diumenge, d’octubre 28, 2007

El cens de 1646

El 1646 les Corts Valencianes, manaren a totes les poblaciones valencianes que realitzaren un cens de tots els seus veïns. Carcaixent contava ja amb 401 cases, Cogullada amb 38. En total vora 1700 i 160 habitants, respectivament. A continuació el cens de 1646 de Carcaixent.


Carcaxent

Anno a nativitate domini millessimo sexcentessimo quadragessimo sesto die vero intitulato decimo quarto mensis novembris. Josep Casanoves Justícia, Joan Casanoves, Damià Carbonell, Jeroni Canut, ciutadà, Jurats de dita vila y lo syndich de aquella en l’execució de una carta despachada per los molt Illustres Senyors elets dels estaments del present Regne de València en tretze de octubre propasssat * los carrechs de dita present vila de Carcaxent feren escripció y annotació en temps ab mi Francesc Gibert, notari escrivà de dits Jurats de les cases de aquelles y dels vehins que habiten en aquelles y foren atrobats ab dos convents y foren atrobades en dita vila quatrecentes una cases y habitants en elles les persones següents:

Miquel Hernández ab Jaume Armengol, son gendre
Viuda de Baltasar Garrigues
Viuda de Joan Doménech ab Bertomeu Noguera, son gendre
Guillem Rubau
Pere Talens, notari
Joan Xea
Vicent Tudó
Pere Meseguer
Pere Talens de Bernat
Baltasar Talens ab Andreu Talens
Viuda de Joan Talens
Joan de la Casta
Miquel Ferri
Vicent Talens de Bernat
Bertomeu Talens de Miquel
Josep Alberola
Joan Borràs
Viuda de Joan Alfaro
Francesc Garrigues de Nicolau
Viuda de Francesc Noguera
Francesc Marco
Joan Marco
Don Nicolau de Arasil
Llorenç Toldrà
Josep Ferrús
Josep Talens de Andreu
Jaume Talens, y Mossén Francesc Cambres, preveres
Nofre Pelegero
Jeroni Carbó
Viuda de Bertomeu Albelda de Joaquim
Roch Marco
Antoni Vayà y Francesc Mansano, son gendre
Viuda de Gaspar Amador y Bertomeu Roca, son gendre
Jeroni Canut
Viuda de Bertomeu Noguera de Joan
Joan Canut, notari
Pere Albelda de Pere
Melcior Ramon
Viuda de Beltrán de la Fita, y Jeroni Fullana
Guillem Martí
Agustí Talens de la Riba
Nofre del Río
Bertomeu Talens de la Riba
Jaume Talens de Macià
Pere Herrera
Nicolau Albelda, menor
Viuda de Vicent Albelda, y Vicent Nicolau, son gendre
Viuda de Pere Salom y Vicent Salom, son fill
Jeroni Pons
Viuda de Joan Lloret y Andreu Armengol
Antoni Llopis
Miquel Talens de Joan
Joaquim Albelda
Nicolau Gibert
Viuda de Francesc Gibert
Lluís Marco
Miquel Salom
Miquel Vallo
Jacint Gibert
Tomàs Canyes
Francesc Gibert de Miquel
Pere Salom
Antoni Morera, menor
Llorens Garcia
Viuda de Joan Auzina
Joan Sanchis
Josep Martí
Jeroni Voltes
Francesc Talens, y Francesc Vayà
Miquel Amador y viuda de Joan Puig
Bernat Ros
Bernat Marco
Antoni Bonanat
Andreu Muntanyés
Francesc Torres
Viuda de Agostí Albelda
Miquel Aparici
Francesc Nadal
Pere Chinchilla
Vicent Nadal
Pere Queixal
Miquel Hortolà
Viuda de Vicent Lloret
Pere Balbastre, menor
Blas Esquer
Viuda de Bernat Ros
Francesc Pinyol
Vicent Talens dels Fills
Vicent Torres ab Damià Merí
Andreu Armengol, ab Pere Talens de Baltasar
Viuda de Bertomeu Albelda de Macià
Joan Romero
Jaume Morales ab Bernat Picot
Francesc Guerau
Joan Guerau
Bernat Celart
Vicent Aynat
Viuda de Pere Dalmau
Josepa Bellot, viuda
Bertomeu Gomis i Mossén Joan Gomis, germans
Vicent Gibert
Bertomeu Albelda, major
Gaspar Blanch
Vicent Torres de Domingo
Viuda de Joan Talens
Joan Masset
Pere David
Mossén Joan Romero
Viuda de Jeroni Albelda
Joan Talens de Miquel
March Armengol
Joan Curella
Vicent Talens de March
Miquel Armengol de Andreu
Jeroni Garrigues
Joaquim Bernabeu
Josep Úbeda
Vicent Fogués
Joan Castellano
Vicent Gomis
Josep Fuseret
Vicent Andrés, notari
Esteve López
Bernat Borrell
Pere Navarro
Joan Cardona
Tomàs Bernabeu
Viuda de Miquel Foyos
Sancho Ribes, y viuda de Jaume Selma
Viuda de Miquel Vayà
Joan del Río
Viuda de Josep Reig
Mossén Josep Guerau
Joaquim Guerau
Viuda de Lluch Garrigues
Andreu Noguera
Viuda de Francesc Garrigues
Joan Amador
Miquel Gibert
Viuda de Miquel Sancho y Bertomeu Gomis, gendre
Viuda de Antoni Canut y Francesc Macià, son gendre
Jaume Albelda de Jaume menor
Viuda de Batiste Serra
Tomàs Tur
Agostí Queixal
Sebastià Carrió
Jaume Castelló
Pere Ferrero
Miquel Martí
Diego Cases
Joan Rovira, ab Andreu Morillo y Agostí Nadal, sos gendres
Francesc Sabater
Jeroni Hernández
Viuda de Llorens López
Francesc Solanes
Pere Torreges
Macià Rus
Viuda de Vicent Peris
Josep Cisneros prevere retor y Miquel Doménech
Joan Cambres
Bernat Robí
Francesc Garrigues del Rey
Josep Gil
Pere Garrigues
Monserrat Talens
Viuda de Francesc Garrigues Garbí
Pere Larau
Bertomeu Montilla
Antoni Beltrán
Antoni Espinós
Vidal Picot
Josep Fullana
Blas Garrigues
Prerres Barrera
Joan Marco y Joan Monyos, son gendre
Andreu Casanoves y Roc Casanoves, germans
Jeroni Burguera
Mateu Talens
Pere Tur
Viuda de Francesc Pablo
Francesc Pablo, major
Josep Talens, batle
Josep Melió
Antoni Boscà
Viuda de Agostí Colomina
Francesc Gibert, notari
Francesc Gibert de Bertomeu
Úrsula Carbonell, viuda de Jeroni Fluvià
Nicolau Armengol de Andreu
Antoni Talens
Vicent Armengol de Bertomeu y Francesc Torres
Miquel Armengol de Bernat
Joan Ornell
March Albelda i Antoni Albelda, germans
Pere Ramon
Joan Descals
Viuda de Bertomeu Roca
Miquel Foyos y Vicent Foyos, germans
Cosme Garrigues i viuda de March Gibert
Jeroni Roca
Jeroni Casanoves
Vicent Albelda de Sebastià
Joan Casanoves, major
Bertomeu Gibert i Vicent Armengol, son gendre
Joan Anduix
Andreu Talens de Bernat
Agostí Porta
Francesc Ribera
Joan Casanoves, menor
Miquel Ribelles
Antoni Trenques, menor
Andreu Talens de Andreu y Miquel Albelda
Viuda de Miquel Bodí
March Talens dels Fills
Viuda de Miquel Albelda
Antoni Morera, major
Viuda de Josep Casanoves
Pere Balbastre, major
Francesc Nyeto
Bertomeu Talens de Bertomeu
Vicent Glaudí
Macià Albelda
Viuda de Antoni Pau
Viuda de Joan Robió y Mossén Miquel Robió, son fill
Francesc Dalmau
Guillem Badia
Bernat Alagar
Viuda de Joan Boscà y Mossén Simeón y Mossén Francesc Boscà, sos fills
Martí Boscà
Viuda de Joan Garcia
Lluch Albelda
March Antoni Diego
Andreu Talens de Miquel
Jaume Albelda lo Canaller
Antoni Peris
Josep Benedito
Viuda de Bertomeu Garrigues
Gaspar Riello
Baltasar Sanchis
Josep Garrigues de Francesc
Antoni Torres
Antoni Trenques, major
Francesc Selma
Josep Albelda de Bertomeu
Francesc Estellés
Vicent Armengol de la Morera
Isabel Ripoll, viuda
Josep Casanoves de Joan
Nicolau Armengol de Vicent i Nicolau Llorens
Miquel Albelda de Bertomeu
Viuda de Joan Talens
Francesc Talens de Pere
March Garrigues
Melcior Balaguer
Catalina Ferrús, viuda
Viuda de Josep Canut
Viuda de Francesc Espinosa
Pere Talens de Vicent
Viuda de Francesc Casanoves y Daniel Ferrer
Francesc Boix
Viuda de Sebastià Selma
Ana Merina, viuda
Miquel Bonastre
Jaume Vilanova
Cristòfol Gibert
Vicent Margarit
Joan Merí
Vicent Pasqual
Bertomeu Canut
Francesc Magraner, y Francesc Catalunya
Francesc Mateu
Pere Blay
Joan Voltes y Francesc Navarro
Gabriel González
Nicolau Albelda de Bertomeu
Jaume Timor
Joan Serra
Josep Albelda de Bertomeu, major
Bertomeu Selma
Jeroni Gomis
Damià Carbonell
Josep Armengol de Bernat
Joan Vayà
Nicolau Garrigues
Viuda de Joan Gibert
Nicolau Albelda de Nicolau
Bertomeu Roca, major
Viuda de Vicent Selma
Viuda de Jaume Albelda
Guillem de la Casta
Mossén Roch Armengol, y Francesc Armengol, germans
Viuda de Valero Guerau
Bertomeu Talens de March
Joan López
Pere Borràs
Eufemià Agulló
Viuda de Bernat Garrigues
Bertomeu Lloret
Urbano Gil
Nicolau Albelda de Jaume
Gregori Bernabeu
Viuda de Francesc Osset notari i Mossén Josep Osset, son fill
Martí Penedés
Bernat Robió
Macià Gibert
Josep Robió
Antoni Tormo
Viuda de Francesc Lloret
Joan Beltrán i Pere Gregori
Andreu Garrigues
Viuda de Vicent Garrigues
Francesc Espinós
Andreu Melió
Pere Chanot
Esteve Luer
Vicent de Bal
Vicent Albelda de Jaume
Macià Calot
Jeroni Vayà
Andreu Armengol, cirurgià
Viuda de Martí de Arana
Viuda de Jaume Noguera y Mateu Mansaner
Pere Oliver
Vicent Castany
Mossén Gaspar Selma
Pere Albelda de Joaquim
Nofre Merí
Baltasar Espinosa, notari
Viuda de Vicent Pau
Bernat Robió
Miquel Garrigues
Viuda de Agostí Guerau
Francesc Munyós
Francesc Casanoves de Bertomeu
Vicenta Pastor, viuda
Llazer Milll
Pere Armengol
Melcior Espinosa
Salvador Armengol y Ildefonso Albelda, son gendre
Francesc Talens de Miquel
Viuda de Joan Talens
Josep Claros
Damià Noguera
Viuda de Agostí Armengol
Sebastià Catalunya
Mateu Marco
Viuda de Bertomeu Noguera de Francesc
Vicent Salom y viuda de Josep Marcilla, sa sogra
Vicent Jornet
Pere Ximeno
Viuda de Francesc Magraner
Antoni Roselló
Miquel Talens de la Riba
Pere Mas
Joana de la Cruz
Vicent Albert
Bernat Canals
Joan Arnau
March Xea
Viuda de Antoni Colomer
Josep Talens y Nofre Català
Jeroni Albelda de Bertomeu
Nicolau Pavia
Anastasio Talens
Francesc Alarbos
Miquel Talens nét de Josep
Macià Aviñó
Pedro Hernández
Valero Talens, menor
Josep Oltra
Bertomeu Barceló
Jaume Ferrandis
Josep Tarragó
Francesc García
Roch Balcebre
Roch de la Xerta
Jaume Aynat
Francesc Cambrils
Josep Alcaraz
Martí Talens, notari
Viuda de Josep Tudó
Gregori Rifo
Vicent Canut
Tomàs Mateu
Joan Hernández
Bernat Armengol
Jaume Armengol, notari
Bertomeu Garrigues
Misser Jaume Garrigues
Francesc Robió de Bernat
Miquel Ferrando
Bernat Joan Talens
Valero Talens, major
Viuda de Pere Pacheco
Jeroni Barrera
Llorens Delgado

Lo convent de Sant Francesc de l’orde de descalços
Lo convent de Nostra Senyora d’Aigües Vives de l’orde d’Agostí


Fel y lleal certificacio y descripcio de los vehins y habitadors de la vila de Carcaxent feta proseguint la orde de la referida carta sens haver deixat excepta persona alguna en fe de lo qual jo Francesc Gibert, notari escrivà dels dits jurats de dita vila pose a oferiment acostumat.



Cugullada

Decimo quarto mensis novembris anno a natitivate domini millessimo sexcentessimo quadragessimo sesto lo dits Justicia y Jurats de la dita vila de Carcaxent enseguint lo orde de la dejus dita carta dels molts Illustres Senyors los elets dels tres estaments del present Regne de València despachada en tretze de octubre propossat acudint al lloch de Cugullada terme y jurisdiccio de dita vila de Carcaxent per medi de mi Francesc Gibert notari escriva de dits Jurats feren escripcio y annotacio dels vehins y habitadors del dit lloch y foren atrobats trenta guit vehins en aquell que son los següents:

March Talens de Cristòfol
Josep Guerau
Jeroni Roca
Bernat Nicolau
Vicent Carbó
Vicent Perales
Miquel Santamaria
Viuda de Joan Grasia
Miquel Talens de de Cristòfol
Viuda de Joan Bertomeu
Bertomeu Albelda
Joan Perales
Viua de Bertomeu Inyigo
Josep Moscardó
Vicent Albelda
Pere Joan Canut
Viuda de Joan Nicolau
Josep Perales
Vicent Doménech
Andreu Galvis
Josep Tormo
Josep Ferrer
Andreu Giner
Josep Roca
Jacint Ferrer
Antoni Nicolau
Simó Canut
Joan Salvador
Viuda de Bernat Nicolau
Viuda de Feliu Santamaria
Bertomeu Talens
Viuda de Miquel Garrigues
Vicent Armengol de Batlle
Miquel Bertolí
Viuda de Miquel Santamaria
Bertomeu Ferrer
Josep Bertolí
Mossén Josep Pastor, vicari


Fel i lleal certificacio y descripcio de tots los vehins y habitadors del dit lloch de Cogullada feta sens haver exceptuat assignar cap de casa com se demana en dita carta en fe de lo qual yo dit Frances Gibert, notari escrivà dels dits Jurats de la vila de Carcaxent pose assi...


