El grup escultòric de la confraria del Devallament de la Creu de Carcaixent està format per les imatges «de vestir» de Maria Magdalena, Sant Joan l’Evangelista i la Mare de Déu al peu de la Creu. Junt a Maria i, sobre la falda materna, una talla de fusta policromada de Jesucrist, d’autor anònim.
La falta de documentació històrica sobre la seua confecció, unida a la transformació que han patit les imatges al llarg dels anys dificulta molt el seu estudi.
El cronista oficial de Carcaixent, Bernat Daràs, en el seu treball sobre la Setmana Santa carcaixentina[1] afirma que: «por la dación de cuentas presentada por el clavario de la Lloable Confraria en la Visita Pastoral del año 1607, sabemos, que al igual que en la actualidad, el paso estaba compuesto por las imágenes «de vestir» de Santa María Magdalena y San Juan Evangelista, al pie de la Cruz, junto a María, y sobre sus rodillas, exánime, su Hijo, descendido de la Cruz, artística y valiosa escultura tallada en madera. Desconocemos al escultor que realizó el paso, solamente sabemos que era habitante de València». I afegix que: «a finales del siglo XVII, los del linaje de los Garrigues se encargarían de procesionar durante la Semana Santa, modificar y mejorar, a lo largo de la historia».
El professor Vicent Guerola va realitzar un estudi[2] exhaustiu de la talla del Crist del Devallament l’any 2011. Els exàmens practicats amb tomografia axial computeritzada (TAC) i radiografia de rajos X permeteren descobrir que la imatge es troba tallada de cap a peus en un sol tronc «si bien los brazos y la máscara del rostro se interrumpen con ensamblajes». Alhora que documentar «la gran cantidad de elementos metálicos a base de clavos, tornillos y espigas que sujetan y taladran la zona de los deltoides de la figura para asegurar la sujeción de los brazos al cuerpo».
Segons l’opinió del professor: «los brazos fueron manipulados de forma bastante aleatoria para reconvertir una primitiva escultura con los brazos extendidos a una con los brazos en paralelo al cuerpo». Per tot això, conclou que: «es evidente que la escultura en un principio, cuando se talló, fue pensada como una figura de un Cristo crucificado y con el paso del tiempo fue adaptada a una nueva función o advocación la de un Cristo descendido de la cruz».
Respecte a la policromia assenyala: «que la escultura se encuentra totalmente colapsada por repintes que impiden obtener una impresión verosímil de la antigüedad de la obra. Estos repintes, según tradición oral transmitida por personas cercanas a la custodia de la obra se llevaron a término con posterioridad a la inundación de 1982. En este momento la escultura fue reencarnada en su totalidad».
Pel que fa a la datació, l’informe tècnic
detecta «unas formulas de tallado y procesos de
ensamblaje de las tablas, para la configuración del cuerpo del Cristo, que
remiten a formulismos antiguos de carpintería». Vicent Guerola afirma que la morfologia de l’escultura respon a uns cànons
de proporció i estètica barroca. I afegeix que «se trata de una pieza de extraordinario valor artístico,
principalmente por tratarse de un caso excepcional de escultura barroca
conservada dentro del ámbito de la imaginería religiosa en la Semana Santa
local de Carcaixent».
Algun membre anònim de la Confraria del Devallament de la Creu en el llibret de la Setmana Santa de Carcaixent de 1991 escriu que: «Tal vegada ni els vells s’enrecorden de com era l’antic pas del Davallament de la creu, i aquest ens pensem és el cas...Ni ningú ha pogut confirmar les modificacions de les imatges, i a més a més els experts consultats asseguren que les imatges no se troven en la posició per a que foren concebudes. La hipòtesi més freqüent i sorprenent, és la que ens diuen que el Crist té una talla molt rígida per a estar als braços de la Verge, açò i que els braços estiguen junt al cos els fa sospitar que en algun temps anava el Crist penjat del Sudari en acció descendent (al menys es pensà per a que així anara). De vegades no se sap el perqué de les coses, malgrat que moltes voltes les circunstàncies manen...»[3]. Criteri en què coincideix Bernat Daràs ja que, segons ell: «En caso contrario, más que representar el Descendimiento, mas bien se trata de una Piedad, representación del dolor de la Virgen Santísima al sostener el cádaver de su divino Hijo descendido de la cruz»[4].
