dimecres, de maig 31, 2006

Carcaixent en guerra

El dia 1 d’abril de 1939 acabà oficialment la Guerra Civil a Espanya. Durant els tres anys anteriors, Espanya va estar involucrada en un conflicte bèl•lic. Com en tota guerra, hi ha morts, desapareguts, exiliats, torturats, etc.

Molta gent, vol oblidar i passar pàgina però els únics que tenen dret a això, són les persones que visqueren en les seues pròpies pells aquella guerra. La resta de gent, estem obligats a recuperar la memòria històrica. Una forma d’homenatjar els morts de la Guerra Civil és recordar els seus noms. Tant se val del bàndol que foren, uns i altres van ser víctimes i botxins de la crueltat.


A continuació, exposem la llista de morts de Carcaixent a la Guerra Civil.


Cal dir que els partidaris del bàndol nacional foren religiosos, comerciants, gent de dretes, grans terratinents, etc. Gran part d’elles eren membres de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Totes aquestes persones foren assassinades durant l’any 1936 i l’any 1937, en una dura i cruent repressió. Els milicians feien “sacas” i passejos. Les “sacas” eren traure de nit els empresonats i portar-los a un lloc per a assassinar-los. Per exemple, a Carcaixent solien portar-los al Cementeri Vell. També, en les voreres dels camins eixit del poble. Molts els portaven fins el Portitxol, en terme de Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna i allí eren assassinats. Els soterraven en foses comunes. Els passejos consistien en entrar a les cases dels sospitosos i endur-se a la gent, que mai tornaria. Els milicians cobraven 8 pessetes per assassinat.


Els del bàndol republicà foren jornalers, anarquistes, sindicalistes, comunistes, republicans, etc. La gran majoria d’aquestes persones foren condemnades a mort en Consells de Guerra a Alzira, acabada ja la guerra. D’altres, foren empresonats i afusellats a Paterna.


Hem introduït també, a les tres persones de Carcaixent que moriren en el camp de concentració nazi de Gusen, durant la Segona Guerra Mundial.

Com a exemple, teniu una xicoteta biografia d’algunes persones dels dos bàndols:


“CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA”


Antonio Vicente Avaria Tarazona: era natural de Potries. Vicari de Carcaixent es va refugiar a Potries, els milicians el trobaren i el portaren a Carcaixent. Va ser assassinat el 3 d’octubre de 1936. Tenia 38 anys.

Nieves Acebo Mata: natural de Xàtiva. Va ser assassinada a Rafelguaraf el 10 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.

Josefina Acebo Mata: germana de l'anterior. Va ser assassinada a Refelguaraf el 10 de setembre de 1936. Tenia 40 anys.

Antonio Albelda Castelló: natural de Carcaixent. Era llanterner de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 15 de novembre de 1936. Tenia 30 anys.

Bernardo Albelda Ramos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna l’1 d’octubre de 1936. Tenia 55 anys.

Ramon Albelda Tudela: natural de Carcaixent. Era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 62 anys.

Amparo Albelda Sanz: va ser assassinada a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Era militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Tenia 55 anys.

Salvador Albert i Tarragó: va nàixer a Carcaixent vers l’any 1876. De família llauradora, era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Diuen que, el 12 de novembre de 1936, se’l endugueren junt amb altra gent. A tots els assassinaren prop d’El Portitxol, en la partida de Pator, segurament en terme de Benifairó de la Valldigna. Tenia dona i dos fills.

Salvador Albert i Oliver: fill de l’anterior, va nàixer a Carcaixent el dia 7 de juny de l’any 1902. Era llaurador i militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). El dia 23 de febrer de l’any 1937, emprengué viatge amb un carro ple de taronges. El seu destí era el port de València. Eixint del poble, en la carretera cap a Alzira, entrant en terme veí, fou disparat per algun milicià. Va morir d’hemorràgia i destrucció medul•lar allí mateix, segons consta en el seu certificat de defunció. Era casat amb Irene Giner Pellicer i no tenia fills.

Juan Alorda Malonda: natural de Binissalem, va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 27 de desembre de 1936. Tenia 53 anys. Era comerciant de taronges.

Ramón Aparicio Gómez: natural d'Enguera. Militant del PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista). Va ser assassinat a Guadassuar el 27 d’octubre de 1936. Tenia 42 anys.

Juan Barberà Navarro: natural de Tavernes de la Valldigna. Era organista, el trobaren prop de l’Alcúdia i l’assassinaren, no sabem si a Carcaixent, el dia 28 d’agost de 1936. Tenia 48 anys.

Bautista Bas Picornell: natural d'Agullent. Era tradicionalista. Caporal d'obres de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 5 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.

Filiberto Belda Muñoz, Ojos de Gato: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 29 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.

Juan Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 13 de desembre de 1936. Tenia 33 anys.

José Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Va ser assassinat a Alzira el 3 de setembre de 1936. Tenia 43 anys.

Estanislao Blasco Ferrer: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna, el 23 de setembre de 1936. Tenia 42 anys.


Antonio Boronat Tarragó: va nàixer a Carcaixent, el 8 d'octubre de 1866, va ser alcalde de Carcaixent durant la monarquia. Fou assassinat a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Tenia 72 anys.

Pascual Calatayud Hernández: natural de Carcaixent. Era cambrer. Tenia 34 anys.


Joaquín Calatayud Martínez: vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valencina). Va ser assassinat a Carcaixent el 19 d’agost de 1936. Tenia 28 anys.


Antonio Calatayud Picot: va ser assassinat a Carcaixent l’1 de novembre de 1936. Tenia 67 anys.


Rosario Campos Cerdà: natural d'Ontinyent. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 29 anys.


Vicente Carrasco Álvarez: natural de Carcaixent. Era membre de IR (Izquierda Republicana). Va ser assassinat a Carcaixent el 13 de desembre de 1936. Tenia 46 anys.

Antonio Cogollos Gomar: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de desembre de 1936. Tenia 59 anys.


Julián Crespo Mompó: natural de Carcaixent. Fou regidor de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser a assassinat a Alzira el 29 de setembre de 1936. Tenia 55 anys. Era comerciant.

Salvador Cucarella Llopis: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Alzira el 26 de novembre de 1936. Tenia 71 anys.


Francisco Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Alzira el 19 d’agost de 1936. Tenia 45 anys.


Bernardo Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Alzira el 19 d’agost de 1936. Tenia 21 anys.

José Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Carcaixent el 22 d’agost de 1936. Tenia 40 anys.

Luis Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Carcaixent el 20 d’agost de 1936. Tenia 47 anys.

Concepción Daries Rodríguez: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Carcaixent l’1 de setembre de 1936. Tenia 49 anys. Era vocal del secretariat de Qualitat de la DRV (Derecha Regional Valenciana).


Rafael Donat Lloret: natural de Carcaixent. Era capellà de les religioses dominiques. Va ser assassinat a la Pobla Llarga l’1 de setembre de 1936. Tenia 53 anys.


Bautista Escandell Castelló, Paresant: natural de Carcaixent. Era vicepresident del Círculo de Recreo de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Alzira el 28 d’agost de 1936. Tenia 47 anys.

Bautista Escandell Pons: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 56 anys. Era comerciant.

Francisca Escrivà Talens: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Carcaixent el 4 de setembre de 1936. Tenia 56 anys.


Francisco Espí Vives: natural de Carcaixent. Era membre de les FE-JONS. Es dedicava al comerç. Va ser assassinat el 6 de setembre de 1936. Tenia 33 anys.


Ana María Faus Artés: natural de Llocnou d'En Fenollet. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 27 d’octubre de 1936. Tenia 55 anys.


Francisco Fernández Garrigues: era membre de Renovación Española. Fou Jutge Municipal i regidor de l’ajuntament. Va ser assassinat a Carcaixent el 26 d’agost de 1936. Tenia 60 anys.

Salvador Ferrando Hermano: membre de la Derecha Regional Valenciana. Fou assassinat, probablement, el 28 d'agost de 1936 en la partida de la Febrera.

Josefa Ferrando Torres: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 18 de setembre de 1936. Tenia 54 anys.


Francisco Ferrando Torres: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 14 d’octubre de 1936. Tenia 48 anys.

Simeón Ferriols Cuenca: natural de València. Era interventor de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a la Pobla Llarga el 10 de novembre de 1936. Tenia 49 anys.


Francisco Fogués Juan: va nàixer a Carcaixent el 18 de juny de 1890. Fou ordenat presbiteri. També el nomenaren cronista i arxiver de Carcaixent. Director del setmanari Juventud i vinculat a la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va desaparèixer l’any 1936, no sabem cert si va faltar el 28 d’agost de 1936 o pel novembre, tal com apunten Vicent Gabarda i Zahonero Vivó als seus llibres.


Juan Fons Piera: va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 13 de novembre de 1936. Tenia 25 anys.


Francisco García Martínez: natural de Montesa. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.

Ramon García Tudela: va ser assassinat a la Pobla Llarga el 31 d’agost de 1936. Tenia 34 anys.


José Maria Garrigues Hernández, Xuplallànties: va nàixer a Carcaixent el 12 de febrer de 1895. Professà l’orde Caputxina el 15 d’agost de 1912 i va ser ordenat sacerdot el 9 de febrer de 1919. Quan es tancaren els convents fou obligat a refugiar-se, junt al seu germà, en la casa paterna. Estava en el carrer Baronessa Santa Bàrbara. S’amagaven en el pou de la casa. El 9 d’agost de 1936 fou arrestat. En la nit del dia 10 el traslladaren en cotxe fins el pont de Ferro. Allí es va agenollar, l’afusellaren i tiraren el cos al riu. Recuperaren el seu cos més tard i el soterraren en el Cementeri Vell. Fou beatificat l’11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.


Juan Bautista Garrigues Hernández, Xuplallànties: germà de l'anterior. Era llaurador, tenia 48 anys.


Miguel Garrigues Tormo: va ser assassinat a Simat de la Valldgina el 3 d’octubre de 1936. Tenia 61 anys.


Agustín Gay Lloret: natural de Carcaixent. Era capellà. Es va refugiar a Albaida i els milicians anaren a buscar-lo i el trobaren. El dia 4 d’agost de 1936 fou assassinat a la porta del Cementeri Vell. Tenia 67 anys.


Inocente Gastaldo Landete: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 26 d’agost de 1936. Tenia 65 anys.


Juan Gil Picot: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Pobla Llarga el 10 de novembre de 1936. Tenia 45 anys.

Silvestre Gil Picot: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Era membre de la Unión Patriótica. Va ser assassinat a Alzira el 27 d’octubre de 1936. Tenia 46 anys.


Carlos Gimeno Soler: natural de Carcaixent. Era funcionari de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser tinent d’alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera. Fou assassinat “por las hordas rojas” a Benifairó de la Valldigna el 10 de novembre de 1936. Tenia 51 anys.


Ernesto Giner Armengol: era tradicionalista. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 27 d’agost de 1936. Tenia 31 anys.


María Cinta Asunción Giner Gomis, Patrocinio: va nàixer el 4 de gener de 1874 a Tortosa. Va ser Missionera Claretiana a partir de 1893. Va patir la persecució religiosa de 1931 y 1936. El 13 de novembre de 1936, estava resant el rosari quan va arribar el cotxe dels milicians. Preguntaren per la superiora del Convent. Patrocinio intuïa que la buscaven a ella, perquè era popularment coneguda amb este títol. Ella es va presentar sola. No va haver ni interrogatori ni juí. Eixa mateixa nit, fou traslladada al Portitxol, amb altres persones, segurament en terme de Benifairó de la Valldigna. Va ser afusellada i, enterrada en una fosa comuna allí mateix. Fou beatificada el dia 11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.


Carlota Giner Gomis: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 13 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.


Vicente Giner Hernández, l'Alcalde Serraura: nasqué a Carcaixent el 3 de desembre de 1886. Era membre del PURA i fou alcalde en la República. Va ser assassinat a Carcaixent el 28 de setembre de 1936. Tenia 50 anys.


Pascual Gomis Ramos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 3 de setembre de 1936. Tenia 48 anys.


Maria Gomis Ramos: germana de l'anterior. Era d’Acción Católica. Va ser assassinada a Castelló de la Ribera el 27 d’agost de 1936. Tenia 46 anys.

Clotilde Gonga Gras: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 57 anys.


Juan Gonga Martínez, El Xiquet de la Creu: va nàixer a Carcaixent el 25 de març de 1911. No va poder ser sacerdot per motius de salut, per això, va viure com a seglar compromés. No es va casar. Treballava d’oficinista. Va ser afusellat a Simat de la Valldigna, el 13 de novembre de 1936. Fou beatificat, com a màrtir de la Guerra Civil, l’11 de març de 2001.

Bautista Hernández Bisquert: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 27 d’octubre de 1936. Tenia 71 anys.

Sebastián Cándido Hernández Cogollos: va nàixer a Carcaixent el 12 de gener de 1864. Fou síndic de la Reial Séquia de Carcaixent. Era advocat i alcalde durant la República. Va ser assassinat als voltants d'Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 73 anys.

Francisco Pascual Hernández Garrigues: natural de Carcaixent. Era advocat, tenia 60 anys.

José Lledó Lara, Captorrat: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 16 de setembre de 1936. Tenia 50 anys.

Agustín Lloret Solanes: era jornaler, tenia 55 anys.

Pascual Marimon Pérez: natural de Carcaixent. Era pintor mural. Membre del PURA. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 10 d’octubre de 1936. Tenia 51 anys.

Tobías Martínez Laimús: natural de Carcaixent, estudiant. Va ser assassinat a Rafelguaraf el 20 d’agost de 1936. Tenia 28 anys.

Enrique Martínez Albelda: natural de Carcaixent, obrer i membre d’Unión Patriótica. Va ser assassinat a Alzira el 26 de setembre de 1936. Tenia 66 anys.

Pascual Martínez Armengol: natural de Carcaixent, obrer i membre de FE-JONS. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 15 de novembre de 1936. Tenia 19 anys.

Tobías Martínez Fayos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Rafelguaraf el 20 d’agost de 1936. Tenia 61 anys.

Salvador Martínez Flores: natural de Carcaixent. Era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna. Tenia 45 anys.

Salvador Martínez Martínez: natural de Carcaixent, era estudiant. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 30 de novembre de 1936. Tenia 24 anys.

Ricardo Martínez Narbón: va ser assassinat a Alzira el 20 d’octubre de 1936. Tenia 36 anys.

Rafael Matarredona Abad: natural d'Alcoi. Era militar. Va ser assassinat a Carcaixent l’1 de setembre de 1936. Tenia 32 anys.

Bernardo Mira Benavent, el Rellotger: natural de la Pobla Llarga. Va ser assassinat a Carcaixent el 25 d’octubre de 1936. Tenia 60 anys.

Rafel Montagut Peralt: va nàixer a Carcaixent el 23 de febrer de 1905, fill del metge Rafel Montagut i Peralt. Fou també metge. Era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat al pont de l'Estret, el 21 d’agost de 1936. Tenia 31 anys.

Josefa Navarro Casanoves: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 62 anys.

Isidro Noguera Albelda: natural de Carcaixent. Era membre del DRV (Derecha Regional Valenciana) i d’Acción Católica. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna. Tenia 30 anys.

María Olvido Noguera Albelda: germana de l'anterior. Va nàixer a Carcaixent el 30 de desembre de 1903. Era mestressa de casa i fadrina. Jove compromesa en labors religioses i socials. Va ser afusellada a Benifairó de la Valldigna el 30 de novembre de 1936. Fou beatificada, com a màrtir de la Guerra Civil, l’11 de març de 2001.

Salvador Oliver Campos: va nàixer a Bolívia. Era agent d'assegurances. Va ser assassinat el 16 d'agost de 1936. Tenia 28 anys.

Vicent Oliver Canut: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de novembre de 1936. Tenia 80 anys.

Irene Oliver Hernández: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Picassent el 13 de novembre de 1936. Tenia 55 anys.

Clemente Oliver Hernández: germà de l'anterior. Va ser assassinat a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 52 anys.

Agustín Oliver Martínez: va ser assassinat a Alzira el 13 de novembre de 1936. Tenia 46 anys.

Salvador Oria Pelayo

Aguas Vivas Pachés Vidal: natural de Carcaixent. Era membre d’Acción Católica. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna l’1 de novembre de 1936. Tenia 60 anys.

Ricardo Pelufo Esteve: va ser assassinat a Castelló de la Ribera el 27 d’agost de 1936. Tenia 52 anys.

Francisco Peña Gomis: va ser assassinat a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Tenia 70 anys.

Vicente Peralt Vila: va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de desembre de 1936. Tenia 53 anys.

Rosendo Pérez Ortolà: va ser assassinat a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 43 anys.

Concepción Picot Oltra: va ser assassinada a Carcaixent el 12 d’octubre de 1936. Tenia 68 anys.

Vicente? Picot Oltra

Claudio Planelles Navarro: era membre de la DRV (Derecha Regional Valenciana), es va amagar
a Llanera de Ranes però el trobaren. Va ser assassinat en el port de Càrcer, en terme de Rotglà i Corberà. Tenia 38 anys.

Ricardo Plaza Moll: va ser assassinat a Picassent el 26 d’agost de 1936. Tenia 60 anys.

Jaime Poquet Mora: era Guardia Civil, va ser assassinat a Carcaixent el 29 de setembre de 1936. Tenia 37 anys.

Esteban Puigdengolas Piquer: va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 58 anys. Era comerciant, fabricant d'essències.

José Ribera García: va nàixer a Alzira el 27 d'octubre de 1880, fill de José Ribera i Tarragó i Matilde Garcia i Garcia. Tomerciant de taronges de Carcaixent, com el seu pare, fou comerciant de taronges. Entre les seues propietats destaquem: el magatzem de Ribera, les cases de Ribera al Realenc, l’hort de Ribera un a la Muntanyeta i l’altre al Puig Gros, la casa de Ribera al carrer Julián Ribera, etc. Fou alcalde de Carcaixent l’època republicana. Era president del Secretariat de Propaganda de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Guadassuar el 28 d’octubre de 1936. Tenia 59 anys.

Baustita Ribera Talens

Pascual Ribero Sales: va ser assassinat a Alzira el 7 d’octubre de 1936. Tenia 51 anys.

Vicente Rosselló Talens: fou tinent d’alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser assassinat a Carcaixent el 5 de setembre de 1936.

Salvador Seguí i Anduix: va ser assassinat a Carcaixent el 4 d’agost de 1936. Tenia 34 anys.

Josefa Serra Albinyana: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 27 d’octubre de 1936. Tenia 60 anys.

Enrique Serra Carbonell: va ser assassinat a Alzira el 7 d’octubre de 1936. Tenia 44 anys.

Vicente Serra Gomis: era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Carcaixent el 19 de setembre de 1936. Tenia 23 anys.

Juan Soler Escolano: va ser assassinat a Guadassuar el 29 d’octubre de 1936. Tenia 49 anys.

José Soler Escolano: va ser assassinat a Guadassuar el 29 d’octubre de 1936. Tenia 44 anys.

Mercedes Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 17 de novembre de 1936. Tenia 51 anys.

Francisca Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 57 anys.

Loreto Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 41 anys.

Maria Talens Vila: era tradicionalista. Va ser assassinada a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 47 anys.

Ramon Talens Vila: fou secretari de l’ajuntament. Membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Sueca el 26 d’agost de 1936. Tenia 37 anys.

Josefa Tormo Sancho: era tradicionalista. Va ser assassinada a Carcaixent el 3 de setembre de 1936. Tenia 42 anys.

Miguel Tornero Pardo, Taranyina: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna l’11 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.

Pascual Torres Lloret: va nàixer el 23 de gener de 1885 en Carcaixent. Va casar-se amb Leonor Pérez Canet. Tingué quatre fills. Era mestre d’obres. De família molt religiosa, arran de la Guerra Civil va acollir a diverses monges en sa casa. Va ser empresonat diverses vegades, fins que el 6 de setembre de 1936, va ser conduït al Cementeri Vell, hui Institut, i afusellat. El soterraren en una fosa comuna. Fou beatificat l’11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.

Luis Tudela Hernández: era comerciant, tenia 27 anys.

Emilio Pascual Tudela Ortiz: era advocat. Va ser assassinat a Carcaixent el 16 d’agost de 1936. Tenia 53 anys.

José Úbeda Momparler: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 10 de novembre de 1936. Tenia 42 anys.

Amelia Vila Gomis: va ser assassinada el 30 d’octubre de 1936, no sabem on. Tenia 38 anys.

José Viudes Ferrando: era president de la Secció Juvenil de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Carcaixent el 20 d’agost de 1936. Tenia 25 anys.

Asunción Viudes Montalvà: va ser assassinada a Carcaixent el 28 d’octubre de 1936. Tenia 63 anys.



“HORDAS ROJAS”

José Aparicio Micó: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 48 anys.

Rodolfo Alberola Mompó, Alberoleta: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 49 anys.

Vicent Albert Bono

José Alcoi Escrivà, Palloc: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.

Vicent Alcoi Escrivà, Palloc: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 33 anys.

Agustí Armengol Soler, El Pequeño: va ser afusellat a Paterna el 15 de maig de 1942. Tenia 51 anys.

José Armengol Soler, El Pequeño: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 44 anys.

Agustí Armengol Vallés: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 18 anys.

José Baixauli Beltrán: era conseller d’Hisenda i Confiscacions, membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 27 anys.

José Benito Cogollos, Mona: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira, l’11 de maig de 1939. Tenia 28 anys.

Baptista Boscà i Boscà, Galta-roja: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 38 anys.

Vicent Boscà i Roig: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 45 anys.

Baptista Boscà Roig, Galta-roja: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 58 anys.

Joaquín Calatayud Donet: va ser afusellat a Alzira, el 19 de juliol de 1939. Tenia 45 anys.

Carlos Calatayud Martínez: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 23 anys.

José Calatayud Martínez, Boix: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.

Pascual Calatayud Martínez, Boix: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.

Eduardo Calatayud Valero: va ser afusellat a Paterna el 18 de gener de 1940. Tenia 45 anys. Tenia 45 anys.

Francisco Canut Candel: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 11 de maig de 1935. Tenia 33 anys.

Dolores Capella Canet, la Bendita: va ser afusellada a Paterna el 21 de novembre de 1941. Tenia 39 anys.

Salvador Carañana Climent, el Tort de Sagal: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 57 anys.

Ricardo Carrascosa Vidal: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 34 anys.

Salvador Chàfer Penadés, l'Allero: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 43 anys.

José Chofes Almiñana: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 62 anys.

José Climent Canet, El Telero: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 33 anys.

José Corbalán Bernabeu: era estudiant. Va ser afusellat a Sueca el 20 de juliol de 1939. Tenia 19 anys.

Francisco Cucarella Capsir: nasqué a Carcaixent el 30 de juliol de 1907. President i conseller del Consell Municipal i membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 31 anys.

Filiberto Cuenca Martí: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 41 anys.

José Diert Calatayud: va ser afusellat a Paterna el 5 d’abril de 1941. Tenia 35 anys.

Salvador Escandell Albelda, Paresant

Vicent Estrada Momparler: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940.

José Faus Quijada: era membre de la Cooperativa Confederal de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 49 anys.

Agustín Fayos Muñoz: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 62 anys.

José Fayos Sultán: va ser afusellat a Paterna el 22 d’abril de 1941. Tenia 23 anys.

Juan Fernández Pérez: va ser afusellat a Paterna el 8 de març de 1940. Tenia 45 anys.

Pascual Ferrando Úbeda: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 29 anys.

Roberto Ferrer Ramos: va ser afusellat a Paterna el 3 d’agost de 1944. Tenia 28 anys.

José Franco Canet: era Conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 10 de setembre de 1939.

Mariano Galán Rodríguez: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 52 anys.

Vicente García Gonga: va ser afusellat a Paterna el 16 de maig de 1941. Tenia 30 anys.

Vicente Garrigues Tormo, Porra: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 48 anys.

Eduardo Gimeno Alión

José Gimeno Palomares, Perol: era membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira, el 31 de maig de 1939. Tenia 35 anys.

Valentí Giner Vidal, Furtaconills: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 46 anys.

José Gorrita Bou: va ser afusellat a Paterna el 13 de juliol de 1940. Tenia 26 anys.

Vicent Gorrita Bou: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 22 anys.

José Granell Casahurán, el Planxiste: era conseller d’Instrucció Pública i Cultura. Fou afusellat a Paterna el 31 d’octubre de 1942. Tenia 66 anys.

Llorenç Grau i Faus: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.

Juan Izquierdo Sáez: va ser afusellat a Castelló el 19 d’octubre de 1938. Tenia 29 anys.

Francisco Juan Albentosa, Malallengua: va desaparèixer i mai s’ha sabut res d’ell.

Antonio Lloret Armengol: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 34 anys.

Joaquín Luis Soler: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 40 anys.

Manuel Máñez García: era conseller d’Instrucció Pública i Cultura, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 29 de juny de 1942. Tenia 52 anys.

José Máñez Jordà: nasqué a Carcaixent, el 18 de febrer de 1908. Vicepresident del Consell Municipal i membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 31 anys.

Rufino Martí Alapont, Bocanegra: va ser afusellat a Paterna el 9 de març de 1943. Tenia 32 anys.

Francisco Martínez Maseres: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 40 anys.

Vicente Mata Cucarella: era membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira, el 31 d’octubre de 1939. Tenia 58 anys.

Ángel Miralles Herrádez: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 39 anys.

José Mollar Matoses

Rafael Montes Calabuig: va ser afusellat a Paterna el 14 de maig de 1943. Tenia 40 anys.

José Morante Benlloch: va ser afusellat el 31 d’octubre de 1939 a Alzira. Tenia 47 anys.

Joaquín Moscardó Escandell: era vicepresident de l’Ajuntament de Carcaixent i conseller d’Obres Públiques. Fou afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 35 anys.

Juan Núñez Muñoz: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 34 anys.

Pascual Oliver Ortiz, el del Poalet o l'Arenero: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.

Llorenç Oltra i Fernández: era membre de la Cooperativa Confederal de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 37 anys.

José Oltra Giner: va ser afusellat a Paterna el 14 de juny de 1940. Tenia 34 anys.

Antonio Pablo García: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 33 anys.

Salvador Palop Cuenca: va ser afusellat a Paterna l’11 de setembre de 1940. Tenia 25 anys.

Rafael Pérez Ocabo, el Pintoret: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 53 anys.

Enrique Pérez Prats: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 32 anys.

José Pérez Verger: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 22 anys.

Juan Picot Chàfer: va ser afusellat a Alzira l’1 de novembre de 1939. Tenia 39 anys.

Concepción Piera Cogollos, la Sarpa: va ser afusellada a Paterna el 21 de novembre de 1941. Tenia 37 anys.

Bautista Puertos Soriano, el Ratat: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 62 anys.

Manuel Quiles Sancho, el Maquinista: era conseller de l’Ajuntament sense càrrec específic, militant d’Unión Republicana. Fou afusellat a Alzira, el 31 de maig de 1939. Tenia 43 anys.

Batiste Ridaura Martí, el Tort de Peus: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 50 anys.

Francisco Ripoll Escandell: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 44 anys.

Bautista Rodríguez Sánchez: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 41 anys.

Bautista Rodríguez Tomàs

José Roger Daroca: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 47 anys.

Antonio Sanchis Chelvi: va ser afusellat a Paterna el 15 de maig de 1942. Tenia 32 anys.

Vicent Sanjuán Devís: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 45 anys.

Vicente Sanmartín Diert: era conseller d’Avituallament de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira, el 6 de juny de 1939. Tenia 28 anys.

Enrique Sellens Ferrer: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 44 anys.

Miguel Sellens Ferrer: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 50 anys.

Batiste Selma Casassús, Selmeta: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 35 anys.

Carlos Serra Jordà, Perles: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 31 anys.

Josep Serra Peris, el Campaner

Gaspar Serra Vidal: era conseller d’Obres Públiques i Habitatge de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.

Joaquín Soler Navarro, el Bendito: va ser afusellat a Paterna el 12 de desembre de 1939. Tenia 45 anys.

Pascual Suñer Jordà: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 52 anys.

Francisco Talens Cogollos: va ser afusellat el 21 d’abril de 1940 a Alzira. Tenia 45 anys.

Carlos Talens Enguix, Piló: va ser afusellat a Paterna el 16 de maig de 1941. Tenia 24 anys.

Francisco Timor Gonga, Sarpa: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament. Era membre de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 45 anys.

Ramon Tormos José, Nabos: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 24 anys.

Jesús Tortajada Sahuquillo: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 60 anys.

Ramon Vidal Vila: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 23 anys.


SUÏCIDIS


Emilio Ferrer Vayà, El Groc

Guillermo Valls Ballester: era secretari del Consell Municipal i militant del Partit Comunista. El 2 d'abril de 1939, quan entraven al poble les tropes sublevades va ser detingut i empresonat. Al calabós del mateix ajuntament es va suïcidar. Tenia 42 anys.
MORTS EN BOMBARDEIG

Mercedes Cuenca Arbona: vivia al carrer Sant Vicent nº 31.

María Cuenca Arbona: vivia al carrer Sant Vicent nº 31.

Bernardo Caballero Cuenca: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.

Antonia Arbona Hernández: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.

José Albiñana Cuenca: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.

José Ripoll Armiñana: vivia al carrer Sant Vicent nº 51.

Francisca Ripoll Suñer: vivia al carrer Sant Vicent nº 55.

Bautista Ripoll Suñer: vivia al carrer Sant Vicent nº 55.

Matilde Jimeno Castelló: vivia al carrer Santa Rita.

Encarnación Miralles Momparler: vivia al carrer Sant Vicent nº 58.

Rosa Sifre Pellicer: vivia al carrer Sant Rita nº 17.



GUSEN


Ramon Cogollos Giner (23-12-1911/22-12-1941)

Eduardo Giner Ferrer (08-12-1916/22-08-1941)

Manuel Térmens Bris (12-07-1918/15-05-1943)



ORGANITZACIONS I TERMES POLÍTICS


Checas: tribunals irregulars formats pels diversos partits d’extrema esquerra en l’estiu de 1936.
CNT (Confederación Nacional del Trabajo): federación sindical de los anarquistas.
Comunión Tradicionalista: partidaris de la rama carlista de la família reial, molt forts a Navarra i en certes comarcas del País Valencià i que inspiraven a una monarquia tradicionalista i catòlica contra la monarquia liberal de 1875-1923.
FAI (Federación Anarquista Ibérica): organització d’idealistes i homes d’acció de significació àcrata.
FE (Falange Española): xicotet partit polític d’inspiració feixista, fundat i dirigit per José Antonio Primo de Rivera d’octubre de 1933 a juliol de 1936.
FE-JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): fusió de la Falange i els carlistes a l’abril de 1937, per a formar l’única organització política autoritzada en l’Espanya nacionalista, davall el mandat del general Franco.
IR (Izquierda Republicana): originada en la fusió de les forces d’Azaña, Marcelino Domingo i Casares Quiroga a principis del 1934; dirigida per Manuel Azaña.
JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): xicotet partit de militants feixistes amb seu a Valladolid, fusionat amb la Falange a principis de 1934.
Passeig: assassinat polític comés per terroristes incontrolats.
PC (Partido Comunista)
PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista)
Renovación Española: Partit monàrquic alfonsí dirigit per Antonio Goicoechea y José Calvo Sotelo.
Sacas: assassinats polítics comesos per terroristes incontrolats. Normalment, els treien de la presó de nit i els afusellaven en llocs a les afores de les poblacions.
UGT (Unión General de Trabajadores): confederació obrera d’orientació socialista.
Unión Patriótica: organització política creada per Miguel Primo de Rivera el 1924, d’extrema dreta.
UR (Unión Republicana): partit de Martínez Barrio després de la ruptura amb Lerroux en l’estiu de 1934.




BIBLIOGRAFIA

Els afusellaments al País Valencià (1938 – 1956)
Vicent Gabarda Cebellán; pròleg de Josep Benet
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
La represión en la retaguardia republicana: País Valenciano, 1936 – 1939
Vicent Gabarda Cebellán
Edicions Alfons el Magnànim, 1996
Al-gezira: Revista d’Estudis Històrics – Ribera Alta nº 8
Ajuntament d’Alzira, 1985
Registre Civil de Carcaixent
Secció III de Defuncions
Els carrers i les places de Carcaixent. Història i anecdotari
Bernat Daràs Mahiques
Ajuntament de Carcaixent, 2007




PD.: A la memòria de tots aquells que patiren el terror de la Guerra Civil.

Taronges, magatzems i comerciants

Després d’una llarga investigació, ens hem decidit a escriure sobre la taronja. Però no només, sobre el fruit daurat de la nostra terra, sinó també, sobre els comerciants i els magatzems de manipulació de cítrics de Carcaixent.

Fent memòria i, com diuen molts llibres, amb caire patriòtic més que res, va ser mossén Vicent Monzó i Vidal, natural d’Albaida, junt amb els seus amics Jacinto Bodí Esteve, apotecari i Carlos Maseres Valencia, notari. Els tres tenen carrers dedicats a la seua memòria, llàstima que ningú se’n recorde d’ells.

Doncs bé, ells foren els qui plantaren els primers tarongers a Carcaixent l’any 1781. Més concretament, a la partida de la Bassa del Rei, a l’hort de Gomis, entrant per l’antic camí de l’Assagador, a la dreta. I també a l’hort de Bodí, actualment hort d'Andom, quasi enfront del primer, i a l’hort de Maseres, que limita ja en terme d’Alzira. D’això, ja no queda més que un majestuós centre comercial, que fa les delícies de tota la gent de Carcaixent i la resta de la comarca, les vesprades dels dissabtes. De ben segur, ja hi havien per altres zones, tarongers plantats. Fins i tot, al nostre terme en tenim constància abans d’eixa data. Tot i això, ells foren els primers que començaren a conrear la taronja per a traure’n algun benefici econòmic.

Anaren passant els anys i, prompte, el cultiu de la taronja adquirí importància, fins el punt, que deixà arraconada la seda. Ja a principis del segle XIX, començà l’exportació de taronges cap a altres llocs d’Espanya i l’estranger. Cap a França foren les primeres remeses.

Al dir de l’insigne Fogués, l’any 1848 un comerciant mallorquí, implantà a la nostra població el primer magatzem de taronges. Aquell bon senyor era José Català Broseta, que tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte. Magatzem que després fou la fàbrica de productes cítrics de Pablo Journet. Prompte, aparegueren comerciants francesos interessats en la taronja. Podem destacar a Deveaux, Mirapoix, Bullé, Magnin i també els mallorquins i els de Borriana.

La demanda de taronges, l’arribada del ferrocarril a la nostra ciutat i el bon quefer dels nostres avantpassats, facilità l’aparició de nous magatzems. Així, després de Català, vingué don Matías Girona, el de l’hort de l’Ermita, que tenia el magatzem al carrer Sant Antoni.

Però, tot no han de ser forasters, entre els primers comerciants de taronges tenim els carcaixentins:

Domingo Arbona: que construí el seu magatzem amb casa dalt, en el carrer Marquesa de Montortal.

José Camarena: va treballar al carrer Sants de la Pedra, fins que canvià al magatzem de Bataller.

Pascual Navarro: que treballava al costat de l’antiga “Vieta”. Construí els magatzems de Canyelles i d’Hernández, al costat d’allò que hui és Muebles Tormo.

José Ribera Tarragó: pare de José Ribera García i germà de Julián Ribera Tarragó, primerament tenia el magatzem al carrer de la Sang, hui anomenat de Julián Ribera, de qui més tard en parlarem.

Bernardo Valero: que construí el seu magatzem al carrer Marqués de Campo, que després fou el de Lucas Estades.

Juan Bautista Vernich: que tenia el magatzem al carrer de Santa Anna, que després fou de Pedro Masip.

També trobem els francesos: Deveaux al carrer de Sant Roc. El magatzem de Batalla, del propietari de l’hort de Batalla, al carrer Marqués de Campo.

Ja entrats en el segle XX, trobem gran quantitat de comerciants i magatzems a Carcaixent. Cal mencionar l’arribada de molts mallorquins, com a conseqüència de l'anomenat "mal de la taronja", que afectava les plantacions a les Illes Balears, a treballar la taronja a les nostres terres. Molts d’ells es quedaren, i els fills i néts, són ja carcaixentins. Exemples són:

Guillermo Cañellas Pons: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, al costat de Muebles Tormo, com hem dit abans. Els fills Guillermo i Antonio Cañellas González continuaren el negoci. També propietari de l’hort de Canyelles, a la Serratella.

Ramon Castañer i Caparó: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte.

Castañer y Bauzà: comerciants mallorquins que tenien el magatzem al carrer Ramón y Cajal. Es dedicaven al comerç a l’estranger. En concret, Joaquín Castañer Deyà, natural de Sóller i Antonio Bauzà Casanoves, de Sóller.

Miguel Estades i Lucas Estades Colom: comerciants mallorquins, tenien el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicaven al comerç interior.

José Magraner Vicens: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Belfort (França), tenia el magatzem on hui és la sala San Francisco, a la Glorieta de l'Estació. Es dedicava al comerç a l’estranger i a l’interior.

Antonio Planas Pons: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Marsella (França), tenia el magatzem al carrer Castelló. Es dedicava al comerç a l’estranger.

Cayetano Pomar Aguiló: comerciant mallorquí de Sóller. Treballava per a l’estranger.

Juan Reynes Puig: comerciant mallorquí que tenia el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicava a exportar a l’estranger i a l’interior d’Espanya.

Juan Sastre Colom i Juan Mayol Nadal: el primer comerciant d'origen mallorquí, nascut a Amiens (França) i el segon natural de Fornalutx. Eren socis, tenien el magatzem al carrer la Missa. Després se separaren.

