El
17 de novembre de 1654 el rei Felip IV atorgava el privilegi[1]
de construcció d’una séquia per traure aigua del riu Xúquer. La finalitat
d’esta infraestructura era poder regar les terres de l’horta de Carcaixent. La
construcció de la séquia Reial de Carcaixent tardaria vora vint-i-cinc anys. En
maig de 1664, arribava l’aigua de la canalització al riu Albaida, al seu pas
per Castelló de la Ribera. I el 13 de juliol de 1679, va entrar en terme de
Carcaixent.
Per
a la realització d’esta empresa, el rei va autoritzar l’endeutament del poble
de Carcaixent en 20.000 lliures. A més, totes aquelles persones que tenien
heretats dins del terme de Carcaixent i que es beneficiaren del rec de la
séquia nova tindrien «obligacio de pagar lo
cost que costara dita cequia, contribuint en los gastos fins estar aquella
acabada y posada en la perfeccio, declarant que cascu tinga obligacio de
contribuir conforme les fanecades que tindra que es podran regar».
Francisco Fogués, en la
seua obra Historia de Carcagente[2],
fa una magnífica descripció de la construcció de la séquia: «Para el embalse
de las aguas del río, se construyó un azud de troncos y mamposteria que se
emplazó en el termino de Sumarcárcel y punto denominado el «Molinet vell»». Pel
que fa al seu recorregut, indica que «el cauce pasa por el valle de Cárcer
en donde hay un sifón para atravesar el río Sellent, cruza el camino real y el
río Albaida por término de Villanueva de Castellón y entra en nuestro término.
Su recorrido es de 12 kilómetros y sobre el mismo hay 9 puentes de mampostería
con pilastras de ladrillo».
El
privilegi reial també autoritzava el consell de la vila a governar i
administrar la séquia. El justícia i els jurats tenien la facultat de nomenar, pel
mètode d’insaculació, els càrrecs de sequier, el sobresequier, els veedors, el síndic
i l’escrivà.
El
manteniment de la séquia també correria a càrrec de l’administració municipal.
El privilegi de Felip IV facultava el justícia, els jurats i el consell de la
vila «per a que experimentant qualsevols danys»
en l’obra de la séquia «puxen fer
qualsevols nous capitols per a el bon govern de aquella, precehint decret de la
Real Audiencia, e interposant qualsevols penes per a observacio de aquells,
faedors, per temps que seran decretats».
Tenim constància de
moltes riuades en la zona de la Ribera des de temps immemorials. Estes
avingudes del riu Xúquer i dels seus afluents han destrossat un gran nombre de
vegades la séquia i l’assut de Carcaixent. El professor Tomàs Peris, en les
seues obres, parla dels efectes de les inundacions en les infraestructures
hidràuliques de la Ribera. I destaca els danys produïts en ponts, assuts i
trams inicials de les séquies del Xúquer, que «resultaven destrossats durant
les riuades més fortes, mentre que els sediments deixats pel corrent enrunaven
sèquies, braçals i filloles»[3].
Si
ens centrem en el període de 1707-1718, trobem l’any 1709 una «inundació que
destruí el pont sobre el riu dels Ulls»[4].
En 1714, Fogués[5] ens dóna notícia d’una
riuada que «alcanzó considerable altura». I Pelufo diu que «en 6 de
octubre sufrió Alcira una de esas terribles inundacions que dejan perdurable y
triste memoria, y continuando persistiendo el temporal de lluvias y en su
consecuencia repitiéronse otros desbordamientos menos importantes del río que
duraron hasta los últimos días del año». En 1714 i 1715, reparacions en
l’assut d’Escalona «causados por los alubiones»[6].
En 1716, segons Martí Soro[7],
es produí una «riuada en la primavera d’hivern que trencà l’assut i part de
la séquia d’Escalona», al seu pas per Castelló de la Ribera.
