Les marques de taronges i els comerços de Carcaixent

Respostes a la prova del 59 Ral·li Humorístic 

LES MARQUES DE TARONGES I ELS COMERÇOS DE CARCAIXENT 

L’eclosió de la taronja com a motor econòmic de Carcaixent entre finals del segle XIX i mitjan segle XX va impulsar un fenomen artístic i publicitari fascinant: les marques dels comerços de taronges. 

Dissenyades originalment per a ser clavades en els testeros (els frontals de fusta de les caixes d'exportació), estes peces litogràfiques van deixar de ser un simple element logístic per a convertir-se en una potent eina de màrqueting visual. 

En un mercat interior i internacional altament competitiu, les taronges valencianes necessitaven captivar l’ull dels compradors a l’instant i associar el producte a la frescor, el luxe i l’exotisme. 

Carcaixent va arribar a tindre vora 100 comerços relacionats amb la taronja i els seus derivats oberts al mateix temps. Anem a vore si vos sonen. 

 

Comerciants 

1.    Nom del comerç de la marca Elsa? José Vidal Cogollos 

2.    Nom del comerç de la marca Rebeca? Albelda Hermanos 

3.    Nom del comerç de la marca Los tres mosqueteros? Antonio Escandell 

4.    Nom del comerç de la marca La Cigale? España Hermanos 

5.    Nom del comerç de la marca Tripulante? Antonio Pelufo

 

Burrianeros o mallorquins? 

6.    D’on era originari el comerciant Cayetano Pomar? Mallorquí, de Sóller 

7.    Antonio Planas era burrianero o mallorquí? Nascut a Marsella, d’origen mallorquí 

8.    José Dosdà era mallorquí o burrianero? De Borriana 

9.    D’on venia Guillermo Cañellas? Mallorquí 

10.  I l’origen de José Tarazona? De Borriana

 

Magatzems

11.  En quin carrer estava situat el magatzem de Viudes? Carrer Castelló

I com es diu el comerç que allí es troba en l’actualitat? Dipòsit de materials d’obra de Pedrós 

12.  En quin carrer estava situat el magatzem de Seguí? Carrer Ramón y Cajal

I com es diu el supermercat que ocupa eixe mateix lloc en l’actualitat? Economy Cash, abans Mercadona 

13.  On estava situat el magatzem d’Albelda Hermanos? En el Passeig

Digueu els noms dels locals que formen part d’eixe espai en l’actualitat  Café del Temps 

14.  On estava situat el magatzem de Norberto Ferrer? Carrer Joanot Martorell

Digueu el nom de l’establiment que va existir en eixe mateix lloc  Pub Dau al Set 

15.  On estava situat el magatzem Vicente Serra? En el Passeig i, posteriorment, carrer Santa Bàrbara

Digueu el nom de l’establiment que forma part d’eixe espai en l’actualitat Taller d’Ahullana Fogués 

 

Exportadors o rebuigeros 

16.  Batiste Rubió, el Monjolí era exportador o rebuigero? Rebuigero 

17.  Juan Bautista Victoria era rebuigero exportador de taronges? Exportador 

18.  José Balaguer Vayà era exportador o rebuigero? Rebuigero 

19.  Carlos Gomis era rebuigero o exportador? Exportador 

20.  Antonio Escandell era exportador o rebuigero? Exportador

 

Malnoms i sobrenoms

 21.  Quin malnom tenia José Vidal Canet? El Pelat 

22.  Quin malnom era del comerciant Mariano Pérez? Angilagueta 

23.  Quin malnom era el dels germans Albelda? Els Peluques 

24.  Quin malnom tenia el comerciant Francisco Roig? El Tio Canó 

25.  Quin malnom tenien els germans Garcia-España? El Murciano

 

Marques 

26.  Digueu el nom d’una marca de taronges de Cayetano Sabater? D’Artagnan 

27.  Digueu el nom d’una marca comercial de taronges de Ladislao Llácer? Celia, La-Ro-Pe 

28.  Digueu el nom d’una marca comercial de taronges de Joaquín Castañer Deyà? Bronze, Caprice, Limbo 

29.  Digueu el nom d’una marca comercial de taronges de Masip Hermanos? Good morning, Jugosas, Globe-Trotter, Message, Folklore, Egg’s Yolk, Policeman, Yemas, Sunshine 

