La concòrdia pels forns de coure pa

L'any 1704 a Carcaixent no existia la rivalitat actual entre el forn de Laura i el forn de Senabre.

Però teníem un problema entre el convent de Santa Maria de la Valldigna, propietari del quatre forns de coure pa arrendats i la vila de Carcaixent que tenia una fleca arrendada.

Pareu atenció la quantitat de paraules valencianes en perill d'extinció sobre el pa i els forns:

Mostassaf: funcionari municipal que tenia al seu càrrec vigilar i contrastar els pesos i les mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat dels aliments i els seus preus, entre altres coses.

Fleca: forn de pa, botiga on venen pa.

Puja: quantitat de pa que es paga al forner per la feina i materials.

Taleca: bossa ampla i curta, de tela basta, on es tenen o es transporten cereals, llegums o altres coses.

Mestall: mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i dacsa o de blat i ségol.

Sedàs: utensili consistent en una tela clara muntada en un cércol, que servix per a separar les parts més grosses de les més fines d'una matèria pulverulenta o granular.

Per a solucionar-ho, els síndics de les dos parts van signar el 4 de juliol de 1704 a València la concòrdia següent:

«Dicti die et annio dei nomine amen

Noverint universis quod Nos Admadum Reverendus Pater Joannes Baptistat Fabregues pher ordinis Divi Bernardi tamquam syndicus Regii Conventus Virginis Mariae de Valldigna ut de meo speciali syndicatu constat instro recepto per Franciscum Marti notarium vigessimo quarto die mensis januarii anni millessimi septingentessimi tertii ex una et Josephus Albelda medicina Doctor tamqua syndicus villae de Carcaixent ut de meo speciali syndicatu consta instro recepto per Petrum Garrigues not. dictae villae vigessimo quarto die mensis junii proxime dimissie altera partibus.

Attes y considerat que ab escriptura de dihuit de octubre del any mil setcents y tres lo syndich del Real Convent de Nostra Señora de Valldigna fermá de dret com a señor dels quatre forns de coure pa que y a en la dita villa de Carcaixent de estar en la quieta y pacifica possessió inmemorial de arrendar dits forns ab los pactes y preus a dit Real Convent ben vists cohent en dits forns tot lo pa de tots generos dels vehins de dita villa les cassoles y tot lo demes comestible y respectant a forn cobrant sos arrendadors y forners el estipendi pucha y drets de tot lo pa y de totes les demes cosses que es cohuen en dits forns de les persones de qui son, ço es del pa de forment de cada trenta rollos hu y no aplegant a trenta tambe hu mes chich, y del pa de mestall de vint y cinch rollos hu y no aplegant al mateix respecte que del pa de forment. En lo pa de daxa asoles de vint rollos hu y no arribant a vint al respecte. En lo pa de sevada en la mateixa forma que del de daxa y del pa de oli ara sien rollos, coques, o altre qualsevulla que entra oli en la pasta de vint hu y no arribant a vint en la mateixa forma sobredita venent los dits arrendadors y forners lo pa, coques y demes que tenen y cobren de dites puches publica y palesament en dits forns y fora de ells a la menuda o, en junt y con los ha paregut: Y respecte de les cassoles, perols, pasticeres, greixoneres y demes cosses que es cohuen en dits forns, ara sia de carn, peix, hortalissa, arros y demes cosses de p[res]ent y de temps inmemorial sempre han cobrat y cobren dits arrendadors y forners un diner per a cascuna de dites cosses, o dos y haventse evocat dita causa a la Real Audiencia es comete al Magnifich Joseph Garcia de Assor Generós al p[res]nt peritissim regent per lo qual se feu la provissió de recipiatur informatio y rebuda esta fonch admesa dita ferma de dret y prestada la caució acostumada la qual es notificá a Vicent Clua not. sindich de la dita vila de Carcaixent per lo qual foren possades rahons dins la dilació.