L’Arxiu
del Regne de València conserva un plet[8]
de l’any 1718 sobre obres i reparacions en l’assut i la séquia Reial de
Carcaixent. Ens permet conéixer els pagaments de l’administració municipal als
sequiers en el període 1707-1717. Estos imports eren destinats a la «limpieza
de dicha acequia y rompimientos de ella como en la azud del rio Xucar, en el
termino del lugar de Sumacarcer y rompimientos de ella para traer el agua de
dicho rio Xucar para el riego de las tierras del termino de dicha villa».
En
el quadre següent, podem observar com augmenta la quantitat aportada per
l’administració municipal a la séquia en els anys en què hem documentat les
inundacions:
Any
|
Sequier
|
Pagament
|
1707
|
Joaquim
Albelda[9]
|
65
£ 8 s 6 d
|
1708
|
Leandro
Albelda[10]
|
50
£ 19 s
|
1709
|
Francesc
Talens[11]
|
950
£
|
1710
|
Maurici
Morera[12]
|
964
£ 14 s
|
1711
|
Maurici
Morera
|
632
£ 8 s 6 d
|
1712
|
Esteve
Noguera[13]
|
640
£ 4 s 4 d
|
1713
|
Josep
Noguera[14]
|
635
£ 6 s 4 d
|
1714
|
Salvador
Gisbert
|
1.052
£ 17 s
|
1715
|
Francesc
Nicolau[15]
|
1.596
£ 4 s 9 d
|
1716
|
Miquel
Vallo[16]
|
905
£ 10 s
|
1717
|
Salvador
Gisbert
|
2.598
£ 4 s 4 d
|
A
causa de totes estes avingudes, el 19 de febrer de 1718, Pasqual de Honrubia,
escrivà reial i públic de la Baronia d’Antella, a petició de Bernat Talens, de
Pere[17], llaurador de Carcaixent,
«como apoderado de don Vicente Gisbert[18]
y Jaime Garrigues[19],
Francisco Serrano[20],
ciudadanos, Joseph Carbonell[21]
y otros labradores vecinos de la susodicha villa de Carcaxente y dueños de
diferentes tierras que tienen en el termino de aquella los quales toman el agua
para el riego de ellas de la acequia madre, llamada Real de dicha villa de
Carcaxente» dóna fe de l’estat de conservació de l’assut de Carcaixent: «me
constitui en la partida dicha del Oro termino de la villa de Antella enfrente y
junto a la presa real de la acequia Real de Carcaxente esta en rio Jucar entre
los terminos de Antella y Sumarcarcer y estando enfrente de la tierra de Francisco
Gonzalez vecino de dicha villa de Antella, en la parte donde fenecia el azud de
dicha villa de Carcaxente, empezando desde el termino de la villa de Sumacarcer
mas bajo del Molinet y estando en ella he visto y reconocido la parte de azud
que hay en el rio de Jucar para que entre el agua en dicha acequia real de
Carcaxente y he visto aquella que esta rota la tercera parte de dicha azud de
manera que sino se compone no puede entrar nada de agua en dicha acequia por
faltar dicha tercera parte del azud o presa que atraviesa el rio Jucar, […] de
modo que el pedazo que hay o queda del azud a la parte de arriba desde la dicha
tercera parte del rio hasta la garganta de la acequia que esta a la parte del
termino de Sumarcarcer, esta todo casi sin agua y sin componerse es dificultoso
el poder entrar el agua en dicha acequia Real de Carcaxente».
Els danys produïts per
les inundacions de 1714 i 1716 foren molts importants en les assuts de la
séquia d’Escalona i Carcaixent. Molt probablement, durant este període, la
séquia de Carcaixent arreplegara majoritàriament el cabdal de les aigües del
riu Albaida, per a poder regar el terme de Carcaixent. Ja que «la villa
tiene la providencia de tener hecho dicho azud en el rio nombrado de Albaida
para el qual dona agua la bastante para el riego a las tierras de Carcaxente».
Segons els sequiers Miquel Vallo i Maurici Morera, «asta los primeros días
del mes de junio».
