dimarts, de febrer 14, 2023

Els orígens de la confraria de Nostra Senyora de la Soledat de Carcaixent (dels Talens)

La celebració de la Setmana Santa a Carcaixent va lligada a la fundació l’any 1560 de la Confraria de la Minerva, successora formal de l’antiga confraria del Santíssim Corpus Christi o de doña Teresa, la boja del sagrament, que introduïx la pràctica de la flagel·lació per a disciplinants.

La finalitat de la confraria era honorar a Crist. Per això, pagaven una missa i feien una processó els tercers diumenges de cada mes. A més, participaven de les processons de Dijous i Divendres Sant, del combregar de malalts i impedits el dia de Sant Vicent Ferrer, així com de la festa del Corpus Christi, segons els capítols de la congregació aprovats l’any 1567.
L’oligarquia local, encapçalada per les famílies més poderoses: Talens, Albelda i Garrigues, membres fundadors de la Minerva, participa de la litúrgia de la passió de Crist des de temps molts antics.
Els llibres racionals ens confirmen que, a partir de l’any 1632, els Talens i els Albelda paguen la dobla votiva per la celebració de la festa de diumenge de Resurrecció:
«Ittem a 11 [d’abril] dia de Paschua de Resurectio Proceso de la Resurectio fanla celebrar los Talensos y Albeldes»
Hem perdut els llibres d’actes més antics de les confraries de la Soledat i el Sepulcre. Només es conserva el llibre d’actes de la confraria del Devallament de la Creu que s’inicia l’any 1764. Així que no tenim massa informació sobre l’organització de les confraries dels Talens i dels Albelda, a excepció del nom d’algunes persones dels dos llinatges que paguen la festa, a partir de 1676.
La meua teoria és que, més prompte que tard, els oligarques carcaixentins van arribar a un pacte per a repartir-se el pastís devocional. De manera que, la família Talens es faria càrrec de la imatge de Nostra Senyora de la Soledat, la família Albelda del crist ressuscitat sobre el sepulcre i la família Garrigues del pas del Devallament de la Creu.
El document que ix hui a la llum ve a reafirmar esta hipòtesi i data del 23 de març de 1663. Es tracta de la firma d’uns capítols atorgats davant el notari de Carcaixent, Francesc Gisbert Selma. En ells, únicament compareixen hòmens, de primer cognom Talens. I ho fan en el seu propi nom i no com a membres o en representació d’una confraria constituïda formalment.
A partir d’aleshores, els Talens, com a dipositaris d’una tradició familiar no reglada, es comprometen a complir una sèrie de normes, per a l’elecció anual de la persona que tindrà cura de la imatge de Nostra Senyora de la Soledat, així com de la música i les celebracions de les processons de Divendres Sant i de Pasqua de Resurrecció, en companyia de la família Albelda.
Llegiu, llegiu esta meravella
ARV. Diversos, Família Calatayud, caixa 28, número 38
Die XXIII mensis martii anno @ nat[ivitat]e D[omi]ni MDCLXIII
Frances Talens fill de Miquel, Berthomeu Talens fill de Miquel, Vicent Talens fill de Miquel, Blay Talens, Apolinari Talens, Baltasar Talens doctor en medicina, Salvador Talens, P.e Talens fill de Bernad, Gregori Talens, Frances Juan Talens, Marti Talens not. Berthomeu Talens fill de Bernad, Jacynto Talens fill de Frances, March Talens fill de Miquel, Andreu Talens fill de Miquel, Monsarrat Talens major, Agosti Talens, Berthomeu Talens dit de la rriba, Joseph Talens dit de la riba, Vicent Talens fill de Bernad, Anastasi Talens, Carlos Talens, Mosarrat Talens menor, Juan Talens fill de Antoni, Jacynto Talens fill de Miquel, P.e Talens fill de Baltasar, Antoni Talens de la present vila de Carcax.t, March Talens fill de Christofol, Pere Talens son fill, Joseph Talens fill de Christofol y Berthomeu Talens fill de Berthomeu del lloch de Cugullada terme y jurisdiccio de dita vila respective habit[adors] ajuntats y congregat en la casa del dit Frances Talens fill de Miquel situada en dita vila en la placeta dita de la Sanch Atenent y considerant que de molts anys a esta part aquells y los ascendents an acompanyat ab aches de cera blanca enceses a nostra Señora de la Soledad en la processo es fa en dita vila de Carcaxent de la passio de Christo Salvador nostre lo dia de divendres Sant la qual an acompanyat desde que es comensa a fer dita processo fins guy E com tots desigen que es proceseguixca tan santa devocio y no es perda ans be se conserve y augmente en quant se puga Per tant tots unanims y concorts scienter et gratis cum p[rese]nti publico instr[ument]o etts feren, ordenaren y determinaren haverse de guardar y observar les coses y capitols seguents
Primerament Prometen y se obligaven a acompanyar tots los anys la dita N[ost]ra S.ª de la Soledad en la dita Processo es fa en la p[rese]nt vila de la passio del Salvador Christo redemtor nostre lo dit dia de divendres Sant que yx de la confraria de la Sanch y torna a dita confraria ab llums de aches de cera blanca y tuniques de bocaram negre
Ittem Per quant sempre sea acostumat nomenar tots los anys una persona del nom del llinatge de Talens per a que cuydas de dita llitera de N[ost]ra S.ª de la Soledad y compondrela y apanyarla per a la dita processo y cuydar de buscar la musica per a cantar lo miserere en aquella y a hagut moltes persones que an estat nomenades per a dit ministeri y decupades en aquell moltes vegades y altres no dan estat jamay
E com tots desigen emplearse en dita devocio an resolt y determinat que guy en avant ningu de aquells y altres qualsevols entraran en dita devocio y cult puixa esser decupat en dit ministeri ni esser nomenat per a daquell y tenir dita N[ost]ra S.ª de la Soledad dos anys o dos vegades que no la hajen primer tenguda tots y passat lo turno per aquells, y per a que aso tinga son degut efecte y se observe ab tota puntualitat sea determinat que tots los anys tinguen a [obligació] de juntarse lo primer dumenge de quaresma y dit dia fer electa la persona que a de cuydar y a de tenir dita N[ost]ra S.ª de la Soledad lo any seguent finida dita quaresma y que dita electio se haja de fer per sort ab redolins posant los noms de aquells en dits redolins un nom en cada redoli y que sia lo primer que exira y aquell no puixa tornar a sortejar ni ser decupat en dit ministeri que no haja passat lo turno per tots
Ittem Per quant tots los anys sea acostumat fer y sea fet entre aq[ue]lls y les persones del linatge dels Albeldes la processo de la resureccio de Xpo redemtor nostre per tota la vila lo dia de pasqua de resureccio portant a N[ost]ra Sª y a christo recusitat sobre lo sepulcre y axi mateix la missa conventual votiva de dit dia ab musica pagantse lo gasto de tot entre los dos linatges per mitat E com tan santa devocio no la vullen aquells perdre Perço prometen y se obliguen a fer juntament ab les persones del dit linatge dels Albeldes la dita processo de la resureccio del Señor per tota la vila com sea aconstumat fer fins guy lo dit dia de pasqua de resureccio tots los anys y la missa conventual votiva ab musica y pagar la mitat de tot lo gasto de dita festa y processo conforme lo an pagat fins guy
Ittem ordenaren y determinaren que per al dia de divendres Sant de cascun any tinguen a obligacio tots de pagar a la persona que aquell any tindra la dita N[ost]ra S.ª de la Soledad y cuydara de son alinyo tot lo gasto de la musica del divendres Sant que cantara en la processo lo misserere, y tambe lo gasto de la processo de la resureccio del dia de pasqua y de la missa y festa votiva de la yglesia lo qual gasto se haja de dicidir y pagar entre tots per rates y porcions yguals y la persona que no haura pagat per a dit dia del divendres Sant la cantitat li tocara de dit gasto puixa esser executada passat aquell per la dita persona que aura tengut aquell any dita N[ost]ra S.ª y se aura decupat en buscar dita musica y cuydar de dita festa per lo just[íci]a de la p[rese]nt vila de Carcax.t ab ex[ecuci].º promta comensant a peñores conforme se acostuma fer en casos fiscals y decimals
Ittem ordenaren y determinaren que per a la processo de divendres Sant del any primer vinent se facen dos pendons chichs de bocaram per a portarlos en dita processo y que lo gasto de aquells se pague entre tots
Tots los quals capitols ordinacions y determinacions contengudes en aquells prometeren tots cumplir observar executar y guardar segons y de la manera que en aquells esta dispost, y ordenat y per ningun temps contravenirlos
Proquibus etts obligaren etts Actum Carca.t en dita casa etts
Testes Gerony Carbo major, y Andreu Talens dit lo redo llauradors de Carcaxent habit[ador]s
Jhs Recepi ego Franciscus Gibert not. publicus regni Val[enci]a et mi fidem sign.



