dimarts, de juny 06, 2006

Una de publicitat (I)

Publicitat de la década dels 30 a Carcaixent. Esta és la primera entrega, tinc preparades 4 o 5 mes. Espere que vos agrade




dilluns, de juny 05, 2006

Arbres monumentals

Moltes vegades hem passat per davant d’ells, moltes vegades hem quedat sorpresos per la seua grandària i majestuositat, però la majoria, em passat i ni ens hem fixat. Parle dels arbres monumentals, i més concretament d’aquells que es troben al nostre poble, Carcaixent.

A Carcaixent tenim un bon nombre d’aquests exemplars monumentals. Portaran ja els seus anys aquí, impassibles al pas del temps, sense dir ni pruna i suportant les malifetes dels humans. Jeje!

Recorrent el nostre terme hem pogut fer un xicotet reportatge sobre aquests arbres. Així, hi podem trobar:

Garrofers (Ceratonia siliqua): dels exemplars més grans i vells, destaquem els garrofers del Pont de l’Arcada, el dels Amics i el de la Font de la Parra. En la zona de la Serratella hi ha molts, i un prou gran, a l’entrada de la urbanització Puig Gros.



Carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia): tenim unes quantes carrasques, típiques d’aquesta zona mediterrània. Les podem trobar generalment a les zones de muntanya, encara que també en els caixers dels barrancs i en algun hort n’hem trobat. Cal destacar-ne quatre, que seran les més grans, la situada al Realenc, la de Bonifàcia, la del Barranc del Saragossà i la de l’hort de Carreres. La carrasca del Realenc deu ser l’arbre més vell que hi ha al nostre terme.





Datilers (Phoenix dactylifera): de datilers hi ha molts en tots els horts, destaquem els de l’hort de l’Àliga, l’hort de Bru, l’hort de Ribera, l’hort de Batalla, l’hort de Fornos, l’hort del Marqués, l’hort de Carreres, etc.



Oliveres (Olea europaea): oliveres hi ha per tot arreu, a les zones planes del Realenc, a qualsevol hort, als barrancs, etc. Destacarem l’olivera de la Qüernada, com a un arbre singular i molt conegut a Carcaixent. Així com l’olivera de la Casa Blava, prop de l’hort de l’Ermita.



Xiprers (Cupressus sempervirens): en trobem en molts llocs, generalment per a separar dues finques o per a fer de tanca a l’entrada dels horts, encara que al cementeri en trobem un bon grapat. Per exemple, el de la Pujada de Maseres, a l’entrada de l’hort de Fluvià, els xiprers de l’hort de Cucó, al Barranquet, els del camí de la Pujada de Maseres, en els Abrells o els del camí del Realenc prop de les cases de Ribera.



Pins: al nostre terme hi podem trobar, generalment dos tipus de pins. El pi blanc (pinus halepensis) són els més comuns, trobem grans exemplars a les zones de muntanya del Realenc, la Serratella i el Tossal. Així com a alguns horts, urbanitzacions, i també en els caixers dels barrancs. Destaquem el pi del Reixero, al barranc d’Espanya, el pi del Barranc de Xia, els pins de l’hort del Saragossà, etc. Però també podem trobar el pi pinyoner (pinus pinea) i cal destacar el situat a la dreta del camí del Realenc, en la zona més alta de la Bossarta. Tenim un arbre de la família de les pinàcies especial per la seua bellesa i grandiositat, el cedre de l’Hort del Palaciet (Cedrus libani), en el camí de la Font de la Parra, només passar el barranc de les Príncipes.



Tarongers (Citrus sinensis): de segur que alguna vegada heu vist algun taronger, o no? Jeje! Segons conten, el nostres avantpassats foren els primers en plantar un taronger per a traure benefici. Abans es plantaven com arbres ornamentals en els jardins i no tenien una finalitat econòmica. I el taronger més vell que ens queda té mes de 200 anys i estava en un hort de la partida de Vilella. Avui dia, a causa de les obres l’han trasplantat a l’hort de Carreres.

Magnòlies (Magnolia grandiflora): destaquem la magnòlia de l’Hort de Carreres, un arbre digne de vore.

Lledoners (Celtis australis): destaquem el lledoner que hi ha a la zona de la FEVE i a la casa de Bonastre.

Xops (Populus nigra): en els zones de la Marjal i prop del riu Xúquer trobem aquests exemplars monumentals.

Quin hort no té la seua figuera, quin hort no té el seu anouer, quin no té la seua parra, o llimera o el seu llorer? O el seus arbres fruiters?

De segur sens haurà oblidat algun exemplar monumental, que resta amagat per els nostres horts i barrancs. Però li deixem la feina al MI Ajuntament de Carcaixent, si és que encara no l’ha fet.

Aquests arbres mereixen estar protegits com cal. Així, hi ha una Ordenança Municipal per a la Protecció d’Arbrat d’Interés Local, on es dóna la següent definició d’Arbre d’Interés Local: “aquella planta llenyosa que destaca dins del municipi per una o per diverses característiques de caire biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, i que previ el corresponent procediment, es declarat com a tal, i catalogat. Aquestes característiques el fan mereixedor de formar part del patrimoni cultural, cosa que implica que siga d’interés públic la seua protecció i conservació”.

Sense més, esperem us haja agradat el reportatge fotogràfic. També us convidem a visitar aquests arbres i comprovar la seua bellesa i grandiositat. Potser us sorpreneu!

divendres, de juny 02, 2006

El boalar de l'Horta del Cent

Un bovalar o boalar es un tros de terra tancat on pasturen els bous. Corria l’any 1387, quan el Consell de l’antiga Algezira va constituir el boalar de l’Horta del Cent. Cal recordar que Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benivaire i Benimaclí eren simples alqueries, dins del terme general d'Alzira.

A continuació transcrivim el text, tal i com apareix a Festes Majors Carcaixent 1990:


Consell d’Algezira constitueix boalar en l’Orta del Cent


En apres dimecres a IX dies del dit mes de Jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor, mil CCC LXXXVII, los damunt dits justicia, jurats e prohomens, anaren al loch de Benimacli e de Cogullada e ab alcuns bons homens dels dits lochs e de la orta, anaren per lo terme de les alqueries de la orta, fitan e limitan lo boalar per la forma següent:

Primerament comença lo boalar del rayguer del riu de Xuquer a un tayaret que es al cap de un tros de terra apres lo dit riu d’en Johan Guitart de Castello e va de aqui avant fita cuberta tro a un mollo que es en la riba de la cequia appel•lada de la Hoeta en un troç de terra d’en Arnau Timor. E partin del dit mollo anan avant dret fita cuberta tro en altre mollo que es en lo marge de una cequia appel•lada d’El Giroç en una carrera o senda publica al canto de un camp d’en Bernat Brescha de la Pobla. Item, partin del dit mollo anan avant per lo marge de la dita cequia d’El Giroç avall tro en lo moli appel•lat d’En Celma, Item, partin del dit moli anant cequia avall tro en un mollo que es en lo marge de la dita cequia, en la vinya d’en Bernat Catala. Item, del dit mollo travessat avant fita cuberta tro a altre mollo que es en lo cami de Castello, davant lo camp d’en Jacme Buades. E partin del dit mollo anan a avall ves lo loch de Benimacli tro a altre mollo que es en una senda en lo camp del dit en Jacme Buades.

Item, partin del dit mollo e anan avant per la dita senda tro a altre mollo que es en un altre camp del dit en Jacme Buades. E partin del dit mollo anan avant fita cuberta tro a altre mollo que es en lo cap de la vinya a part dessus d’en Jacme Busquet. Item, partin del dit mollo anan avant fita cuberta tro en altre mollo que es en la riba del camp d’en Berthomeu Dura. E partin del dit mollo anan avant fita cuberta per lo cami tro e altre mollo que es en lo camp d’en Pere Garcia. Item, partin del dit mollo anan fita cuberta tro en altre mollo que es en lo camp d’en Aperperici Cardona, apres lo cami Real de Xativa. E partin del dit mollo e travessan lo dit cami anan avant per la senda appel•lada d’en Rovira, la qual incircuix la foya d’en Rovira, romanin la dita foya en boalar tro a un mollo que en lo camp d’en Pere Fortunyo que es dins la dita foya e passa la cequia anan avant fita cuberta tro a un altre mollo que es en lo camp d’en Guillem Cuquo, apres lo cami que va a Enova. Item, partin del dit mollo anant per lo cami ves Cogullada tro en un altre mollo que es en lo camp d’en Marti Rey, prop lo dit cami de Enova. E partin del dit mollo anan avant fita cuberta tro a un altre mollo que es al cap del dit camp d’en Marti Rey ves la muntanya en lo cami de Palmella. E partin del dit mollo anan avall per lo dit cami de Palmella ves Cogullada tro en altre mollo que es en lo camp d’en Andreu Garrigues, apres lo dit cami Major de Enova. Item, partin del dit mollo anant fita cuberta tro en altre mollo que es en lo cap del mallol d’en Anthoni Cardona. En apres partin del dit mollo que es en lo dit mallol d’en Anthoni Cardona anan avant tro en lo cami de la Muntanya e venin per lo dit cami avant ves lo loch de Cogullada tro en un mollo que es una senda appel•lada dels Peixcadors, la qual engrana en lo dit cami de la Muntanya. E partin del dit mollo anan avant per la dita senda vers la Ribera tro en altre mollo que es en la dita senda al quanto de un tros de terra d’en Anthoni Çaydi. Item, partin del dit mollo anan avant per la dita senda ves la vila tro en un mollo que es en un altre cami appel•lat de la Muntanya o en altra manera de la bassa Pregona al quanto de un tros de terra olivar d’en Ramon Talens de Carcaxent. Item, partin del dit mollo anan avant fita cuberta tro en altre mollo que es al quanto de un olivar d’en Guillem Spunyes. E anan per lo marge del dit olivar fita cuberta tro en un altre mollo que es al cap del dit olivar vers la vila apres un cami que va a les basses. Item, partin del dit mollo que es al cap del figueral d’en Gizbert de Rius. E partin del dit mollo anan avant fita cuberta tro a altre mollo que es en lo quanto del mallol d’en Berthomeu Casesnoves, travessan lo dit cami. Item, partin del dit mollo que es a les faldes de la muntanya d’en Berenguer Latiner er partin del dit mollo anan avant tro a altre mollo que es o en lo olivar d’en Berenguer Latiner, menor de dies. Item, partin del dit mollo e seguin d’alli avant fita cuberta tro a altra senda appel•lada dels Peixcadors, tro a un mollo que es en lo camp d’en Arnau Vilar. Item, partin del dit mollo e anan avan per la dita senda dels Peixcadors tro a un corral que es d’en Matheu Soler, apres lo cami Reyal de Corbera.

E d’aqui anant avant per la senda de Santa Barbera seguin tota vegada fita cuberta tro a una garrofera que es prop un forn de calç en lo cami Real de la Ribera. E anan per lo cami avant ves la Ribera tro a un tros de terra olivar d’en Johan Carmenço, romanint lo dit olivar en boalar. En anant d’aqui avant fita cuberta tro en lo riu de Xuquer.

Dimecres a XIII dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC LXXXVII, lo damunt dit boalar fon cridat e publicat dins la vila de Algezira en en los ravals de aquella en los lochs acostumats ab so de trompres, tabals e nafil, per veu d’en Berenguer Eximeno, corredor publich de la dita vila.



BIBLIOGRAFIA

Notas para un estudio de la ganadería ribereña en la época medieval Creación de los Boalars de Algemesí, Cabanes, Guadassuar i l’Horta del Cent dins de Festes Majors Carcaixent 1990
Aureliano Lairón Pla

dijous, de juny 01, 2006

Bitllets carcaixentins




En época republicana Carcaixent no només va fer segells, també fa fer una tirà de billets com estos que teniu ací. Que vos pareix??