30.  Digueu el nom d’una marca de taronges de taronges de Manuel Peris? Titán, Basile, Juventud, Los cuatro ases, Sol-Levante, Vernas imperiales, Sanguines, Des oranges de montagne 

Cromolitografies 

Digueu quins tallers d’arts gràfiques van fer les cromolitografies o els dissenys i impressió de les marques de taronges següents: 

31.  Elephant Brand d’Antonio Fiz  Litografia Puig, Dealbert y Calabuig de València 

32.  Allegro d’Eduardo Roselló  Litografia Sobrino de J. Gamón de València 

33.   A. Lerroux de Daniel Martínez Romero  Litrografia J. Aviñó de València 

34.  Golden Seed d’Enrique Domingo  Litografia J. Ortega de València 

35.  Joaquín Artero  Litografia J. Aviñó de València 

36.  Don Juan de Boix y Crespo  Litografia Salvador Durà de València 

37.  Pirata de Rafael Canut  Litografia J. Aviñó de València 

38.  José Seguí  Litografia Mestre y Monzonís de València 

39.  The Gioconda de Miguel Marco Peris  Litografia Puig, Gimeno y Calabuig de València 

40.  Oranespa de José Ribera Giner  Litografia Ferri de València 

41.  Las Valencianas de Vicente Mont  Litografia Puig, Dealbert y Calabuig de València 

42.  J.B.C. (Juan Bautista Calatayud) Litografia Garcia Cantos de València 

43.  Juan Bautista Victoria  Litografia Ferri de València 

44.  Palmira d’Antonio Escandell  Gráficas Valencia de València 

45.  Virginia de José Vidal Cogollos  Gráficas Valencia de València 

46.  Rafael Sanz  Litografia J. Aviñó de València 

47.  Montecristo d’Antonio Pelufo  Cartonajes Suñer d’Alzira 

48.  La Valencienne de Norberto Ferrer  Litografia J. Aviñó de València 

49.  Vicente Giner  Litografia Puig, Gimeno y Calabuig de València 

50.  Las Meninas de José Ferri  Litografia Sobrino de J. Gamón de València

La sepultura dels Guerau

Hui ha eixit a la llum la concessió del dret sepultura més antic que hem trobat fins el moment a l’interior de l’església de Carcaixent, a favor de la família Guerau. Data d’octubre de l’any 1515.

Joan Riudaura rector de Ternils li concedix a Bernat Guerau i el seu germà, a les seues esposes i els successors el dret de ser soterrats a l’església de Carcaixent.

Mossén Joan Riudaura està documentat com rector de Ternils des de l’any 1484. Va ser beneficiat de la seu de València i va tindre molta relació amb Roderic de Borja, el papa Alexandre VI.

ACCV. Protocol notarial Joan Riudaura, sign. 12.673

Die XVIIII octobris anno predicto a nativitate domini MDXV Valencia

Joannes Riudaura presbiteri rector parrochialis ecclesiae loci de Ternils ad presenti Valencia, Bernardi Guerau et [...] Guerau fratum agricultores loci de Carcaxent termini ville Algezire tenore presentis publico instrumento gratis concedo vobis dictis fratribus ibidem presentibus et prout infraacteptantibus et vostris sepultura et seu juis sepelliendi vostro et uxores corpora defunctorum intus ecclesiam dicti loci de Carcaxent que et de dicta rectoria ita q abin de vos et vostris in dicta ecclesiam defuntorum corpora inniutere et sepellere possitis et valcatis ab mei et meorum contradicti de et impedimento alequo et nos dicti Bernardo Guerau et cia fratrer acceptantes dictam consessione sepultura et juris sepeliendi ecclesiam predictam promittios vobis dicto verenable Joanni Riudaura presbitero rectori predicto et vostris soribus in dicta rectoria precedente amortizatio de regia consignare decem solidos censuales et perpetuales super omnibus et singulis bonis et juribus nostris et super sapli obligatione per nos evisdem assignanda proquibus obligamus mobilia habita in quorum. Actum Valentia

Testes magnifico et reverendus Cosmas Figuerola clericus et Melchor Ludovicus Figuerola fratres Valentiae habitatoris

Traducció:

El 19 d'octubre de l'any del Senyor 1515, a València:

