divendres, de gener 12, 2007

Toponímia III: Els molins de Carcaixent

El tercer blog de toponímia va dedicat als molins que van haver al nostre poble, avui ja quasi desapareguts.

Al bon dir de Soleriestruch, un document del 4 de maig de 1252 menciona una concessió feta a Pere Vidal d’Alzira; “d’una casa molí amb dues moles que estava emplaçada a Ternils”. Molí de Ternils (1398).

Fogués, explica que en temps dels àrabs, a Ternils hi havia dos molins, en el territori denominat “Altava”. Un dels quals és l’anterior.

Soleriestruch comenta que hi havia un molí a la partida de Benivaire, en temps dels moros. Molí de Benivaire.

Un altre document de 27 de febrer de 1267, esmenta un molí concedit a Berenguer Soler; construït a la sèquia de la Marjal de Ternils. Aquest molí ha rebut molts noms fins l’actualitat. Per exemple: molí d’Armengol (1596), molí de Guerau (1605), molí de Salom (1605), encara que Fogués diu que el va vendre Agustí Guerau a Pere Salom el 1616, molí de Rosselló. I actualment, se’l coneix com a molí de l’Empedrat (1616). Junt al molí existia una heretat de 14 fanecades situada entre la sèquia de la Marjal de Celma i el barranc de Barxeta. El molí de l’Empedrat ha sofrit moltes transformacions. Al segle XVII es construí sobre el molí existent un nou molí, que és probablement d’on procedeixen les restes actuals. A partir de finals del segle XIX, s’instal·laren motors moguts a vapor i olis pesants, cosa per la qual construïren el fumeral que resta avui dia.
El carrer General Prim, abans s’anomenava carrer del Molí, perquè porta al lloc on abans estava el molí de l’Empedrat.

Molí Assolat: molí hui desaparegut, situat sobre la sèquia de l’Horta o Vella. El topònim designa actualment el lloc on es trobava el molí, en la cruïlla entre el camí de l’Horta i el camí del Molí Assolat al Molí de la Llum. Abans s’anomenava molí de Picot (1676).

Molí de la Llum: antic molí, segons Fogués de temps dels àrabs, l’ultima funció del qual va ser fabricar electricitat. Està situat al final de la sèquia de l’Horta, a la partida de l’Alborgí, i encara en queden algunes restes. També denominat molí de l’Alborgí i el Molinell (1494). Fou la fàbrica d’electricitat de Julio Bort, que il·luminava la població, d’ací el seu nom, a principis del segle XX.
El que avui veiem no és sinó, les restes del que fou una central elèctrica a xicoteta escala i que s’anomenava “Central Eléctrica Carcagentina”. Del conjunt no queda cap construcció, només que l’assut. Per a la producció d’energia hidràulica per tal empresa, s’emprava l’aigua de la sèquia. Aquest assut està construït de maçoneria. Són abundants les referències que tenim en la bibliografia local, de l’existència d’un molí de farina en aquest mateix lloc i que va desaparèixer a principis de segle. Actualment, tenim un carrer a Carcaixent, amb el nom de Molí de la Llum.

Segons el Diccionario de Madoz (1845), Carcaixent tenia 4 molins fariners i arrossers.

Molí de la Coma (1897): molí situat a la vora del barranc de Gaianes, on és actualment el magatzem de la Cooperativa. Hi vivia la família Albero, avantpassats dels nostres amics Albert i Pau Gisbert.

Molí de Peiró: encara hui dia, es coneix una família carcaixentina amb el malnom de l’ofici que tenien: el Moliner, la Molinera o el del Molí. La família Peiró, que era la seua propietària. Estava situat al carrer Santa Anna, on hui és el pati del col·legi dels frares.

Molí de Tormo: molí arrosser de la família Tormo, oriünds de Xàtiva. Estava situat al carrer Santa Anna nº 20, un poc més avant d’on era el molí de Peiró, casa ocupada més tard per “Chimeneas Garrigues”. Encara hui, podem observar un taulell a la façana de la construcció, que ens detalla la propietat del dit molí. «MARCA REGISTRADA / J. TORMO GARCIA / TELEFONO 32».

Víctor Oroval, en el seu estudi sobre la toponímia de Carcaixent, parla de noms de molins. Segurament, seran els mateixos ja existents però amb altres noms. No hem pogut esbrinar a quin nom correspondria actualment, tot i això, és el següent:

Molí apellat d.en Celma (1382)


Extret de:

Onomàstica de Carcaixent per Víctor Oroval i Tomàs dins del X Col·loqui de la Societat d'Onomàstica Butlletí Interior, número XXIII 1986
Toponímia dels Pobles Valencians. Carcaixent. La Ribera Alta.
Aigües Vives Pérez Piquer.

Historia de la Ribera. Volum II. La terra de l’arròs i les moreres
Tomàs Peris Albentosa
Editorial Bromera

Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
MI Ajuntament de Carcaixent, 2000

La pintura ceràmica a Carcaixent
Vicente Guerola i Blay
Universitat Politècnica de València
MI Ajuntament de Carcaixent

http://www.cult.gva.es/dgpa