Pd.: En memòria de la tia Maruja Talens Albert, la de Victoriano, del tio Enrique Talens Albert, Tarrassó, i del tio Vicente Talens Albert, a qui no he tingut la sort de conéixer

Els quatre alcaldes de Carcaixent de l’any 1854

La revolució de 1854, iniciada amb l’alçament militar de les tropes del general Leopoldo O’Donnell, va posar fi a la dècada moderada (1844-1854). Comença així, el mes de juliol de 1854 el denominat bienni progressista (1854-1856).

Francisco Fogués, en la seua Historia de Carcaixent, ho descriu així:
«Pronunciamiento de 1854. Con motivo de los disturbios políticos, tan frecuentes en España durante el siglo pasado, los de Alcira se sublevaron el 5 de Julio de dicho año.
No contentos con ello, quisieron extender su radio de acción a las poblaciones vecinas, y al efecto, el día siguiente, un grupo de alcireños capitaneados por un tal Moscoso se presentaron en nuestra población para obligar al Ayuntamiento que se sumara al pronunciamiento. No se mostró muy propicia nuestra población a tal requerimiento, y con objeto de dar largas al asunto dijo que por la tarde les contestaría. Dicha comisión quedó en que volvería de nuevo, pero entretanto conmovióse la villa y se dispuso a resistir tal imposición. Un grupo de carcagentinos presidido por el entonces cura Dr. Espinós fue el encargado de organizar la defensa. Hízose bando de que apenas se oyeran tres campanadas en la torre mujeres y niños se encerraran en sus casas. Entretanto en el Ayuntamiento y demás edificios de la plaza, así como en todos los de la calle de las Monjas se parapetaron grupos de hombres armados. La intención no era otra sino la de acribillar a balazos a los sublevados si se presentaban por la tarde y es que Carcagente estaba muy resentido de Alcira por el gran número de tributos y gravámenes que ésta le imponía. Pero no hubo necesidad de recurrir a tal esfuerzo. Este mismo día se presentaron ante Alcira las tropas de Valencia. Emplazaron sus baterías junto al puente de San Gregorio y se dispusieron al bombardeo, pero apenas habían acampado cuando observaron que desde las almenas de la Iglesia de Santa María salían certeros disparos de arcabuz que causaban sensibles bajas en el ejército; sin embargo, duró muy poco este juego, porque habiendo precisado el alférez el lugar de donde salían los disparos, dirigió hacia aquel punto una granada, con tal puntería, que el cerebro del tirador alcireño quedó estampado sobre los muros de la Iglesia. Ello fue suficiente para que el valor se agotara. Alcira se rindió y Carcagente no hubo ya de preocuparse de repelar con sangre la imposición de sus vecinos.»
No exempta de les turbulència polítiques, Carcaixent va tindre quatre alcaldes diferents al llarg de l’any 1854, tres d’ells foren de la família Talens.
Luis Soriano Serra (Carcaixent, 1799-1863). Alcalde moderat. El tenim documentat com a alcalde fins el dia 10 de gener de 1854. El substitueix durant uns dies, de manera accidental, el primer tinent d’alcalde, Vicente Ferrús Gallart.
Manuel Talens Fluvià (Carcaixent, 1811-1881). Alcalde moderat. Documentat com a alcalde el 26 de gener de 1854. Exercirà el càrrec fins a juliol de 1854.
Pascual Talens Guerau (Carcaixent, 1827-1854). Alcalde progressista. El trobem d’alcalde el 29 de juliol de 1854, un dia després del triomf definitiu de la revolució. I ocuparà el càrrec, probablement, fins a la data de la seua mort, víctima del còlera, el 7 d’octubre de 1854.
José Talens Cucó (Carcaixent, 1814-1891). Alcalde. Consta documentat com a alcalde el mes de novembre de 1854 i ocuparà el càrrec fins el mes de març de 1857.