Seguim buscant la referència històrica
que done llum a moltes de les preguntes que queden sense resposta.
Mentrimentres, en este article plantejaré algunes hipòtesis sobre la possible
autoria i datació de les imatges, la composició històrica del pas i l’origen de
la seua custòdia per les famílies del llinatge Garrigues.
Què diu la documentació històrica?
La Visita pastoral realitzada l’any 1607[5] a la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent xifra els gastos de la confecció de l’anda del Devallament de la Creu per a la Confraria del Santíssim Sagrament supra Minervam en 260 reals[6]:
«Fuele admitido en descargo a el dicho Françés Joan Oset que gastó en las andas de bulto que se hiçieron para dicha cofradia doçientos sesenta reales, los quales dio y pagó a Agostín Garrigas, otro de los mayorales de dicha cofradria, el qual dará raçón dellos en su quenta que valen 24 £ 18 s 4 d».
Així, entre 1605-1606 es recull un apunt del compte del clavari Francesc Joan Osset que diu: «Ittem de traer las hechuras y bultos de las andas del Desçendimiento de la Cruz, y otras cosas, una libra seis sueldos y diez dineros». I un altre assentament en el compte del majoral Agustí Garrigues, que es gastà cinc lliures i quinze sous en: «tres figuras, manos y pies para el día de Jueves Santo, para las andas para el Desçendimiento de la Cruz para la proçesión».
Entre 1606-1607 el majoral Francesc
Noguera pagà per:
«Ittem de una túnica para el San Joan que
se llevó en la proçesión, ocho libras quinçe sueldos y seis dineros [...]
Ittem de [en blanc] para el Xpo., una
libra [...]
Ittem de franja para la cortina de el
Xpo., çinco libras diez sueldos y siete dineros [...]
Ittem al pintor por pintar las estrellas en el paño del Cristo, diez y ocho reales que valen»
En l’inventari de l’ermita de la Sang que figura en la Visita pastoral de 1694[7] consten:
«Ittem una cruz de madera sobredorada
[...]
Ittem una imagen de Christo, del descendimiento de la Cruz»
També en l’inventari de la Visita pastoral de 1699[8], en referència a l’ermita de la Sang, es detalla l’existència de:
«Ittem una cruz de madera sobredorada
Ittem una imagen de el descendimiento de la cruz de Christo Señor Nuestro»
Les visites pastorals posteriors fins a 1770 esmenten una creu i la imatge del Sant Crist, sense més especificacions.
El llibre d’actes de la confraria del Devallament de la Creu de Carcaixent comença l’any 1764. Este document històric ens dona notícia d’algunes de les modificacions realitzades en les imatges:
1831
«se hizo la túnica de San Juan siendo Clavario Joaquín Garrigues Bort».
1833
«yso el manto real de la Virgen Joaquín Garrigues y Selma, se pintaron las
andas y seiso la Cruz nueva, todo lo pagó Joaquín Garrigues y Selma».
1857
«se pintaron las andas y se renovó la Cruz quyo gasto lo pagaron Joaquín y Juan
Garrigues Bort, hermanos en el día 8 de abril». També es feren este any
«las basquiñas a la Virgen», sufragades pels germans Garrigues Bort.
1858
«siendo clavario Vicente Garrigues Torres hizo donación a la Virgen del
Descendimiento de la Cruz Antonia Gomis y Garrigues un vestido negro de seda».
1865 la
mateixa Antonia Gomis va donar «un corpiño con guarniciones de oro y el
fondo de terciopelo» per a la Mare de Déu.
1876
«siendo clavario José Garrigues Gomis, se encarnan los rostros y manos de las
imágenes sufragado por Juan Garrigues Bort».
1883
«Antonia Gomis Garrigues renovó el vestido de María Magdalena».
1901 «fueron renovadas las andas por el escultor Alfredo Badenes».
Entre el Devallament de la Creu i la Pietat
El Devallament de la Creu és l’escena de la Passió en què Josep d’Arimatea i Nicodem baixen Jesús de la creu després de la seua crucifixió. Les antigues representacions artístiques d’esta estació del viacrucis, seguint els evangelis, inclouen estos dos personatges. A més, d’altres dones i hòmens, entre les que es troben Maria Magdalena, la Mare de Déu i, en algunes ocasions, Sant Joan l’Evangelista.
La Pietat és l’escena en què la Verge Maria sosté el cos mort del seu fill, Jesús, una vegada devallat de la creu. Esta temàtica devocional a la Mater Dolorosa es feu molt popular durant el Renaixement, importada d’Alemanya i França.
Però, a començament del segle XVII la distinció de nomenclatura sembla que encara no estava massa assentada. I algunes vegades estos dos passatges de la Passió es difuminaven en un de sol, denominat sense distincions: el Devallament de la Creu.
Un exemple d’açò el trobem en l’escultura devocional castellana de Gregorio Fernández. En concret, en el pas del Descendimiento fet per a la Cofradía de las Angustias de Valladolid entre 1615 i 1617, que incloïa les imatges de la Mare de Déu al peu de la creu i Jesucrist mort en el seus braços, acompanyats per Maria Magdalena, Sant Joan l’Evangelista i dos lladres[9].
En la vessant pictòrica més pròxima també trobem representacions devocionals que inclouen els quatre personatges bíblics que conformen l’anda del Devallament de la Creu de Carcaixent. Per exemple en:
Calvari[10]: situat en les dependències d’Alcaldia en el palau de la Marquesa: atribuït a l’escola barroca valenciana de principis del segle XVII. Probablement formava part d’un retaule. Representa la crucifixió de Jesús, amb sa mare a l’esquerra, Maria Magdalena agenollada i Sant Joan l’Evangelista a la dreta.
Pietat amb Sant Joan i Maria Magdalena[11]: pintura de mitjans del segle XVI, atribuïda al mestre d’Alzira. Representa a Jesucrist mort i rodejat per sa mare, Maria Magdalena i Sant Joan.
Sobre la composició
La probabilitat que la composició del pas del Devallament de la Creu original, realitzat en 1605-1606, fora la mateixa que en l’actualitat és molt elevada. Tot fa indicar que l’existència de la creu i les tres figures de bulto, mans i peus (entre elles un Sant Joan) es corresponen amb les imatges «de vestir» de Maria Magdalena, la Mare de Déu i Sant Joan l’Evangelista.
Estic d’acord amb què les quatre imatges actuals no foren concebudes per al mateix grup escultòric. Al meu parer, l’encàrrec de les tres figures de bulto a l’imaginari i el seu transport fins a Carcaixent, probablement des de València, no inclogué la talla del Crist. Pot ser, que la confraria de la Minerva ja disposara d’esta obra d’una altra capitulació anterior.
Tinc dubtes en relació a l’afirmació de què en algun moment històric el Crist anara penjat del sudari en acció descendent. Alguns dels motius que em fan pensar en contra son: la comparació de la posició dels braços de Jesús amb altres imatges de passos homònims i coetanis de Crists devallats, la dificultat en l’execució d’esta maniobra per a eixir en processó en una peanya de dimensions reduïdes i el no constar mai documentades com a integrants de l’anda les figures de Nicodem i Josep d’Arimatea. En canvi, veig més plausible que, en època molt primerenca i abans d’adquirir el Sant Crist dels braços articulats, sí el feren servir per a representar l’acte del Davallament de la Creu en la parròquia el Divendres Sant[12].
Amb tot, les incògnites principals son per què i en quin moment el Crist passà de representar la crucifixió a evocar la Pietat. Una resposta lògica a la primera part de la pregunta seria perquè va ser substituït per una altra imatge representativa de Sant Crist, possiblement, amb els braços articulats. Però, si des ben antic l’obra havia estat molt estimada i venerada pels devots, amb el reajustament de les extremitats, potser l’aprofitaren per al pas del Devallament de la Creu en les processons de la Setmana Santa. Si donem per bones estes hipòtesis, la contestació a la segona part de la pregunta seria en algun moment entrat ja el segle XVII, al temps que els Garrigues se’n feren càrrec de la imatge.
Al remat, bé des de l’inici o a causa de posteriors modificacions no documentades, la qüestió és que estes quatre figures han acabat integrades en el mateix pas, amb més o menys encert. Però, totes estes afirmacions seran molt difícils, per no dir impossibles, de demostrar.
Sobre l’autoria i datació
El doctor en Història de l’Art per la Universitat de València, Carlos Enrique Navarro Rico, amb la tesi La escultura en el sistema de las artes. València (1500-1700), apunta que: «encara desconeixem massa sobre l’escultura del moment, de forma concreta, com per a poder afirmar autories sense suport documental». I pel que fa al grup escultòric del Devallament de la Creu de Carcaixent afirma que: «totes les imatges estan molt transformades, sobretot a nivell de policromia. Això les desvirtua molt i dificulta el seu estudi formal».
Tot i això, donant per bones totes les hipòtesis plantejades i, encara que sone molt atrevit, anem analitzar la possible autoria de les imatges originàries de l’anda del Devallament de la Creu, o siga, les tres figures de bulto i el Crist esmentat en la Visita pastoral de 1607.
Els anys 1605-1606 a la ciutat de València i la seua àrea d’influència, entre la qual es trobava la vila de Carcaixent, només n’hi havia set tallers d’imaginaris[13] en actiu:
1.
Francisco Pérez[14]: entallador sembla que
d’origen castellà. Podem descartar-lo perquè era especialista en retaules i va
morir el mes de maig de 1606.
2.
Josep Esteve: imaginari de València. Familiar de l’escultor Jeroni
Esteve. El seu taller podria haver participat en la confecció d’algun retaule o
imatge devocional anterior per a la vila de Carcaixent. A més, va participar en
1607[15]
com a expert en la visura prèvia feta per a la confecció del retaule major de
la parròquia de l’Assumpció. Però, va morir el mes de desembre de 1607[16]
amb vora 80 anys.
3. Joan Batiste Giner: provinent d’una família d’escultors mallorquins. Son pare, Gaspar Giner, va ser l’autor del Crist del privilegi del convent de Sant Doménec de València l’any 1586. El seu germà, Gaspar Giner, accedí al magisteri de fuster en el regne de València l’any 1610 i fou l’escultor del Crist jacent conservat en el Col·legi del Patriarca realitzat l’any 1608. A Joan Batiste Giner el trobem capitulant la confecció del retaule major de l’església del convent de Sant Francesc de Carcaixent el mes d’agost de l’any 1609[17].
4. Sebastián de Oviedo: imaginari de l’escola castellana. Autor del Crist crucificat del cor del Col·legi del Corpus Christi de València, llaurat l’any 1604.
5. Joan Batiste Ximénez[18]: imaginari de València. Autor, entre altres obres, del Crist crucificat dels Llauradors de Cocentaina, realitzat l’any 1596.
6. Josep Muñoz[19]: imaginari oriünd d’Ontinyent i habitador de València. Nebot de l’escultor Miquel Jeroni Muñoz. Este últim, possiblement, l’autor d’algunes de les imatges de Crist crucificat que l’arquebisbe Joan de Ribera va donar a diverses parròquies[20] i mort en maig de 1604[21]. Josep Muñoz va ser l’artífex d’imatges de bulto de Nostra Senyora del Roser, Sant Doménec i Sant Francesc per a la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Sant Mateu, d’una figura de Sant Andreu per a la parròquia de Sant Andreu de València i d’una Verge Maria de la Puríssima Concepció per al retaule major de la parròquia de Massamagrell. A més, confeccionà la imatge de Nostra Senyora de la Pau per a l’ofici de cerers de València. I tenim documentada la seua vinculació amb Carcaixent, a partir de 1608, en la confecció de retaule major de l’església de l’Assumpció.
7. Lluís Muñoz[22]: imaginari oriünd d’Ontinyent i habitador de València. Germà de Josep Muñoz. L’ofici de fusters l’examinà per a mestre l’octubre de 1606. Va ser l’escultor de retaules i figures com: una de Santa Anna per a Juan Tarancón de Carcelén, una de Sant Vicent Ferrer per al convent de Sant Vicent Ferrer de l’Orde de Predicadors d’Algemesí o una de Mare de Déu amb el Jesuset per a Gaspar Beltran, pintor de València. Així com, l’artífex de talles de fusta de Crists crucificats: per a Joan Batiste Gallo de Múrcia o Domingo Bolos d’Estivella. La seua vinculació amb Carcaixent consta documentada l’any 1615, en l’execució d’una palla de Sant Francesc per a la confraria dels Germans de la Creu del convent de Sant Francesc, i en 1618, en la realització del tabernacle amb àngels i pilars entorxats de la parròquia de l’Assumpció.
