Hui parlarem de Baltasar Garrigues Osset (Carcaixent, 1639-1674). Ciutadà i membre de l’oligarquia local. Fill de Baltasar Garrigues Talens (1593-1641) i Anna Maria Osset Albelda.
En trenta-cinc anys de vida li va donar temps a fer unes quantes coses. Es va casar amb Basília Escales Borja. I tingué quatre fills: Feliciana Garrigues, Baltasar Garrigues, Lluïsa Garrigues i Francesc Garrigues. Va ser clavari de la vila de Carcaixent en 1661-1662. Jurat quart de la vila de Carcaixent en 1666-1667. I clavari de la confraria de la Minerva l’any 1669. També fou patró de l’altar de Sant Francesc Xavier de la parròquia de l’Assumpció, bastit pel mestre imaginari de València Tomàs Sanchis.
Però, sobretot, obsessionat per la mort prematura del seu pare i temorós de la seua sort i la que pogueren tindre els seus descendents, va preveure en el seu últim testament totes les possibilitats imaginables perquè la seua quantiosa herència no acabara en mans equivocades.
I aixina va ser perquè l’herència de la qual formava part, entre altres propietats, la casa de la plaça Major, flanquejada per l’escut heràldic dels Garrigues, acabà inclosa en el vincle o “mayorazgo” del seu fill, el capità Baltasar Garrigues Escales i la seua dona Anna Maria Garcia Talens. Que després heretarien el seu net: Agustí Garrigues Garcia, el seu besnet Pasqual Garrigues Garcia, el seu rebesnet Pasqual Garrigues Gisbert i el fill d’aquell Pasqual Garrigues de la Garriga i Bru, iaio del baró de Santa Bàrbara.
Llegiu les últimes voluntats de Baltasar Garrigues i, com no, feu testament.
ARV. Família Calatayud, caixa 81 núm. 1.
Die XXX mensis junii anno a nativitate domini MDCLXXIII
En nom de la Santissima Trinitat pare y fill y esperit sant tres persones y un sol deu tot poderos y de la sacratissima y humil verge maria marea mehua y de tots los peccadors sapien tots como yo Baltasar Garrigues ciutada de la present vila de Carcaxent habitador estant malalt en lo llit de greu malaltia corporal de la qual tempoch morir, estant empero per la gracia de mon deu y señor Jesuchrist ab integra, clara y manifesta paraula y en mos bo, sa e sancer seny y enteniment y en tal disposicio de ma persona que molt be puch testar segons que als notari y testimonis desus escrits clarament consta y appar; considerant que en aquest miserable mon no ya cosa mes certa que la mort ni mes incerta que la hora de aquella y axi com a sabia persona conve dispondre y ordenar de si y de tots los bens temporals que nostron Deu y Señor li ha acomanat en aquest miserable mon perque si la mort vingues sopstada com a moltes devé no constreinga la persona morir intestada y perque de mala administracio no puixa ser inculpat, en e per amor de aço convocats, cridats y demanats los notari y testimonis desuscrits y en presencia de aquells que es ab la solemnitat acostumada que segons furs y privilegis del present Regne en semblants fets y actes se sol y acostuma guardar fas y ordene lo present meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia en e per la forma següent =
Primerament y ans de totes coses acomane la mia anima a Nostre Señor Deu Jesuchrist creador de aquella al qual supplique molt humilment lam bulla collocar en la sua santa gloria de paradis quan hora sia amen =
Ittem revoque y vull haver per revocats casats, y annulats tots e qualsevols testament o testaments, codicil o codicils e altres qualsevols ultimes y darreres voluntats per mi fets y fetes en ma y poder de qualsevol notari o notaris, com altrament e sots qualsevol exprecio de paraules jat sien derogatories de les quals nom recorde e jat sia les hagues posades al present men penit =
Ittem vull e man que tots mos torts deutes e injuries sien satisfets y pagats, satisfetes y pagades ad aquelles persona o persones que clarament aparexera yo esser tengut y obligat ab actes contractes, albarans y altres qualsevols llegitimes proves for de anima y bona conciencia sobre aço benignament observat =
Ittem eleixch e nomene en marmessors meus y del present meu ultim y darrer testament executors a Mocen Frances Osset prevere y al doctor Joan Talens prevere als dos junts o al altre de aquells per absencia, nolencia, premoriencia o altre just impediment als quals, o al qual los done y atribueixch ple y bastant poder per a que puixen tants de mos bens pendre en si ocupar, aquells vendre y los preus rebe, quants basten a fer y complir les coses y obres pies per mi desus ordenadores e aço fasen e fer puixen sens autoritat, ni decret de jutge, ni oficial algu aixi ecclesiastich com seglar ans be tot per llurs propies autoritats y voluntats les quals yo ab lo present los done y atribueixch =
Ittem prench per la mia anima y en remisio de mos peccats y de tots mos fels difunts a qui yo mes sia tengut y obligat de mos bens y herencia mia trescentes lliures reals de Valencia de les quals vull sien fetes les mies sepultura y funeraries a coneguda de dits mos marmessors del altre de aquells; elegint sepultura al meu cos en la esglesia parroquial de la present vila de Carcaxent en lo vas de la capella de la Purissima Concepcio de Nostra Señora construïda dins dita esglesia; volent que lo meu cos sia vestit ab lo habit del Pare Serafich Sent Frances y que la caritat de aquell se pague de dites trescentes lliures per anima mia preses, y la demes cantitat que sobrara de aquelles pagat tot lo dessus dit vull sia convertida en misses y obres pies tota voluntat de dits mos marmessors eo del altre de aquells =
Ittem done, deixe, llegue y fas llegat a Feliciana Garrigues y Lluisa Garrigues doncelles filles mies y de Basilia Escales muller mia, y al postum o postumes dones que naixeran del prenyat de la dita muller mia a cascuna de aquelles en contemplacio de matrimoni, o ingrecio de religio mil lliures moneda reals de Valencia y sino naixques ni a llum per vingues postuma o postumes alguna o algunes del dit prenyat en tal cas vull y es ma voluntat que lo llegat que tinch fet a cascuna de les dites Feliciana Garrigues y Lluisa Garrigues sia de mil y cinch centes lliures pagadores en bens de la mia herencia ni en los millors ni en los pijors lo qual llegat los fas y entench fer aixi per dret de llegitima com per altres qualsevol dret aquelles puixen tenir y pretendre en mos bens y herencia y si cas fos que alguna o algunes de dites mes filla o filles, quant que quant mori son sens fills llegitims y naturals nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni vull que la part de tal axi morint sens diminucio ni detraccio de llegitima trebelianica quarta ni altre dret si li sobreviuran dos o mes filles y llegataries mies vinga y pertanyga ad aquelles, y si sols li sobrevixques una o ninguna de aquelles vull e man torne al cos de la mia herencia y hereus meus baix estatuhidors sens disminucio de llegitima trebellianica quarta ni altre qualsevol dret com de super se ha dit, y en dit cas vull y es ma voluntat que cascuna de dites mes filles y postumes o postuma puixen testar de doscentes lliures =
Ittem done, deixe, llegue y fas llegat a Maria Osset y de Garrigues viuda de Baltasar Garrigues mare mia cinquanta lliures reals de Valencia de renda cascun any durant los dies de sa vida =
Item done, deixe, llegue y fas llegat al Pare Sent Francisco Xavier per a la obra y perfeccio del altar y retaule de la esglesia parrochial de la present vila de Carcaxent cent cinquanta lliures reals de Valencia =
Ittem confese y en veritat regoneixch que sou deutor a March Antoni Osset mon tio de guitcentes y quaranta lliures reals de Valencia =
Ittem confese y en veritat regoneixch que sou deutor a Mocen Francisco Osset prevere mon tio de mil tresccentes y trenta lliures reals de Valencia de resta y a compliment de major quantitat contenguda ab un acte de comanda fet per mi en favor de aquell rebut per Frances Gibert notari en del mes de del any
En tots los altres bens meus mobles e immobles cehents y semovents, deutes, drets y accions meues e mies y a mi pertanyents y pertanyer podents y devents lluny o prop ara o en lo esdevenidor per qualsevol causa via manera y raho a mi fas e institueixch hereus meus propis universals y per dret de institucio encara generals a Baltasar Garrigues fill meu y de la dita Basilia Es-cales muller mia y als postum o postums que naixeran del prenyat de aquella li seran homens per iguals parts entre aquells fahedores a fer cascu a sa part y porcio a les propies planes e lliures voluntats com de cosa propia morint empero aquells majors de vint y anys y si moris o morisen menors de vint anys per a fills propis llegitims y naturals nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni y si axi lo dit Baltasar Garrigues com los postum o postums naixedors del dit prenyat morisen menors de vint anys y sens fills llegitims y naturals nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni vull que la part dels tals o tal aixi morint sens disminucio ni detraccio de llegitima falsicia trebelianica quarta ni altre dret vinga y pertanyga al altre o als altres que li sobreviuran o als fills de aquells que sobreviuran per stirpem et non per capita y si cas fos lo que a Deu no placia que lo dit Baltasar Garrigues y los postums o postums hereus meus tots morisen menors de vint anys y sens fills llegitims y naturals, nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni vull que tota la mia herencia sens disminucio ni detraccio de llegitima falsicia trebelianica quarta ni altre dret vinga y pertanyga a les dites Feliciana Garrigues, Lluisa Garriges filles mies llegitimes y naturals y de la dita Basilia Escales muller mia y a les postuma o postumes naixedores del prenyat de aquella per iguals parts entre aquelles partidores a fer cascuna de sa part y porcio a ses propies planes e lliures voluntats com de cosa propia morint empero majors de vint anys y si menors per a fills propis nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni y si alguna o algunes de dites filles mies o postuma o postumes morisen menors de vint anys y sens fills propis llegitims y carnal matrimoni vull que les parts de les tals o tal aixi morint sens disminucio de llegitima falsicia trebelianica quarta ni altre dret vinga a les altres o al altra que sobreviuran o als fills de aquelles si vius seran per stirpem et non per capita y sis tots aixi les dites mes filles morisen menors de vint anys y sens fills llegitims y naturals nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni vull que tota la mia herencia sens disminucio ni detraccio de llegitima falsidia quarta trebelianica ni altre dret vinga y pertanyga a Vicent Talens y a Laureana Talens fills llegitims y naturals del doctor Joan Talens prevere y de Monica Garrigues quondam ma germana, y a Berthomeu Vendrell y a Lluciano Vendrell fills llegitims y naturals de Bernat Vendrell y de Llusiana Garrigues quondam ma germana per iguals parts entre aquells partidores y si algu de dits fills y filla de les dietes Monica Garrigues y Llusiana Garrigues quondam mes germanes fosen premorts y quedas un fill o filla de Monica Garrigues y Llusiana Garrigues restasen y sobrevixqueren los dos vull que lo hu y la una tinga la mitat de la mia herencia y aixi mateix dels fills de la dita Llusiana Garrigues fos premort lo hu que el altre tinga la mitat de la herencia y si cas que succehint dits casos en la mia herencia fosen premorts los dos fill y filla de Monica Garrigues vull que succehixquen los dos fills fills de la quondam Llusiana Garrigues en tota la mia herencia y si los dits fills de dita Llusiana Garrigues en dits temps fosen premorts vull que succehixquen los fills de Monica Garrigues en tota la mia herencia com ma intencio sia que los fills succehixquen en lloc de ses mares si en dit temps sobrevixqueren y en dit cas de premorir mon fill y postum o postums homens menors de vint anys sens fills llegitims y naturals nats y procreats de llegitim y carnal matrimoni vull que cascu de aquells puixa testar de trescentes lliures =
Ittem vull y declare que qualsevol de dits mos hereus desuper nomenats no puixen demanar ni prendre vengança de la meua desgracia en juhi ni fora de aquell y cas que ho demanas o prengues lo deserete en cinch sous volent passe la herencia sens disminucio et. al substitut que dalt se ha nomenat per a en cas de no tenir o morir sens fills =
Darrerament deixe e nomene en tudriu y curadriu de mos fills, bens y herencia mia a Basilia Escales y de Garrigues muller mia donantli y conferintli tot aquell ple y bastant poder que semblants tudrius y curadrius testamentaris que de justicia sels sol, acostuma, deu pot donar y axi mateix li done y deixe lo ussufruit de tots mos bens, y herencia durant los dies de la vida de aquella; vivint empero en mon nom casta y sens marit ab carrech de alimentar als dits fills y filles meus e mies de menjar, beure, vestir y calçar mentres no tinguen atesa y complida edat de vint anys o pres estat a fer de dit ussufruit a ses propies planes e lliures voluntats com de cosa propia y si lia dita Basilia Escales muller mia moris o prengues altre estat o no acceptas dita tutela y cura de dits mos fills bens y herencia mia, a Maria Osset viuda de Baltasar Garrigues ma mare donantli y conferintli tot aquell ple y bastant poder que semblants tudrius y curadrius testamentaris que de justicia sels sols acostuma, deu y pot donar y axi mateix li done y deixe lo ussufruit de tots mos bens y herencia durant los dies de la vida de aquella ab carrech de alimentar als dits fills y filles meus e mies de menjar, beure, vestir y calçar mentres no tinguen atesa y complida edat de vint anys o pres estat a fer de dit ussufruit a ses propies planes e lliures voluntats com de cosa propia =
Aquest es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lo qual y la qual vull valga per dret de darrer testament e de darrera voluntat mia e si per dret de darrer testament e de darrera voluntat mia valer no podra vull vaga per dret de darrer codicil, eo testament nuncupatiu o sino per totes aquelles lleys, furs, privilegis eo raho natural que mes y millor de justicia valer puixa y a mon intent sia aplicable; lo qual fonch fet en la dita vila de Carcaxent en trenta dies del mes de juny mil siscents setanta y tres senyal de mi Baltasar Garrigues testador qui dessus qui lo present meu ultim y darrer testament ultima y darrera voluntat mia fas, lloe, otorgue, ferme y conferme y vull apres mort mia esser portat a sa deguda y real execucio =
Presents foren per testimonis a la confeccio y recepcio del preincert testament convocats, cridats y demanats Phelip Garcia, Frances Albero doctor en medicina y Andreu Armengol sirurgia de dita vila de Carcaxent habitadors, los quals interrogats per mi Pere Talens fill de Joan notari rebedor de dit testament, si conexien al dit testador y si aquell estava en disposicio de poder testar y tots unanims y concort dixeren que si y per lo semblant lo dit testador dix coneixer als dits testimonis y els nomena per sos noms y cognoms y a mi dit notari y yo dit notari conegui ad aquells y ells a mi =
En apres mort de dit testador en sis dies del mes de juny del any mil siscents setanta y quatre lo preincert testament a instancia de Basilia Escales viuda del quondam Baltasar Garrigues de Mocen Frances Osset prevere y de Joan Talens doctor en drets prevere per mi Pere Talens fill de Joan notari rebedor de dit testament de la primera linea fins a la darrera inclusive fonch lest y publicat lo qual entes per aquells respongueren ço es la dita Basilia Escales que acceptada la tutela, cura y usufruit a daquella en dit testament dexats y herencia dexada a sos fills y los dits Mocen Frances Osset y doctor Joan Talens preveres que acceptaven la marmessoria a daquells en dit testament dexada. De totes les quals coses em requeriren a mi dit notari los rebes acte publich per a memoria en lo esdevenidor lo qual per mi dit notari los fonch rebut en la casa de la dita herencia situada y posada en la plaça major de dita vila de Carcaxent en los dia mes y any dessus dits essent presents per testimonis Frances Gibert fill de Miquel torsedor de seda y Joseph Selma ciutada de dita vila de Carcaxent habitadors
Preincertum testament una cum eius publicatione prout jacet fuit abstractum a libris et notis Petri Talens Joannis fili quondam not. illius receptoris, per me Petrum Garrigues not. regentem dictos libros et notes dicti Petri Talens et infidem signatus