Jo, Joan Riudaura, prevere i rector de l'església parroquial del lloc de Ternils —actualment a València—, us concedeixo lliurement a vós, Bernat Guerau, i a [...] Guerau —germans i agricultors del lloc de Carcaixent, dins el terme de la vila d'Alzira—, mitjançant este instrument públic, i als vostres hereus, el dret de sepultura (o el dret d'enterrar els cossos de vosaltres mateixos, una vegada difunts, i els de les vostres esposes) a l'interior de l'església de l'esmentat lloc de Carcaixent, que pertany a la dita rectoria; de manera que, d'ara endavant, vosaltres i els vostres hereus pugueu dipositar i enterrar els cossos dels difunts a l'esmentada església, sense cap objecció ni impediment per part meua o dels meus successors. I nosaltres, els esmentats Bernat Guerau i el seu germà, acceptant la dita concessió de drets de sepultura a l'església abans esmentada, vos prometem —a vós, el venerable Joan Riudaura, prevere i rector— i als vostres successors en la dita rectoria, pagar una renda anual perpètua de deu sous (subjecta a autorització reial), garantida amb tots i cadascun dels nostres béns i drets i amb el mateix espai de sepultura que se'ns ha assignat; per a este pagament, hipotequem els nostres béns mobles. Fet a València.

Testimonis: el magnífic i reverend Cosme Figuerola, clergue, i Melcior Lluís Figuerola, germans i residents a València.

L'heretat de la Torreta

La Torreta o el Racó de la Torreta és el nom d’una partida situada en l’horta de Carcaixent, en un dels meandres del riu Xúquer. Travessada pel camí de la Torreta i el camí de Cassiano.

Antigament se la coneixia com la partida de Terra Murada, lloc on s’ubicava una heretat plantada de moreres amb una casa dita la Torreta, propietat de Patrici Pablo.

Les argamasses de Terra Murada (1540)

Terra Murada (1548)

Les algoletges de Terra Murada (1571)

Alqueria de la Torreta (1628)

Partida de la Torreta o de Terra Murada (1727)

Racó de Terra Murada (1784)

ARV. Família Calatayud, caixa 81 núm. 39. Inventaris dels bens de la herencia de Patricio Pablo quondam de la vila de Carcaxent fets per Frances Pablo ciutada tudor y curador dels fills y hereus de dit Patricio Pablo

03-07-1663

“Ittem una heretat plantada de moreres que conte vint y huit fanecades de terra poch mes o menys ab una cassa construhida en aquella dita la Torreta situada y possada en lo terme de dita e present vila de Carcaxent en partida dita de Terra Murada que afronta en lo camí que va als racons de Terra Murada y de Selma, en terra de Frances Robio fill de Frances, en terra de la viuda de Jusep Albelda y en terra de Vicent Gibert.”

Del fossar a les sepultures pròpies o de les confraries

ACCV. Protocol notarial de Miquel Jeroni Climent 1537, sign. 11.511. Testament de Jerònima Gibertó viuda de l’honorable Bartomeu Garrigues del lloc de Carcaixent

Die secundo octobris anno MDXXXVII (02-10-1537)

[...]

Item vull e orden que quant a nostre señor deu sera placit que la mia anima sia separada del meu cos aquell sia enviat a eclesiastyca sepoltura en la fossa hon jahen los meus construhida en lo fossar de la gloriosa Verge Maria de la dita vila (Alzira) e si cas fera que moris en la present ciutat (València) per lo semblant vull e orden que lo meu cos sia posat en una capa davant e sia portat a la dita vila e soterrat en la dita fossa al qual vull acompanyen quatre capellans y la creu fins a la dita vila y que ixqua a rebre lo clero de la dita vila fins al portal ab la creu major de la dita vila.

E prench per anima mia vint y cinch lliures moneda reals de Valencia de les quals vull e orden sia feta la mia sepoltura letanya anniversary e cap dany en la qual dita mia sepoltura entrevinguen les dos confraries de la dita vila ço es de la gloriosa Verge Maria e del benaventurat Sant Agosti pagant la caritat acostumada e aixi mateix me sien dites e celebrades les trenta misses del benaventurat Sant Amador les misses de les cinch plagues de nostre señor deu Jesuchrist les misses de la santissima trinitat les misses del sant sperit e les misses dels set goigs de la gloriosa Verge Maria ab ses candeles [...]

ACCV. Rebedor notarial de Vicent Riudaura 1557, sign. 27.138. Testament d’Esperança Garrigues muller de Joan Garcia obrer de vila habitador del lloc de Carcaixent

Die XV octobris anno a nativitate domini MDLVII in loco de Carqueixent termini ville Algezire (15-10-1557)

[...]