Juan Alorda Malonda: comerciant mallorquí de Sóller, natural de Binissalem. Tenia el magatzem al carrer Marqués de Campo. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 27 de desembre de 1936. Els fills continuaren el negoci.

Però no només mallorquins, també gent de Borriana o “burrianeros”. Com:

José Dosdà Sales: tenia el magatzem al carrer Armiñana i Canut. El succeí el seu nebot Vicente Dosdà que treballava a Borriana. José Dosdà era l’avi dels nostres amics Carlos i Loles Dosdà.

Tarazona: comerciant de Borriana que tenia el magatzem al carrer Emilio Donat.

Manuel Peris Peris: comerciant de Borriana, el seu fill Manuel Peris Borràs també fou comerciant.

I continuem amb més comerciants que m’emprengueren la tasca del comerç de la taronja:

Albelda Hermanos: foren tres germans Lamberto, Eustaquio i Rafael Albelda Pellicer, coneguts com “els Peluques”, naturals de Carcaixent. Tenien el magatzem al Passeig, on hui és el Café del Temps. Després Lamberto continuà com a comerciant per separat. Treballava al carrer Baronessa de Santa Bàrbara.

Boix y Crespo: tenien el magatzem al carrer Castelló.

Bernardo Botella Peris: natural de Carcaixent, tenia el seu magatzem al carrer Sagasta. Era l’avi de l’actual alcaldessa, besavi per tant, del nostre amic Bernardo Botella. El seu fill Bernardo Botella Brisset i la seua germana Irene Botella Peris, també foren comerciants de taronges.

Lluís Castelló Martí: natural de València, tenia el magatzem al carrer Mestre Chapí, on actualment és el casal de la Falla Pes de la Fulla.

Julián Crespo Mompó: natural de Carcaixent i els seus fills Julián, Vicente, Salvador Crespo Fayos. També el seu germà Pascual Crespo Mompó. Julián Crespo Fayos tenia el magatzem al carrer Emilio Donat.

José Cortell Bohigues: tenia el magatzem al carrer Ramón y Cajal. Treballava per a l’interior.

Dalmau: tenia el magatzem al carrer de Santa Anna.

Antonio Escandell Bohigues: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer la Missa. Més tard es traslladà al carrer Joanot Martorell, enfront del magatzem de Ferrer. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El seu fill Antonio Escandell Fillol continuà com a comerciant. Era besavi de la nostra amiga Ana Victoria.

España Hermanos: foren dos germans Salvador i José España Vives, naturals d'Alzira, primer treballaren junts. Després se separaren. El magatzem d’España Hermanos estava situat al carrer Echegaray. Actualment són pisos. Treballaven per a l’estranger. Els fills del primer, Salvador i José España Bohigues, naturals de la Pobla Llarga, també foren comerciants.

Norberto Ferrer Marege: va nàixer a la Reole (França) tenia el seu magatzem al carrer Joanot Martorell. Hui és el pub Dau al Set. Propietari de l’hort de Ferrer, al Pla. Treballava per a l’estranger. Era el president de la FEN (Federación de Exportadores de Naranja). El seu fill Norberto Ferrer Casasnovas, nascut a Carcaixent, també fou comerciant.

Damián Frontera i Francisco Roig: comerciants socis, treballaven al carrer la Missa. Després continuà Damián Frontera Roig com a comerciant. Francisco Roig tenia el magatzem a la Pobla LLarga i era conegut com "el Tio Canó".

Vital, Antonio, Isidro i Enrique García España: naturals de la zona de Múrcia, foren quatre germans comerciants. Treballaven junts i després se separaren. El magatzem del Murciano estava al carrer Emilio Donat. Després al carrer Ramón y Cajal. Antonio García España treballava per a l’estranger.

Carlos Gimeno Fluvià "Estopenco": natural de Carcaixent, que tenia el magatzem al carrer de Sant Francesc d’Assís, hui en dia és una finca. Treballava per a l’estranger. El seu germà Francisco Pascual Gimeno Fluvià, natural de Carcaixent, també es dedicava al comerç.

Vicente Gimeno Francés "Carlets del Val": natural de Carcaixent, tenia el magatzem al costat de l’antiga “Vieta”. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El seus germans Julio, Enrique i Juan Bautista Gimeno Francés també es dedicaven al comerç.

Carlos Gomis Cuenca: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sagasta. Treballava per a l’estranger. Té un carrer a la seua memòria.

Rafael Gomis David: natural de Carcaixent i nebot de l’anterior, quan son oncle es retirà passà a treballar al carrer Sagasta. Treballava per a l’estranger. Fou procurador en les Corts franquistes, alcalde i cap del Movimiento de Carcaixent.

Jaime Grau: tenia el magatzem prop de l’antiga “Vieta”.

José Lauder Tomàs: natural de Carcaixent, tenia el magatzem en el carrer Mestre Giner, anomenat magatzem del Baló. Treballava per a l’interior.

Ladislao Llácer: tenia el magatzem al carrer Joanot Martorell, encara hui es pot vore.



Modesto Llopis Picot i Pascual Llopis Picot: germans, naturals de Carcaixent. Modesto era el besavi de les nostres amigues Elisa i Mireia Ramos.

Masip Hermanos: Pedro i Vicente Masip Claramonte, naturals de Castelló de la Plana. Primerament, Pedro Masip tenia el magatzem al carrer Marquesa de Montortal, antic de Juan Bautista Vernich, després passà al carrer de Santa Anna, on hi era antigament Insecticides Oliver. Els fills del segon, Vicente i Pedro Masip Uríos continuaren el negoci.

Quico Molina Pachés “Tàrbena”: treballava a una casa al carrer Balmes, portella a Teodor Llorente. Treballava per a l’interior.

Pedro Monsonís: tenia el magatzem al carrer Joanot Martorell. Altres familiars com Serafín Monsonís també eren comerciants.

Antonio Pelufo Talens: natural de Carcaixent, tenia el seu magatzem al carrer Marqués de Campo. Treballava per a l’estranger. El seu fill, Antonio Pelufo Carmona, continuà de comerciant fins fa uns anys.

Mariano Pérez Cucarella "Angilagueta": natural de Carcaixent, el magatzem del qual estava al carrer Sant Cristòfol.

José Revert Gregori: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sant Cristòfol. Treballaven per a l’estranger i per a l’interior. Altres familiars com Bautista Revert també eren comerciants.

José Ribera García: personatge molt important de Carcaixent. Nasqué a Alzira. Son pare era germà de l’arabista Julián Ribera Tarragó. Va heretar el negoci del comerç de taronges de son pare. A principis del segle XX, manà construir el magatzem de Ribera. Una de les millors mostres de l’arquitectura modernista que tenim al nostre poble. Va ser alcalde el 1915 i regidor de l’ajuntament fins el 1920. Fou assassinat a la Guerra Civil i el seu fill José Ribera Giner continuà de comerciant.



Cayetano Sabater Canet: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Jaume I el Conqueridor, portella al carrer Mestre Chapí. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.

José Seguí Anduix i Salvador Seguí Anduix: originaris de Castelló de Rugat, eren germans, un treballava per a l’estranger i l’altre per a l’interior. A Salvador l’assassinaren en guerra. No fa molt temps, els néts encara treballaven al magatzem de Seguí, situat al carrer Ramón y Cajal.

Vicente Serra Gonga: natural de Carcaixent, conegut com Serreta. Primerament, tenia el magatzem al Passeig, més tard a l’entrada del poble, concretament al carrer Santa Bàrbara. Avui dia, és el taller de reparació d’Ahullana. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.

Mateo Vicens: comerciant que tenia el magatzem al carrer Echegaray, portes a Marqués de Campo i Jaume I. Fins fa poc encara treballaven.



Juan Bautista Victoria Bolinches: natural de la Pobla Llarga, tenia el magatzem en el carrer de la Missa. Treballava per a l’estranger. Era besavi de la nostra amiga Ana Victoria.

José Vidal Canet "el Pelat" i Ramon Vidal Canet: naturals de Carcaixent, germans. El primer fou el promotor de la construcció del Mercat Municipal. Tenia grans propietats i el seu magatzem, junt a un garatge en el carrer Castelló. Local que després fou Muebles Tormo. Després passà al garatge de Vidal. Té una avinguda dedicada a la seua memòria. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El segon tenia el magatzem on està actualment el supermercat Consum. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.

José Vidal Cogollos: conegut com a Vidalet. Natural de Carcaixent. Tenia el magatzem al carrer Santa Anna. Enfront del magatzem de Masip. Fa molt poc temps el van assolar per a fer pisos. Treballava per a l’estranger.

Vicente Vilarroig Tàrrega: tenia el magatzem on era abans el cine Roma.

Bautista Viudes Montalvà: natural de Carcaixent. Tenia el magatzem al carrer Castelló. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.

Clemente Peralt de Gabriel: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Castelló. El seu fill Clemente Peral Masip també fou comerciant.

Pascual Hermanos: gran multinacional que s’instal•là a Carcaixent, primer al carrer Joanot Martorell, després passà a la carretera de Xàtiva, al costat de la via del tren.

Juan Motilla, SL: és un dels dos comerços que continuen en actiu en estos moments. Ocupa allò que fou el magatzem de Pascual Hermanos.

GEASA (Frutos Selectos de España): tenia el magatzem als carrer Castelló.

CEA (Comercial Exportadora de Agrios)
Cooperativa Agrícola San José: cooperativa agrícola de Carcaixent, fundada el 1903. Tenia el seu magatzem al carrer Emilio Donat. Després s’instal•là al costat de Pascual Hermanos, eixint de Carcaixent.

