dimarts, de febrer 09, 2021

Les farmàcies de Carcaixent

Els antics apotecaris eren les persones que preparaven i venien medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc.

A València, el col·legi d’apotecaris es creà l’any 1441. A partir de 1585, tots els apotecaris del regne que volgueren exercir la professió havien d’examinar-se a la ciutat de València.

Antigament era molt comú heretar l’ofici familiar, que passava de pares a fills, de generació en generació, al llarg dels segles. Una de les professions en què més ha perdurat esta pràctica fins els nostres dies, per diversos motius, és la farmacèutica.



Sense temps per a realitzar un estudi exhaustiu, a Carcaixent tinc documentades les nissagues d’apotecaris següents:

GARCIA-GARRIGUES: un dels primers apotecaris que consta documentat a Carcaixent va ser Roc Garcia allà per l’any 1600. Probablement fora oriünd de Xàbia i era casat amb Elisabet Joana Cabrera. Vivia en el carrer Nou, actual del Pare Marchena. L’any 1609 tenim documentat a Damià Garcia (Xàbia, ? – Carcaixent, 1622), molt probablement fill o nebot seu. Este últim vivia en casa de l’apotecari Vicent Garrigues i Armengol (Carcaixent, 1586-1619) casat l’any 1607 amb una filla de Roc Garcia, de nom Elisabet Joana Garcia. Dos fills d’este matrimoni seguiren l’ofici del pare i l’avi matern. En concret, Vicent Garrigues i Garcia (Carcaixent, 1610-1665) i Nicolau Garrigues i Garcia (Carcaixent, 1617- Xàtiva, ?), que va ser apotecari de la ciutat de Xàtiva.

LLORET: la nissaga d’apotecaris per excel·lència del Carcaixent del segle XVII i primers anys del segle XVIII va ser la dels Lloret. El primer de la família va ser Francesc Lloret i Noguera (Carcaixent, 1586-1641). El succeí el seu fill Francesc Lloret i Roca (Carcaixent, 1619-1701). I per últim, un fill de l’anterior i net del primer, Francesc Lloret i Gisbert (Carcaixent, 1664-1717). Tres generacions d’apotecaris que tenien la botiga a la plaça de Carbonell, coneguda vulgarment com la de l’Apotecari, i és correspon amb l’actual plaça de la Constitució.

RODRIGO: després dels Lloret vingueren els Rodrigo. Manuel Rodrigo Català (Quartell, c. 1695 – Carcaixent, 1767), mestre apotecari, es va casar tres vegades. Només va tindre descendència amb la tercera dona, Agustina Mas. No he pogut confirmar si cap dels seus fills va ser apotecari. Però sí un net, Miguel Gerónimo Rodrigo Cantó (Carcaixent, 1789-1857), fill de Manuel Rodrigo Mas i Auristela Cantó, que va ser farmacèutic a la ciutat de València.

TUDELA: d’esta família tenim documentats com a mestres apotecaris a Vicent Tudela i Vallés (Carcaixent, 1703-1777) i el seu fill Baltasar Tudela i Serra (Carcaixent, 1728-1783).

BODÍ: un dels apotecaris més coneguts entre la gent de Carcaixent és Jacint Bodí i Esteve (Polinyà de Xúquer, c. 1730 – Carcaixent, 1806). Fins i tot la memòria col·lectiva li dedica una avinguda principal a l’entrada nord de Carcaixent. Junt a l’escrivà Maseres i el rector Monzó plantà els primers horts de tarongers en la partida de la Bassa del Rei l’any 1781. La professió d’apotecari l’heretà el seu fill Francesc Josep Bodí i Vidal (Carcaixent, 1770-1836).

Altres apotecaris documentats a Carcaixent son: Antic Garrigues (Carcaixent ?-1469), Andreu Miró (segle XVI), Nicolau Armengol i Timor (Carcaixent, 1584-1636), Pere Joan Bogart de Gomera (? – Xàtiva, 1707), Lluís Bogart i Puig (Xàtiva, 1685-?), Alexandre Portell i Gómez? (Xàtiva? – Carcaixent, 1710), Vicent Tur i Morera (Carcaixent, 1722-1806), Andreu Talens i Garrigues (Carcaixent, 1729-1791), Francesc Ferrús i Carbonell (Carcaixent, 1758-1795).

A partir del primer terç del segle XIX, en regular-se els estudis de farmàcia, canvià la denominació d’apotecari per la de farmacèutic. De les famílies de farmacèutics amb plaça a Carcaixent cal destacar:

COLOMER-CUCALA-PALLÀS: en esta nissaga l’herència de l’ofici passà de sogres a gendres. El primer va ser el farmacèutic Francisco Colomer Pla (Albaida, 1776 – Carcaixent, 1849) que va casar amb Francisca Garrigues. Una filla d’este matrimoni, M. Francisca Colomer Garrigues, va casar l’any 1852 amb el farmacèutic Fernando Cucala Villarroya (Benlloch, c. 1820 – Carcaixent, 1903). I una filla d’este últim, Josefa Francisca Cucala Colomer, va casar l’any 1878 amb el farmacèutic José Pallàs Hernández (L’Ènova, c. 1845 – Carcaixent, 1906).

BOQUERA: la farmàcia Boquera va ser fundada l’any 1878 per Salvador Boquera Armengol (Alzira, 1857 – Carcaixent, 1919). Primer estava ubicada a la Plaça Major i, a partir de 1920, es traslladà al carrer Julián Ribera 1. Els seus fills Salvador Boquera Serra (La Pobla Llarga, 1890-?) i Pascual Boquera Serra (Carcaixent, 1892-?) continuaren la professió. L’any 1983 passà a mans de la filla de Pascual, Conxa Boquera Pérez. En l’actualitat la regenta el seu fill, Pasqual Calatayud Boquera.

ESCRIVÀ: la família Escrivà era originària de la Font d’En Carròs. Ricardo Escrivà Escrivà (La Font d’En Carròs, 1853-?) es casà el 1879 amb Brígida Talens Bort. Consta documentat com a farmacèutic de Carcaixent fins a 1886. El seu germà Evaristo Escrivà Escrivà (La Font d’En Carròs, 1857 – Carcaixent, 1915) regentà una farmàcia a Algemesí. I a partir de 1888 consta de farmacèutic a Carcaixent. Tenia la botiga al carrer Julián Ribera 44. Es casà amb Maria Remedio Talens Amador l’any 1880 i en segones núpcies amb Maria Dolores Sebastià Cuenca l’any 1904. Un fill del primer matrimoni, Juan Evaristo Escrivà Talens (Algemesí, 1891-?) es casà amb Amparo Talens Gomis l’any 1909. Tenia la farmàcia al carrer Julián Ribera 3. Un fill del segon matrimoni José Escrivà Sebastià (Carcaixent, 1906 - ?) heretà la farmàcia del pare al carrer Julián Ribera 40. Més tard, passà a Santiago Rafael Escrivà Masip, casat amb la farmacèutica Isabel Masip Viciano. I els seus quatre fills regenten en l’actualitat la farmàcia: Luis, Rafael, Carlos i Alberto Escrivà Masip.

SOLER: el farmacèutic Patricio Soler Montalvà, d’Alzira obrí la farmàcia en el carrer la Creu i, posteriorment, en el carrer José Vidal Canet 16. Actualment, la titular de farmàcia és la seua filla Patricia Soler Vicente. I el seu fill Jordi Soler Vicente succeí a Emilio Monte Maynés en la  farmàcia del carrer José Vidal Canet 65.

I per últim, una relació de les farmàcies i els seus titulars: Modesto Martínez TalensManuel Alfredo Laliga GómezRomualdo Garcia Feliu (1915-1950) i José Gisbert Yudisi (1950-1975) en el carrer de la Creu; Manuel Costa EspañaLuis Corbí i José Antonio Romera Rodríguez (1992) en el carrer Comandant Hernández; Alfredo Pellicer Martínez i Francisco Pons Dies en el carrer Mestre Giner; Mariano Roger Talens (1976) i Vicente Estrela Martínez en el carrer Santa Bàrbara; Emilio Monte Maynés en el carrer José Vidal Canet i Antonio Puerto Espí en el carrer Sant Antoni (1964-).