El retaule major de l'església del convent de Sant Francesc de Carcaixent

ARV. Diversos. Família Calatayud, Caixa 83, núm. 4

Capitols fets y fermats p[er] Andreu Noguera de Carcaixent y Joan Batiste Giner imaginari de Val[ènci]a p[er] les causes en dit acte contengudes
Die XVIIII mensis augusti anno a nativitate domini MDC nono
[…]
En nom de N[ost]re Señor deu etts. capitols fets y fermats p[er] Andreu Noguera fill de Berthomeu mercader de la vila de Carcaixent de una y Joan Bat[is]te Giner imaginari habit[ador] de la p[rese]nt ciutat de Val[ènci]a de altra en e sobre un retaule que lo dit Giner ha de fer p[er] conte del dit Noguera p[er] al convent y Monestir de S[an]t Frances dels frares descalços de la dita vila de Carcaixent los quals son del serie y thenor inmediate seguent
Primerament es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit Giner haja de fer lo dit retaule de altaria de vinty tres pams y setze pams de amplaria de tota fusta ab dos columnes redones de altaria de onze pams y als costats dos pilastres hu @ cada part conforme esta pintat en la traça de dit retaule.
Ittem es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule haja de tenir la cornisa fris y alquitran entretallada conforme esta pintat en la traça y que en dit retaule haja de haver un deu pare de bulto ab dos angels dalt tambe de bulto ab les insignies de la passio del señor y que en dit retaule hy haja de haver un sagrari ab dos arquetes al rededor fris cornisa y alquitran ab una mija taronja de dalt y dit sagrari en la porta ha de tenir una porta corredissa y tot lo damunt dit y tot lo retaule ha ser conforme esta pintat en la dita traça.
Ittem es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule se fasa segons damunt es dit conforme la traça tot de fusta negral y no de fusta albench vert ni sech.
Ittem et ultimo es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule lo haja de donar lo dit Giner fet dret y assentat @ ses despeses en la dita vila de Carcaixent en la sglesia de S[an]t Frances de frares descalsos en lo cay de altar de dita sglesia p[er] al dia y festa de Nadal primer vinent del any MDC y deu pagant lo dit Noguera lo port de dit retaule desde la pr[ese]nt ciutat fins @ la dita vila de Carcaixent y que tambe lo dit Noguera haja de pagar la fusta de ciprer p[er] al [crist] y tota la demes fusta lo dit Giner y p[er] dita raho de fer assentar y valore de la fusta del dit retaule lo dit Noguera li haja de dar y pagar @ dit Giner cent y cinquanta liures p[er] valor de la fusta mans assentar y tot lo demes modo predicto. Les quals cent y cinquanta liures li haja de dar y pagar en esta forma ço es vintysinch liures en continent seixanta dos liures deu sous feta la mitat de la dita faena y les restants sexanta dos liures deu sous @ compliment de dites cent cinquanta liures en lo dia que lo dit retaule estara acabat y en p[er]fectio assentat en son loch ço es en lo cay de altar de dita sglesia de S[an]t Frances de dita vila y no en altra manera aliter nuc alio modo.
Ittem es estat tractat havengut y concordat entre les dites parts que los pr[ese]nts capitols y cascu de aquells sien executoris ab sumisio y renuntiatio de propi for sots pena de cinquanta liures pagadores p[er] la part inobidient @ la part obedient ratto pacto manen ve ett.
[...]
Testes [...] Joannis Baptista Joan not. et Joannis Font agricola Val[ència] habit[adors].
[...]
Jhs [...] fidem Joannes Bap[tis]ta Gasull notario publicus Valentia [...]


Foto: Convent de Sant Francesc (1904). Col·lecció Bernardo Darás Mahiques

La batalla del pont dels Soldats

500 anys de les Germanies

Clemente i els agermanats de Xàtiva i Alzira contra Ramon de Rocafull i les tropes del virrei
Gaspar Escolano. Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia, llibre X, 1644-1645
«Los de Xativa, que andavan fuera [...] a robar, para traer bastimentos en el sitio que aguardavan [...] se acogieron a Alzira y juntaron más de dos mil infantes y alguna cavalleria para yr a socorrer a los sitiados. Tuvo noticia de ello el Virrey [...] tuvo por bien de retirar la gente [...]. Y entre tanto [...] mandó que saliese la buelta de ellos una vanda de cien cavallos (a cargo de Don Ramón de Rocafull) [...] y él les fue detrás [...]. Cerca de Carcaxente travó la cavalleria escaramuça con la vanguardia del enemiga: Y siendo muy reñida, tuvo lugar la demas gente del campo de los Comuneros de venir cargando : por donde fue forçado a los del Virrey de yrse retirando, y quiso su desgracia, que llegassen a una puente muy angosta y que tenia atravessado un gran de madero. A la prissa de embocar, se desmandaron catorze o quinze cavallos, y haziendo rostro al enemigo (pues [...] de quedar presos) pelearon como valientes soldados por vender cares sus persones; y quedaron muertos Don Luys Sanz, hijo del señor de Ceniera, don Hieronymo Malferit, Juan Corts, señor que se llamava de la Puebla, seys soldados castellanos, dos vasallos de Don Pero Maça y otros. De los enemigos murieron en la escaramuça más de docientos»
Rafael Martí de Viciana. Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia. València 1564-66, ed. Facísimil, València, Universitat de València, 5 vols
«Los de Xátiva supieron que el virey hazia grande apercibimiento de gente por venir contra Xativa y que [...] les era necesario bastimento. Para buscar y haverlos, salieron de Xativa quasi todos los hombres, marcharon para Algezira [...]; el virey [...] havia embiado don Ramón de Rocafull, con LXXX de cavallo, para salir en Carcaxent al camino a los de Xativa, donde los entretiniesse con escaramuza porque el virey pudiesse continuar el combate. Los de Xativa, volviendo, toparon en Carcaxent con don Ramón, donde se travó muy reñida escaramuza en la qual murieron don Luys Sans, hijo del señor de Señera, Corts, señor de la Puebla, Jerónimo Malferit, dos hermanos de Hiniesta [...] Pedro de Lama, criado de don Pero Maça y otros hasta [...] XIII cavalleros y presos tres [...]. En esta escaramuza, don Ramón de Rocafull, mató con su lansa [...] a Clemente, capitán de Algezira [...] Y [...] murieron de los agermanados CCL hombres. Supo el virey lo acontecido en Carcaxent y que los enemigos venían para Xativa; huvo, por ende, de recoger toda su gente y ponerla en orden y escuadrón para pelear con los enemigos»
Francisco Fogués Juan. Historia de Carcagente, Compendio geográfico-histórico de esta ciudad. Ajuntament de Carcaixent, any 2000
«3. BATALLA DEL PONT DELS SOLDATS. La guerra de la Germanía, que tuvo lugar en el Reino valenciano durante el siglo XVI, fue otra de las calamidades que se registraron en nuestro país y que dejó tras si una estela lamentable de luchas, robos y asesinatos, como consecuencia inevitable de la misma. Iba dirigida principalmente contra los nobles y los moriscos que eran precisamente las fuerzas en que estos se apoyaban, y el lema de la misma no fue otro sino la defensa santa de los fueros.
Nuestro pueblo convirtióse en aquel tiempo en escenario de los mayores horrores y de toda suerte de devastaciones. Carcagente hubo de sufrir lo indecible ante el estruendo de los repetidos sitios de Alcira; vió con horror el incendio de todos los olivares de su término, hecho bárbaro dispuesto por las fuerzas del Virrey para vigilar mejor la población vecina durante uno de sus sitios; nuestro pueblo vió, finalmente, como los agermanados, ocultos en los márgenes del camino que atraviesa nuestra población, asesinaban a mansalva a cuantos nobles y moriscos transitaban por ella sin que ley alguna pudiera impedir tales atrocidades.
En el año 1522 y a 15 de Agosto, tuvo lugar la batalla del Pont dels soldats, de cuya acción ha llegado la memoria hasta nuestros días por el apelativo que desde entonces ha venido designándose el puente que existe entre Cogullada y la Puebla.
Por aquél tiempo hallábase sitiada Játiva, que se declaró en favor de la Germanía, por las tropas del Virrey, y como algunos agermanados lograron salir del interior de la misma, se dedicaron a recorrer la Ribera robando y exigiendo cuantos víveres necesitaban para resistir el sitio. Cuando éstos llegaron a Alcira lograron reunir unos 2.000 infantes y alguna caballería y con tales fuerzas se dirigieron hacia Játiva para atacar a los sitiadores por la espalda y hacerles desistir de su empresa.
Pero no fueron tan ocultos los preparativos para que el Virrey se diera pronto cuenta de tal estratagemas y para no se cogido entre dos fuegos, dio orden de desplegar las tropas en orden de batalla.
Con objeto de estorbar la marcha de los de Alcira, dispuso que saliese al encuentro de los agermanados una compañía de 100 caballeros al mando de don Ramón Rocafull, señor de Albatera y él, entretanto, preparóse para seguir a esta vanguardia, aunque a distancia, para no perder de vista a la ciudad.
Ya cerca de Carcagente, por el sitio donde hoy se halla el Matadero, la caballeria de Rocafull trabó escaramuza con la vanguardia del enemigo que entonces iba saliendo de nuestra población. La lucha comenzó desde los primeros momentos a ser muy reñida, no escaseando de una parte y otra valor ni arrestos, lo que dio tiempo al grueso del ejército de los agermanados a cargar con fuerza sobre la vanguardia de tropas del Virrey. No pudieron resistir éstos tal embestida y cediendo, cediendo, fueron poco a poco retirándose, hasta que, después de Cogullada, les interceptó el paso un estrecho puente sobre el que se había atravesado un tronco. (Dicho puente que, desde entonces se designó con el nombre de Pont dels soldats, es el que existe sobre el barranco llamado de Barcheta, en el camino de Játiva). Pronto quedaron apelotonados ante el mismo los del Virrey y con la prisa de pasar comenzaron a encabritarse los caballos, y ante el dilema de quedar prisioneros o seguir peleando, dieron cara al enemigo, pero esta acción les resultó funesta, pues gran parte de ellos perdieron la vida.
De los del Virrey murieron don Luis Sanz, hijo del señor de Señera; don Gerónimo Malferit; don Juan Corts, señor de la Puebla; todos estos caballeros, seis soldados castellanos, dos vasallos de don Pedro Maza y otros muchos. De la parte de los agermanados murieron en la lucha unos 200, entre ellos su capitán Clemente, y como sabían que les aguardaba el Virrey a su paso por el río Cáñoles, volvieron hacia Carcagente internándose en Alcira.»
Tomàs Peris Albentosa. Història de la Ribera. De vespres de les Germanies a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII]. Poders i conflictes. Volum VI, 2011

Les Germanies: cruenta guerra civil i intensa lluita antifeudal
«El combat del Pont dels Soldats es produí quan els agermanats de Xàtiva, que havien sortit per abastir-se de queviures, es veieren sorpresos per l’arribada de l’exèrcit del virrei. Acudiren a Alzira a buscar reforços i tractaren d’atacar les tropes nobiliàries per la rereguarda. Al remat, el virrei no pogué impedir que penetraren a Xàtiva, que resistí durant mes i mig al setge a què la sotmetia l’exèrcit reialista.»
«[...] en la batalla del Pont dels Soldats (15-X-1522) prengueren part uns 2.000 agermanats amb pocs efectius de cavalleria. Una part minoritària de la infanteria estava millor preparada i podia combatre amb armes especialitzades: així Burguera esmenta que entre els 6.000 agermanats concentrats a Alzira hi havia 100 genets així com una xifra indeterminada que combatien “armados con lanzas, ballestes y arcabuces”»


Foto: pont dels Soldats

L'elecció del govern de l'Ajuntament de Carcaixent de nova planta durant el primer terç del segle XVIII

El nepotisme elevat a l'enèssima potència. Definició gràfica de QUEDAR TOT EN CASA

ARV. Escrivanies de Cambra, any 1728, Exp. 151
[…] Que hallandose la Justicia, Concejo y Regimiento de dicha villa en la facultad anual de elegir govierno para ella, siendo Alcaldes ordinarios Agustin Colomines y Vicente Gibert, y Regidores Joachin Garrigues, Juan Rubió, Gaspar Garrigues, Salvador Talens menor, Vicente Nicolau y el Dotor Felipe Talens, sucede que estos han nominado en govierno para el presente año a Vicente Talens y Joseph Garrigues en Alcaldes ordinarios y en Regidores a Salvador Talens mayor, Lucas Garrigues, Ysidoro Talens, el Dotor Bartholome Noguera, Joseph Nicolau y Agustin Grau y en Alcalde de la Hermandad a Joseph Salom y se ha aprobado por V.ex el nombramiento y en dicha villa han ignorado los officios […] assi que dicha elección de gobierno es contra derecho y bien publico y común de la villa, respecto de que siendo prohivido dicho nombramiento de hijos a padres, hermanos, y parientes de próximo grado, se halla en dicho vicio la expresada elección por quanto el dicho Vicente Talens es cuñado del referido Vicente Gibert, y Joseph Garrigues, es sobrino del nominado Joachin Garrigues, Salvador Talens menor hijo del expresado Salvador Talens mayor, Ysidoro Talens es hermano del Dotor Felipe Talens y sobrino del dicho Vicente Talens, el Dotor Bartholome Noguera es hierno y sobrino del citado Joachin Garrigues, Joseph Nicolau es tio de Vicente Nicolau, y casado en una sobrina de dicho Gaspar Garrigues y Agustin Grau es cuñado de Agustin Colomina y primo hermano del Dotor Felipe y de Ysidoro Talens y Joseph Salom cuñado de Juan Rubió, como a mas de ser publico y notorio consta por el testimonio de ellos mismos remitido a V.ex. que exivimos en devida forma; en cuyos términos es ninguno el dicho nombramiento y se deben remover de los dichos empleos, en virtud de presumirse […] la elección de los officios y con animo de hacer patrimoniales los empleos, y se convence por razón de que años hace se pasan los dichos empleos de unos a otros parientes, y en el antecedente hallándose Alcalde ordinario Balthasar Garrigues se nombró en el mismo empleo a Agustin Colomina su hierno, el dicho Vicente Talens nombró en Alcalde al mencionado Vicente Gibert, Ygnacio Rubio nombro en Regidor a dho Juan Rubio su hermano, y hallándose regidor Joseph Amador se nombró en el mismo empleo a Salvador Talens, menor, su sobrino, Vicente Nicolau nombró a Vicente Nicolau su primo, hermano del dicho, Vicente Talens nombró en el mismo empleo del referido Dotor Felipe Talens su sobrino, de que se comprehende el dicho animo de apropiarse y querer vincular los empleos, consta de dichos nombramientos, por los que se hallan en poder de Don Francisco Comes secretario que en quanto necesario sea exibo, y se presume no recta la Administracion de Justicia y dacion de cuenta mediante la familiaridad y proximidad de parentescos y a mas los mencionados Salvador Talens mayor ha sido en este año Acequiero y Vicente Talens depositario de los quarteles de dicha villa, los que habiendo de dar cuentas, no se darán según derecho por hallarse el uno Alcalde, y el otro Regidor […] Dada en el Real de Valencia en veinte días del mes de Abril de mil setecientos veinte y ocho […]
Geronimo Garrigues es.no publico desta villa de Carcaxente y del Ayuntamiento della; en cumplim.to de la carta orden escrita por el Exmo Sr. Principe de Campo Florido G.dor y Capn Gral de la ciud.d y Reyno de Valencia de la justicia y Rexim.to desta villa de fecha de diez de los presentes que se leyó oy dia de la fecha a los señores Agustin Colomines y Vicente Gibert y Selma ciud.nos Al.des ordinarios de dha villa y su jurisdicción, Joachim Garrigues, Juan Robio, Gaspar Garrigues, Salvador Talens y Ferrando y el Dr. Phelipe Talens Reg.r de la misma villa,a viendo sido convocados para dho efecto a la Sala del Ayuntam.to de ella doy fee y verdadero testim.o; Que Agustin Guerau, y Agustin Colomines son casados con dos hermanas, Vicente Talens es casado con una hermana del dho Vicente Gisbert, Joseph Garrigues es hijo de un hermano de Joaquim Garrigues, Salvador Talens tiene un hijo del mismo nombre, Ysidoro Talens es hermano del Dr. Phelipe Talens y la madre de este es hermana del padre de Agustin Guerau, y Juan Robió es casado con una hermana de Joseph Salom; y para que conste donde convenga a pedimento del Ayuntam.to de esta villa doy el presente testim.o, que signo y firmo en la Sala del Ayuntam.to de dha villa de Carcaxente a los once días del mes de Abril de mil setecientos, veinte y ocho años.
En testim.o de verdad
Geronimo Garrigues
Geronimo Garrigues es.no publico desta villa de Carcax.te y del Ayuntam.to della doy fee y verdadero testim.o a los señores, que al pnte vieren y leyeren. Que por Privilegio Real que para en el archivo desta villa consta p. facultad, para q. el Ayuntam.to della sin limitación alguna pueda elegir sujetos para su govierno en los empleos de Al.des y Reg.es. Assi mismo por los libros de acuerdos della, que doy fee haver visto consta, que por Reales Despachos juraron a un mismo tiempo, y para un mismo Ayuntam.to en Reg.s de esta villa Joseph Amador, Pedro Amador y Fran.co Amador hermanos; el Dr. Joseph Colomina cuñado de los dos Pedro y Joseph y primo hermano deste y el Dr. Fran.co Talens cuñado de los dos Joseph y Pedro Amador por tales parientes comunm.te reputados. Assi mismo por las elecciones y nombram.tos de Gobierno continuadas en los libros de los Acuerdos desta dha villa consta; que la continuada practica p. executarse, sin reputarse impedimiento el de intervenir parentesco el mas inmediato entre electores y electos, hallándose en el año mil setecientos dies y nueve por Al.de entre los electores Pedro Talens, y entre los electos Dn. Joseph Talens su cuñado; Joseph Noguera Reg.r elector, y Estevan Noguera su herm.o Reg.r electo; Jayme Talens Reg.r elector y el mismo Jayme Talens Al.de electo; en el año mil setecientos veinte y uno se hallan entre los electores Vicente Lloret Reg.r y Joseph Lloret su herm.o Al.de electo; Vicente Talens Reg.r elector, Miguel Talens su herm.o Reg.r electo y Vicente Gisbert su cuñado Al.de electo; Jayme Vicente Canut elector y Geronimo Canut su hijo Al.de la Herm.d electo. En el año mil setecientos veinte y dos, se halla Joseph Fluvia Reg.r elector y Joseph Amador su cuñado Reg.r electo. En el año mil setecientos veinte y tres se halla Agustin Colomina Al.de elector y Pedro Amador herm.o de la madre dho Agustin Colomina Al.de electo, Juan Robio Reg.r elector y Ygnacio Robio y Joseph Salom sus herm.o y cuñado Reg.r y Al.de de la Hermandad electos; y assi mismo se […] en las sig.tes y antecedentes elecciones correspondientes parentescos entre electores y electos; de todo lo qual a requerim.to de Agustin Guerau Reg.r y P.dor Gral actual del Ayuntam.to desta dha villa doy el pnte en ella a los veinte y seis días del mes de Abril de mil setecientos veinte y ocho, que signo y firmo.
En testim.o de verdad
Geronimo Garrigues



Margarita, la xica secreta de Pere Pablo

Pere Pablo i Sanchis va nàixer a Carcaixent el 17 d’octubre de 1632. Fill de Francesc Pablo i Lloret, familiar del Sant Ofici, i Margarida Sanchis i Garrigues. Es va casar el 16 de febrer de 1650 amb Luciana Osset i Albelda.

L'any 1673 va heretar de son pare la casa familiar del carrer la Missa. En 1687 va ser condemnat per la justícia per deutes diversos. I va haver de pagar la restitució de la dot a la seua dona. En resum, una cosa pareguda a l’alçament de bens i la declaració d’insolvència de l’actualitat però legal en aquella època. Així, la dona es va fer l’ama i senyora de tot el patrimoni familiar.
En el testament de Luciana Osset, morta l’any 1692, ja ho deixa ben clar: «[...] lo dit Pere Pablo marit y señor meu no te bens ni efectes alguns de que poderla dotar ni ygualarla ab la desus dita Antonia Pablo (ni esperança de tenirlos) [...]»
La seua filla Anna Maria Pablo va heretar l’ofici de deutora i va acabar arruïnada després d’embarcar-se en uns quants negocis que no li eixiren massa bé.
Però l’exclusiva de hui, en el Sálvame del segle XVII, és que Pere Pablo tenia una “chica secreta” a València. Li deien Margarita i la tenien al seu càrrec el sastre Batiste Girbés i la seua dona Josepa Eixarch.
Seria una filla il·legítima fruit d’un adulteri? O, després de morir Luciana Osset, va tindre una filla amb una altra dona sense casar-se? Era adoptada? Per què era una xica secreta?
No crec que ho sapiguem mai. Però, a partir de hui, Margarita ja no és la xica secreta de Pere Pablo.
APCCV. Protocol notarial Francisco Blanes 1698-1699, sign. 5.605
Die XXIII Augusti anno a Nativitate Domini MCCLXXXXVIIII sit omnibus notum quod ego Baptista Girves seritextor Valentiae habitator sereniter et gratis confiteor et recognosco vobis Petro Pablo civis villae de Carcaixent habitatori absenti et vestris quod dedictis et solventis mihi realiter numerando septem libras quotuor decim solidos monete regalium Valentiae debitas et debitos de residuo et ad complementum de tota la llet y aliments prestats per mi y Jusepa Eixarch ma muller a una chica secreta que la dita ma muller ha criat per orde y conte de dit Pere Pablo; la qual chica es diu Margarita et quia es.a renuntio es.a Actum Valentia
Testes sunt Vitorianus Roca rector ville de Alcoy et Melchor Irles vicarius parrochialis eclesiae Sancti Thomas Valentia presbiteri sacra Theologia Doctor Valentia habitatores.
Pere Pablo va ser soterrat a Carcaixent el 24 de novembre de 1708.


Foto: Aquarel·la de Mariano Mosquera Mata

L'hort del rector Monzó

L’hort del rector Vicent Monzó, posteriorment de Gomis, estava situat en la partida de la Bassa del Rei, entre el camí de l’Assegador i el camí-senda que eixia de Santa Bàrbara i arribava a la Muntanyeta. Tot just on hui s’alça el supermercat Mercadona.

Francisco Fogués, en la seua Historia de Carcagente, ens conta:
«[...] En una de sus visitas de oficio al Monasterio de Dominicas había tenido ocasión de admirar unos naranjos que cultivaban en el huerto para extraer de ellos la mantequilla de azahar. Probó sus frutos y los halló excelentes. Bien pronto juzgó que esta era la fruta del porvenir y puesto de acuerdo con otros dos entusiastas carcagentinos, el Notario don Carlos Maseres y el farmacéutico don Jacinto Bodí, se mandaron traer de Murcia en 1781 unos pies de limonero injertados de naranjo dulce. Se eligieron para el ensayo los terrenos de la Balsa del Rey, cerca de la ermita de Sta. Bárbara y comenzó el cultivo […]
Los tres primeros huertos pues que iniciaron la etapa de prosperidad de nuestro pueblo fueron los de Monzó, Bodí y Maseres. Es el primero el llamado de Gomis junto al azagador de Santa Bárbara, el segundo el que aún conserva el nombre de Bodí, casi enfrente del primero, y el de Maseres finalmente.»
Mireu este plànol tant xulo i a vore si trobeu el centre comercial Ribera del Xúquer (Eroski).

ARV. Escrivanies de Cambra, any 1784, Exp. 54. Procés de Bartomeu Noguera contra Vicent Monzó sobre denúncia d’obra

El sou dels polítics de Carcaixent després de la guerra de Successió

No n’hi ha setmana que no senta en les tertúlies eixes que arreglen cada dia el mon en les barres del bars (de boqueta i sense moure un dit), les mateixes proclames populistes de sempre:

Sobren polítics i funcionaris!
Per a pujar-se el jornal sí que es posen d’acord, sí!
La culpa és del (fill de p… de) l’alcalde!
Però, per fi! Ja ha arribat! Un acord unànime del Ple de l’Ajuntament de Carcaixent, no per a abaixar-se el jornal, no! Per a llevar-se el sou directament! Populisme i demagògia en estat pur!
I pensareu...això com pot ser? Resulta ser que després de la Guerra de Successió la situació econòmica de Carcaixent no era massa bona que diguem. Més o menys igual que ara... Teníem molts deutes amb un gran nombre de creditors que ens van tirar a pleit per no pagar a hora. A més, el riu Xúquer en va fer de les seues uns quants anys seguits, va destrossar la séquia i les collites es van perdre. Al remat, vam haver de demanar al rei una moratòria per a pagar tot el deute.
Els polítics mirant pel bé del poble es llevaren el jornal durant deu anys seguits. Treballar sense cobrar. I dubte molt que no el revocaren abans. Perquè el rei crec que ens va concedir la moratòria.
Però no vos diuen que els alcaldes i regidors en aquella època eren “ciutadans” o siga, no treballaven en oficis mecànics, vivien de la renda de les seues propietats i del treball de les seus criats. O siga, eren els més rics del poble.
Ale, disfruteu del text perquè dubte que torneu a vore una cosa així!
ARV. Escrivanies de Cambra, any 1718, Exp. 22
En la villa de Carcagente en la Sala de la Cassa del Ayuntamiento de dicha villa a los veinte y siete días del mes de Mayo de mil setecientos diez y ocho años, estando en Ayuntamiento en dia propio de el los señores Dn Baltasar Garrigues y Dn Pedro Talens el mayor, Alcaldes ordinarios de dicha villa, Joseph Noguera de Joseph, Jayme Talens de Agustin, Cayetano Bonastre, Joseph Casanoves nieto de Andres, Fran[cis]co Nicolau de Vicente el mayor, y Antonio Borras, Regidores de la misma villa por el dicho señor Dn Baltasar Garrigues Alcalde ordinario de dicha villa fue propuesto a dichos señores de dicho Ayuntamiento, lo siguiente = Señores ya saben u[ste]des el estado infeliz en que hemos hallado la villa pues esta tiene hecho concurso de acrehedores en la R[ea]l Audiencia de Valencia, y que todas sus rentas, eo la mayor parte de ellas las tienen embargadas los acreedores de dicha villa por differentes despachos dados en la dicha R[ea]l Audiencia de manera que la villa al presente no se puede valer de cosa alguna de sus regalías siendo assi que cada instante se le ofrece algún gasto a dicha villa y assi u[ste]des vean esta materia y verán que temperamento se ha de tomar sobre lo referido y mandarse deliberar lo […] y manera que mejor les parezca convenir a dicha villa = y fecha dicha propuesta por dichos señor Alcalde y entendida por dichos señores de dicho Ayuntamiento después de muchas conferencias tenieronlas entre si sobre dicha propuesta atendiendo al estado infeliz en que se halla al presente dicha villa concuerdamente por los dichos señores de dicho Ayuntamiento nemine discrepante fue resuelto y determinado, que el salario que cada un año da dicha villa a dichos señores Alcaldes y Regidores de ducientas libras de la moneda de este Reyno sea quitado como con todo efecto se quitan y que no se pague dicho salario por tiempo de diez años que han de correr del dia de oy en adelante y assi mesmo resolvieron y determinaron, que el salario de diez libras que cada un año da dicha villa al Asequiero de la Asequia mayor de dicha villa sea quitado también como con todo effeto lo quitan por dicho tiempo de diez años como arriba contadores, también resolvieron y determinador que la dieta de dicho Asequiero de dicha Asequia mayor sea de oy en delante de diez sueldos cada dia fuera del termino de dicha villa y de seis sueldos cada dia dentro del termino de ella, y no mas, y también resolvieron y determinador que al Procurador General de dicha villa tansolamente se le de como con todo efecto se señalan y dan por su dieta cada dia, que estará fuera de dicha villa por causas de ella tansolamente diez y seis sueldos de la moneda de este Reyno y no mas y lo firmaron =
Dn Balthasar Garrigues Dn Pedro Talens
Joseph Noguera Jayme Talens
Cayetano Bonastre Joseph Casanoves
Fran[cis]co Nicolau Antonio Borras
Ante mi
Pedro Garrigues es[criba]no del Ayuntamiento



Els metges de l'hospital de Carcaixent a principis del segle XVIII

El sou dels metges també estava en qüestió al començament del segle XVIII. A qui se li va ocórrer contractar un metge per 130 lliures? I damunt un metge foraster, de València, que no era ni alcalde ni regidor de l’Ajuntament de Carcaixent?
Això no podia ser. Així que, en un tres i no res, revocaren l’acord. En 40 o 45 lliures ja ho tenia bé el metge. Per suposat, el doctor Alejos Martínez ens va tirar a pleit.
Dr. Josep Colomina i Rubió, metge. Va nàixer a Carcaixent l’any 1653. Fill de Josep Colomina i Canut i Dorotea Rubió. Ocupà els càrrecs de jurat i racional a l’època foral i regidor a l’època borbònica. Es va casar tres vegades, la primera amb Teresa Albelda Blasco l’any 1673. La segona amb Joana Batista Tristany el 1682. I la tercera amb Gertrudis Amador Navarro l’any 1685. Morí a Carcaixent i va ser soterrat en el convent de Sant Francesc l’any 1727.
Dr. Josep Albelda i Guerau, metge. Va nàixer a Carcaixent l’any 1665. Fill de Llorenç Albelda i Gomis i Magdalena Guerau i Albelda. Ocupà els càrrecs de síndic i jurat en l’època foral i alcalde en l’època borbònica. Es casà amb Josep Arazil i Cerveró l’any 1695. Morí a Carcaixent i va ser soterrat en el convent de Sant Francesc l’any 1736.
Dr. Francesc Talens i Cambres, metge. Va nàixer a Carcaixent l’any 1653. Fill de Jaume Talens i Elisabet Joana Cambres. Ocupà els càrrecs de justícia i clavari a l’època foral. Es casà amb Elisabet Joana Talens i Pla l’any 1682. Va morir a Carcaixent l’any 1714.
Dr. Alejos Martínez, metge. Va nàixer a València en l’última meitat del segle XVII. Viudo de Maria Ferreres, es va casar a València l’any 1711 amb Leandra Bru. Va morir a Carcaixent l’any 1754.
ARV. Escribanías de Cámara, año 1716, Exp. 12.

En la villa de Carcaxente en la Sala de la Cassa del Ayuntamiento de dicha villa a los veinte días del mes de Julio de mil setecientos y diez y seis años los señores Agustin Guerau Alcalde ordinario de dicha villa Dr Joseph Colomina, Joachim Garrigues, Vicente Lloret, Vicente Talens de Agustin, Joseph Nicolau de Bartholome y Salvador Albelda de Bartholome Regidores de la misma villa estando juntos y congregados en dicha sala de la Cassa de dicho Ayuntam[ien]to en dia propio de el en donde para tractar y concluir semejantes y otros negocios de dicha villa siempre es costumbre juntarse y congregarse; atten[did]o que en el año mil setecientos y ocho fueron condusidos los dotores Joseph Colomina, Fran[cisco] Talens y Joseph Albelda por quarenta libras que despues se acrecieron asta quarenta y sinco libras con la obligación de visitar los pobres de solempnidad, hospital y convento de San Fran[cisco] de dicha villa cuya propercion se ha observado de dicho año asta el año mil setecientos y catorce en los casos de semejante conducion según que parece por las escrituras de dichas conducciones que yo el ess[criba]no infrascrito doy fe haverlas visto, como y assimesmo los acuerdos de que ha hecho relación a los señores de dicho Ayuntam[ien]to; atten[did]o también que en el año mil setecientos y quince los señores de dicho Ayuntamiento conduxeron al Dr. Alexos Martinez para dicho effeto de visitar los pobres del hospital de solempnidad y convento de San Fran[cisco] por tal quantia de ciento y treinta libras, según parece por el acuerdo y escritura de conducción que pasaron ante dicho ess[criba]no infrascrito a los ocho días del mes de noviembre del año pasado mil setecientos y quince que uno y otro pretesto como a perjudicial a los intereses de la villa Leandro Albelda Regidor, y Procurador General, y es notorio que para el dicho acuerdo y conducción no se presedieron las diligencias para ver si se encontraría mas numero de médicos por la misma o inferior quantia al tiempo que se encontraban en dicha villa differentes médicos de acreditada practica y experiencia; atten[did]o también la disonansia y suma distancia que ay de las conducciones arriba mencionadas a la referida del Dr. Alexos Martinez en la quantia; atten[did]o también que en el caso de dar cuentas la villa es muy conforme a drecho que con los continuados exemplares de haberse encontrado médicos en dicha villa para semejante effeto por la quantia de quareinta o quareinta y sinco libras no se admitiría en cuenta el refferido salario de ciento y treinta libras dado al Dr. Alexos Martinez con grave perjuicio de los señores que al presente componen dicho Ayuntam[ient]o por donde se evidencia que padece la villa enormísima lesión = Atten[did]o también que al presente se halla en la villa pagando sinco mil libras por los reales tributos debiendo a sus acreedores mas de veinte y mil libras en estado de formar concurso, pedir reducción o espera a sus acreedores a cuyo fin ha tenido y tiene su sindico o comisario en la ciudad de Valencia y se halla executada por algunos acreedores y no siendo justo que la villa al tiempo en que fuere menos se acresienten los salarios y el de el refferido Dr. Alexos Martinez con solo la asistencia de un medico quando ha tenido siempre la de differentes por inferior costa según queda dicho en que quedan injustamente agraviados los acreedores por la exorbitancia del salario, y los enfermos por la disminución de asistencia = Atten[did]o finalm[ent]e que al presente se hallan differentes médicos los mismos que estavan en esta villa al tiempo de los referidos acuerdo y conducción promtos a condusirse por quareinta y sinco libras con la misma obligación que tomo a su cargo el referido Dotor Alexos Martinez por los ciento y treinta libras; por tanto por los señores Reg[idores] Salvador Albelda de Bartholome, Joseph Nicolau de Bartholome, y Vicente Talens de Agustin tres de los dos señores de dicho Ayuntamiento resolvieron y determinaron que la dicha conducción del dicho Dr. Alexos Martinez quede en su fuerza y valor asta quarenta y sinco libras cada año de salario y no mas y que se cumpla dicha conducción en ellas en caso de querer el dicho Dotor Alexos Martinez y en la demás quantia revocan el acuerdo y conductura de ocho de noviembre del año pasado mil setecientos y quince; y por el señor Vicente Lloret regidor fue determinado se le rebaxe algo del salario al dicho Dr. Alexos Martinez y uno del todo porque esta en conosim[ien]to ser de beneficio a los vesinos de dicha villa esto en caso maleviniese algún daño y en caso le pudiera venir que se le quite del todo menos las quarenta y sinco libras que antes se davan cada año de visitar los enfermos del hospital de solempnidad y convento; por el señor regidor Joachim Garrigues fue resuelto y determinado no se le quite el dinero de los ciento y treinta libras de salario, por quanto el Ayuntamiento pasado hizo dicha conducción por instancias de los vecinos de dicha villa poco asistido y en especial los pobres de solempnidad y que se informe a la Real Chansilleria y en aquella que se resolviere […] bien en ello = y por el señor regidor Dotor Joseph Colomina fue resuelto y determinado el revocar el acuerdo celebrado en dicha sala a los ocho de noviembre del año pasado mil setecientos y quince y que se siga la observancia que en semejantes conducciones se han observado asta oy de dar quarenta o quareinta y sinco libras no mas a dos o tres médicos de que dará testimonio el ess[criba]no del Ayuntamiento por estar mas bien asistido con dos o tres mes médicos los pobres de solempnidad, hospital y convento de San Fran[cisc]o que no con uno como es publico y notorio en toda la villa haver estado mas asestido con tres o dos médicos que con uno solo por la contingencia que siendo uno en ausencias y enfermedades han de estar mas asestidos en uno solo y asimismo por el gran daño y lesión enormissima que se le sigue a la villa pues en el tiempo menos calamitoso y menos vexado de sus acrehedores dava quareinta o quareinta y sinco libras y ahora en el tiempo desdichado en que hace sus diligencias la villa para espera de sus acreedores, o concurso de ellos muy contingente rebaxa de censos para sobrevenir las necesidades de la villa resolvieron dar los ciento y treinta libras cargándose un censo de dos mil y seiscientos libras sobre dicha villa y propios de ella de que se hiso cargo Leandro Albelda regidor y procurador general conosiendo la lesión y daño de la villa y pretesto por no ser conveniente a la dicha villa y mas no constar que dos regidores hizieron la diligencia en buscar el mejor beneficio pues por menos quantia hubieran servido a la villa los demás médicos que estavan en ella que es por los quarenta o quareinta y sinco libras pero que sin embargo el dicho Dotor Alexos quiere servir por el referido salario de quareinta o quarenta y sinco libras que continue el tiempo de su conducción qual es de quatro años y que este acuerdo se le notifique a dicho Dotor Alexos para que dentro de tres días tome la resolución de admitirlo o no para que la villa tome sus medidas o otra resolución y assi mesmo a la persona o personas que tiene señalada para la cobrança de su salario que no le paguen en adelante cosa alguna tomando relación jurada de lo que le huvieren pagado para lo reintegración del exceso pena de mal pagado con obligación de pagarlo a la villa o a sus acreedores y lo firmaron doy fee. Ante mi Pedro Garrigues ess[criba]no del Ayuntamiento = Agustin Guerau = Dr. Joseph Colomina = Joachin Garrigues = Vicente Lloret = Vicente Talens de Agustin = Joseph Nicolau = Salvador Albelda


Foto: quadre de l'antic hospital d'Andrés Valls

 

Els primers alcaldes de Carcaixent

El Decret de Nova Planta, promulgat pel rei Felip V el 29 de juny de 1707, va abolir els Furs i les institucions pròpies del regne de València.

Durant tot l’any 1707 encara es mantingueren en el càrrec els jurats i el justícia de la vila.
AHPAC, Llibre Racional de 1707, sign. 23.100.0, foli 137v
El 29 de desembre «...Missa cantada als aniversaris del R [ey]. S [eño]r. N [ostre], fanla selebrar los Señors Jurats, ab Te Deum Laudamus en asistencia del Sr. Mahoní...»
A partir de 1708 es formà el nou Ajuntament de planta borbònica, compost per dos alcaldes i deu regidors.
ARV. Real Justícia, Llibre núm. 781, foli 91r
«Sepase por esta carta como nosotros el Doctor Joseph Albelda, Joseph Talens de Feliz Alcaldes ordin.os de esta villa de Carcajente, Pedro Talens lo Roll, Juachin Albelda de Nicolás, Fran. Nicolau, el Doctor Fran.co Talens, Caietano Bonastre, Bala.r Garrigues de Balthasar y Joseph Casanoves de Andres Rexidores de dicha villa juntos en la sala de la casa de nuestro Ayuntam.to y Cavildo como lo hacemos de costumbre por nos y en nombre de los demas capitulares dieron [...] al doctor Vicente Talens otro de los regidores de dicha villa [...] en esta sala de Ayuntam.to de esta villa a los treze dias del mes de março de mil setecientos y ocho
Pedro Garrigues escribano del Ayuntamiento de esta villa»
Els primers alcaldes de Carcaixent van ser el doctor Josep Albelda, alcalde ordinari primer, i Josep Talens, de Fèlix, alcalde ordinari segon.
Doctor Josep Albelda i Guerau, metge. Va nàixer a Carcaixent el 17 de juny de 1665. Fill de Llorenç Albelda i Gomis i Magdalena Guerau i Albelda. Ocupà els càrrecs de síndic i jurat en l’època foral. Es casà amb Josep Arazil i Cerveró el 5 d’octubre de 1695. Morí a Carcaixent i va ser soterrat el 6 de març de 1736 en el convent de Sant Francesc d’Assís.
Josep Talens i Albelda, de Fèlix, ciutadà. Va nàixer a Carcaixent el 7 de novembre de 1668. Fill de Fèlix Talens i Ausina i Francesca Albelda i Talens. Ocupà el càrrec de jurat en l’època foral. Es casà amb Lluïsa Lloret i Rodrigo el 7 de setembre de 1697. Morí a Carcaixent i va ser soterrat el 5 de juliol de 1738.
Els primers regidors foren: Pere Talens lo Roll, Joaquim Albelda de Nicolau, Francesc Nicolau, el doctor Francesc Talens, Cayetano Bonastre, Baltasar Garrigues de Baltasar, Josep Casanoves d’Andreu, Vicent Talens...



Foto: Llibre de privilegis de Felip V, Arxiu municipal de Carcaixent

La precària connexió entre la séquia de la Coma i els sobrants de la séquia de la Serguera i el braçal de Benimaclí

ARV. Escrivanies de Cambra, any 1720, Exp. 69

En la villa de Carcaxente en la Sala de la Casa del Ayuntamiento de dicha villa a los veinte y nueve días del mes de Junio de mil settecientos y veinte años fue ajuntada Junta de regantes de la açequia de la Coma de dicha villa de licencia y facultad de Dn Balthasar Garrigues Alcalde ordinario de dicha villa, estando presente en dicha Junta, hecha relación jurada por Sebastian Planes Alguasil y verguero de la dicho señor Alcalde de haver convocado a todos los regantes de dicha açequia en albalanes en la qual Junta se hallaron las personas siguientes =
El Dr Vicente Talens / el Dr. Joseph Colomina
Dr. Ygnacio Colomina / Jayme Talens de Agustín
Dr. Salvador Garrigues / Damián Noguera
El Ldo. Balthasar Armengol / Agustin Guerau
El Ldo. Nicolas Armengol / Joseph Fluviá
El Ldo Fran. Joseph Selma / Mauricio Morera
Bartholome Talens de B.e / Monserrat Canals
Jayme Selma / Joseph Sentamaria
Roque Pavia / Vicente Garrigues y Guerau
Vicente Talens de Tomas / Joseph Selma de Gaspar
Vicente Giner / Joseph Canut
Jayme Noguera / Agustin Colomina
Lucas Garrigues / Joseph Amador mayor
Miguel Serra / Joseph Albelda de Joachin
Fran[cisco] Gibert de Miguel / Joachin Garrigues
Joseph Garrigues de Joseph / Vicente Lloret
Todos vesinos de dicha villa, y regantes de la açequia de la Coma, y por el dicho Fran[cisco] Gibert acequiero fue propuesto lo siguiente = señores en seguida de la concesión hecha por los señores del Ayuntamiento de las aguas de los zarbes de Benimaclí y Serguera y facultad dada por sus mercedes a nosotros y demás regantes de dicha açequia de la Coma para que libremente pudiéremos condusirlo al cauce de dicha açequia de la Coma para el beneficio y riego de nuestras tierras según que asi consta escritura de dicha concesión lo tengo alegado en los Autos […] el Señor Don Balthasar Garrigues Alcalde y oficio del es.no infraescrito y enseguida pedi mandase […] juntar a ustedes y demás regantes para representar lo refferido, y que juntos tomásemos los medios para dicha execucion, nombrando eletos y para la obra, y repartiéndonos lo necesario para este fin y demás acaesimientos que puedan ofrecerse. Y así ustedes vieran esta materia y la mandaran deliberar del modo que les parecera mas conveniente = Y oyda dicha propuesta hecha por dicho acequiero de dicha açequia por todos los dichos regantes unánimes y conformes, excepto Vicente Lloret que no convino en todo fue resuelto lo siguiente = Primeramente convienen que se ponga por ahora y cobre un Real por cada fanegada para la dicha obra, y no bastando se vuelva a repartir por los eletos infrascritos dicho Real por fanegada o lo que fuere menester […]


Plànol AHN


Plànol ARV