Arxiu del Regne de València
Secció Generalitat
Sig. vol. 4828
Número 418

dimecres, d’octubre 10, 2007

Perles ral·lieres

Ací vos porte una mescla de perles de Carcaixent. Són les respostes a la prova transversal del 1r matí del 41 Ral·li Humorístic de Carcaixent. Els cotxes participants havien d'esmorzar junt a persones majors del nostre poble i després preguntar-los per les següents qüestions. Hi ha unes poques respostes que estan a l'espera d'ampliar informació. De moment ací les teniu:



Què és el sant de la Taleca? El sant de la Taleca és un xicotet santet que es troba situat al carrer Mestre Giner, concretament a la casa número 11, que enfronta amb el carrer del Canonge Tudela, conegut popularment per carrer de la Taleca. Representa a sant Antoni.
Una taleca és una bossa ampla i curta, de tela basta, per a portar-hi el pa i altres coses.

Què era la tenda la Rana? Xicoteta taverna situada al carrer Sebastián Hernández, enfront de l’antic hort de la Gavatxa; fins fa poc en runes, actualment desapareguda. La paraula tenda fa referència a una taverna. En elles es venia vi, aiguardent, oli, vinagre, i moltes altres coses.Dita així per la quantitat de granotes que hi havia als voltants, ja que es tractava d’una zona prou fonda, on hi havia aigües estancades.
Un altre exemple clar del significat d’aquest mot és la tenda de la Mitja Vara, antiga taverna situada al Pla, prop del Pou dels Llauradors.


Què és actualment l’hort de Simbala? Actualment l’hort de Simbala és el cementeri municipal. En 1936 l’Ajuntament de Carcaixent comprà el citat hort per construir un nou cementeri. El dia 21 de febrer de 1940 fou inaugurat, data en què soterraren a Antonia Carañana Armiñana.
Simbala és un malnom de Carcaixent.

Xoc, xoco-roc, dos pa Ribera i tres pa Palop.
Conten les males llengües que el senyor Ribera, comerciant de taronges i gran propietari, era “estafat” pel seu comprador, anomenat Palop. La saviesa popular de Carcaixent, no va tardar en traure-li suc a la situació i es feu popular la dita de “xoc, xoco-roc, dos pa Ribera i tres pa Palop”. Encara que tenim altres variants com “xoc, xoco-roc, dos pa Ribera i una pa Roch”, etc.

Guatla diu: - què fas, gat? Què fas, guatla? Diu el gat!
És un embarbussament valencià.

Padrí pollós, ni en tira una ni en tira dos.
O padrina pollosa, si no tira la confitura es morirà la criatura.
Els xiquets en els batejos li cantaven als padrins esta cançoneta; cada poble tenia les seues variants. El padrí els regalava dolços i confitures.

Estar més cremat que l’haca del Guapet / la pipa d’un indio, etc.

Ser més roín que la terra de la Coma.
La terra de la partida de la Coma és coneguda al nostre poble perquè és dolenta i difícil de treballar.

Passar més fam que Garró / que un mestre d’escola.
Antigament els mestres d’escola no gaudien dels privilegis actuals. El seu ofici no estava ben remunerat. La saviesa popular no tardà en inventar la dita, a causa de les dificultats econòmiques per les quals passaven molts mestres d’escola.

Què deia el Pellero? Pell de conill barata mistos!
El pellero baratava pells de conills per capsetes de mistos. Actualment existeix el malnom del Pellero, família García, descendents dels pelleros que barataven pells de conills per mistos.Baratar és donar o rebre una cosa a canvi d’un altra.


Què deia Fartera? Aigua llimó! Mantecao helao! Xàmbits!
Juan Bautista Pérez Vercher, “Fartera” anava pels carrers de Carcaixent a l’estiu i venia xàmbits i aigua llimó, amb un carro amb dos geladores incorporades.

Apanye cossis i llibrells!
El llanterner anava pels carrers cridant açò. Apanyava tota mena d’utensilis de llanda.
Un cossi és un gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part interior, que serveix per a col•locar-hi la roba i fer la bugada.
Un llibrell és un recipient redó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, usat per a llavar-hi plats i per a altres usos diversos.

Digueu un refrany en valencià.

Quin és el carrer de la “Séquia mare”? El carrer de la Séquia Mare és la denominació popular del carrer Cánovas del Castillo.

Quin cognom tenen els Marquesets? La família dels Marquesets són de cognom de la Concepción.

Quin cognom tenen els Tomaqueros? Els Tomaqueros són de cognom Borràs.

On es trobava abans Casa Capa? Casa Capa es trobava on hui és la Inmobiliaria Soler, al carrer Comandant Hernández.
Capa és un malnom de Carcaixent.

De quina parròquia era rector don Manuel? Don Manuel Cerdà Porres fou nomenat el 15 de gener de 1954 rector de la parròquia de Santa Bàrbara, en la qual es va jubilar el 2 de juliol de 1979. Abans havia sigut vicari de la parròquia de l’Assumpció des del 18 de novembre de 1941.

Qui era don Hilario? Don Hilario Gómez. Pediatra. Metge de xiquets. Molt conegut a Carcaixent. Visitava al Passeig.

Quins són els pisos de don José María? Els del carrer Sant Pere.
Don José María Bernat Montoro fou rector de la parròquia de Sant Francesc de Paula a la Muntanyeta des de 1954 fins el 1982. Costejà la construcció de les finques del carrer Sant Pere, motiu pel qual se’ls coneixen com els pisos de don José María.

Com es deia abans el carrer València? El carrer València es denominava antigament de Diego Salas Pombo. La gent feia burla dient-li, Diego se las pongo.
Diego Salas Pombo fou Governador civil de la província de València (1950-1956). I va ser declarat fill adoptiu de Carcaixent.

Quin és el carrer de les Dames? És la denominació popular de l’actual carrer García Oquendo, travesser entre el carrer Santa Anna i el carrer dels Sants de la Pedra.
Segons Fogués, s’anomenava així perquè antigament vivien dones de baixa condició.


Com es deia popularment el camp, on hui és el camp de futbol dels Quatre Camins? S’anomenava el camp de Runa o l’hort de Runa.
Runa és un malnom de Carcaixent.

On està el Pont dels Soldats? En la partida de la Coma, pont per on passa el barranc de Barxeta, a l’eixida de Cogullada per la carretera antiga, cap a la Pobla Llarga, prop de l’hort de la Calçada. Dit així per la batalla que hi tingué lloc allí mateix en la Guerra de les Germanies.

Digueu la classificació de les taronges per la seua grandària en passar pel magatzem. De més menudes a més grans: milet o de quarta categoria, tercera, segona (alta o baixa), primera (alta o baixa), floreta (alta o baixa), refloreta, bombo i rebombo. (La pregunta es referia al calibre de les taronges).

Nom de quatre comerciants importants de Carcaixent. José Ribera, Antonio Escandell, Antonio Pelufo, Vital García España, Enrique García España, Julián Crespo, Magraner, Vidal Canet, Vidal Cogollos, Vicente Serra, Juan Victoria, Monsonís, Clemente Peralt, Norberto Ferrer, Cayetano Sabater, Pedro Masip, Vicente Masip, Batiste Viudes, España Hermanos, Albelda Hermanos, Salvador Seguí, el Pescater, Ladislao Llácer, Guillermo Cañellas, José Dosdà, Luis Castelló, el Monjolí, Rovira, i un llarg etc.