I altres magatzems com els del Pescater al carrer Alacant, el Kàiser al carrer Cánovas del Castillo, Blaiet a Cogullada, etc.

També trobem molts “rebuigeros”, és a dir, aquells que treballaven amb taronges de mala qualitat o “rebuig”. Estes no eren utilitzades per al consum humà, sinó per a la producció d’altres productes, com: essències, concentrats, perfums, etc. Exemples són:

Batiste Rubió “el Monjolí”: tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, on hui és Muebles Tormo.

José Balaguer Vayà: era “rebuigero” tenia el magatzem al carrer Sant Antoni. El seu germà Vicente Balaguer Vayà també treballava amb taronges.

Entre les empreses de derivats de cítrics que prosperaren a la nostra localitat, destaquem:

Pablo Journet Escolier: instal·là el 1878 la seua fàbrica al carrer Amalia Bosarte. El succeí el seu fill Mario Journet. El 1934 s'incorporà la família Cánovas de Requena. L'empresa tenia un nou nom, Derivados de los Agrios, SA., futura DAVSA. El 1958 es traslladà al carrer Emilio Donat.

Carlos Hernández Lázaro: fou diputat a Corts i senador. Fundà la primera empresa nacional d’industrialització de la taronja per a sucs. Presidia la Unión Nacional de Exportadores de Agrios. Tenia el magatzem prop de l’antiga “Vieta”.

Juan Sebastià Vernich: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sant Cristòfol. Treballava per a l’estranger. Encara hui existeix una fàbrica de sucs de fruita, taronja principalment, anomenada Juan Sebastià Vernich, SL., creada el 1948. Està situada a la carretera d’Alzira.

Manuel Sanz Gabilondo: que instal·là als anys 20 del segle XX l'empresa Cítricos del Júcar.

Luis Diana y Cía, SRL: el 17 d'octubre de 1918 es constitueix Talens y Ferrer, SRC, formada pels socis Aurelio Talens Gil i Peregrín Ferrer Serrallonga. L'empresa de derivats de cítrics, funcionà fins el 1943, any en què es transformà en Talens y Diana, Sucesores de Talens y Ferrer, actuant com a nou soci Luis Diana Gil, natural de Requena. El 1951 passà a denominar-se Luis Diana y Cía, SRL. Diana té el magatzem al carrer Apòstol Sant Jaume.

FESA (Frutos Españoles, SA): fundada el 1948, tenia el magatzem al carrer Castelló. Després es traslladà al carrer Emilio Donat, a l'eixida del poble.

I altres noms de destacats comerciants que han passat pel nostre poble, com: Miguel Muñoz Devís, Juan Bautista Calatayud Arbona, A. Calatayud Copoví, Vicente Lara Moll, Bautista i Vicente Salom García, Damián Beneyto Belda, Francisco Vernich Gisbert, Antonio Sapiña Diego, Vicente Sanvalero Ortiz, Enrique Puig Castillo, Pascual Moreno Crespo, Luis Sánchez Serra, Francisco Alcañiz Rodrigo, Vicente Climent Canet, Vicente Cogollos Talens, Fernando García García, Bautista Lahuerta Albelda, Francisco Martínez Maseres, Antonio Martínez Serra, Pascual Martínez, José Sanroque Durà, Bautista Langa Fons, Bernardo Tarragó Giner, Bautista Morant Talens, Bautista Albelda Benavent, Bautista Aroca Tormo, Vicente Climent Navarro, Vicente Baldo Franch, Enrique Domingo, Eusebio Cortés Ridaura, Miguel Marco Peris, Enrique Fuster Llopis, Onofre Sanz, J. López Agut, Daniel Martínez Romero, Dionisio Nebot, Alfredo Mansanet, José Andrés, Leopoldo Talens Granell, Vicente Mont, Eduardo Roselló, Armiñana Sanz, Antonio Fiz, Rafael Canut, Sastre y Rullán, Jaime Iranzo, Vicente Giner, Borràs, etc.

En els moments de màxim esplendor de la taronja, a Carcaixent arribaren a treballar a l’hora, vora 100 comerços amb els seus respectius magatzems. Diuen que feia goig vore totes les dones a la 1 de la vesprada, quan eixien del magatzem. El carrer era un riu de dones, que deixaven els seus llocs de treball i anaven cap a casa per a dinar. En tornar, per la vesprada passava el mateix. La carretera, el carrer Castelló, Joanot Martorell, tots els carrers es plenaven de dones a les hores indicades. Unes i altres, agarrades del bracet, caminaven i xarraven cara casa, esperant que tocaren les 6 del matí del dia següent per a tornar a començar la jornada.

Però què seria dels comerciants si no tingueren els seus treballadors? Compradors que compraren les taronges; collidors que les arreplegaren de l’arbre; encarregats que manaren la feina en el magatzem; triadores que feren les seleccions; màquines per a treballar-les i netejar-les, secadores, etc.; embaladores que posaren les taronges en malles, les enrotllaren en papers de seda; tiradores i encaixadores que les arreglaren en caixes, marcadores que posaren les marques, classe i calibre a les caixes amb enganxines; carros i, més tard, camions per a poder-les dur d’un lloc a un altre; trens i vaixells per a enviar-les a la seua destinació i, finalment, gent que les comprara per a ser consumides?





Els ports de Cullera i València, foren la destinació de moltes de les taronges de Carcaixent. Amb l'aparició de la nova línia de Carcaixent-Dénia, les taronges arribaren fins la Marina. Fins i tot, eren enviades taronges d'allí cap a Carcaixent per a ser treballades, i després tornaven a Dénia, llestes per a l'exportació. Llavors, Carcaixent contava amb dues línies de ferrocarrils. Tenien eixida cap a Europa, cap a Amèrica i també cap a la resta d'Espanya.

Per la seua curiositat direm que, una vegada les taronges en el magatzem, es classificaven segons la seua grandària. Així tenim, de més menudes a més grans: milet o de quarta categoria, tercera, segona (alta o baixa), primera (alta o baixa), floreta (alta o baixa), refloreta, bombo i rebombo.

Explicada ja la faena en el magatzem, només queda recordar tots eixos anys daurats de la taronja a Carcaixent. La taronja ha deixat pas a noves formes de guanyar-se la vida. Són més be pocs els que viuen de la taronja. Però hem de recordar la importància que ha tingut en la nostra història recent. Hem de recordar el treball dels nostres pares, avis, besavis, etc. Eixe treball de suor i llàgrimes, que ha fet que nosaltres ara siguem uns privilegiats. Gràcies!




BIBLIOGRAFIA


Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
M.I. Ajuntament de Carcaixent, 2000

Las etiquetas naranjeras en la Comunidad Valenciana
Tomás Viana
Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 1998

Las etiquetas naranjeras en la Comunidad Valenciana
Tomás Viana
Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 1999

Historia de la naranja (1781 – 1939)Vicente Abad
Comité de Gestión de la Exportación de Frutos Cítricos , D.L.
València, 1984

Historia de la naranja (1940 – 1962)Vicente Abad
Comité de Gestión de la Exportación de Frutos Cítricos
València, 1988

200 anys de la cultura de la taronja al País Valencià: Actes del Congrés del Bicentenari de la Taronja, 1981 – 1982Congrés del Bicentenari de la Taronja (1º 1981 Carcaixent)
M.I Ajuntament de Carcaixent, 1983

Historia de la naranja
Prensa Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Agricultura, D.L. 1991
Fascículos coleccionables de Levante, El Mercantil Valenciano

Las entidades agrarias de Carcaixent
Cámara Local Agraria, Cooperativa Agrícola de San José, Real Acequia
Cámara Local Agraria, 1986

La fruita daurada: 750 anys amb taronges: exposició llotja de València, gener-febrer 1989
Conselleria del Cultura, Educació i Ciència
València, 1989




P.D.: A la magnífica memòria que tenen Maria i Julián Garrigues, malgrat els seus més de 80 anys.

Cognoms carcaixentins

No sé si haureu sentit parlar alguna vegada de la “partida de Cent” o l’”horta de Cent”. Segons conta la tradició, Jaume I, quan conquerí Alzira el 30 de desembre de 1242, feu donació a 100 dels seus cavallers, de Lleida, de diverses possessions. Així, l’horta de Carcaixent es coneixia amb el nom de l’horta dels Cent.

Poc hi ha de cert i massa de llegenda. Allò que sí podem, constatar són les donacions que feu Jaume I, al nostre terme. Segons el Llibre del Repartiment, P. Lopiz, Matheo de Sangossa, Paschassius de Calatayubo i Vitalis de Trulio, foren els quatre primers cavallers que heretaren a Carcaixent. A l’Alborgí, G. de Pulcro Loco (Belloch), Simon de Belloc, Arnaldo Gilbert. A Benivaire: G.º de Loarre, P. Rosselon, P. Cocho, Petro Eximiniz, Dominico de Caballo, Petro de Castillon, Guillermo de Villarasa. A Ternils: G. Michel de Exea. A Vilella: P. F. de Granera et Uxor Tue Arsendi, Menga Martini filie Dominici Martini. Tots ells, heretaren terres a les dites alqueries i cases a Alzira.

Al dir de Fogués, després vingueren els Armengol, Bonastre, Dalmau, Grau, Joan, Lloret, Noguera, Serra, Tudela i Montagut. I bona part de raó té, perquè, al Morabatí de 1433, apareixen els Abelló, Albelda, Andreu, Armengol, Aznar, Balaguer, Casesnoves, Espanyes, Estruch, Fayos, Garrigues, Gisbert, Jornet, Jover, Lariner, Llorenç, Mediona, Montalvà, Muñoz, Noguera, Orts, Osset, Pujalt, Rius, Talens, Timor, Valanzir i Vicent.
I més tard, al Manifest de Cases y Bestiars dels vehins e habitadors de 1510, apareixen els següents cognoms: Albelda, Alfonso, Armengol, Belda, Belsa, Burguera, Carbonell, Casesnoves, Cebrià, Celma, Dalmau, Facundo, Fayos, Furió, Garcia, Garrigues, Gibert, Gomis, Guerau, Lariner, Llorenç, Lloret, Noguera, Osset, Pujalt, Robi, Segarra, Serra, Silvestre, Espanyes, Estruch, Talens, Timor i Vicent. A Cogullada: Amador, Avella, Català, Colom, Domènech, Guerau, Martí, Nicolau, Orta, Pastor, Pérez, Vayà, Puig, Reus, Ros i Sancho. I a Ternils: Alfonso, Barall, Durà, Gabriel, Garbi, Gisbert, March, Robió, Ruguat, Salvador, Timor i Ubach.

Una altra font són els batejos que consten a la parròquia de l’Assumpció. Els primers cognoms que apareixen, de l’any 1544, són Armengol, Garrigues, Gibert, Gomis, Ferrer, Robí i Talens. El 1547 apareixen Carbonell, Dalmau, Foyos, Guerau, Llorens, Noguera, Orta, Osset, Sastre i Timor. El 1548, Balbastre, Micó, Pérez, Salom i Vila. El 1549, Albelda, Albert, Colomer, García, Robió. I el 1550, Carbó, Cela, Ferrero, Lloret, Perelló, Pujalt i Renart.

Tot i això, del que no hi ha dubte és que alguns cognoms han perdurat fins els nostres dies. D’aquells primers en trobem uns quants que estan molt arrelats a Carcaixent. Exemples són:

Talens: cognom valencià. Llinatge originari del Regne de València, oriünd dels Països Baixos. Radicat a Carcaixent i Alcàntera de Xúquer.

El llinatge original, Talen (van der), té el seu origen a Brabant (antic ducat dels Països Baixos, en l’actualitat està entre Bèlgica i Holanda).



Armes: en camp d’argent, nou monedes, d’or (contra les normes heràldiques).

Garrigues: cognom català. Llinatge català molt antic. Presenta les variants Zagarriga, Sagarriga i Garriga, són el mateix llinatge però amb distinta grafia. Originari de la vila de la Garriga (Barcelona). També tingueren casa a Aiguafreda i Verges (Girona). Passà a València, Aragó i Múrcia.

Escriu mossén Jaume Febrer, en les seues Trobes: “Benet de Sa Garriga, subjecte de molts béns a Rosselló (Lleida), i molt estimat de l’infant D. Fernando, publicà un ban, en què s’oferia a pagar els prets a tot els qui vulgueren anar amb ell a la conquesta de València; i en efecte, ajuntà trenta peons, que passaren revista en entrar al Puig, i amb ells anà talant els sembrats, com llagosta”. Deixà descendents a València.



Armes: les de Benet de Sa Garriga i els seus descendents a València, porten: en camp d’argent, un lleó rampant d’atzur.



Armes: altres de València ostenten: en camp d’or, una faixa d’escacs d’argent i gules i acompanyada de dos estels d’atzur, un a cada costat.



Albelda: cognom castellà. Este llinatge és el mateix d’Abelda, i procedeix d’Abelda o Abelda de Iregua, localitat propera a Logroño. Altres diuen que és aragonés, de la vila del mateix nom que hi ha a la comarca de la Llitera.

Cavallers d’esta casa acompanyaren a Jaume I, en la conquesta de València, i foren dels cent pobladors d’esta ciutat on quedaren heretats.

També establiren solar i foren heretats al lloc de Carcaixent, després de la Reconquesta.



Armes: segons Miguel de Salazar, els originaris de Carcaixent, com així consta també a l’expedient del Cavaller de l’Orde d’Alcántara Pedro Antonio Medrano y Albelda, natural de Logroño, en 1705, porten: en camp d’atzur, una banda d’or, acompanyada dalt i baix d’una torre d’argent, aclarida de gules.



Armes: altres de Carcaixent, porten: en camp d’atzur, una banda d’or, acompanyada dalt i baix d’un castell d’argent, aclarit de gules.



Noguera: cognom aragonés. Llinatge d’Aragó, probablement originari del lloc de Noguera, terme d’Albarracín. Passà a València, Catalunya i Mallorca.



Armes: la casa solar de Noguera, els d’Aragó i els de València porten: en camp d’argent, una noguera de sinople, i un os, de sabre, nugat al tronc, amb cadena del mateix color.



Armengol: cognom català. Llinatge de Catalunya. Armengol, Armengoll, Armengot, Armengor, Armenguol, Armenguon, Armengou, Armegot i Ermengol són el mateix llinatge però amb distinta grafia.

A les acaballes del segle X, el compte de Barcelona Borrell, deixà per hereu del comptant d’Urgell a un dels seus fills, anomenat Ermengol, el qual fou el tronc dels comptes d’Urgell i del noble llinatge d’Armengol. Així ho afirma Zurita, en els seus Anales de Aragón.

Els comptes d’Urgell, successors del citat, continuaren dient-se Armengol, i d’ells procediren importants rames de nobles cavallers de Catalunya, que estengueren el cognom per Aragó, Alacant, València, Mallorca, Múrcia, Castella i Andalusia.

En el Regne de València van tindre cases solars a Godella i Carraixet, documentades el 1379; Morvedre, Xàtiva i Bocairent el 1421, i Algemesí i Carcaixent el 1433.

En les guerres de reconquesta del regne de València, en temps del Jaume I, es distingí Pere d’Armengol, que morà a València i Oriola, i deixà llarga successió en dit regne.

Mossén Jaume Febrer cita en les seues Trobes: “Pere d’Armengol tenia en son escut un griu d’or sobre camp encarnat. Asseguren descendir per línia materna de Guifré el Pilós. Estigué a València i Oriola, on rebé premis, i quedà aveïnat amb els seus fills i la seua muller”.



Armes: els d’Aragó i les seues rames d’Alacant i València ostenten les armes que portava el seu progenitor, Pere d’Armengol, organitzades així: en camp de gules, un griu d’or.



Gomis: cognom català. Llinatge de Catalunya amb casa a Barcelona.

Una rama passà a València.



Armes: en camp de gules, un braç vestit, d’or, amb la mà oberta d’argent.



Gisbert: antiquíssim cognom d’origen aragonés que consta ja documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert. Gibert i Gisbert són un mateix llinatge però amb distinta grafia.

Però deu quedar constància que des de molt antic passà a establir-se al Principat de Catalunya i al País Valencià, on assolí la seua major difusió.



Armes: en el Diccionario de Heráldica Aragonesa, es reconeix que uns Gisbert aragonesos documentats a la ciutat de Saragossa des del segle XV, usaren: en camp de gules, castell d’argent, aclarit d’atzur i amb rastell de sabre en la porta a mitjan pujar.



Amador: cognom aragonés. El cognom Amador és el mateix que Amado. Segons diuen, el seu origen es remunta, a uns dels cavallers gots que es refugiaren a les muntanyes de Jaca, en temps de la invasió sarraïna, anomenat D. Álvaro.

Poc després, este llinatge passà a la reconquesta de València. Jaume I donà a estos cavallers els llocs e Tornilles (potser, Ternils ) i l’Olleria.



Armes: en camp de gules un lleó rampant d’or faixat d’atzur. Bordura d’atzur amb cinc escudets d’or que contenen cinc rodelles d’atzur posades en sautor.



Serra: cognom aragonés. Llinatge d’origen aragonés, un dels solars més antics radicà en la vila de Salvatierra de Escar, a Saragossa.

Els Serra formaren part de les conquestes de València i Múrcia. Mossén Jaume Febrer nombra a Bernat Serra, del qui diu: “que en el Puig va saber resistir com a esforçat espanyol al setge que donaren els moros a la plaça, i que a Rafelbunyol va fer una gran matança”. Figuraren també els Serra entre els conquistadors de la ciutat de Xàtiva, on heretaren com a cavallers nobles. Un d’ells era Arnau Serra, que deixà descendents en Xàtiva.



Armes: els de Catalunya i València porten: en camp de gules, una serra, d’or, posada en pal, amb el ferro i la corda d’argent.



Armes: altres porten: escut partit: 1r, en camp d’or, tres muntanyes marrons, el del centre més alto que els altres dos i superat d’una serra d’atzur; i 2n, en camp d’argent, un pi de sinople i un llop de sabre, empinat al tronc, i en punta, ones d’aigua d’atzur i argent.



Lloret: cognom català. Llinatge originari de Catalunya, amb casa a la ciutat de Girona.

Mossén Jaume Febrer cita en les seues Trobes: “Pere Lloret vingué des de Narbona (França) a servir a Jaume I amb una companyia de trenta soldats. Era il•lustre en sang i valor; lluità en la presa de Xàtiva […] Quedà premiat amb hisenda a Canals”.

Una vegada conquerida València, s’establí allí, donant lloc al cognom Lloret. Es tracta doncs, d’un cognom de clara procedència valenciana.



Armes: les de Pere Lloret i els de València porten: en camp de gules, un lleó rampant, d’or i un ramell de llorer de sinople.



Timor: cognom català. Llinatge toponímic, probablement originari de la localitat de Timor, a la Segarra, Lleida.



Armes: en camp d’argent, un cérvol passant, de gules.



Dalmau: cognom català. Molt antic llinatge de Catalunya.

Els Dalmau, radicaren primerament a Catalunya i tingueren casa a Tortosa. Després, en temps de la reconquesta passaren a Aragó, València i Mallorca.



Armes: els de Carcaixent porten: escut partit: 1r, en camp de sinople, un castell d’argent muntat d’un estel d’or; i 2r, en camp de gules, una banda d’or, engolada en caps de dragants del mateix metall, lampassats de gules, i acompanyada de dos estels d’or, un a cada costat.



Rubió: cognom català. Rubió, Ruvió, Rovió i Robió, és el mateix llinatge però amb distinta grafia. Este cognom amb accent en l’ultima vocal, no deu ser confós amb el de Rubio, que no porta accent.

Llinatge netament català i probablement originari d’algun dels llocs denominats Rubió que hi ha a Catalunya.



Armes: en camp d’or, un sol de gules.



Armes: altres ostenten: en camp d’or, quatre pals de gules.



Ferrer: cognom català. Llinatge d’origen català, oriünd d’Anglaterra.

Mossén Jaume Febrer en les seues Trobes, cita a dos cavallers Ferrer i diu, referint-se al primer: “que s’anomenava Bernat Ferrer, que descendia dels comptes de Bàrbia, a la Gran Bretanya, i que va vindre a formar part en la Reconquesta espanyola amb el seu germà, un fill i gent anglesa”. Probablement estos guerrers radicaren primer a Catalunya. Després, serviren a Jaume I d’Aragó en el setge de València, remunerant el monarca els mèrits de Bernat Ferrer amb les cases i pobles que posseïa el moro Ali-Boix.

De l’altre cavaller anglés del cognom Ferrer, escriu el mateix tractadista el següent: “Ausiàs Ferrer, milord d’Escòcia, va venir a la reconquesta de València. Estant a Xàtiva, va usar diferents estratagemes contra els moros, per la qual cosa, es feren les capitulacions de la forma que ordenaren Ausiàs, Tobia i el Governador”.

De Catalunya passaren estos cavallers a Balears, Aragó, València i Múrcia, creant noves cases del cognom Ferrer.

Els Ferrer del Regne de València començaren a florir en l’època de la Reconquesta.

Es distingí en la presa de la ciutat de València un altre cavaller anomenat Arnau Ferrer, va heretar una de las cases grans que estaven properes a la mesquita major, recompensa que sols obtingueren els homes més grans de l’exèrcit del Jaume I.

També es destaca, en les antigues cròniques la figura de Jaume Ferrer, senyor del lloc de Soto, en el partit judicial de Sogorb, i governador de la ciutat i regne de València.

Hi ha una altra antiga família de Ferrer en València, que té el seu origen en la vila de Palamós. A esta família pertanyé Guillem Ferrer que casà amb Constança Miquel, i procrearen a Bonifaci Ferrer i a Vicent Ferrer, després sant.



Armes: Bernat Ferrer, el cavaller anglés descendent dels comptes de Bàrbia, a la Gran Bretanya portava: en camp de gules, tres bandes d’or, carregada cada una d’una cotitza de gules.



Armes: Ausiàs Ferrer, milord d’Escòcia, que també forma part de la reconquesta de València i en la presa de Xàtiva, usava escut partit: 1r, en camp d’atzur, una banda d’or carregada d’una cotitza de gules, i 2n, de sinople tres ferradures d’or, amb claus de sabre posades en triangle. Estes mateixes armes usaren algunes famílies Ferrer de Xàtiva.



Armes: els Ferrer de València i Balears porten: en camp d’or, tres bandes bessones de gules.



Armes: altres en Mallorca i València: en camp de gules sis cotitzes d’or.



Vila: cognom català. Noble i antic llinatge que va tenir diferents cases solars a Catalunya, Mallorca, València i Rosselló.



Armes: els de Catalunya porten: en camp d’atzur, una vila d’argent, maçonada de sabre i aclarida de gules.

Armes: els de València, porten: escut partit, 1r d’atzur, una vila d’argent; i 2n d’argent, un lleó sobre una terrassa.



Selma: antic cognom d’origen català que s’estengué pels antics regnes d’Aragó i València. Apareix escrit, indistintament, amb les formes Celma i Selma, ambdues distintes modalitats d’un mateix llinatge. La grafia original Selma, que hui es la menys expandida, es troba, principalment, a Castelló, València i Barcelona, mentre que la Celma es troba, principalment, a Barcelona, Saragossa, Terol i Tarragona.

Procedeix el cognom Celma o Selma de l’antic poble i castell de Selma, en el municipi de Aiguamúrcia, a Tarragona.



Armes: en gules, una mà d’argent posada en pal, i en punta, quatre faixes, dos d’argent i dos d’atzur.

Armes: en camp de gules un castell d’argent, emmerletat i maçonat de sabre.



Bonastre: antic cognom de Catalunya. Hi ha una població anomenada Bonastre prop de la vila del Vendrell, a Tarragona.

Diversos cavallers Bonastre passaren a la conquesta de València. Segons Jaume Febrer, tenim a Berenguer Bonastre i a Pere Bonastre, que es distingiren en la citada conquesta.



Armes: de gules, un bou marró parat d’or.

Armes: Berenguer Bonastre portava: en camp d'atzur un estel d'or.

Armes: Pere Bonastre portava: escut partit; 1r de gules un mont d'or sumat d'una flor de lis del mateix metall i carregat d'una banda d'atzur, 2n d'or amb un bou de gules.



Grau: cognom català. Grau, Guerau i Garau és el mateix llinatge però amb distinta grafia. Va tenir l’origen este llinatge a Catalunya, on tenia solars a la ciutat de la Seu d’Urgell, i en la masia de la Gleva, en terme de Sant Hipòlit de Voltregà, a Barcelona.

Un dels primers varons d’este cognom fou Jofré de Grau, a qui cita mossén Jaume Febrer. Diu que eixe cavaller Grau era descendent dels comptes de Barcelona, i que passà a la reconquesta de València.

Cavallers d’este llinatge poblaren a la ciutat de Morella, i des d’este punt posaren setge a la vila de Borriana, on fundaren casa solar.

També va haver línies del mateix llinatge a la ciutat de València.



Armes: la casa de la ciutat de la Seu d’Urgell ostentà: en camp d’atzur, un griu d’or, armat de gules.



Casesnoves: cognom aragonés. Llinatge aragonés oriünd de França. Algunes rames passaren a Navarra, Catalunya i València. Casanova, Casanovas, Casanoves, Casesnoves i Casasnovas és el mateix llinatge però amb distinta grafia.

De las cases del regne de València unes dimanaren de Perot Casanova, originari de París i les altres de Benet Casanova, que procedia de Barcelona, ambdós citats per Jaume Febrer.



Armes: les que portava Perot Casanova que vingué de París a servir al Rei en Jaume I són: en campo de gules una casa nova, d’argent, sumada d’una flor de lis del mateix metall.

Les armes descrites les ostenten alguns Casanova de València.



Armes: altres del regne de València porten: en camp d’or, una casa nova, de gules; el cap de gules, amb un sol, d’or entre dos flors de lis, d’argent.



Armes: les armes que ostentava el cavaller Benet Casanova, s’organitzen així: escut gaiat d’argent: en la primera partició un creixent d’atzur sinistrat; en la segona un altre creixent del mateix color i en la tercera, un sol, de gules.

Estes mateixes usen algunes famílies del cognom, en el Regne de València.


I per descomptat, no ens podem oblidar d’altres cognoms molt coneguts al nostre poble. Els Albert, Vernich, Llopis, Salom, Canet, Canut, Tarragó, Tarrassó, Sanchis, Cogollos, Lara, Ramos, Giner, Soler, Carbonell, Fayos, Camarena, Camarasa, Martínez, García, Fernández, Vidal, Carreres, Maseres, Bodí, Alberola, Peris, Oroval, Viudes, Masip, Albinyana, Artés, Badenes, Arbona, Oliver, Climent, Bataller, Bisquert, Ribera, Molina, Borràs, Boquera, Oltra, Caballero, Candel, Calatayud, Castelló, Cucarella, Escandell, Piera, Chorro, Ferrando, Hernández, Puig, Martí, Gómez, Morant, Navarro, Pellicer, Peñalva, Picot, Pla, Pons, Sabater, Tormos, Tudela, Gimeno, Vayà, Ahullana, Botella, Sellens, Mira, Fogués, Arias, Benavent, Beneyto, Català, Cuenca, Daràs, Boscà, Bru, Gil, Doménech, Diert, Escrivà, España, Ferrús, Fuster, Guerola, Gomar, Guillem, Palop, Palomares, Pascual, Pastor, Peralt, Revert, Reig, Perpinyà, etc...




BIBLIOGRAFIA


Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
M.I. Ajuntament de Carcaixent, 2000

El solar catalán, valenciano y balear por A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa
A. García Carraffa

FRESQUET I FAYOS, Rafael: “Els cognoms dels repobladors a la Ribera Alta del Xúquer. Fixació i evolució: el cas de Carcaixent”, dins IV col•loqui d’onomàstica valenciana. XXI col•loqui de la Societat d’onomàstica : Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995.
Societat d’Onomàstica. Col•loqui General (21º. 1995. Ontinyent)

Els carrers i les places de Carcaixent. Història i annecdotari.

Bernat Daràs Mahiques

Ajuntament de Carcaixent, 2007




ENLLAÇOS


www.blasonari.net
www.heraldicahispana.com
www.redaragon.com/sociedad/heraldica/
http://personales.com/espana/albacete/heraldica/