Attes etiam que ab altra escriptura de vint y tres de nohembre dit any lo syndich de la dita vila de Carcaixent procurador de Jaume Talens ciutada mustassaf de dita vila tambe fermá de dret per dita Real Audiencia de estar en la possessió inmemorial de tenir dita vila fleca, o panaderia arrendant aquella y no trobant arrendador tenirla en administracio y de prohibir y vedar a qualsevols persones encara que fossen forners de forns de coure pa situats en dita vila que no pastassen ni venessen pa a la menuda ni que tinguessen en sa cassa dits forners taleques de farina, pasteres de pastar, sedassos ni altre genero de recaptes per a sendre y pastar permetent tan solament als dits forners lo vendre lo pa de pucha a quarterons y migs quarterons, que seria a raho de nou lliures de pes de pa cascu de manera quede quatre lliures y miga que seria lo mig quarteró en avall sempre hauria prohibit dita vila vendre el pa de les puches per medi dels mustassafs a dits forners eixecutant als contrafahents la pena de seixanta sous cobrantla ajustantla o, remetentla conforme els hauria paregut y tambe estaria en la dita possessió de possar preu o posturar al pa que es venia en dits forns y donat for per a que es vena prohibint als forners que no el venessen a mes preu del for que sels manava per dits mutassafs.

Y aixi mateix estaria dita vila en possessió de prohibir y vedar als forners dels forns construhits en aquella no prenguessen cantitat alguna de diner per raho de les cassoles, pasticeres, greixoneres y qualsevol altre genero de perols que se embiarien a coure y es cohien en dits forns dels particulars de dita vila y que ans be sempre que haurien intentat los dits forners cobrar cossa, o cantitat alguna per raho de lo referit de dits particulars hauria executat dita vila a dits forners en la pena de seixanta sous y lo mateix hauria observat y acostumat fer lo mustassaf de aquella en lo cas de trobar algun forner que contravingues a lo referit. Y ultimament que dita vila estaria en la mateixa possessió de prohibir y vedar als dits forners que no prenguessen mes pucha de tot genero de pasta si no es a raho de un rollo per trentena y qualsevol altre genero de forma de pa o pastes que se embiaven a coure a dits forns, y en cas de contravenir los dits forners prenint mes pucha que la referida sels hauria executat per dita vila o, per lo mustassaf de aquella segons la ocurrencia de qui feia la aprensio als dits forners en la pena de seixanta sous fent per raho de esta y de les demes penes desuper expressades prompta ex[ecuci]o en los bens de dits forners rahent prendes de les casses de aquells y venentles, la qual ferma de dret los fonch admesa rebuda la informacio y ensa seguida prestaren la caució acostumada y es notificá al syndich del dit Real Convent de Valldigna per lo qual foren possades les rahons ordinaries dins la dilacio. Attes de inde que ab altre escriptura de vint y quatre de octubre del mateix any lo syndich del Real Convent de Nostra Señora de Valldina reconegue a la dita Real Audiencia del pregó que feu publicar en dita vila lo mustassaf de aquella manant que els forners y arrendadors dels fors de dita vila no poguessen cobrar los drets supra referits, sino ab diferents regulacions y limitacions. Y tambe del precepte verbal fet a dits forners per dit mustassaf per a que ab penes no venessen lo pa de puches que se evocá a dita Real Audiencia y es feu la provissió de compareant partes et interim nihil innovetur y ensa seguida es possá altre recors per lo dit syndich de les execucions que feu lo dit mustassaf en dits forners no obstant lo sobredit recors nihil innovetur. Y tambe se evocá a dita Real Audiencia y es feu la provissió de compareant partes et interim nihil innovetur, y ensa seguida es feu la provissió de que es continuassen les pretencions com ab tot effecte es continuaren.

Attes denique que per part del syndich de dita vila se ha evocat la ferma de dret que dita vila obtingue per lo portant veus de General Governador de la p[res]ent ciutat y Regne en trenta y hu de agost del any mil siscents seixanta en que fermá de dret de estar en possessió afirmativa y negativa de no pagar cantitat alguna als forners per raho de les cassoles y demes cosses dalt expressades. Y estant en este estat les dites causes de orde el Ex[cel·lentíssi]m señor Marques de Villagarcia Virrey y Capita General del p[rese]nt Regne fonch manat a dites parts compareguessen ab los dits processos en presencia del Magnifich Joan Alfonso Burguño y Ramiro Generos advocat patrimonial de sa Magestat que Deu guarde en dita Real Audiencia per a que ohides dites parts y vist lo dret de aquelles les ajustas y compongues per a evitar los grans gastos que les podrien seguir de prosseguir dites causes y havent comparegut dites parts en presencia del dit Magnifich ohidor y tengut moltes i differents juntes attenent a la gran representacio de sa Ex[cel·lènci]a per medi del dit Magnifich Advocat patrimonial se han ajustat convengut y concordat en e per la forma seguent:

I Primerament es estat convengut ajustat y concordat per y entre dites parts que estes ad invicem et vicissim hajen de renunciar segons que ab lo p[rese]nt capitol renuncien la una part a favor de la altra, y la altra a favor de la altra a tos los pleyts moguts entre aquelles de fermes y contrafermes de dret, recors, vel alias per dita Real Audiencia sobre les cosses damunt dites de tal manera que no puguen aprofitar ni dañar a les parts sino en les cosses davall declaradores y no mes.

II Ittem es estat pactat havengut transhigit y concordat per y entre dites parts que lo dit Real Convent de Nostra Señora de Valldigna per si y per sos arrendadors administradors vel alias dels damunt dits forns no puixen cobrar ni cobren de huy en avant per dret de pucha de coure el pa en los dits forns de qualsevols vehins de la dita vila de Carcaixent o altres persones mes lo següent: ço es de coure el pa de formen de cada trenta rollos hu y no aplegant a trenta al respecte. De coure el pa de mestall, sevada, daxa y qualsevol altre gra de vint y sis rollos hu y no aplegant al respecte. Y del pa mesclat en oli com son coques, rollos y demes de esta especie de cada vint hu y no aplegant a vint al respecte en la forma sobre dita.

III Ittem es estat pactat advengut transigit y concordat per y entre dites parts que lo dit Real Convent de Nostra Señora de Valldigna Señor util de dits forns sia tengut y obligat com ab lo p[rese]nt capitol se obliga per si y per sos arrendadors o altres persones que administraran dits forns a coure totes les cassoles, pasticeres y demes de esta especie que portaran a dits forns los vehins de dita vila de Carcaixent sens paga ni remuneracio alguna en los dies de dumenche, dilluns, dimarts, dimecres y disapte. Y aixi mateix que los vehins de dita vila hajen y tinguen obligacio de pagar als forners o administradors de dits forns de huy en avant en los dies de dichous y divendres de cascuna semana un diner de qualsevol cassola, pasticera o altra cossa de semejant especie que portaran a coure a dits forns en los damunt dits dies de dichous y divendres de cascuna semana.

IIII Ittem es estat pactat convengut transhigit y concordat per y entre dites parts que lo dit Real Convent de Nostra Señora de Valldigna, sos arrendadors y qualsevols altres persones puixen tenir y tinguen les canastes dites pucheres en dits forns ahons los sia de mes conveniencia per a replegar les puches.

V Ittem es estat pactat advengut transhigit y concordat per y entre dites parts que lo dit Real Convent de Nostra Señora de Valldigna per si sos arrendadors y demes que administraran dits forns puixen lliurement y sens empag de persona alguna vendre el pa de formen de les puches a pes ara sia en gros, ara sia a la menuda pero no a menys preu que es vendra lo pa en la fleca de dita vila ab les pedres que els donara el mustassaf de aquella.

VI Ittem es estat pactat advengut transhigit y concordat per y entre dites parts que lo dit Real Convent de Nostra Señora de Valldigna per si sos arrendadors o administradors de dits forns puixen vendre los altres pans de pucha que no seran de forment y tambe lo pa en oli y coques del modo que ben vist los sera y pareixera.

VI Ittem et ultimo es estat pactat y concordat per y entre dites parts que los p[rese]nts capitols y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumició y renunciació de propi for, variació de juhy y demes clausules guarentigies y executives en semblants posar acostumades, jurament y totes les altres segons estil del notari infrascrit.

[...]»

APCC. Protocol notarial Vicent Vázquez 1704, sig. 14.868