La visita de Governació a Carcaixent el 1590

ARV. Governació 4.295. Visites a la part de ponent

Visita de la vila de Carcaxent

Dicto die (15 de desembre de 1590)

A Frances Rubi syndich les dites ordinacions y de les de la ultima visita de Alzira

Lo molt splendid senyor don Hieronym de Cabanelles portant veus de general governador en la ciutat y regne de Valencia aconsellat del molt magnific misser March Antoni Sisternes assessor ordinari de aquell y de la sua cort en les causes civils per quant en la visita que se ha fet en la present vila de Carcaxent y del que se ha vist reconegut y examinat en aquella resulta que a mes de les coses que se han fet y provehit ab diverses provisions per sa senyoria fetes convenguts que es proveheixca y dispose tal que en lo esdevenidor se eviten alguns danys e inconvenients que fins a huy se han seguit y de huy avant se podran seguir axi en les coses tocants a la administracio de la justicia com al que toca a les rendes y propis de dita vila, perço sa senyoria proveheix ordena y mana les coses següents:

Primo per quant de dispondre los jurats los bens y rendes de la vila en les coses a aquelles ben vistes y dispensar de aquelles a sa voluntat se seguixen y poden seguir molts danys e inconvenients perço sa senyoria proveheix ordena y mana que de huy avant los jurats de la dita e present vila sens determinacio de consell del qual se haja de rebre acte publich no puixen dispondre ne gastar en coses extraordinaries e [...] de les coses que cascun any e ordinariament se solen fer y gastar mes suma de deu liures per cascuna cosa y si major suma de deu liures en cosa alguna extraordinaria sens determinacio de consell gastaran o gastar voldran que lo clavari no haja de pagar aquelles e si lo contrari fora la tal partida no se li puguen admetre en conte y descarrechs ans los jurats y clavari la hagen de pagar de propis.

II Item sa senyoria proveheix ordena y mana que lo clavari no pague cosa ni quantitat alguna ordinaria ni extraordinaria ab determinacio de consell o sens ella sens poliça del scriva dels jurats fermada de les mans de la major part dels jurats que sabran firmar e que al peu de dita poliça la persona que rebra dita quantitat fassa confessio de aquella e si de altra manera se pagara que nos puxa pendre en compte al dit clavari.

III Item per quant lo major dany que pateixen les viles es de no cobrarse ab diligencia los arrendaments de les cises y altres propis de la comunitat y de no fer pagar als deutors de aquella perço per remediar dit dany sa senyoria proveheix ordena y mana que de huy avant lo syndich ab diligencia y puntualitat haja de [...] e los jurats provehir y ab tot efecte fer per quan qualsevol arrendadors y deutors de la vila dins tres mesos apres que sera cayguda la paga ab tot efecte hagen pagat al clavari lo que deuran als que de tot lo que restaran a deure passats los dits tres mesos, dits deutors ne hagen de pagar ni paguen interes y si aquelles en tot en part no seran pagadors los dits jurats y syndichs hagen de pagar axi lo deute principal com los interesos al comu fur de XVI diners per lliura. E axi mateix se proveheix y mana que qualsevol clavari o administrador de qualsevol administracio o claveria dins dos mesos apres de finida aquella haja de buydar y buyde tota la resta de les quantitats que hauran entrat en son poder als passats dits dos mesos hagen de pagar y paguen interesos al dit comu fur.

IIII Item per quant se han vist que per pagar los arrendadors de les cises e altres deutors de la present vila algunes partides al clavari sens apoques ab albarans privats o sens ells se han seguit molts dubtes e confusions en los contes axi per no recordarse ni haverhi clar i sia de algunes de dites partides com per perdres los albarans perço sa senyoria que proveheix ordena y mana que ningun arrendador de les cises ni altre deutor no puga pagar ni pague quantitats algunes al dit clavari ni lo clavari les reba sens fermarse apoca en poder del scriva dels jurats als que nos perden en comptes als dits deutors. E axi mateix proveheix e mana que los dits deutors sots la dita pena no puguen pagar ni paguen quantitat alguna als jurats ni a ninguna altra persona ab orde o sens orde de aquells sino que tot entre en poder de dit clavari y per mans de aquell ab polises dels jurats y no de altra manera ço desus esta que provehit se haja de pagar e pague en tot lo que convinga pagar.

V Item per quant sa senyoria esta informat de les persones mes principals de la present vila que los justicies de aquella han abusat en donar licencies per a riffar de tal manera que les coses que es porten per a fruicio a dita vila les persones que no riffen no les poden tenir per a fruicio de ses cases sino es paguen y donant per aquelles lo mateix que les persones que les porten ne han heu riffant y encara de les dites riffes sen han seguit y segueixen bregues discussions y altres inconvenients en gran dany e per juhi de la cosa publica per a abusar les quals sa senyoria proveheix ordena y mana que axi lo justicia que ara es com los que de huy avant seran no donen ni puguen donar a persona alguna licencia per a riffar sino es alguna persona menesterosa y pobre habitadora de la present vila per a riffar algunes coses de carn salada fresca, sots pena de cinch liures per cascuna vegada que es fara.

VI Item per quant hi ha molt gran abus en la present vila de jugar axi a pilota com a altres jochs al fiar y sobreparaula no posant diners en jochs y apres per a cobrar lo que es pert se fan condemnations per lo justicia y aquelles se executen ab rigor fent penyores y trahent la roba del llit y los vestits de les mullers que no ys mereixedores lo que demes de ser prohibit de justicia y furs del present regne es de molt mal exemple y danys a la republica y molts homes se juguen lo que no tenen lo que nos faria si haguesen de jugar diners de comptants. Per ço sa senyoria proveheix e mana que ninguns diners guanyats en joch ara sia de pilota birles nayps o de altre qualsevol joch ni diners prestats en lo joch y per a effecte de jugar sabentho la persona quels presta nos puguen demanar en juhi ni lo justicia puxa fer ni faça condemnations ni execucions en dites quantitats sino que resten en mera voluntat y franchs [...] dels quils de una sils voldra pagar o no perque desta manera nos jugara sino posant en joch y lo dit vici sera refrenat.

Foto: arqueta renaixentista de Ternils. Ricardo Carrillo