Què significa alfarrassar? Calcular a ull la quantitat o el valor (especialment dels fruits en verd d’un camp, abans de la collita).

Què és un frau en un camp de tarongers? Espai que hi ha entre dos arbres o dos plantes o entre dos fileres de plantes en un camp, un hort, etc.

Què és una poltrona? Cadira de braços, de repòs, on seia el cap de la família o altra persona admirada.

Qui era Cames Verdes? Batiste “Cames Verdes” era una persona que apanyava bicicletes del barri de les Barraques.

Qui era el tio Angilagueta? Mariano Pérez Cucarella “Angilagueta”, comerciant de taronges. Tenia el magatzem al carrer de Sant Cristòfol.

Qui era el Pinrel? Un taxista que tenia una malaltia en els testicles.

Qui era el Pijas? Un gitano molt famós a Carcaixent.

Qui era el Caimán? Un home més lleig que un pecat, que li agradava empinar molt el colze. Ajudava a l’ordinari. Solia dormir els efectes de l’alcohol pels voltants de l’estació.

Com li deien a la mare del Rei de la Pana? La Reina del Blavet. Pascuala Antonia Timor Juan.
La gent solia burlar-se del Rei de la Pana dient-li: el Rei de la Pana té cuc?

Què representa el retaule de la casa dels Boscà, actualment Colegio de San Antonio, al carrer Santa Anna? Representa la processó del Corpus de l’any 1654. Una tronada feu refugiar-se la processó a la casa dels Boscà, quan passava la mateixa per allí davant.

Quines eren les millors cases de venda de dolços de Carcaixent? Sucreria el Campanar d’Heliodoro Pérez Requena, situada al carrer Marquesa de Montortal; casa Justo Artés Castelló, al carrer Julián Ribera, on és hui el restaurant el Llorer, pastisseria la Valenciana de Germán Palmer i la seua dona Pascuala García Crespo, al carrer Comandant Hernández, al costat del teatre Apolo.

Què era el pa de puja? Pa que es donava al forner en pagament de la seua faena; puja.

Digueu el nom d’algun antic guarda rural. José Ferrer Martínez "Gomar", Cebolla, Batiste Alberola Mahiques "Panoli", José Vidal, Paco Morant Pla, El Piuet, Pepe Xona, Ramon Jordà Alcoy "Palloc", Bautista Colomer Gomis, Agustín Huguet Pastor, Bernardo Fuster Lloret, Flores, Fieles, Fetge, i un llarg etc.

Digueu el nom d’algun antic municipal de Carcaixent. Isaac, Isaías Muñoz Sevilla, Venancio, Joaquín Bea, Marcelino, Silverio Melió, Isidro Pascual Carro "Medalles", Zacarías, Antonio Lillo García, Guerrero, Juan Escobar Rodríguez "Carxofa", Bernardo Peña Alberola, Salvador Calatayud Ferrer, Garcia, Juan Oliver, J. Agulló, Lacarcel, Cogollos, José Cuenca "Sarpa", V. Benavent, i un llarg etc.

El nom tres jocs als que jugaven quan eren menuts. Sambori, canut, bufaconills, pardalet en rama, boletes, samarreta a amagar, i un llarg etc.

Qui eren les guardabarreres? Persones encarregades de posar les barreres, cadenes, etc., en un pas a nivell, al pas dels trens.
Les guardabarreres més conegudes eren les de la família Santos.

Qui eren els consumeros? Funcionaris municipals encarregats de cobrar els drets d’entrada de certs articles.

Què cantava el sereno? Deia l’hora i el temps que feia. Per exemple: les dotze i sereno! Las doce y media y sigue lloviendo! La 1 y nublado! Las once y estrellas!
El sereno era un funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilància, de contar les hores, de dir quin temps feia, de prestar auxili als veïns, etc.


El nom de tres brosses que ixen pels camps i són el malson dels llauradors. Verdolaga, jonça, corretjola, agret, lletsons, gram, canyamera, etc.

Qui era el Polaco? Vjekoslav Luburic, general croat, refugiat a Carcaixent després de la Segona Guerra Mundial. Tenia una impremta al carrer de Santa Anna, lloc on l’assassinaren. La seua identitat falsa era la de Vicente Pérez García.

Què significa la paraula pernoliar? Administrar l’extremunció.

Què era la processó dels Combregars? Sagrament de l'Eucaristia que és administrat, en diverses diades pròximes a Pasqua, als malalts i als impedits d’una parròquia perquè puguen complir el precepte pasqual. Concretament el dia de Sant Vicent Ferrer. La darrera processó dels Combregars a Carcaixent es feu l’any 1982.

Què feien quan es casava algun viudo? Esquellotada; se’ls acompanyava des de l’església fins a casa amb esquellots, matraques, etc.

Què era un petromax? Un classe de llum de petroli.

Què és una barcella? Antiga mesura per a àrids valenciana, de les illes Balears i de la regió de Tortosa.

Què es un cóp? Canya que té un cap esquerdat i obert, que forma un recipient que serveix per a collir figues.

Què és un cabrerot? Xanglot menut de raïm que queda sense collir a la vinya després de veremar.

Els cines i teatres que ha tingut Carcaixent. El primer saló que es va usar per a fer representacions fou l’ermita de la Sang, actual Casa de la Séquia. Més tard s’inauguraren dos teatres: el Principal, en el carrer del Cuartel, i el Liceo, enfront del Convent de Sant Francesc. Després vingué el teatre Variedades, en el local del Casino Carcagentino, que canvià el nom a Salón Espanyol, Teatro Espanyol i més tard es construí al mateix lloc el Teatro Apolo. Ja entrats en el segle XX, la Juventud Artística obri un nou teatre en el carrer Pare Marchena. Després vingué el Salón Moderno que posteriorment fou el Saló de Festes el Tro, el Patronato actual Teatre-Cine Don Enrique, Cine Roma, Cine Liceo, Cine Piscina, Camp de futbol, Cine Avenida, Cine Box.

Qui era l’aposentador del cine Roma? Pepet, Fillol, etc.

Què volia dir estar en amo o posar-se en amo? Posar-se a treballar de criat o criada en una casa.

Què volia dir que una xiquet/a era de la casa? Adoptats.

Què eren els “guateques”? Festes que organitzaven en qualsevol casa, on posaven música en el picú i ballaven els joves.

Què es un xàmbit? Un gelat, o també dit popularment un mantecao.

Qui era Camales? Batiste Ferrando “Camales” era un barber de Santa Bàrbara. Un familiar del barber, conegut amb el mateix malnom, era abanderat de la banda de música.

Qui era el Murciano? Vital García España era comerciant de taronges i gran propietari. Els seus germans Antonio i Enrique García España, també eren coneguts amb el sobrenom del Murciano.

El nom de tres barbers coneguts antigament a Carcaixent. José Alís del Duque, Cuello, Pepe Tormos Sanchos "El Cego", Pasqualet Bataller, Escrivà, Agustí Cabrera, Pepe Oltra García, Salvador Cabrera, Pasqualet el dels Galls, Batiste Ferrando "Camales", Federico Vercher "Set Ous", Salvador Oliver "El Magalo", El Bessó, Adolfet Vayà Prats, Antonio Ferrer Torres, Miguel de les Barraques, Piera, El Primo, Lluiset, Ricardet, José Alario Canet, Ximo, Juan el Motxo, Vidal "El Papelero", i un llarg etc.

Digueu el nom d’algun pregoner de Carcaixent. Simeón Coll, Bernardo el Sucrer, el Monjolí, Barandat, etc.

Quin cognom tenen els Furgos? Els Furgos tenen el cognom Vila.

Quin cognom tenen els Paresants? Els Paresants tenen el cognom Escandell.

On estava el magatzem de Serreta? A l’entrada de Carcaixent, actualment el taller d’Ahullana, concessionari de la marca Renault. I abans, tenia el magatzem al Passeig.
Serreta era Vicente Serra, un comerciant important de Carcaixent.

Quin era el camí de l’Assagador? El camí de les Basses del Rei, que anava del barri de Santa Bàrbara fins el barri de la Muntanyeta. Hi havia molts horts, entre mig. Actualment desaparegut per la construcció del centre comercial Ribera del Xúquer.

Qui era el tio Pepe el Pelat? José Vidal Canet, el Pelat. Comerciant, constructor i regidor municipal, va nàixer a Carcaixent el 1880. Amo de tots els terrenys que hui són les avingudes i la zona del Mercat. Carcaixent li dedica una avinguda al seu nom. Va faltar el 31 de desembre de 1968.

Què és el sagí? Greix d’un animal.

Què és el brullo? Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.

Què eren les carabassetes de cascall? S’utilitzaven per a adormir els xiquets menuts antigament. Usades per a la fabricació de l’opi. Fruit de la planta denominada cascall.

Quines classes d’enterros es realitzaven antigament? De primera, de segona i de tercera.
Els de tercera eren els dels pobres de solemnitat. El dol s’acomiadava on és actualment la drogueria Giner. Eren de capa i creu.
Els de segona els presidia un capellà i l’acompanyaven dos acòlits. El dol s’acomiadava a l’altura de Correus.
Els de primera es distingien els uns dels altres, per exemple pel nombre de corones, la sumptuositat de la caixa i sobretot pel número de brandons que il•luminaven el seguici, el nombre de rectors, el vicari, i els acòlits disponibles. El dol s’acomiadava al cap del Passeig, vora on és actualment el parc Navarro Daràs.

A què es dedicava el Barquillero? Els barquilleros eren les persones que feien neules. Eren fulls de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó.
També s'anomenava barquilleros a les persones que duien barquetes de fira, per al divertiment de grans i menuts.

A què es dedicava el Sariero? A fer sàries, cabassos i altres utensilis d'espart.
Què és un tocacampanes? Insecte de l’orde dels dictiòpters, de la família dels màntids (Mantis religiosa), de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat.
I també referit a una persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o que no té formalitat.

Què és un revoltó? Xicoteta volta, de poca llum, que va d’una biga a una altra d’un sostre.

Què significa descondir? En el jocs de xiquets, triar per sort, mitjançant una fórmula per a comptar el jugador que para. Se sol fer dient unes frases, sovint versificades, anomenades repiny. A mesura que es van recitant o cantant, es va assenyalant un jugador, fent-lo coincidir amb cada accent primari o secundari del repiny, i aquell en qui recau el darrer accent ix del rogle i no ha de parar. Es repeteix tantes vegades com cal fins que no queda més que un xiquet, que és el que para.

Qui eren les ploradores? Dones que ploraven en les cerimònies, sobretot l’enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.

Qui portava refajo? Les dones velles.
En valencià dit faldellí; que és una falda curta, generalment de baieta o drap, que usen les dones per damunt les enaigües.

Què és un garguilot? Colp donat amb el dit del mig fent-lo lliscar amb força sobre el polze.

Què era fer harca? Acció de tirar-se pedres els uns als altres, dos grups de xiquets, sovint utilitzant fones.

Què era una capçana? Rodella de drap, cimolsa, etc., que es posa en el cap per a portar un pes. En general es posava per a portar la post amb el pa pastat, al forn a caure.

Què és la terreta d’escurar? Terra groguenca que serveix per a rentar i netejar atuells de cuina.

*Qui era la Pinxa? Una dona que tenia uns pits molt grans i venia verdura en el mercat.

Quin cognom tenen els Miradors? Els Miradors tenen per cognom Martínez.

Quin cognom tenen els Crusaos? Els Crusaos tenen per cognom Salom.

On estava el forn del Pequeño? Al carrer Marquesa de Montortal. Agustí Armengol Soler, el Pequeño.

Quin cognom tenen els Tacats? Els Tacats tenen per cognom Gomis.

Quin cognom tenen els Paquets? Els Paquets tenen per cognom Climent.

Quin és el carrer del Corralot? Denominació popular del carrer Sénia de Bonastre.

On estava la taverna del Poll? Situada al carrer Caporal Lloret, al costat del forn de Senabre.
El Poll és un malnom de Carcaixent.

Què significa trencar el bull? Interrompre l’ebullició d’un líquid, tirant-li aigua freda.

I alçar el bull? Començar a bullir un líquid.

Què significa cabdellar? Atraure’s (algú) al propi servei, aconseguir agarrar-lo per a servir-se’n.
I també, enrotllar un fil sobre ell mateix per a obtenir una bola.

Quan la Murta fa capell
i Santa s’encapota
llaurador veste’n a casa,
pica espart i fes cordell.

Sant Antoni de Gavarda
feu un miracle en Antella
caigué una uela al riu
i si no la trauen, s’ofega.

Què significa anar a captar? Demanar almoina.

Què significa armar un cartapell? Crear un conflicte, embolic.

Què és el foc, referit a les figues? Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions / Quan una figa està groguenca per dins i no té el color normal, se’n diu d’ella que té foc.

Què és el lleixiu? Aigua que té en dissolució sals alcalines; vulgarment, la que s’obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s’empra per a fer la bugada.

Com és deia la peça de roba de llana o de fil amb què es cobria el pa pastat en dur-lo al forn a coure? Manil o mandil.

Què és una màrfega? Sac gran, generalment farcit de palla, que serveix de matalaf / Persona, especialment dona, grossa.

Què era la sarsa? Beguda refrescant preparada amb sarsa, “zarzaparrilla” en castellà.
La sarsa és el nom aplicat a diverses espècies americanes del gènere Smilax, de la família de les liliàcies.

Quina marca era la més coneguda de quina? Kina San Clemente.

Què era el Tio del Bigot? Linimento Sloan, ungüent contra el dolor reumàtic, ciàtica, etc. Era el medicament més habitual a les cases a mitjan segle XX.

Què era el litines? Beguda d’aigua carbònica. Marques: Liniticas Dalmau, Gallina Blanca.

Quina marca de colorant safrà fabricaven a Carcaixent? La de Pepito Pérez, el Safranero, la marca es deia Pepito.

Com es deien els paperets de llimonada que es fabricaven a Carcaixent? Antonio Pla. Tenien una creu roja.

Com es diu el conjunt de branques fines que serveixen per a encendre el foc? Ramulla, pronunciat a Carcaixent [remulla].

Com es diu la cistelleta que serveix per posar els utensilis de la costura? Tabaquet o panereta.

Què significa que un taronger és de peu ver? De l’exemplar més pur de la seua espècie.

dimecres, d’agost 15, 2007

Bandolers de Carcaixent

Açò és la Reial Pragmàtica que hagué de fer el virrei del Regne de València, per a controlar els bandolers i les bandositats que actuaven per la Ribera, al segle XVI. A Carcaixent Timors, Garrigues, Gueraus, Armengols i Nogueres contra Talens, Albeldes, Giberts, etc. Qui diu ara que açò en l'època de Franco no passava?



REAL PRAGMATICA Y EDICTE, Feta per lo Illustrissimo, y Excellentissimo senyor Don Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, senyor de les viles de Pinto, y Ines, Comanador de Estriana, Lloctinent y Capita general en la present Ciutat y Regne de Valencia, sobre la persecució dels Bandolers de les viles y llochs de la Ribera, que van divagant per lo present Regne ab armes prohibides, perturbant la quietud de aquell.