Suposant que es tracte de les mateixes imatges, hem fet una comparació entre les actuals de l’anda del Devallament de la Creu i les poques talles de Crists que es conserven atribuïdes a estos escultors. I segons l’opinió del professor Carlos Navarro podríem descartar els Giner i Sebastián de Oviedo «perquè treballaven en termes molt diferents als de les imatges». En relació a Joan Batiste Ximénez veu «algunes similituds amb el Crist de Cocentaina però també diferències significatives».
Per tant, pot ser que foren Josep Muñoz o Lluís Muñoz els escultors de les tres imatges de bulto originàries de l’anda del Devallament en 1605-1606. Pel que fa a la talla de Crist la cosa es complica molt més. La documentació conservada no aclarix el moment de la seua confecció. Així, el Crist documentat en la Visita pastoral de 1607 ben bé podríem atribuir-li’l a Lluís Muñoz, Miquel Jeroni Muñoz o Josep Muñoz, a Josep Esteve o a Joan Batiste Ximénez.
Sobre la custòdia de les imatges pels Garrigues
Quan se’n feren càrrec els Garrigues de les imatges del pas del Devallament de la Creu? La resposta curta és que, segons el llibre d’actes de la confraria, des de l’any 1764. Però intuïm que va ser molt abans, en algun moment anterior a 1675, pels motius següents:
Primer. Perquè està documentat que les famílies Talens i Albelda s’han fet càrrec de les imatges de Nostra Senyora de la Soledat, del sepulcre i del Crist ressuscitat des que començaren a fer-se processons de Setmana Santa en Carcaixent[23]. I també que pagaven anualment la dobla votiva del dia de Pasqua de Resurrecció des de 1632[24]. Per tant, tenint en compte la rivalitat, ascendència i noblesa dels Garrigues, per què si aquells el tenien, estos no podien tindre també un pas de processó propi per a la Setmana Santa?
Segon. Perquè cap persona amb el primer cognom Garrigues, Talens o Albelda figura en l’acte de constitució de la congregació de la Passió de Crist el 2 de novembre de 1688[25]. Tampoc en l’elevació a escriptura pública dels seus estatuts, que va tindre lloc el 7 d’abril de 1760[26]. Recordem que esta agrupació estava formada per nobles, generosos i ciutadans de Carcaixent, confrares de la Minerva. I es va formar per tal d’acompanyar la imatge del Sant Crist en la processó de Divendres Sant.
Tercer. Perquè el llibre d’actes de la confraria del Devallament de la Creu no compta amb una introducció, índex o mínima motivació inicial del seu contingut. A més, no existeix com a tal un acte de constitució formal de la congregació sinó que es tracta de deixar constància per escrit, a partir d’un determinat moment, de qui seria el clavari en cada any, seguint una tradició familiar no reglada. Per tant, podria haver existit una primera part o un primer llibre perdut. O pot ser també que, anteriorment, hagueren comptat puntualment amb la col·laboració d’alguns notaris de Carcaixent, com puguen ser: Jeroni Garrigues Juan[27], Josep Garrigues Talens[28], Pere Garrigues Salom[29] o Jaume Garrigues Lloret[30]. De manera que estes possibles escriptures, cas d’existir, s’hauran perdut amb la desaparició de tots els protocols notarials.
