El llegat testamentari dels doblons d'or

Macià Albelda i Garrigues (Carcaixent, 1645 - València, 1708). Fill de Macià Albelda i Garrigues, ciutadà, i Agnés Garrigues i Casanoves. Generós, capità d'infanteria. Germà del canonge de la Seu de València, Pere Albelda i Garrigues (Carcaixent, 1640 - València, 1700).

Va fer testament l'any 1702, a les acaballes de l'època foral. I va llegar un dobló d'or a totes les seues filles nascudes i per nàixer. Així mateix, va nomenar hereu universal el seu fill, Macià Albelda.

Mentre que este no complira els 20 anys faria de tutora i curadora de les filles la seua dona Maria Allosa. Tant mare com fill tenien l'obligació de dotar a les filles/germanes en el moment del casament o en professar la religió.

El dobló d'or van ser introduït pels Reis Catòlics i equivalia a 2 escuts o 32 reals. Pesava 6,77 grams. N'hi havien doblons de quatre i de huit.

APCCV. Protocol notarial de Bernat Oliver 1701-1703, sign. 15.173

Die IIII mensis octobris anno a nativitate domini MDCCII (morí a 8 de juliol del any 1708)

En nom de Nostre Señor Deu Jesuchrist y de la sacratissima e humil Verge Maria Mare sua, sens la culpa original en lo primer instant de son ser concebuda especial advocada mia, y de tots los pecadors molt piadosa coneixeran tots com yo Mathias de Albelda Generos capita de Infanteria espanyola que he estat en lo estat de Mila, de la present ciutat de Valencia habitador estant bo, é sa (encara que ab algunes desganes) y per la gracia de nostre Señor Deu Jesuchrist ab mos bon seny, memoria integra, clara y manifesta paraula segons que als notari y testimonis infrascrits clarament consta e appar revocant primerament, cassant y anullant tots y qualsevols testament o testaments, codicil o codicils, e altres qualsevols ultimes y darreres voluntats meus e mies, e per mi fins la present hora en ma y poder de qualsevols notari o notaris en qualsevol manera e sots expressio de qualsevols paraules, fets, e fetes; ara de present fas, e ordene aqueste mon ultim y darrer, ultima y darrera voluntat mia, en e per la forma seguent

Primerament elegeixch y nomene en marmessors y de aqueste mon ultim y darrer testament eixecutor al Dotor en sagrada Theologia Joan Batiste Cerda prevere vicari del convent del Peu de la Creu de la present ciutat ab vot, y parer de Maria Allosa muller, y señora mia, habitadors de la present ciutat de Valencia, donantlos y atribuintlos tot lo poder, que a semblants marmessors per furs, y privilegis de la present ciutat de Valencia y son regne, vel alias se li sol y acostuma donar y atribuir de justicia, e yo puch y dech.

Ittem vull, é man, que lo meu cos apres de la mia fi sia vestit ab lo abit que pareixera a dit mon marmessor y lliurat a eclesiastica sepultura tambe que pareixera a dit mon marmessor y que lo soterrar se fassa a coneguda y disposicio de aquell.

E prench de mos bens per anima mia, dels meus e de tots fels difunts, y en remissio de mes culpes y pecats la cantitat de cent lliures moneda de Valencia, de les quals vull sia pagat lo gasto del meu soterrar, caritat de habit, ataut y demes concernent ad aquell, y lo que sobraras, pagat lo desus dit, vull sia distribuit per lo dit mon marmessor en fer dies, y cellebrar tantes misses rezades quantes dies y celebrar se podran a disposicio de aquell.

Tots mos torts deutes e injuries, vull e mans sien satisfets y pagats a aquell empero, y aquelles que llegitima y verdaderament constara yo esser deutor tenorit y obligat, ab cartes, albarans, testimonis dignes de fe y altres llegitimes proves, for de anima e bona conciencia, en e sobre aço benignament observat.

Ittem done, deixe y llegue a Maria Theresa Albelda molt amada filla mia y de la dita ma muller y señora llegitima y natural un doblo de or per part y per llegitima y per tot y qualsevol dret que en mos bens puixa tenir y pretendre en qualsevol manera.

Ittem done, deixe y llegue a Ines Albelda filla mia molt amada y de la dita ma muller y señora llegitima y natural un doblo de or per part y per llegitima y per tot y qualsevol dret, que en mos bens puixa tenir y pretendre en qualsevol manera.

Ittem done, deixe y llegue a Anna Maria Albelda filla mia molt amada y de la dita ma muller y señora llegitima y natural un doblo de or per part y per llegitima y per tot, y qualsevol dret que en mos bens puixa tenir y pretendre en qualsevol manera.

Ittem done, deixe y llegue a Vicenta Albelda filla mia molt amada y de la dita ma muller llegitima y natural y de llegitim y carnal matrimoni nata y procreada un doblo de or per part y per llegitima y per tot y qualsevol dret que en mos bens puixa tenir y pretendre en qualsevol manera.

Ittem done, deixe y llegue a qualsevol altre fill que nostre señor sera servit donarme sia un o mes, un doblo de or a cascu de aquells per part y per llegitima y per tot y qualsevol dret que en mos bens tinga y pretendre puixa en qualsevol manera.

En tots los altres bens meus, mobles e inmobles, sehents y semovents, deutes, drets y accions, meus o mies, e a mi pertanyents e pertanyer podents y devents, lluny o prop, ara de present eo en lo esdevenidor per qualsevol causa, titol, via, modo, forma, manera e raho, hereu meu propi universal y encara general a mi fas e institueixch per dret de institucio a Mathias de Albelda mon fill y de la dita ma muller y señor llegitima y natural, y de llegitim y carnal matrimoni nat y procreat a fer de dits bens y herencia mia a ses propies planes e lliures voluntats com de cosa propia. Y ab obligacio de haver de alimentar a la dita sa mare, germanes en tenir aquell vint anys y entrar en dita herencia, segons les forses dels bens de aquella.

E nomene en tudriu y curadriu de les persones y bens dels dits Maria Teresa de Albelda, Ines de Albelda, Anna Maria de Albelda, Vicenta de Albelda y Mathias de Albelda mos fills, y de la dita ma muller y señora, a la dita Maria Allosa muller y señora mia e mare de aquells donantli y atribuintli tot lo poder que a semblants tudrius y curadrius se sol y acostuma donar y atribuir de justicia e yo puch y dech. Y encara declare que es ma voluntat, que per ningun cami ni causa cogitada o incogitada se li puixa llevar a dita ma muller la tutela y cura de les persones y bens dels dits mos fills, a la dita ma muller per confiar de aquella la millor educacio de aquells.

Ultimament done, deixe y llegue a la dita Maria Allosa muller y señora mia lo ussufruit de tots mos bens y herencia mentres aquella sia de mon nom y viura casta y sens marit, fins que lo dit mon fill y hereu tinga edat de vint anys ab obligacio empero, mentres durara dit usufruit de haver de alimentar a tots los dits mos fills segons les forses de dita herencia.

Y tambe done facultat ple o bastant poder a la dita ma muller per a poder dotar a dites mes filles en cas de entrar religioses y señalarles renta durant la vida de aquelles, segons les forses de dita herencia. Y ab pacte que la renta que señalara apres obit de aquelles o de qualsevol de aquelles torne al cos de la mia herencia.

Y aixi mateix per a que puga dotarles en cas de casarse, tambe segons les forses de la mia herencia, sens poder donar a una mes que a altra y axi mateix al dit mon fill y hereu li posse gravamen de haver de dotar a les dites mes filles tambe segons les forses de dita ma herencia en cas de no haverho fet sa mare segons tinch expressat.

Aqueste es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lo qual y a la qual vull valga, per dret de ultim y darrer testament y si per aquell valer no podra, vull valga, per ultims y darrers codicils, e o per aquella ultima voluntat que mes y millor de justicia y per furs y privilegis de la present ciutat de Valencia y son regne valer puixa e dega. Lo qual fonch fet en la dita y present ciutat de Valencia en lo dia quatre del mes de octubre del any de la nativitat de nostre señor Deu Jesuchrist de mil setcents y dos.

Presents foren per testimonis a la confeccio e ordinacio del preincert testament per lo dit testador convocats, pregats, y demanats Feliberto Benito dotor en Drets, Joan Batiste Tortosa clergue y Thomas Pallas estudiant de dita ciutat de Valencia habitadors. Los quals interrogats per mi Bernardo Oliver notari publich de la dita y present ciutat de Valencia y son regne rebedor de dit testament, si coneixien al dit testador y estar aquell en disposicio de poder testar y ultimament dispondre de tots sos bens, e tots dixeren que si: e lo dit testador conegue als notari y testimonis; e yo lo dit notari conegui a tots molt be.

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a?fbclid=IwAR2CzrmmoAoCa_d1e5nPRinwpji8g6zn69XF5qRs4-X2VXA6Q0M2HURfbOM#/media/Archivo:Carlos_II_8_escudos_20787.jpg