Elegeixch sepoltura al meu cos esser feta en lo fossar de la dita sglesia del dit lloch de Carqueixent en la fosa ahon sta sepultat lo cos de mon pare Johan Garrigues la qual dita mia sepoltura vull esser feta ab aniversari de cap dany segons es acostumat a coneguda dels dits marmessors meus [...]

Prench de mos bens per anima mia y de tots fels difunts sis lliures moneda real de Valencia de les quals vull esser feta la dita mia sepoltura [...]

ACCV. Rebedor notarial de Vicent Riudaura 1558, sign. 27.139. Testament de Jerònima Armengol muller de l’honorable Pere Lloret llaurador i habitador del lloc de Carcaixent

Die XX augusti anno a nativitate domini MDLVIII in loco de Carqueixent termini ville Algezire (20-08-1558)

[...] Y en apres recomanant la mia anima a nostre señor deu qui aquella la creada elegeixch sepoltura al meu cos esser feta en lo fossar de la sglesia del dit lloch de Carqueixent en la fossa o sepoltura dels Armengols la qual dita mia sepoltura vull sia feta ab aniversari cap dany segons es acostumat a coneguda dels dits marmessors meus.

Ittem prench de mos bens per anima mia y de tots fells difunts dotze liures moneda reals de Valencia de les quals vull y orden sia feta la dita mia sepoltura [...]

ARV. Diversos. Família Calatayud, caixa 89, núm. 1. Testament fet per Bertomeu Noguera de Carcaxent

Die XXX mensis aprillis anno a nativitate domini MDLXXXI (30-04-1581)

[...]

Elegeix sepultura al meu cos esser feta en la yglesia de dita universitat en lo vas eo carner nou de la confraria dita de la Minerva per la qual vull sia pagada la caritat acostumada.

[...]

ARV. Diversos. Família Calatayud, caixa 105, núm. 20. Testament y codicil de Bertomeu Casanoves de Carcaxent

Die V maii anno MDLXXXIIII (05-05-1584)

[...]

Item prench de mos bens per anima y en remisio de mos pecats trenta lliures moneda real de Valencia de les quals vull sia feta la mia sepultura la qual elegeixch a mi esser fahedora en la sglesia de dita universitat en lo vas e fossa de nostra senyora del Roser

[...]

ARV. Diversos. Família Calatayud, caixa 89, núm. 5. Testament revocat de Bertomeu Noguera mercader rebut per Geroni Giberto notari

Die XVI mensis desembris anno a nativitate domini MDLXXXXVIII (16-12-1598)

[...]

Item elegeixch sepultura al meu cos esser feta quant nostre senyor deu sera servit separar la mia anima de aquell en lo vas de la confraria del Santissim Sacrament construhit en la esglesia parrochial de Santa Maria de la present vila de Carcaxent.

[...]

ARV. Diversos. Família Calatayud, caixa 90, núm. 10. Últim testament de Guisabet Garrigues y de Timor muller de Anthoni Timor

Die XIII mensis februari anno a nativitate domini MDCIIII (13-02-1604)

[...]

Ittem prench per anima mia y en remissio de mos pecats y de tots los fels difunts y a qui yo mes sia obligada cent lliures moneda real de Valencia de les quals vull sia feta la mia sepultura be y anima mei a coneguda del meu marmessor y fet aquell de la quantitat que sobrara vull sien preses dihuit lliures y donades al vicari del present lloch de Cugullada per a que aquelles se elmercen a cens de la renda de les quals vull y man perpetuament se me diga y celebre una dobla ab missa cantada, diaca y en lo diaca sia axi dir se porra per haveri en lo present lloch prou capellans sien fets ab vespres, maitines y completes y la festa de mes hores del dia celebradora en lo dia de nostra señora de setembre en la capella de nostra senyora de la Salut y de dites cent lliures se pague la amortisacio y dret de carteta y lo que sobrara de aquelles cent lliures feta la dobla y soterrar sia distribuida en fesme dir y celebrar misses de requiem a voluntat y coneguda del dit meu marmessor com axi sia mia voluntat.

Ittem elegeixch sepultura al meu cos esser feta en la esglesia del present lloch de Cugullada en la sepultura del dit mon marit.

Imatge generada per ChatGPT