I podríem afegir-ne un quart. Ja que les tres figures de bulto de la insígnia del Devallament de la Creu de 1605-1606, pertanyents a la Confraria del Santíssim Sagrament, no figuren en cap dels inventaris d’objectes i ornaments realitzats en l’ermita de la Sang durant les visites pastorals dels segles XVII i XVIII. Probablement, tampoc, la talla del Nostre Senyor. Sospitem que el Crist del Devallament de la Creu que consta en la documentació dels anys 1694 i 1699 era el mateix Crist amb els braços articulats[31] que servia per a representar en l’església, ja abans de 1675, l’acte del Devallament de la Creu[32], i era tret en les processons del Sant Soterrar dels Divendres Sants[33]. Segons Bernat Daràs[34], esta imatge, procedent de l’ermita de la Sang, va ser venerada a partir de 1842-1847 i fins a la seua destrucció l’any 1936, poc abans d’iniciar-se la Guerra Civil, en l’altar del Sant Crist (hui de Sant Francesc Xavier) del temple parroquial. I sabem que comptava amb els braços articulats pels testimonis orals.
Posats a especular, podria ser que Agustí Garrigues[35], en relació al pagament de les tres imatges de bulto de 1605-1606 per a l’anda del Devallament de la Creu, actuara no només com a majoral de la Confraria de la Minerva sinó, també, com a comitent i patró. Un motiu de pes en contra d’esta teoria és que tenim documentats els càrrecs i descàrrecs dels comptes del clavari i majorals en la Visita pastoral de 1607. I de la seua lectura sembla bastant evident que una part important dels diners per a fer front a la confecció de les tres figures (5 lliures i 15 sous) provenien de la caixa comuna de la confraria. L’únic motiu que reaferma esta hipòtesi és que l’any 1615 el mateix Agustí Garrigues pagà 17 lliures del seu patrimoni a l’imaginari Lluís Muñoz, per la confecció d’una figura de bulto de Sant Francesc, per a la Germandat de la Creu del convent de Sant Francesc de Carcaixent[36].
Tot i això, continue pensant que la hipòtesi més versemblant, fins que algú demostre cosa en contrari, és aquella que afirma que: els membres de la família Garrigues, seguint la tradició documentada de la família Albelda amb l’anda del Sepulcre i el Crist ressuscitat, i la família Talens amb la insígnia de Nostra Senyora de la Soledat, s’han fet càrrec des de sempre de la custòdia de les imatges del pas del Devallament de la Creu. Un pacte, possiblement mai formalitzat per escrit, entre l’oligarquia local (Garrigues, Talens, Albelda...), després de la fundació de la Confraria del Santíssim Sagrament i en paral·lel a l’inici de les processons de la Setmana Santa (1563-1567). Un acord tàcit de pura i simple divisió del treball que, amb el pas dels anys i per l’augment de la devoció, esdevingué en costum i tradició i que, a dia de hui, ja compta amb més de 400 anys d’història.
ANNEX
FOTOGRÀFIC
Calvari, atribuït a l’escola barroca valenciana – Alcaldia – Ajuntament de Carcaixent (principis segle XVII)
Pietat amb Sant Joan i Maria Magdalena, atribuït al mestre d’Alzira – Sant Pius V (mitjans segle XVI)
Crist crucificat del privilegi – Convent Sant Doménec de València (de Predicadors) – Gaspar Giner (1586)
Crist crucificat del cor – Col·legi del Corpus Christi (del Patriarca) – Sebastián de Oviedo (1604)
Crist crucificat dels Llauradors de Cocentaina – Joan Batiste Ximénez (1595)
Crist crucificat de la Fe, atribuït als Muñoz – Convent de Santa Mònica (d’agustins) (c. 1604)
[1] DARÀS
MAHIQUES, B. La Semana Santa carcaixentina (Datos para su
historia), rev. 2022, inèdit
[2] GUEROLA BLAY, V.
El Cristo del Devallament. Informe técnico sobre el estado de conservación y
presupuesto de restauración. Universitat Politècnica de València. Confraria del
Devallament de la Creu, 2011
[3] BIBLIOTECA
PÚBLICA MUNICIPAL CARCAIXENT. «M. I. Cofradía del Descendimiento» dins de
Setmana Santa. Carcaixent ’91. Junta de Hermandades y Cofradías de la Semana
Santa de Carcaixent, 1991
[4] DARÀS
MAHIQUES, B. i TALENS PERALES, D. Semana Santa carcaixentina (Datos para su
historia), 2026
[5] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Visita pastoral
1607, sign. 10.1.0
[6] Equivalents
a 88 lliures i 8 sous de la moneda reial de València, segons la consulta
realitzada a ChatGPT
[7] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Visita pastoral
1694, sign. 10.11.0
[8] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Visita pastoral
1699, sign. 10.12.0
[9] Vegeu:
https://www.cofradiadelasangustias.org/inicio/pasos/
https://artevalladolid.blogspot.com/2018/03/cofradia-de-la-nuestr-senora-de-la.html
https://www.hermandaddelaescalera.org/el-descendimiento-de-la-cofradia-de-las-angustias-valladolid/
[10] DARÀS
MAHIQUES, B. i TALENS PERALES, D. Semana Santa carcaixentina (Datos para su
historia), 2026. «Conservem el nostre patrimoni», dins de Sénia. Revista
d’informació municipal núm. 14, pàgina 35, Ajuntament de Carcaixent, 1988
[11] Museu
de Belles Arts Sant Pius V de València
[12] RODRÍGUEZ
PEINADO, L. «El descendimiento de la cruz», dins de Revista Digital de
Iconografía Medieval, vol. III, núm. 6, pàgines 29-37. Universidad Complutense
de Madrid, 2011. FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, R. Sistemas de articulación en Cristos del
Descendimiento. Treball final del Màster en Conservació i Restauració de Béns
Culturals. Universitat Politècnica de València, 2012.
[13] NAVARRO
RICO, C. E. Tesi doctoral «La escultura en el sistema de las artes. València
1500-1700». Universitat de València, 2022. CORBALÁN DE CELIS y DURÁN, J.
«Aportación documental a la retablística valenciana del siglo XVII y principios
del XVIII. Imagineros, doradores y pintores», dins de Boletín de la Sociedad
Castellonense de Cultura, 2021. CORBALÁN DE CELIS y DURÁN, J. «Nuevas
aportaciones documentales sobre retablos valencianos (siglo XVII-principios del
XVIII). Imagineros, doradores y pintores», dins de Boletín de la Sociedad
Castellonense de Cultura, 2023
[14] ARXIU
DEL REGNE DE VALÈNCIA (ARV). Gremis, llibre 234, foli 37
[15] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Visita pastoral
1610, sign. 10.1.0
[16] ARXIU
DEL CORPUS CHRISTI DE VALÈNCIA (ACCV). Protocol notarial Martí Tomàs 1604,
sign. 14.475. Publicació del testament 15/12/1607
[17] ARXIU
DEL REGNE DE VALÈNCIA (ARV). Diversos, Família Calatayud, caixa 83, número 4
[18] GÓMEZ-FERRER,
M. i CAMPOS-PERALES, À. «El imaginero Joan Baptista Ximénez en Valencia (act.
1596-1620). A propósito de esculturas y retablos en la Valencia del primer
cuarto del siglo XVII», dins d’Archivo de Arte Valenciano. Real Academia de
Bellas Artes de Valencia, 2022
[19] ALBERT
i COGOLLOS, S. L’imaginari Josep Muñoz, 2025. Publicat en el blog Perles de
Carcaixent:
https://perlesdecarcaixent.blogspot.com/2025/06/limaginari-josep-munoz.html
[20] ABAD
AZUAGA, M. T. «Una donación del patriarca Ribera: El Cristo de la Salud de
Navarrés», dins d’Ars longa: cuadernos de arte. Turia – Universitat de
València, 2000. NAVARRO RICO, C. E. Tesi doctoral «La escultura en el sistema
de las artes. València 1500-1700». Universitat de València, 2022
[21] ARXIU
DEL CORPUS CHRISTI DE VALÈNCIA (ACCV). Protocol notarial Lluís Joan Cavero
1604, sign. 19.444. Publicació del testament 30/05/1604
[22] ALBERT
i COGOLLOS, S. L’imaginari Lluís Muñoz, 2025. Publicat en el blog Perles de
Carcaixent:
https://perlesdecarcaixent.blogspot.com/2025/06/limaginari-lluis-munoz.html
[23] ARXIU
DEL REGNE DE VALÈNCIA (ARV). Diversos, Família Calatayud, caixa 28, número 38.
ARXIU HISTÒRIC NACIONAL (AHN). Secció d’Ordes Militars. Expedients de l’Orde de
Montesa, 1513-1831: proves per a ingrés de religiosos. Exp. 305. Informacions
de Joan Josep Talens i Talens natural de la vila de Carcaixent Regne de
València per a l’hàbit de frare clergue de l’Orde de Montesa
[24] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Llibre Racional
de 1632, Dobles votives, sign. 23.28.0
[25] ARXIU
HISTÒRIC NACIONAL (AHN). Orde de Santiago. Exp. 383, caixa 68, any 1760. Proves
per a cavaller de Don Felipe Amador. Exp. 383, caixa 68, any 1760, foli 95 r.
[26] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Confraria del
Santíssim Crist, sign. 15.3.15
[27] Jeroni
Garrigues Juan, notari (Carcaixent, 1702-1767). Fill de Pere Garrigues Salom,
notari, i Maria Juan Castaño. Casat amb Agustina Rodrigo Albelda l’any 1739.
Nomenat escrivà de l’Ajuntament de Carcaixent l’any 1732
[28] Josep
Garrigues Talens, notari (1665-?). Fill de Josep Garrigues Amat, batle, i
Francesca Talens Gisbert. Casat amb Jacinta Selma Canut l’any 1688.
[29] Pere
Garrigues Salom, notari (Carcaixent, 1652-1730). Fill de Francesc Garrigues
Albelda, del Rei, i Caterina Salom Talens. Casat amb Maria Juan Castaño
l’any 1675. Escrivà dels jurats i Consell de la vila de Carcaixent
[30] Jaume
Garrigues Lloret, notari (1581-1622). Fill de Jaume Garrigues Pujalt i
Esperança Lloret Armengol. Casat amb Esperança Noguera l’any 1602.
[31] FERNÁNDEZ
GONZÁLEZ, R. Sistemas de articulación en Cristos del Descendimiento. Treball
final del Màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals. Universitat
Politècnica de València, 2012.
[32] ARXIU
MUNICIPAL DE CARCAIXENT (AMC), sense catalogar. «Pere Talens fill de Bernad, Vicent Armengol y Hylarion
Talens ciutadans, tres dels jurats de la present vila de Carcaxent a Frances
Selma ciutada Clavari de dita Vila done e pague a Agusti Armengol quatre £.
reals de Valencia de les quals se sia fet gracia y almoyna pera ajuda de costa
de pagar lo gasto sea fet en la representacio del descendiment de la Creu de
Xpo. redentor nostre. lo divendres Sant propassat per aquell y altres en la
present Vila lo qual se acostuma fer tots anys y pagades [...]. In Aula dicte
Ville die XXViij maij MDCLXXV.- Pere Talens == Vicent Armengol == Hilarion
Talens»
[33] ARXIU
HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT (AHPAC). Llibre Racional
1690, Dobles votives, sign. 23.85.0. «Ittem en 24 de Mars divendres sant asisti el
Rt. Clero al entierro de nostre S.r y paga la caritat Visent Marco
sacrista y sea de advertir que el St. Christo el porten en andes asta la
cofradia de la Sanch de Jesuchrist [...]» AHPAC.
Congregación de Nobles y Ciudadanos cofadres de la Minerva, distinguidos con el
honrroso título de Devotos de la Pasión de Jezu Christo, sign. 15.3.1, f. 13r.,
Capítols aprovats el 7 d’abril de 1760 «Otro sí, que los
conservadores tendrán obligación de traer el Santo Christo de la capilla de la
Sangre a la iglesia parroquial el Viernes Santo por la mañana para que con
tiempo se componga el féretro, según se ha acostumbrado para el Entierro», còpia
datada el 25 d’abril de 1762.
[34] DARÀS
MAHIQUES, B. L’església parroquial de l’Assumpció de Carcaixent i els seus
artífexs (segles XVI-XX), 2014.
[35] Agustí
Garrigues (1553-1620). Llaurador. Fill de Jeroni Garrigues i Àngela. Casat amb
Esperança Garrigues. Clavari de la Confraria de la Minerva l’any 1589. Sense
fills ni germans que li sobrevisqueren. Testament atorgat davant del notari
Jaume Garrigues
[36] ARXIU
DEL CORPUS CHRISTI DE VALÈNCIA (ACCV). Protocol notarial Francesc Joan Romeu
1615, sign. 14.580
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada