dijous, de novembre 23, 2006

El Carcaixent de Cavanilles

El botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop, a les seues "Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia"; al seu pas per Carcaixent, deixà constància del següent:


"151. Una legua al norte de Manuel está Carcaixént precedido de Sen Juan y Cogullada, pueblos infelices de muy corto vecindario por el cultivo de arroz. Carcaixént es una de las mayores villas de la Ribera, y quizá la mas hermosa: tiene espaciosas calles y un caserío decente, que anuncia la comodidad y riqueza de sus 1300 vecinos; goza de un ayre casi sano por tener los arroces á bastante distancia; las aguas son puras, y los alimentos abundantes. Hállase en el centro de 11000 hanegadas de huerta, plantada de infinitas moreras, y cruzada por muchos canales en que se parte la acequia principal. Los campos presentan una superficie horizontal para facilitar el riego; y la tierra, que es roxa, se proporciona mas y mas para producir por el continuo movimiento del arado ó azadon. Esta porcion privilegiada está cercada de campos areniscos por el mediodia, y mucho mas hácia el oriente y faldas del empinada Toro, las que se terminan en cerros, y últimamente en lomas hácia Carcaixént, dexando como media legua de arenas estériles hasta que principia la huerta. Pudiera este arenal reducirse á pinares para aumentar, la leña, y preparar con el tiempo un suelo fértil. Los campos areniscos hácia el mediodia que hubieran quedado estériles en otras manos, se han aprovechado de pocos años á esta parte con grandes ventajas. Sabian los de Carcaixént que los naranjos prosperan en terrenos areniscos si se benefician con estiércol y riegos: convidábales la naturaleza de los campos; pero carecian enteramente de agua, que ocultaba la tierra en sus entrañas: empezáron á taladrarla con pozos, hiciéron norias, suavizáron con estiércol las áridas arenas, y convirtiéron los eriales en bosques de naranjos chinos y de granados. Aún continúan aquellos industriosos labradores sus conquistas aumentándose la riqueza, la abundancia y la hermosura. Para calcular de algun modo las ganancias bastará decir, que tres jornales de tierra donde habia una noria ántes de introducir los naranjos, granados y frutales, daban al propietario cada año 30 pesos: cercó la posesion con muros, plantóse de dichos árboles, y en 1792 se sacáron 500 pesos de las naranjas, 200 de las granadas, y buena porcion de frutas y hortalizas. El actual Cura de la villa D. Vicente Monzó, dueño y fundador del dicho huerto, ha electrizado con su ejemplo á muchos vecinos, y ya se ve gran multitud de huertos de igual naturaleza. En estos bosques delicioso se crian alguna palmas que adornan aquel recinto, donde la naturaleza y el arte concurren para recrear los sentidos. A las sumas considerables que producen los huertos se deben añadir 460 cahices de trigo, 600 de maiz, 100 de habas, 1200 de arroz, 7000 libras de seda, y algunos años hasta 10000. Las riquezas del pueblo, la variedad y abundancia de frutos excitan la codicia de varios holgazanes que talan los campos, y obligan á sus dueños ó á guardarlos, ó á coger con anticipación los frutos. Debieran ponerse guardas, como se practica en otros lugares, con facultad de perseguir y prender á los delinqüentes, haciéndoles pagar los daños causados en el término. Responden los guardas, y aseguran los frutos á los propietarios, contribuyendo estos con una moderada paga, y cediéndoles las multas, que se exîgen con rigor, y siempre proporcionadas al daño".

dimarts, de novembre 21, 2006

Toponímia II: Els portals de Carcaixent

Si tirem enrere en el temps i ens imaginem el Carcaixent del segles XVII i XVIII i gran part del segle XIX, trobarem moltes diferències amb el Carcaixent actual.

En la segona entrega de la toponímia local, farem menció dels portals existents al nostre poble. Els portals servien per a mantenir tancada la població de nit, contra lladres i epidèmies. La seguretat i el control de les entrades i eixides del poble eren les raons principals de l’existència d’aquests portals. Sis eren en total, ací els seus noms:

Portal de les Monges: situat al carrer Marquesa de Montortal, al costat de l’hort de les Monges Dominiques, avui renovat parc del Bicentenari. Fou enderrocat el 1870. El motiu va ser l’ampliació del camí d’Alzira al port de l’Olleria, avui per tots coneguda “carretera”.

Portal de Santa Anna: situat a l’altre extrem de la població, es coneixia amb eixe nom, perquè s’encontrava al costat de l’ermita de Santa Anna. Avui es coneix el carrer amb el nom de Santa Anna, també. Fou enderrocat el 1870 pel mateix motiu que l’anterior. I també, aprofitaren per a construir la nova ermita de Santa Anna, on actualment està.

Portal del Molí: situat a l’extrem del carrer General Prim, vora l’antic molí de l’Empedrat. Fou enderrocat el 1853, per la construcció de la línea de ferrocarrils del Nord.

Portal de Sant Bonifaci: situat al mateix carrer de Sant Bonifaci, i vora l’actual línea de ferrocarril. Fou enderrocat el 1853, pel mateix motiu que l’anterior.

Portal del Convent: situat al costat de l’antic convent de Sant Francesc, actual carrer de Sant Francesc d’Assís, poc menys o menys, a l’altura de Correus i Telègrafs. Fou enderrocat, segons Fogués, per raons polítiques el 1844. Fou el primer dels sis en retirar-se.

Portal de Sant Roc: situat al carrer del mateix nom, eixint ja cap a l’actual carrer del Pare Marchena. Fou enderrocat, per presentar un estat ruïnós, cap a 1870.

Tots els portals tenien una capelleta amb un santet, on es cantava missa els dies festius. Com a exemple, posarem el portal de Sant Roc, el santet del qual, està actualment dalt de la finca que enfronta al mateix carrer. Només heu d’alçar el cap i mirar.


BIBLIOGRAFIA

Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
MI Ajuntament de Carcaixent, 2000