Impressa en Valencia, en casa de Pere Patricio Mey, junt a S. Marti. 1609.



Ara ojats ques notifiquen y fan a saber de part de la S. C. R. Magestat, y per aquella

De part del Illustrissimo, y Excellentissimo senyor Don Luis Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Comanador de Estriana, Senyor de les viles de Pinto, y Ines, Lloctinent y Capita general de la present Ciutat y Regne de Valencia. Que per quat poch temps ença està inquiet lo present Regne, y perturbada la pau dels poblats en aquell, y senyaladament de les viles de Alzira, Algemesi, y Carcaxent, y Universitat de Guadaçuar, y llochs de la Pobla llarga, per ocasio de les bandositats que se han mogut entre los vehins de dita vila de Carcaxent, que son los Timors, Garrigues, y Valcebres, y altres llinatges de una; y de altra los Talens de dita vila, los Llorets y Badies de la Pobla llarga, y altres de part altra: y que casi tots, o la major part dels vehins y habitadors de dites viles y pobles se han declarat per parcials, o de la una, o de la altra parcialitat, y que cascun dia se va mes encenent, dilatant, y ampliant esta enemiga, o capital enemistat entre altres viles, llochs, y pobles, valent, y favorint los uns als de un bando, y altres al altre; y que ha aplegat a tant la insolencia y atreviment dels uns y dels altres, que van, y gosen anar aquadrillats per lo present Regne, portant cada quadrilla mes de vint y cinch, o trenta homens, los quals van armats ab moltes escopetes de pedrenyal llargues y curtes, y petos, causant notables escandols per les parts y llochs per hon van, passen y trastejen; y fent, cometent, y perpetrat diverses morts, y homicidis acordats y proditoris, matat als que saben, o presumixen que son amichs o valedors de la parcialitat contraria, encara que en ninguna altra cosa mes de aquella los hajen ofes, o injuriat, estant sens recel en les cases, o anant per los camins, o en les places y carrers de les viles de hon son naturals; y que los vehins y habitadors de dites viles, llochs, y pobles estan tant atemorizats, que de ninguna manera denit gosen exir de les cases, encara que sels oferixquen coses molt importants y necessaries; pero ni encara de dia gosen exir a ses heretats a fer faenes, y cultivar y procurar sos camps, y collir sos fruyts. Y desijant sa Excellencia atallar dits mals y danys tan atroços, enormes, y detestables, y dignes de molt gran y exemplar punicio y castich: y se haja sabut y entes, aixi per los processos que en la Real Audiencia Criminal se han fet y folminat, com per les informacions que se han rebut, que los principals delinquents, facinerosos, y homicides; y perturbants la quietut del present Regne, son los seguents.

Miquel Timor menor de la vila de Carcaxent Cap de quadrilla.
Thomas Ferrer de la vila de Algemesi.
Miquel Pineda de dita vila.
Pere Valent del lloch de Albalat.
Pere Saplana
Thomas Saplana germans de la vila de Alzira.
Lluch Badia de Alzira.
Berthomeu Bellui major, de Algemesi.
Joan Lopez menor.
Berthomeu Bellui menor son fill, de dita vila.
Carbo de la Pobla.
Miquel Soriano de Alzira.
Antoni Ripoll de la Vall.
Joan Calatayut de la Pobla.
Miquel Guinovart de Algemesi.
Y altres molts, los noms dels quals al present se ignoren, los quals son de la parcialitat y bando dels Timors, y altres de sa facsio. Y de la altra parcialitat son los següents.
Geroni Lloret de la Pobla
March Talens de Carcaxent. Caps de bando.
Miquel Boyls de Guadaçuar.
Alonso lo Mallorqui.
Gabriel Vivot Mallorqui.
Vicent Salvador de Algemesi.
Vicent Escriva de Carlet.
Lluis Perales de Guadaçuar.
Lluch Badia de la Pobla.
Llorens Peris.
Andreu Sabater de Alzira.
Andreu Badia de Pere de la Pobla.
Joan Domenech.
Gregori Pastro de la Pobla.

Y convinga molt al servey de sa Magestat; quietut y benefici del present Regne, y poblats en aquell, que los dits delinqüents vingnen a mans y poder de la justicia, pera que en ses persones puguen ser executades les sentencies ja promulgades, com les ques donaran y promulgaran, y gent tan mala y facinorosa sia extirpada del present Regne, pera atallar y prevenir nos succehixquen altres, o majors danys. Perço sa Excellencia ab vot y parer del Noble Regent la Cancelleria, y Doctors de la Real Audiencia Criminal, proveheix, ordena, y mana, y ab la present dona permis y facultat a totes y qualsevol persones que pendran, o captura, o donaran orde y traça com aquells vinguen a mans y poder de la justicia, ço es per les persones dels següents

Miquel Tirmor. Geroni Lloret.
Thomas Ferrer. March Talens.
Miquel Pineda. Miquel Boyls.
Pere Valent. Alonso lo Mallorqui.
Pere Saplana. Lluch Badia.
Berthomeu Bellui major.

Los quals ja tenen sentencies a mort, Cent lliures de diners de la Regia Cort per cascu de aquells que portaran, o posaran vius en mans y poder de la justicia; eo de poder traure una persona de treball, encara que condemnada a mort, ab que no tinga instancia de part, a arbitre de sa Excellencia y Real Consell Criminal, y encara que sia dels mateixos desuper nomenats, ab que no sien ni Miquel Timor, ni Geroni Lloret, ni March Talens. Y a qui donara qualsevol de aquestos tres, q son Cap de bando, promet sa Excellencia donar dites Cent lliures; y mes de poder de treball una persona, com dit se ha desus. Y en respecte dels altres que encara no tenen sentencies de mort, pero consta per les informacions, que son de les quadrilles de aquells, que son,

Berthomeu Bellui menor. Gregori Pastor.
Thomas Saplana. Gabriel Vivot.
Miquel Soriano. Vicent Salvador.
Joan Calatayud. Vicent Escriva.
Lluis Perales. Llorens Peris.
Joan Lopez menor. Andreu Sabater de Alzira.
Carbo de la Pobla. Andreu Badia de Pere, de la Pobla.
Antoni Ripoll. Joan Domenech
Miquel Guinovart. Lluch Badia de la Pobla.

Sa Excellencia inseguint lo mateix vot y parer, promet a qualsevol persona que pendra, o donara traça com sia capturat qualsevol de aqlls, y posats en ma y poder de la justicia, Cinquanta lliures per cascu, eo de poder traure de treball alguna persona, ab que no sia condemnada a mort, sino a altres penes, a arbitre aixi mateix de sa Excellencia, y Real Consell Criminal, y no tinga instancia de part.
Y per quat es cosa sabuda y notoria, que tots los desuper nomenats van per lo present Regne carregats, com deus se ha dit, de moltes escopets, aixi de la mida, com de pistoles; y sia cosa molt dificil pendre y capturar aquells, o almenys corre molt gran y notori perill, de que ab les armes q porten poden matar; y damnificar a les persones quels voldran capturar, resistint en quan podran, ara sien oficials Reals, o altres ministres de justicia, ara sien particulars. Per ço sa Excellencia dona permis y facultat a totes y qualsevol persones, que en tal cas de resistencia valida los puxen maten, no podentlos haver en altre forma, sens encorriment de pena alguna: y en est cas promet donar de diners de la Regia Cort per los dits Miquel Timor, Geroni Lloret, y March Talens, Docentes lliures per cascu de aquells; y per qualsevol dels altres Cinquanta lliures.

Y considerat que lo entretenirse dits bandolers en lo present Regne, y no voler exir de aquell, y lo causarle dits danys, inquietuts, y homicidis, y la perturbacio de la pau y quietut del present Regne, naix y prove de tenir en lo present Regne dits delinqüents molts parents, amichs, valedors, auxiliadors, y receptadors quels valen y afavorixen en quat han de menester, y estos son causa per los avisos quels donen, y intelligencies y correspondencies secretes que ab aquells tenen, de que no puguen ser haguts per los oficials de la justicia, y desije sa Excellencia ab riguroses y graves penes punir, y castigar semblants valedors, auxiliadors, fautors, receptadors, y encubridors. Perço ab lo mateix vot y parer proveheix, ordena y mana, que ninguna persona de qualsevol estat, o codicio que sia, encara que sia pare, o mare, fills, germans, ni parents, en qualsevol grau de consanguinitat, ni afinitat, no gose, ni de huy en avant presumeixca per fi, ni per interposades persones prestar, ni donarlos auxili, ni favor per qualsevol via, o manera q sia; y senyaladament pa, vi, llum, foch, ni altra qualsevol provisio de menjar; ni armes, ni provisio, o municio de aqlles; ni parlar, tractar, ni comunicar, publica, ni secretament, de paraula, ni per escrits; receptar, recollir, encubrir, o en altra qualsevol manera valer, y afavorir y auxiliar als desus dits y declarats, ni qualsevol de aquells, ara sien dels condemnats a mort, com dels que encara no tenen sentencies, sots pena als contrafahents si seran Senyors titulats, o Barons, o Senyors de vassalls, Cavallers militars, o altres que gozen de previlegi militar, de Cinchcentes lliures moneda del present Regne, ultra de les ja imposades ab altres Reals Pragmatiques, aplicadores, ço es lo terç al acusador, encara que sia oficial Real; lo terç als jutges que donaran sentencia; y lo terç als Cofrens de sa Magestat, ab que lo tal acusador done prova bastant de dit auxili, y de cinch anys de Ora, ahon hajen de servir a sa Magestat a ses propies despeses, y del segrest de ses jurisdiccions per temps de altres cinch anys, los emoluments de les quals se apliquen aixi mateix als Cofrens Reals de sa Magestat: y si seran plebeyos, de docentes lliures, aplicadores en la forma desus dita, y de haver de servir en les galeres de sa Magestat com a galeots, y remers forçats, y sens sou algu per temps de cinch anys: y tots encorreguen aixi mateix en altres, e majors penes, a arbitre de sa Excelencia y Real Consell: lo qual arbitre se puga estendre segons lo genero de receptacio y auxili; y en los plebeyos fins a pena de mort natural exclusive. Y que en les sobredites penes encorreguen respectivament les persones desus dites, no sols los que actualment seran trobats receptar dits delinqüents; pero encara los que ab llegitima y suficient prova de testimonis seran convençuts de dit auxili, favor, o receptacio, o confabulacio, ab la delliberacio del Real Consell Criminal, y aço en respecte dels homens; y si seran dones plebeyes, en pena de cent lliures, partidores com desus es dit, y altres penes a arbitre de sa Excellencia y Real Consell imposadores, segons les circunstancies y qualitats de dita receptacio, o auxili, y favor.

Y per quant seria cosa molt contingent, que alguna persona o persones, ara sia oficial Real, o particular, tinguessen avis, o noticia, q los desus dits delinqüents, o algu, o alguns de aquells estiguessen dins alguna casa, dins de algun poble, o fora de aquell en alguna altra part, y vingues a donar avis al Senyor de tal poble, dins de la qual, eo del terme del qual estigues, o estiguessen dits malfatans, o Alcayt, o Iusticia, o Batle del tal lloch, que en continent que sels haja donat est avis, o noticia, lo tal Senyor, o oficial a qui fera donat, ab summa diligencia y cuydado haja de fer repicar la campana, si convindra; o sino ab lo secret major que li sera possible, ab la gent de tal poble que sera necessaria, ab les armes que tindran yxquen y vajen a capturar los tals delinqüents, sots pena si seran negligents en fer y efectuar lo desus dit, de privacio de officis y carrechs publichs de administracio de justicia per quatre anys, y de Cent lliures, a arbitre de sa Excellencia, als tals oficials; y als Senyors dels pobles sots pena de Docentes lliures, partidores ut supra, y en altres penes a arbitre, fins en segrest de la jurisdiccio, com ja se ha dit desus: y als particulars que essent manats, o sentint lo rebato y repich de campana que no acudiran ab les armes que tindran, a afavorir a tal Senyor, o oficial, de deu lliures, y un mes de preso: y aixi mateix hajen de anar perseguint los dits delinqüents etiam fora del terme de sa jurisdiccio, fins tat ab tot effecte los hajen pres vius; u en cas de valida resistencia, los hajen mort. Y perque ignorada no puga ser allegada, mana sa Excellencia fer y publicar la present publica y Real Crida, aixi en la present Ciutat; y llochs acostumats de aquella, com en les demes Ciutats, viles y llochs del present Regne, ahon sia necessari, y convinga.

El Marques de Carazena.


V. Aguirre Reg. V. Don R. Sans L. G. Thes.

V. Pasqual. V. Rodriguez.

V. Baziero. V. Burgos Fisci Advocatius.

Franciscus Paulus Alreus.


Die xviiij. Mensis ianuarii Anno Millesimo Sexcentesimo nono.

dijous, de juliol 12, 2007

Els habitants de Carcaixent el 1433

Segons el Morabatí de 1433 (ARV, Mestre Racional, sig. 11788), la llista completa de caps de família de Carcaixent era la següent:

CARCAIXENT

Macià Abello
Antoni Aznar
Andreu Albelda
Bertomeu Albelda
Bertomeu Albelda
Joan Albelda
Pasqual Albelda
Pere Albelda
Bernat Andreu
Andreu Armengol
Andreu Armengol
Nicolau Armengol
Na Balaguera
Antoni Casesnoves
Bernat Casesnoves
Bertomeu Casesnoves
Nicolau Casesnoves
Na Espunyes
Arnau Espunyes
Bernat Estruch
Ramon Estruch
Antoni Fayos
Andreu Garrigues
Berenguer Garrigues
Bernat Garrigues
Joan Garrigues
Bertomeu Gisbert
Salvador Gisbert
Salvador Gisbert, lo Roig
Na Gisberta
Bernat dels Orts
Guillem dels Orts
Pere dels Orts
Bertomeu Jornet
Berenguer Jover
Pere Laterni
Francesc Laterni
Berenguer Llorenç
Bertomeu Llorenç
Jaume Llorenç
Berenguer Mediona
Joan Mediona
Na Montalvana
Francesc Muñoz
Miquel Muñoz
Bertomeu Noguera
Guillamó Osset
Pere Osset
Bernat Pujalt
Gisbert de Rius
Salvador de Rius, de la Torre
Andreu Talens
Berenguer Talens
Bernat Talens
Ramon Talens
Ramon Talens, major
Antoni Timor
Bertomeu Valanzir
Domingo Vicent


COGULLADA

na Bleda
Pasqual Borràs
Bertomeu Calp
Mateu Salom, major
Mateu Salom, menor
Antoni Domínguez
Domingo Ferrer
Pere Ferrer
Andreu Gilabert
Berenguer Gilabert
Berenguer Gilabert, major
Berenguer Gilabert, menor
Bertomeu Gilabert
Pere Gilabert
Antoni Guerau
Antoni Martí, major
Antoni Martí, el pare
Antoni Millà
Antoni Millà, menor
Bertomeu Millà
Bertomeu Millà, major
Guillem Millà
Na Montalvana
Vicent Nicolau
Jaume Pastor, major
Jaume Pastor, menor
Bernat Selma, major
Bernat Selma, menor
Ferrer Selma
Jaume Selma
Nicolau Selma
Nicolau Sendra
Bernat Soler
na Vernada


TERNILS

Arnau Abella
Jaume Abella
Pere Abella
Antoni Barral
Domingo de Belsa
Joan Buades
Jaume d'Esparça
Martí Guerau
Pere Millà


BENIMACLÍ

Bernat Buades
Jaume Buades
Feliu Carbó
Pere Carbó
Pere Carbó
na Carbona
Berenguer Crespo
Joan Crespo
Antoni Durà
Bertomeu Durà
Antoni Ferrer
Antoni Ferrer
Bertomeu Ferrer
Jaume dels Orts
Bertomeu Lloret
Domingo Lloret
Domingo Lloret
Pere Lloret
Pere Lloret, major
Pere Lloret, menor
Pere el Barber
Miquel Rubió, forner
Pasqual Selma
Berenguer Timor
Bernat Timor
Domingo Timor


Bibliografia

Els carrers i les places de Carcaixent. Història i anecdotari
Bernat Daràs Mahiques
Ajuntament de Carcaixent

Els fundadors del Regne de València
Enric Guinot
Editorial Tres i Quatre

dimecres, de març 14, 2007

Els carrers i les places de Carcaixent



El passat dijous, 8 de març, es va presentar a la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent el llibre Els carrers i les places de Carcaixent. Història i anecdotari. L'autor, Bernardo Daràs, ha publicat amb l'ajuda de l'Ajuntament de Carcaixent, una gran obra.

El llibre fa una intensa repassada de tots els carrers del nostre poble. Denominacions antigues, populars, actuals i amb l'explicació convenient de cadascuna. Tot molt ben documentat i amb ampli material gràfic. També fa un repàs a tots els personatges importants de la història del nostre, els rectors de les parròquies del nostre terme, els càrrecs públics, les famílies importants, etc...

Hi ha un munt de perles a l'interior del llibre, que de ben segur anirem desgranant, per a la curiositat dels lectors d'aquest blog.

La veritat és que Carcaixent es merexia ja un llibre com aquest. Moltes gràcies a Bernardo Daràs i felicitats!

divendres, de gener 12, 2007

Toponímia III: Els molins de Carcaixent

El tercer blog de toponímia va dedicat als molins que van haver al nostre poble, avui ja quasi desapareguts.

Al bon dir de Soleriestruch, un document del 4 de maig de 1252 menciona una concessió feta a Pere Vidal d’Alzira; “d’una casa molí amb dues moles que estava emplaçada a Ternils”. Molí de Ternils (1398).

Fogués, explica que en temps dels àrabs, a Ternils hi havia dos molins, en el territori denominat “Altava”. Un dels quals és l’anterior.

Soleriestruch comenta que hi havia un molí a la partida de Benivaire, en temps dels moros. Molí de Benivaire.

Un altre document de 27 de febrer de 1267, esmenta un molí concedit a Berenguer Soler; construït a la sèquia de la Marjal de Ternils. Aquest molí ha rebut molts noms fins l’actualitat. Per exemple: molí d’Armengol (1596), molí de Guerau (1605), molí de Salom (1605), encara que Fogués diu que el va vendre Agustí Guerau a Pere Salom el 1616, molí de Rosselló. I actualment, se’l coneix com a molí de l’Empedrat (1616). Junt al molí existia una heretat de 14 fanecades situada entre la sèquia de la Marjal de Celma i el barranc de Barxeta. El molí de l’Empedrat ha sofrit moltes transformacions. Al segle XVII es construí sobre el molí existent un nou molí, que és probablement d’on procedeixen les restes actuals. A partir de finals del segle XIX, s’instal·laren motors moguts a vapor i olis pesants, cosa per la qual construïren el fumeral que resta avui dia.
El carrer General Prim, abans s’anomenava carrer del Molí, perquè porta al lloc on abans estava el molí de l’Empedrat.

Molí Assolat: molí hui desaparegut, situat sobre la sèquia de l’Horta o Vella. El topònim designa actualment el lloc on es trobava el molí, en la cruïlla entre el camí de l’Horta i el camí del Molí Assolat al Molí de la Llum. Abans s’anomenava molí de Picot (1676).

Molí de la Llum: antic molí, segons Fogués de temps dels àrabs, l’ultima funció del qual va ser fabricar electricitat. Està situat al final de la sèquia de l’Horta, a la partida de l’Alborgí, i encara en queden algunes restes. També denominat molí de l’Alborgí i el Molinell (1494). Fou la fàbrica d’electricitat de Julio Bort, que il·luminava la població, d’ací el seu nom, a principis del segle XX.
El que avui veiem no és sinó, les restes del que fou una central elèctrica a xicoteta escala i que s’anomenava “Central Eléctrica Carcagentina”. Del conjunt no queda cap construcció, només que l’assut. Per a la producció d’energia hidràulica per tal empresa, s’emprava l’aigua de la sèquia. Aquest assut està construït de maçoneria. Són abundants les referències que tenim en la bibliografia local, de l’existència d’un molí de farina en aquest mateix lloc i que va desaparèixer a principis de segle. Actualment, tenim un carrer a Carcaixent, amb el nom de Molí de la Llum.

Segons el Diccionario de Madoz (1845), Carcaixent tenia 4 molins fariners i arrossers.

Molí de la Coma (1897): molí situat a la vora del barranc de Gaianes, on és actualment el magatzem de la Cooperativa. Hi vivia la família Albero, avantpassats dels nostres amics Albert i Pau Gisbert.

Molí de Peiró: encara hui dia, es coneix una família carcaixentina amb el malnom de l’ofici que tenien: el Moliner, la Molinera o el del Molí. La família Peiró, que era la seua propietària. Estava situat al carrer Santa Anna, on hui és el pati del col·legi dels frares.

Molí de Tormo: molí arrosser de la família Tormo, oriünds de Xàtiva. Estava situat al carrer Santa Anna nº 20, un poc més avant d’on era el molí de Peiró, casa ocupada més tard per “Chimeneas Garrigues”. Encara hui, podem observar un taulell a la façana de la construcció, que ens detalla la propietat del dit molí. «MARCA REGISTRADA / J. TORMO GARCIA / TELEFONO 32».

Víctor Oroval, en el seu estudi sobre la toponímia de Carcaixent, parla de noms de molins. Segurament, seran els mateixos ja existents però amb altres noms. No hem pogut esbrinar a quin nom correspondria actualment, tot i això, és el següent:

Molí apellat d.en Celma (1382)


Extret de:

Onomàstica de Carcaixent per Víctor Oroval i Tomàs dins del X Col·loqui de la Societat d'Onomàstica Butlletí Interior, número XXIII 1986
Toponímia dels Pobles Valencians. Carcaixent. La Ribera Alta.
Aigües Vives Pérez Piquer.

Historia de la Ribera. Volum II. La terra de l’arròs i les moreres
Tomàs Peris Albentosa
Editorial Bromera

Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
MI Ajuntament de Carcaixent, 2000

La pintura ceràmica a Carcaixent
Vicente Guerola i Blay
Universitat Politècnica de València
MI Ajuntament de Carcaixent

http://www.cult.gva.es/dgpa