El 23 d’abril de 1718 el
notari Francesc Josep Bernabeu[22]
confirmava que les obres de reparació dels danys de la séquia, en terme de
Castelló de la Ribera, ja havien finalitzat: «en la canal de piedra y
algamaza nombrada de Morata que aquella traviesa la acequia mayor de dicha
villa de Carcaxente por baxo la qual pasa el agua de dicha acequia mayor de
dicha villa de Carcaxente para el riego de las tierras de esta, he visto pasar
porcion de agua por dicha acequia, haciendo su curso a dicho termino dicha
villa de Carcaxente; para el riego de las tierras de el que dicha agua de dicha
acequia mayor, se conduce de el agua del rio nombrado de Albayda, sito y puesto
en dicho termino de dicha villa de Castellon por razón de tener como tiene
dicha villa hecho una azud en el para la entrada del agua dicho rio de Albayda
en dicha acequia mayor de dicha villa de Carcaxente; y asimismo certifico y doy
fe que en dicho dia acerca de las seis horas de la tarde viniendo de dicha
Villanueva de Castellon, a esta dicha villa de Carcaxente por el camino
nombrado de les Foyes de Castellón en termino de esta villa de Carcaxente, en
la partida nombrada de Benimaclí he visto diferentes piezas de tierra sembradas
de arros para planteles, y todas con agua suficiente, y que de presente es
menester para criar los planteles de arros».
Dos dies més tard, la
vila de Carcaixent responia a l’ordre de la Reial Audiència de València, per la
qual «se la manda a esta villa que bajo la pena de quinientos sueldos se
concluya la obra de la azud» de Carcaixent, en terme de Sumacàrcer en «que
toma agua dicha acequia y la limpieza de esta para el dia 30 del presente mes
de Abril». L’administració municipal, a través del seu representant, informà
que «se esta trabajando y quedara limpia para el dia de hoy e inmediatamente
seria continuando la demas obra que ya esta empezada fabricandose las trabas de
que se necesitan para su permanencia de lo qual por la contingencia del rio y
mucho que hay que hacer no se pueda dar por concluido para dicho dia. I per
tot això, va demanar la concessió de «veinte días mas de termino para la
conclusión de dicha obra y perfeccion».
[1] Arxiu
Regne València: Batlia, núm. 1211, fol. 246-254
[2] Fogues
Juan, F.: Historia de Carcagente: compendio geográfico-histórico de
esta Ciudad. Carcaixent, ed. Ajuntament de Carcaixent, 2000
[3] Peris
Albentosa, T.: Història de la Ribera. L’escenari i els protagonistes,
Alzira, ed. Bromera, Mancomunitat de la Ribera Alta, 2001
[4] Pelufo,
V.: «Inundacions, terremotos, pestes», Xúcar, octubre 35,
desembre 35 i març 1936
[5] Fogues
Juan, F.: Historia de Carcagente: compendio geográfico-histórico de
esta Ciudad. Carcaixent, ed. Ajuntament de Carcaixent, 2000
[7] Martí
Soro, J.: Historia de Villanueva de Castellón, València, ed.
Ajuntament de Villanueva de Castellón, 1987
[8] Arxiu
Regne València: Reial Audiència. Escrivania de cambra. Any 1718,
exp. 116
[9] Joaquim Albelda Casanoves, de Nicolau.
Regidor (Carcaixent, †1711)
[10] Alexandre Albelda Torremocha, ciutadà.
Regidor (Carcaixent, 1662-1721)
[11] Francesc Talens Ibáñez, d’Anastasi
(Carcaixent, 1641-1716)
[12] Maurici Morera Albelda, llaurador (Carcaixent,
†1742)
[13] Esteve Noguera Gisbert, ciutadà
(Carcaixent, 1674-1743)
[14] Josep Noguera Gisbert, de Josep. Batle
(Carcaixent, 1662-1723)
[15] Francesc Nicolau i Armengol, major.
Jurat, regidor (Cogullada, 1652-1721)
[22] Francesc Josep Bernabeu López, notari
(Xàtiva, 1687-?)
Article publicat en Fent Aigua, llibret de la Falla Plaça Major de l'any 2018, pàgines 103-105
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada