqüents que consumien els seus béns i els obligaven, en alguns casos, a emigrar.
• La constitució de la confraria de la Minerva com a eina política: La fundació de la Confraria del Santíssim Sagrament (supra Minervam) el 1560 va servir d’estratègia per a reduir la representació social del poder d'Alzira. En celebrar la seua pròpia processó del Corpus i de les processons de la Setmana Santa de manera independent, Carcaixent va començar a conformar una "comunitat imaginada", separada de la identitat alzirenya.
• Les necessitats financeres de la monarquia: Felip II, amb unes arques reials buides, a causa de les seues polítiques i les campanyes bèl·liques arreu d’Europa, va vore en les peticions de segregació una oportunitat per a obtindre liquiditat. Carcaixent va haver de pagar un servei o donatiu de 7.000 ducats per a obtindre el privilegi d'universitat.
• Els efectes de les catàstrofes naturals: La riuada de 1571 va ser un factor determinant, ja que va obligar els habitants dels llocs veïns de Ternils i Benimaclí a traslladar-se a Carcaixent, cosa que va fer augmentar la població i consolidar la seua personalitat pròpia davant de la vila mare. 

Les fonts identifiquen altres factors més específiques i algunes tensions latents que van alimentar el desig de segregació de Carcaixent, com per exemple: 

• Disputes pels monopolis i serveis bàsics: Un factor constant de fricció va ser el control dels serveis essencials. Destaca el conflicte pel monopoli del forn (controlat pel monestir de la Valldigna davall la supervisió alzirenya), que va provocar motins i violència a Carcaixent l'any 1533. També hi hagué plets persistents per l'ús i la gestió de les aigües de reg i la neteja de les séquies.
• Obstacles administratius i opacitat: Les elits de Carcaixent es queixaven de la manca de transparència en la gestió dels assumptes comunitaris per part d'Alzira. A més, existia l'obligació legal per als qui exercien càrrecs municipals de residir físicament al Clos de la Vila o als ravals d'Alzira, cosa que dificultava que els líders carcaixentins pogueren governar sense abandonar el seu lloc d'origen.
• Solidaritat i mimetisme amb altres llogarets: El sentiment segregacionista es va veure reforçat pel contacte amb situacions similars en pobles veïns com Algemesí o Guadassuar. En veure que altres llocs de la Ribera iniciaven camins cap a l'autogestió, les elits carcaixentines van trobar l'estímul i el model a seguir per a la seua pròpia causa.
• El paper de les "bandositats" (lluites de clans): El fenomen del bandolerisme i les parcialitats no sols era una conseqüència de la violència, sinó una eina de les elits per a consolidar posicions de poder local. La segregació permetia estos clans (com els Talens, Garrigues o Timor) crear un nou espai polític on no hagueren de competir amb l'oligarquia ja establerta a la vila d'Alzira.
• L'arrelament històric de la demanda: Les ànsies d'emancipació no van ser un fenomen exclusiu del segle XVI. Les fonts indiquen que ja des de principis del segle XIV els prohoms dels llocs de la contribució d’Alzira demanaven tindre representació pròpia i autonomia. Unes aspiracions que havien quedat adormides durant el segle XV però que van rebrotar amb força en el segle XVI.
• Concentració de serveis religiosos: La consolidació de Carcaixent com a nucli urbà es va veure afavorida pel trasllat de la parròquia de Ternils el 1573. Esta confluència de comunitats cristianes va dotar Carcaixent d'una personalitat parroquial pròpia i independent de les estructures eclesiàstiques alzirenyes. 

En resum, la voluntat de les elits locals d'obtindre l'autogovern i la gestió dels seus recursos, sumada a la necessitat de fons de la Corona i a la legitimitat de la representació social de la localitat, obtinguda arran de la creació de la confraria de la Minerva, van ser els motors que van portar a la concessió del privilegi d'universitat l’11 març de 1576. En definitiva, l'anomenat "negoci de la independència" no sols buscava el creixement econòmic, sinó també el deslliurament d'un sistema centralista que les elits carcaixentines percebien com a injust, opac i obstructiu per al seu ascens social. 

2. El síndic Miquel Talens 

El paper del síndic Miquel Talens en el procés de segregació de Carcaixent de la vila d'Alzira és fonamental per a entendre els inicis i les tensions internes d'este moviment. Tot i ser un dels primers impulsors, la seua figura va passar de liderar la causa a convertir-se en un dels seus principals detractors des de dins de l'administració alzirenya. 

La seua trajectòria es resumeix així: 

• Primer síndic del procés de segregació: Miquel Talens va ser el primer síndic i procurador elegit pels habitants de Carcaixent, Ternils, Cogullada i Benimaclí per a gestionar la independència, com a mínim, a partir de l’any 1547.
• La traïció de les Corts de Montsó (1547): Aquell any, va rebre l'encàrrec de sol·licitar al príncep Felip la desmembració dels llogarets aprofitant que viatjava a les Corts de Montsó com a acompanyant del síndic d'Alzira. Però, Miquel Talens va aprofitar l'ocasió per a mirar pels seus propis interessos. Així, en lloc de demanar la segregació, va negociar la seua pròpia admissió en les bosses d'insaculació de la vila d'Alzira per a poder exercir càrrecs en la "vila mare".
• Revocació i renúncia (1554): El seu doble joc va provocar un gran desencant i enfrontaments amb els seus conveïns. Finalment, l'11 de maig de 1554, va ser revocat del càrrec de síndic. El motiu oficial va ser la incompatibilitat d'interessos. Ja que no podia ser al mateix temps electe en les capses dels oficis d’Alzira i síndic del llocs que pretenien independitzar-se, amb els plets que s’acumulaven pel mig. Va ser substituït per Bernat Talens.
• Opositor des de l'administració d'Alzira: Un cop integrat en l'oligarquia alzirenya, Miquel Talens va ocupar càrrecs de gran poder, com el de jurat en cap de la vila d'Alzira (1566) i el de justícia. Des d'estes posicions, va intentar destorbar el procés de segregació i va arribar a amenaçar públicament els carcaixentins, afirmant que faria tot el mal possible al lloc de Carcaixent i tot el bé possible a Alzira.
• Conflictes i plets permanents: La seua oposició va generar una forta violència social. Per exemple, l'any 1548 ja va ser atacat per un escamot de carcaixentins liderats per Bernat Garrigues. Més endavant, l'any 1580, l'enfrontament va continuar a través del seu fill, Marc Talens, qui va disputar judicialment el càrrec de batle de Carcaixent a Bernat Talens. 

En conclusió, Miquel Talens va passar de ser el primer gestor de l'autonomia de Carcaixent a ser el seu principal detractor, utilitzant la seua influència política a Alzira per a mantindre la submissió dels llogarets de Carcaixent i l’Horta del Cent a la vila mare. 

3. El síndic Bernat Talens 

El treball realitzat per Bernat Talens durant les dues dècades que van precedir el privilegi de segregació va ser constant i estratègic, actuant com el motor principal per a trencar la dependència de la vila d'Alzira. 

A continuació es detallen les fites i tasques clau de la seua gestió: 

• L’inici de la sindicatura (1554): Bernat Talens va ser elegit síndic i procurador de Carcaixent, Cogullada, Ternils i Benimaclí el 13 de maig de 1554. Va substituir Miquel Talens, qui havia estat revocat del càrrec per incompatibilitat d'interessos.
• La creació d'una identitat pròpia i l’obtenció de legitimitat en la representació, a través de la confraria de la Minerva (1560): Com a part d'una estratègia per a reduir la representació social del poder d'Alzira, Bernat Talens va impulsar la fundació de la Confraria del Santíssim Sagrament (Minerva) l'octubre de 1560. Esta institució religiosa estava formada pels membres de les elits locals i va permetre celebrar en la població de Carcaixent les processons del Corpus Christi i actes de la Setmana Santa, de manera independent, a partir de l’any 1563.
• L'intent frustrat de "Vila Reial" (1562): El 16 de maig de 1562, Bernat Talens va signar uns capítols amb el cavaller gironí Pere de Sarriera perquè gestionara davant la cort l'obtenció del títol de vila reial. En este document ja es demanava la jurisdicció civil i criminal i la unificació de les alqueries de l’Horta del Cent davall el domini carcaixentí. Tot i que este primer intent no va quallar, va establir les bases de les peticions posteriors.
• La gestió del finançament (1566): Bernat Talens va ser el responsable de buscar els fons necessaris per a pagar el cost de l’obtenció del privilegi reial. El 1566 va subscriure una obligació de 1.500 ducats amb el mercader Pere Pajarón destinada a l’obtenció del privilegi de vila reial. Este sembla ser un nou intent que tampoc obtingué el premi desitjat.
• L’aliança amb Bernat Guinovart (1575): Bernat Talens buscà la col·laboració del síndic d’Algemesí Bernat Guinovart. Sabedor dels èxits obtinguts per este amb l’obtenció del títol d’Universitat per a la seua població l’any 1574. I tenint en compte també les amplies coneixences cultivades per l’algemesinenc amb el negoci de la seda i els contactes que tenia en la Cort reial; el 5 d'abril de 1575, els veïns van ratificar ambdós com a gestors del negoci de la independència davant la cort del rei Felip II.
• El paper de Joan Pinyol (1575): Els síndics Bernat Talens i Bernat Guinovart degueren contactar amb Joan Pinyol com a advocat de la cúria reial i membre del Consell d’Aragó. Magistrat que, probablement, s’encarregà d’assessorar-los i bastir jurídica i legalment l’argumentari i els capítols que presentarien al rei per a l’obtenció del privilegi.
• Llicència per a l’endeutament: Finalment, el mes de setembre de 1575, Carcaixent va obtindre la llicència reial per a carregar un censal de 7.000 ducats sobre la universitat, dels quals 6.000 eren per al donatiu al monarca i 1.000 per a despeses del procés i el salari dels gestors.
• Consecució del privilegi d'Universitat (1576): El treball realitzat per Bernat Talens durant més de vint anys, amb l’ajuda de Bernat Guinovart i Joan Pinyol, va culminar l'11 de març de 1576, quan el rei Felip II va signar a Sant Lorenzo de El Escorial el privilegi que convertia Carcaixent en Universitat, separant-la administrativament d'Alzira. El mateix síndic Bernat Talens va ser l’encarregat de presentar els capítols que regularien el nou govern local.
• Primer batle de Carcaixent (1576): Com a recompensa per la seua persistència, el 13 de març de 1576 va ser nomenat lloctinent del batle general de la nova universitat. Va prendre possessió del càrrec el 2 d'abril de 1576 en una cerimònia solemne realitzada a la parròquia de l'Assumpció, ocupant el lloc més preeminent, el primer banc de l’església, com a representant del poder reial. 

En resum, la figura de Bernat Talens va ser la del polític i gestor incansable que va saber utilitzar tant les eines religioses com les aliances econòmiques i el finançament privat per a aconseguir l'autogovern de Carcaixent. 

4. El pas d’universitat a vila reial 

El pas de Carcaixent d'universitat a vila reial representa la culminació d'un llarg procés de segregació de la vila d'Alzira. 

Durant estos tretze anys (1576-1589), Carcaixent va disfrutar d'una autonomia limitada, ja que encara mantenia dependències jurisdiccionals i territorials amb Alzira. Per exemple: 

• Competències: La nova universitat havia obtingut únicament la jurisdicció alfonsina (baixa), que comprenia causes civils i part de les criminals que no comportaren penes greus com la mort o la mutilació. La resta encara era competència d’Alzira.

• Disputes pel terme: El rei només va concedir inicialment la tercera part de la distància entre Carcaixent i Alzira com a terme municipal. Això va generar plets inacabables i va deixar llocs com Cogullada o la Pobla Llarga com a enclavaments d'Alzira. 

Moguts per la necessitat de plena autonomia i de solucionar els problemes de delimitacions, el poble va decidir demanar-li al rei la concessió del privilegi de vila reial: 

• L'acord veïnal: El 14 de maig de 1589, 161 veïns reunits a l'església van decidir demanar un préstec de 8.000 ducats per a pagar el nou donatiu al rei.
• Concessió del privilegi: El 17 de juliol de 1589, Felip II va atorgar el privilegi de Vila Reial.
• Conseqüències: Carcaixent va aconseguir la segregació total i definitiva d'Alzira i va obtindre la jurisdicció suprema (civil i criminal completa) i el dret a tindre vot en les Corts Valencianes. A més, es va produir una rectificació del terme municipal, que va incorporar finalment el lloc de Cogullada a la vila de Carcaixent. 

5. El batle Bernat Talens 

Bernat Talens va ser l'artífex i el motor principal i constant de tot el procés de segregació, primer com a síndic (1554-1576) i després com a batle (1576-1593). Al remat, va poder vore realitzat el seu objectiu de convertir Carcaixent en una vila independent. 

Tot i això, l’any 1580 va haver de defensar el seu càrrec en un plet contra Marc Talens (fill de l'anterior síndic Miquel Talens). Marc Talens va exercir breument de batle a finals de 1579 i els primers mesos de 1580 al·legant l'avançada edat de Bernat Talens. No obstant això, Bernat Talens va recórrer al Consell d'Aragó i, en provar la seua bona salut i la tasca realitzada anteriorment, el rei el va restituir en el càrrec a mitjans de 1580. 

Bernat Talens va exercir com a batle en solitari fins que, el 5 de juliol de 1589, a causa de la seua avançada edat, va demanar que el seu fill, Bernat Talens "menor", fóra nomenat adjunt. El rei va accedir a la petició l'octubre de 1589. El batle Bernat Talens va morir l’any 1593, abans del 4 de setembre, data en què pregué possessió de la batlia de Carcaixent el seu fill Bernat Talens.

 

Esclavitud a Carcaixent

Article publicat en el llibret de la Falla Pes de la Fulla 2026

Els Furs promulgats pel rei Jaume I, el Conqueridor, i mantinguts per la resta de monarques de l’antic regne de València reconeixien la institució de l’esclavitud. La submissió de determinats grups de persones va ser una pràctica habitual durant els segles XIII-XVIII. A partir del segle XV, jugà un paper econòmic i social rellevant en la societat. Ja en el segle XVIII i, fins la seua abolició de fet, va esdevindre més residual. 

Els esclaus no tenien capacitat jurídica pròpia i eren considerats, a efectes jurídics, com a béns mobles. Per tant, estaven subjectes al tràfic i comerç de les coses com una mercaderia més, igual com els animals o altres objectes de valor. Els seus propietaris, complint algunes restriccions morals i religioses, disposaven de la facultat de vendre’ls, cedir-los, baratar-los, llogar-los o alliberar-los. 

L’origen dels esclaus que habitaren l’antic regne de València fou divers. Els provinents de l’Àfrica subsahariana i les illes Canàries eren introduïts, a través del tràfic d’éssers humans, pels mars Mediterrani i Atlàntic. També va haver-ne de musulmans capturats en guerres o moriscos separats dels seus pares; eslaus i russos procedents de l’Est d’Europa; tàrtars, grecs o turcs de les rutes comercials esclavistes del Mediterrani oriental. Així com, musulmans i jueus locals castigats per revoltes i guerres o condemnats judicialment a l’esclavitud. 

Els ports de València, Dénia o Alacant es convertiren en centres neuràlgics del comerç d’esclaus. Este negoci estava controlat per mercaders locals i estrangers. Els esclaus podien treballar tant en els servicis domèstics com en treballs agrícoles. També realitzaven manufactures artesanals i, fins i tot, algunes dones, eren forçades a l’esclavitud sexual. 

A través dels documents notarials conservats podem conèixer detalls com: el nom, l’origen, l’edat, el preu, l’estat de salut, les característiques físiques i la resta de condicions de les transaccions esclavistes. L’acte de manumissió els atorgava la llibertat per voluntat del seu amo, per compra o per conversió al cristianisme.

L’Església catòlica permetia estes pràctiques i, alhora, recomanava el bateig i catequització dels esclaus. Amb això, estes persones podien millorar la seua situació i disposaven d’un cert grau de protecció. Els propietaris tenien l’obligació d’alimentar i vestir els seus serfs, així com evitar-los tortures o morts injustificades. De vegades, com a actes de pietat o penitència, els amos atorgaven la llibertat dels seus esclaus en els seus últims testaments. 

Relacionades amb Carcaixent també trobem, encara que escasses, algunes referències sobre l’esclavitud. En concret, exemples sobre batejos, catequització i enterros de serfs. La compra i venda d’un esclau d’Angola l’any 1676, propietat del rector mossén Pere Joan Garrigues i Armengol (1614-1685). Així com un poder per a la venda d’un esclau negre, propietat de Pasqual Albelda i Garrigues (1661-1712), fil de Nicolau Albelda, lo Polit, de l’any 1711. 

Principalment, es tractava d’hòmens i dones negres joves «de raça de Guinea», de l’Àfrica subsahariana o central. Arran de l’expulsió dels moriscos de 1609, tot i la prohibició del virrei, Marqués de Caracena de «que los niños y niñas moriscos» que es quedaren «sean tenidos como esclavos», també trobem documentats alguns casos de xiquets menors fills d’alarbs o moriscos. Totes estes persones treballaven de criades de les famílies més benestants de la població: Talens, Albelda, Garrigues, Armengol, Gisbert, Selma, Casanoves, Dalmau, Gomis, Timor, Noguera, etc.  

Batejos i catequitzacions d’esclaus 

AHPAC. Llibre de Batejos 1547-1581, sign. 1.1.2-01 

1549 13 juliol «Disapte a xiij Juliol batejam Perot Johan, fill de Elena, negra de Johan Gomis; foren compares Miguell Talens, de Osset, Beltra Dalmau; les comares Cathalina, muller de Bernat Garrigues; Leonnor, donzella, filla de Bertomeu Gomis, ferrer; bateja lo Vicari.» 

1556 12 d’abril «Dit dia batejam @ Anthoni, negre de Johan Garrigues, del moli, quondam; foren compares Luisa Garrigues, Andreua Albelda, de Miguell Timor; les comares la Viuda Timora, la muller de Jeroni Garrigues, colmener; bateja lo Vicari.» 

1564 13 novembre «Diumenge a 13 de novembre catezizam a Pere Diego, negre, de Frances Talens, y Frances Berthomeu, negre, de Berthomeu Armengol, de la Parreta; Foren conpares Bernat Talens, fadri, y Pere Gomis, menor de dies; les comares Ysabet, muller de Cosme Garrigues, y Ursola, muller de Joan Garrigues, Antich; catetiza lo Vicari.» 

1564 24 novembre «Dia de Sancta Caterina catezizam @ Anthoni, negre, de la viuda na Timora; fon padri Jaume Carbonell y la comare Catherina, muller de Jeroni Timor; cateziza lo Vicari.» 

1564 25 novembre «Diumenge @ 25 catesisam @ Antoni, negre, de Bertomeu Osset; fon son padri Berthomeu Gibert, del Almacera; la comare Violant, viuda Anthoni Ferrer; catesisa lo Vicari.» 

1564 25 novembre «En lo dia matex catesisam @ [en blanc], canari, de Françes Gibert; son padri Andreu Armengol, son cunyat del Gibert; la padrina Ursola, muller de Garrigues, Antich; catesisa lo Vicari.» 

1564 4 desembre «Dia de Sancta Barbera catesisam @ Maria, negra, de Bertomeu Talens, de Spunyes, y de Rafela; fon padri Bertomeu Gibert, de les Vaques, y la padrina Catherina Timor y de Garrigues; catesisa lo Vicari.» 

1567 11 gener «En lo matex dia batejam a Sabastia, negre, criat de Bernat Talens, fill del Sindich, fon conpare Johan Osset la comare Johana Sanchis, muller de Bernat Talens, Sindich; bateja lo Senyor rector.» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 177v, partida 8 

1603 24 gener «A 24 de giner 1603 yo mestre Giner rector e batejat a Cathalina Josepha filla de Maciana la negra y de S. Berthomeu» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 252v, partida 28 

1609 8 març «A 8 de març de 1609 yo mestre Berthomeu Giner, prevere ab llisensia del senyor oficial Casanova e bategat a Vicenta Maria, negra e esclava adulta de Francesc Noguera» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 303v, partida 65d 

1614 4 setembre «A 4 de setembre 1614 bategi yo Pere Giner vicari a Miquel Geroni Symo turc de nacio, criat y esclau de Vicent Celma de edad de 25 anys padrins foren Berthomeu Casanoves y [Silvia?] Casanoves donzella» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 304r, partida 67d 

1614 18 setembre «A 18 de setembre de 1614 bategi yo Pere Giner vicari a Salvador Joan, alarb de nacio y esclau de Macia Talens de edad de 5 anys, padrins foren Nicolau Gibert menor y Esperança Garrigues donzella» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 308r, partida 4 

1615 7 gener «A 17 de giner 1615 yo mestre Berthomeu Giner Rector e batejat un esclau de Joseph Casanoves alarc de 7 anys, e nom March Anthoni, padrins Bernat Garrigues y Josepha Casanoves donzella» 

AHPAC. Llibre de Batejos 1581-1616, sign. 1.1.2-02, foli 317v, partida 91 

1615 6 desembre «Dit dia [6 de desembre] bategi yo el Dr. Pere Giner de llicencia del Sr. Official Serra dada a mossen Berthomeu Giner de paraula y en escrits a Pere Nicolau, esclau alarb de nacio, de edad de 11 anys, de Nicolau Gibert, padrins foren Nicolau Gibert menor y Ysabet Rubio y de Gibert» 

AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 3r, partida 78 

1616 28 octubre «A 28 de octubre de 1616 bategi yo el Doctor Pere Giner Rector a Pere Joan Symo, esclau de Berthomeu Albelda de Macia, de edad de 30 anys, natural de Alger, fonch batejat ab llicencia del Sr. Dr. Serra official y vicari general, padrins foren Macia Albelda menor y Ursola Albelda y de Gomis» 

AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 5v, partida 22 

1617 21 març «A 21 de mars de 1617 bategi yo el Dr. Pere Giner Rector a Ines Josepa filla de una esclava de Damia Noguera la qual se bateja de voluntad de sa mare, padrins foren Agosti Fluvia y Catarina Monroig y de Gibert» 

AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 45r, partida 70 

1622 3 agost «A 3 de Agost 1622 yo lo Dr. Ximen Perez Argent de Calatayud per estar detenguda de greu malaltia en lo llit una esclaveta de Damia Noguera filla de una alarba y tenir perill de la vida la bategi, en casa del dit Damia Noguera nomenas Isabet Joan Maria» 

AHPAC. Quinque Libri 1616-1623. Llibre de Batejos, sign. 1.1.1-01, foli 46r, partida 82 

1622 9 setembre «A 9 de setembre 1622 yo lo Dr. Ximen Perez Argent vicari de Carcaxent done los cathechismes y exorcismes a Isabet Joan Maria sclava de Damia Noguera la qual yo dit vicari estant detenguda de greu malatia en lo llit per necesitat la bategi. Foren padrins dels exorcismes y chathechismes Nicolau Gibert y Francisca Noguera donsella filla de Joan Noguera» 

AHPAC. Quinque Libri 1730-1739. Llibre de batejos, foli 98, partida 74, sign. 1.1.1-09. 

1736 12 juliol «Digous a dotze de juliol del ayñ del Señor de mil cetzens trenta y sis yo el Dr. Vicent Talens, Prebere, Retor de la Parroquial Iglesia de esta vila de Carcaxent, diocesis de Valencia, bategi segons ritu de la Santa Romana Católica Iglesia á un moro esclau que á estat de Juseph Planells, ferrer de esta dita Vila, de edad de uns trenta y cinc ayñs, despues de averlo catechisat y encontrat en disposició de rebre el dit Sant Sacrament, en virtud de comició del Molt Illustre Sr. Dn. Pere Antoni Arenaza, Governador y Vicari General de este Arzobispat, per lo Illustrissim Sr. Dn. Andreu de Orbe Lareategui, nostrom Arquebisbe. Li posí per noms Jusep de Sent Pere Juan Mariano; foren padrins Jusep Garrigues, Alcalde de esta Vila, y Maria Gibert, viuda de Antoni Pérez. Dr. Vicent Talens, Retor de Carcaxent.»  

SoterrarS d’esclaus 

AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 275v, partida 56, sign. 1.1.1-01 

1615 4 juliol «En 3 chuliol soterraren a Vicenta esclava de Frances Noguera» 

AHPAC. Llibre Racional 1618, foli. 121, partida 36, sign. 23.16.0 

1618 30 juny «Item @ 30 de Juny soterra lo Clero a Pedro criat sclau de Nicolau Garrigues soterrar general ab tot lo Clero ab lletania y tres misses cantades...» 

AHPAC. Llibre Racional 1618, foli 123, partida 42, sign. 23.16.0 

1618 12 juliol «Item @ 12 de juliol soterra lo Clero a Francisca esclava de Nicolau Garrigues soterrar general ab tot lo Clero ab una missa cantada...» 

AHPAC. Llibre Racional 1618, foli 126, partida 58, sign. 23.16.0 

1618 29 octubre «Item a 29 de octubre soterra lo Clero a Elisabet Anna cristiana nova criada de Juan Paulo soterrar general ab una missa cantada...» 

AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 279v., partida 41, sign. 1.1.1-01 

1618 29 octubre «En 29 [d’octubre] soterraren a Ysabel Anna esclava» 

AHPAC. Llibre Racional 1621, foli 136 partida 26, sign. 23.18.0 

1621 19 juliol «Item a 19 de juliol soterra lo Reverent Clero a Anthoni esclau moreno de Pere Dalmau fon general ab tot lo Clero ab una missa cantada de Requiem...» 

AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 295, partida 42, sign. 1.1.1-01 

1621 19 juliol «A 19 de Juliol any 1621 morí en esta Parrochial de Carcaxent, Antoni esclau de Pere Dalmau, de edad de 30 anys, rebe lo sagrament de la confessio lo qual li administra Fr. Joan Garrigues de la orde de la Santissima Trinitat, y lo de la extrema unsio lo Rector; lo de la comunio no pogue perque quant avisaren estava ya fora de si; fonch sotarrat en lo vas del Roser, per ser confrare» 

AHPAC. Llibre Racional 1624, partida 35, sign. 23.21.0 

1624 31 agost «Item a 31 de Agost soterra lo Reverent Clero a Francisca esclava de Joseph Armengol de hedat de sinquanta anys soterrar generalment ab tot lo Clero amb una missa cantada de cos present...» 

AHPAC. Quinque Libri. Llibre Soterrars 1602-1632, foli 316, partida 54, sign. 1.1.1-01 

1624 31 agost «A 31 de Agost mori en esta Parrochial Francesca esclava de Joseph Armengol, no feu testament per no tenir de que testar. Rebe tots los sagraments los quals li administra lo Dr. Ximen Perez Argent vicari, fonch soterrada en lo vas de la capella del espital» 

AHPAC. Llibre Racional 1631, foli 160, partida 24, sign. 23.27.0 

1631 3 de juny «Ittem en 3 de Juny sotarra el Reverent Clero un esclau de [Pere] Bruel el qual se dia Joan fonch soterrat en quatre sacerdots de tanda feu de gasto...» 

AHPAC. Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, foli 373, partida 25, sign. 1.1.1-01 

1631 3 juny «Ittem a 3 de Juny morí en esta Parrochial un esclau de Bruel pobre rebe los sacraments soterat en lo espital»  

Compravendes d’esclaus 

APCCV. Protocol notarial Miquel Ximeno 1676, sign. 8.280 

1676 22 abril Venda d’esclau de Jordi Vilaragut, marqués de Llanera i comte d’Olocau a mossén Pere Joan Garrigues, prevere 

«Dicto die 

Ego Yolant Villaragut et de Sans monialis professa conventus de Gracia Dei aliter de la Zaydia ut et tanquem procuratori generalis egregii Don Georgi Villaragut et Sans marchionis de Llaneres comitis de Olocau domini castri realis de Villaragut militis montesie et Sancti Giorgi de Aljama extra fratris mei ut de meo speciale posse constat instrumento recepto per Michaelen de Aguirre notarium ville de Lliria decimo nono die currentium mensis et anno Registrato in octava manu mandatorum et empararum curie, civilis Valentie de anno presenti foleo primo, dicto nomine scienter ett.a tenore presentis ett.a vendo concedo ett. vobis Petro Joanni Garrigues presbytero Valentia habitatori presenti et vestris quondam servum nigrum christianum nominatum Michaelem de Angola etatis viginti unius annorum parum plus vel minus natum ex terra dicta de Angola hac autem venditionem facio dicti servici sive captivi cum omnibus juribus ett.a de quibus ett.a et quibus etta. instituhens ett.a ad habendum ett.a pro ut melius extra sie vobis et vestris vendo pretio septuaginta trieu libras monete de Valentiae quas omnes ett.a unde renuncio scienter etta. et beneficio minoris pretris ett.a dans ett.a promitens facere habere tenere dicto nomine ett.a et teneor dicto nomine de evictione ett.a ita quod si forte ett.a et proper dictis ett.a obligo ett.a Actus in dicto conventu de la Zaydia

Testes Thomas Cabrera pbr. et Franciscus Sabadia Valentia habitatores» 

APCCV. Protocol notarial Gaspar Enric 1676, sign. 2.077, foli 127

 

1676 15 juny Venda d’esclau i àpoca de mossén Pere Joan Garrigues, prevere, a Jeroni Vallterra i Blanes habitador en Bonete

 

«Die XXV Junii anno a nativitate domini MDCLXXVI

 

Ego Petrus Joannes Garrigues pbr. Valentiae habitatores scienter ett. thenore presentis ett. vendo, concedo ett. vobis don Hieronymo Vallterra et Blanes oppidi de Bonet jurisdiccionis civitatis de Chinchilla Regni Castella habitatori presenti et vobis quandam servum migrem christianum nomenatum Michaelem de Angola etatis vigenti unius annorum parcum phus, vellminus. Hanc autem ventidionem vobis et vestris facio cum omnibus juribus ett. de quibus ett. et quibus ett. instituens ett. ad habendum ett. pro ut  sic vobis et vestris vendo pretio octuaginta librarum moneta Valentiae quas omnes ett. unde renuntio ett. et benefitio ett. dans ett. promittens ett. facere, habere, tenere ett. et teneor ett. de eviccione large ett. et proper dictis ett. obligo ett. Actum Valentiae ett.» 

ARV. Família Calatayud, caixa 20 núm. 31 

1711 3 octubre Poder de Pasqual Albelda, de Nicolau, ciutadà de Carcaixent, a Agustí Albelda, veí de Múrcia, per a poder vendre un esclau negre de nom Josep 

«Sepan quantos la presente escritura de poder vieren y leyeren como yo Pasqual Albelda de Nicolas, ciudadano de esta villa de Carcagente vezino otorgo y conosco que doy todo mi poder cumplido libre lleno y bastante segun que mejor y mas cumplidamente lo puedo y devo dar y otorgar de derecho a vos Agustin Albelda de la ciudad de Murcia vezino ausente como si estuvieredes presente para que por mi y en mi nombre podais vender y vendais y deis en venta real a qualesquier persona o personas, de qualesquier estado y condición sean un mi esclavo de color negro, pelo liso, con dos marcas en las narices llamado Joseph esclavo hijo de Mariana esclava del cortijo de Soayda con qualesquier taca o tacas que al presente tiene y en adelante tuviere y con las mismas condiciones que yo le compre y por el precio a vos bien visto, el qual podais haver y cobrar de los dichos comprador o compradores de dicho mi esclavo, y otorgar y firmar carta o cartes de pago y otras cautelas a vos bien vistas y si la paga fuere de presente y ante escrivano hareis de fee de ella y si no renunciareis la accepcion de la non numerata pecunia leyes de la entrega y prueva de su recibo, y declarareis que el justo valor de dicho mi esclavo será el precio en que le vendieredes. Y si fueree mayor en qualquier cantidad que fuese la demasía hareis de ella al comprador o compradores donación pura perfeta y acabada que el derecho llama intervivos. Y renunciareis la ley del ordenamiento real. Y el remedio de lo quatro años del engaño y demas leyes que con ella concuerdan y os desistireis y os desapoderareis del derecho de patronato pocesión y señorio que en el dicho mi esclavo tengo y me pertenece como yo desde ahora en adelante para siempre me desapodero y desisto del dicho derecho que tengo en dicho mi esclavo. Y todo lo cedereis y traspasareis en los dichos comprador o compradores. Y en quien su derecho representaren para que sea su esclavo sujeto a su servidumbre y como tal le tengan, vendan e dispongan a sus voluntades, como yo lo cedo, renuncio y traspasso en los dichos comprador o compradores. Y lo entregareis en presencia de escrivano y testigos de que den fee o sin ellos con protesto de la evicción, seguridad y saneamiento de esta venta y no en otra forma. Y generalmente para todos mis pleitos sobre lo dicho tan solamente podais parecer y parezcais en juicio, delante de qualesquier justicia y jueces de su magestad que con derecho podas y devais y pidais demandeis, respondais y negueis, requirais, y protesteis saqueis escrituras, testimonios que me pertenezcan y les presenteis o pongais excepciones, declineis jurisdicción, pidais benefficios de restitucion, presenteis escritos, testigos y probança, tacheis y contradigais lo contrario, recuseis jueces, letrados y escrivanos, expreseis las causas de las recusaciones y las jureis [...] en cuyo testimonio lo otorgo en esta villa de Carcagente a los tres días del mes de octubre de mil setecientos y onse años siendo presente a ello testigos Pedro Garrigues escriviente, Andres Vallo sirujano y Joseph Calot el menor de dicha villa vecinos, y la firmo el dicho otorgante a quien yo el escrivano infraescrito doy fee que conosco como y también de  todo lo susodicho. Pasó ante mí Pedro Garrigues escrivano real y publico.

Pasqual Albelda 

E yo el dicho Pedro Garrigues escrivano real y publico presente fui a todo lo susodicho y en fee de ello de que concuerda con su original que en mi poder queda a que me remito en el dia de su otorgamiento lo signo y firmo

En testimonio de verdad

Pedro Garrigues» 

 

REFERÈNCIES 

Daràs Mahiques, B. i Soler Martínez, J. Primer llibre de bateig de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Carcaixent (1547-1581). Carcaixent, 2021

Sanchis i Martínez, V. Els morisquets de Carcaixent dins de Festes Majors i Patronals Carcaixent 2005.  Ajuntament de Carcaixent, 2005

Gil i Sancho, J.B. Relació de moriscos que contragueren matrimoni a la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent dins de Festes Majors i Patronals. Ajuntament de Carcaixent, 1983

Peris Albentosa, T. Història de la Ribera. De les vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII]. Les jerarquies socials. Volum III. Edicions Bromera, 2002

García Martínez V. i Pons Alós, V. L’antroponímia a través dels registres parroquials: noms de bateig a Aiora, Xàtiva i Carcaixent (segles XVI-XVIII) dins de Festes Majors Carcaixent 1990. Ajuntament de Carcaixent, 1990

Marzal Palacios, F. J. Tesi doctoral: La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425). Universitat de València, 2006

Furió i Diego, A. Història del País Valencià. Edicions 3 i 4, 2015

Graullera Sanz, V. La esclavitud en Valencia en los siglos XVI y XVII. Institut Valencià d’Estudis Històrics. Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València. CSIC, 1978

Els brodadors d'ornaments de València

L’any 1598 s’establí a Carcaixent l’administració de la seda. El seu objectiu era finançar les obres d’ampliació i l’adquisició d’ornaments per a la parròquia de l’Assumpció. Segons Francisco Fogués, solien recaptar-se unes 1.000 lliures a l’any.

Gràcies a esta i altres fonts de finançament, el rectors Bartomeu Giner (1592-1615) i Pere Giner (1615-1635) pugueren acudir als millors brodadors de València: Garcia de Quevedo, Mateu Hernández, Eloi Tous, Marc Heres... per a què confeccionaren els ornaments barrocs. Terns, palis, coixinets, banderoles, estendards, cortines, etc.

Garcia de Quevedo

AHPAC. sign. 25.23.1. 

1598 25 juny 

Digo yo Garsia de Quevedo, bordador veedor en el presente año yuntamente con Jayme Ventymilla, bordador, aver visto un terno de terciopelo morado con senefas a lo romano con medallas bordadas sobre tersiopelo carmesi desimos aver visto y reconosido juntos nuestras consensias que vale asi de oro y seda y manos de la bordadura, tersiopelo, franjas, cordones, aforros, y tafetán, randas, bolsas cubri càlices, tovallola pera dar pas a una estola para el evangelio con todas las demás averias desimso que vale seys cientas setenta y dos libras, trese sueldos, digo 672 £. 13 sueldos y por ser asi verdad y si mos aser el presente a 25 de junio de 1598.- Garsia de Cabedo (sic), Jayme Veyntemilla. 

A 3 de febrer 1602 acabarem de pagar lo sobredit ornament segons consta ab àpoca rebuda per Guillem Ricart en dit dia mes y añ. 

APCC. Protocol notarial Mateu Rostojo 1599, sign. 8.597

1599 21 abril Obligació de Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, i Garcia de Quevedo, brodador de València, a Jeroni Rejaule mercader de València de 219 lliures, 18 sous i 9 diners preu de 25 «ulnarum et dividie de brocat carmesi de iglesia per nos a vobis empti habiti et recepti ad opus ecclesie dicte ville de Carcaixent [...] 

1599 22 juliol Àpoca de Jeroni Rejaule, mercader de València, a Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, i Garcia de Quevedo, brodador de València «ducentas decem novem libras decem octo solidos et novem denarios [...] de pretio de tern brocat modo vero solutionis [...] triginta quatuor libras et decem solidos [...] ulnaris sive alnes de brocat» 

AHPAC. sign. 25.23.7. 

1600 31 gener 

Josep Gutierres bordador veedor del arte de bordadores y Mateo Hernández bordador los dos de conformidad emos visto reconosido un ornamento de brocado carmesí con los paramentos y bocamangas de terciopelo carmesí bordados de oro matisado a la broca y setillo y enpedrado formado con sus trensas y en medio de cada faldón un evangelista bordado de sedas y oro torsido y mas emos visto el peso de la casulla de figuras sentadas bordadas de sedas y oro torsido y mas emos visto una capa de la mesma obra de seda y oro torsido la qual obra emos visto y reconosido por orden del señor <maestro Giner> retor de Carcaxent y de Garsia de Cabedo bordador para la qual obra le a dado dicho retor el brocado que ha sido menester y el tersiopelo de los paramentos y bocamangas y todo lo demás es del dicho Garsia de Cabedo y allamos que justas nuestras consiensias y debajo el juramento que tenemos prestado que vale dicho ornamento asi toda la bordadura como telas franjas y manos ocho cientas y, ciete libras quinse sueldos digo 807 £. 15 sueldos. Y por que conste ser verdad asemos este memorial en Valensia y firmado de nuestras nonbres oy que contamos a 31 de enero de 1600.- J. Gutierrez == Mateo Ernandes. 

Yo Garsia de Quebedo quiero de la dicha tasación se me quiten trenta y siete libras quinse sueldos digo 37 £. 15 sueldos ansi mismo otorgo aver resebido 30 libras digo 30 £. según esta ya por mi mano y de mi voluntad en este día que contamos 31 de enero de 1600 echo de mi voluntad por manos de Visente Criado de Yscierdo botiguero de sedas. / 

Yo el maestro Giner retor de Carcaxent otorgo hever recebido el contra escrito ornamento y por la verdad lo firmo en mi nombre hoy que contamos 31 de henero 1600. 

APCC. Protocol notarial Mateu Rostojo 1601, sign. 8.599

1601 28 juliol Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 400 lliures de les 837 lliures i 15 sous estimats per «un tern de brocat carmesi brodat de imagineria que ego feci de ordine vro servitio ecclesie dicta villa de Carcaxent»

APCC. Protocol notarial Francesc Bonanat 1603, sign. 11.594

1603 27 maig Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 1600 reals castellans per «un ornament de vellut carmesi que al present fas per a dita esglesia y parrochia de dita vila de Carcaixent [...] vero solutionis dictarum quantitatum talis fecit ex videliset que de la caixa del possit i de dines de nostra senyora del Roser ha rebut mil reals castellans ha rebut del sant sagrament de la dita vila 

1603 16 octubre Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, a Francesc Gisbert clavari de la Confraria del Roser, instituïda en la parròquia de Carcaixent, de 40 lliures per «un ornament de vellut carmesi»

APCC. Protocol notarial Mateu Rostojo 1604, sign. 8.604

1604 Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent de 300 lliures per «vestuari sive ornamenti de vellut broslat facti ad opus dicte ecclesie de Carcaixent»

APCC. Rebedor notarial Onofre Joan Roures 1599-1605, sign. 16.905

1605 5 gener Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner rector de la parròquia de Carcaixent «per un tern de vellut carmesi per mi fet per a la esglesia de dita vila de Carcaixent»

1605 5 gener Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a Agustí Guerau de la vila de Carcaixent majoral en l’any passat de 1604 de la confraria del Santíssim Sacrament «per un pali de brocadello ab les teles per a aforros franges y bordons per mi fet per als combregars dels malalts de dita vila per una estola y devant de altar y bosa per a corporals per mi fets per a la esglesia de dita vila con lo demes quantitat per dita raho deguda la haja donada de caritat Frances Gisbert de dita vila»

APCC. Protocol notaria Francesc Bonanat 1605, sign. 11.596

1605 11 juliol Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 250 lliures «del tern de vellut carmesi Santorum Martirium adormenta dicte ecclesie facta»

APCC. Protocol notarial Francesc Bonanat 1606, sign. 11.595

1605 31 desembre  Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a Pere Rubió llaurador de Carcaixent baciner de Sant Vicent Ferrer en l’any 1604 de 200 dracmes bètics per «ornamentorum sericis rube sive vellut carmesi per me dicte ecclesie factorum»

APCC. Protocol notarial Mateu Rostojo 1606, sign. 8.604

1606 20 abril Àpoca de Garcia de Quevedo, brodador de València, a mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent de 300 lliures «per brodar un tern de bellut carmesí dels martyrs»

APCC. Protocol notarial Pere Gaçull 1607, sign. 2.639

1607 1 març Obligació de mossén Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, a Joan de Quevedo de València, ciutadà de València i hereu de Garcia de Quevedo «pels ornaments fets per dit Garcia de Quevedo per a la esglesia de dita vila los quals foren estimats los uns en mil cinc centes quaranta dos lliures tres sous i sis dines en dotze de agost MDC y tres y los altres en trescentes sexanta lliures huit y dos quart»

Mateu Hernández

AHPAC, sign. 25.23.11. 

Con mui grande contento e serbido a vuestra merced por ser persona que lo merece i assi me tengo por dichoso aun que todavia la casa del Patriarcha se quexa de mi en que yo no le acabo de hazer sus bordaduras iba sus achaques i yo le respondo que no puedo dexar de servir a una persona como la de vuestra merced adonde recibo tantas mercedes anse holgado mucho de ver el cojín tan pugante y bueno i tan bien acabado que en Valencia no podriam creer que era para Carcagent assi que ya he holgado de servir a vuestra merced y a toda esa Villa i aver emprendido una empresa en tan poco tiempo i salir con ella no la tenga vuestra merced en poco ni esa Villa porque aunque fuera para el mismo rei Phelippe que hoy regna pero por ser para la Sereníssima Reina de los ángeles Señora nuestra yo y el portador desta emos tomado este trabajo con grande goso i contento i digo a vuestra merced con toda verdat que no se a pasado día ni noche, ni domingos ni fiestas pero la madre del perdón nos lo perdonará santamente a su hijo i la maior parte es que pues a sido en su servicio tendremos alguna misericordia della entre las muchas mercedes que vuestra merced siempre me ha hecho i confio que me hara supplico a vuestra merced se provea con el remedio ordinario para el sustento que co-mo se mea muerto mi mujer i esta gozando de Dios yo gozo / de algunos trabajos como son de tocar campanas i sobrepellices [...] algunos emolumentos que vuestra mereced sabe que no son amigos de guardar muchas oras todo esta pagado pero con grande trabajo de la bolsa que parece que esta seca que a mil años que no entra dineros en ella con el fabor de vuestra merced se a de refrescar que será como el agua de nieve en verano i assi lo confio lo que toca al cojín mandará vuestra merced enviar el más dinero que podrá pues ya sabe lo que se ha trabajado que después contaremos i se hara todo a voluntad de vuestra merced i de los sennores a los quales beso las manos i tendrá esta por propia lo que tengo más que supplicar a vuestra merced es que el terno de los mártires también me martirisa a mi porque es gruesso gasto i coserme en basio como a los galanes que festean de noche que llevan mucha pluma i grandes apparatos i pocos dineros en la bolsa i assi engannan las damas i asi no puedo dexar de inportunar a vuestra merced se me haga la merced acostumbrada que a cuenta del terno de los martires se me aga merced como siempre vuestra merced lo acostumbra de enbiarme alguna summa de dinero si vuestra merced puede enviar docientos no envie siento y sinquenta el portador desta i con esta hara cautela y los tendre por bien dados y venido la cuita de vuestra mer-ced firmase la cautela que vuestra merced mandare ya contento a 14 de agosto 1602.- Garcia de Quevedo, bordador. 

Yo Mateo Ernandez, bordador otorgo aver resebido trescientos reales castellanos en parte y paga del dicho coginete los quales an dado la muger de Nicolás Gisbert i Gerónima [.....] obreras en los años mil seiscientos y uno y 1602 fecha a 16 de agosto de dicho año de 1602.- Mateo Ernandes. 

Eloi Tous

AHPAC, sign. 25.23.45. 

1610 6 març

Yo Haloy Tous, brodador confese aver rrebut per mans del señor Visent Giner setanta rreals castellans, los quals e rrebut a compliment i en rremate de contes de les mans de un tern de domàs vert i blanc; lo qual fiu per horde del señor dotor Giner rretor de la vila de Carcaxent i per ser axí veritat fas lo present de la mia mà en Valensia gui a 6 de mars de 1610.- Aloy Tous, brodador. 

APCC. Protocol notarial Jeroni Benavides 1610, sign. 5.975

1610 15 març Capítols entre Eloi Tous, brodador de València, i Pere Giner, vicari de l’església de Carcaixent, prior de la confraria del Santíssim Sagrament per a la confecció d’estendard i banderoles

APCC. Protocol notarial Arcís Llavia 1612, sign. 20.533

1612 27 febrer Àpoca d’Eloi Tous, brodador de València, a Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 43 lliures, 8 sous i 7 diners «de huit capetes per als laterals de dita esglesia parrochial de totes colors es per a tot lo us ço es per la lanilla de totes colors, per los semans y per la borlilla banca»

APCC. Protocol notarial Lluís Calatrava 1616, sign. 11.045

1616 14 desembre Àpoca d’Eloi Tous, brodador de València, a Bartomeu Noguera, llaurador de Carcaixent, baciner de la Confraria del Santíssim Sagrament, instituïda en la parròquia de Carcaixent, de 50 lliures «de la broscadona del pendó y banderoles y valor del domaset blanch sisa y trepes per a dita confraria [...] 33 lliures de l’administració de la seda i la resta de dites 50 lliures de la caixa del pòsit de dita confraria

APCC. Protocol notarial Lluís Joan Cavero 1616, sign. 19.459

1616 14 desembre Àpoca d’Eloi Tous, brodador de València, a Pere Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 32 lliures de les mans y bestretes de un «ornament per a dita parrochial brodat de setins de colors» [...] 27 lliures del plat de dita església dit del setmaner

APCC. Protocol notarial Francesc Rama 1621, sign. 9.237

1621 11 agost Apoca Eloi Tous, brodador de València, a Pere Giner, rector de la parròquia de Carcaixent «a la caxa y caxo depossiti de la seda blanca eclessiae parrochialis ville de Carcaxent et per manus doctoris Petri Giner Rectoris dicte eclesie et Vincenti Gisbert opperari dicte eclessie in presenti anno [...] nonaginta quatuor libras et quindecim solidos [...] per vos mihi debitas et debitos et sunt ad solvendum Michaelli Angustura passamanerio per lo or, seda seti blanch bordat de trepes de color»

Marc Heres

APCC. Protocol notarial Francesc Joan Romeu 1615, sign. 14.580

1615 16 octubre 

Nos Marcus Heres brostator et Gaspar Heres faberlignarius fratres civis Valentia habitatores attendentes et considerantes publico capitulationis instrumento per Jacobum Garrigues notarium villa de Carcaxent habitatore recepto die decimo quarto mensis septembris proxime preteriti presentis q anni me dictum Marchum Heres promissiose vobis infrascriptis officialibus confratia Sacratissima Virginis Maria de Rossario dicta villa de Carcaxent facere un estandart y dos banderetes de domas blanch de seda fina de la grandaria y tamany que son los estandarts y banderetes de la confraria del Santisim Sacrament dicta villa de Carcaxent [...]

APCC. Protocol notarial Francesc Rama 1623, sign. 9.094

1623 28 abril Àpoca Joan Batiste Serna per l’herència de Martí Heres brodador de València a Pere Giner rector de la parròquia de Carcaixent

a caxa depositi ville de Carcaxent centum libras regalium Valentie [...] del caxonet de la administracio de la confraria de Nostra Señora del Roser et per mans dotoris Petri Giner rectoris dicte ecclesie et Damiani Noguera operarii et sunt restantes et ad complementum illarium tercentarum librarum quas dicta confraria erat obligata ad dandum et solvendum dicto Heres [...] manufacturis auri brodadura et domas de un estandart blanch comprehensis ducentas libras [...] centum libras dicte monete dicto Marco Heres brosdatori prout constat cum apoca recepta per Franciscum Romeu not. in anno MDC decimo quinto [...] quinquaginta libras de la caxa de dit depossit a set de maig del any MDCXX prout constat ab apoca rebuda per Jaume Garrigues notari dicta ville de Carcaxent et alias quinquaginta libras dicte monete per manus Andreu Armengol clavari dicte confrarie en lo any MDC XVII en MDCXVIII

Pere Joan Esquerdo

APCC. Protocol notarial Mateu Rostojo 1604, sign. 8.604

1604 Àpoca de Pere Joan Esquerdo, mercader de València, a Bartomeu Giner, rector de la parròquia de Carcaixent, de 118 lliures, 8 sous i 4 diners resta de les 1.060 lliures, 8 sous i 9 diners de 899 ulnari de tafatans de diverses colors per vos a mea apotheca emptari ad opus faciendi unes cortines ad opus dicte ecclesie de Carcaixent»

Bibliografia

Daràs Mahiques, B. L’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Carcaixent i els seus artífexs (segles XVI-XX), Carcaixent 2014

Agraïment a Juan Corbalán de Celis y Duran per facilitar-me algunes referències sobre Carcaixent.