Perles ral·lieres

L’any 2007, en el 41 Ralli Humorístic Carcaixent, organitzat per l’Esclat, vaig fer la prova transversal del primer matí. Consistia en anar a almorzar a un bar en companyia de persones majors i que estes els ajudaren a respondre un qüestionari sobre cultura popular i història local.

Enguany, 16 anys després, hem repetit la prova (sense l’almorzar obligatori)

Ací teniu les respostes a les preguntes del Uelo

Dites i refranys

1. A quina fruita ens referim quan diem les expressions: “este no ha passat per casa Justo” o “per on passa, banya”? Als melons

2. Matinet i a pressa com els de la FESA

3. Albeldes i albercocs porquins, molts i roïns

4. Donat s’ha mort i el fill diu que no dona res

5. Quina fan en l’Apolo? Nieves caídas

Religiositat

6. Qui va fer el primer dels orgues que va tindre la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent? Baltasar Merino

7. Quines son les tres confraries que es consideren descendents de l’antiga confraria de la Minerva? I a quines famílies carcaixentines pertanyen? Confraria dels Devallament de la Creu, dels Garrigues. Confraria del Sepulcre, dels Albeldes i Confraria de la Soledat, dels Talens.

8. A quins sants representen cadascuna de les tres figures situades davall de la Santa Cena gòtica de l’antiga parròquia de Ternils? Els sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), protectors dels agricultors i sant Antoni del Porquet, patró dels animals

9. Quin instrument substitueix el toc de les campanes durant la Setmana Santa? La matraca o les batzoles

10. Què representa el plafó ceràmic de l’hort de Carreres? El martiri de Sant Llorenç

Bressol de la taronja

11. Digueu el nom de tres comerciants de taronges, originaris de Mallorca i establits a Carcaixent. Guillermo Cañellas, Antonio Cañellas, Ramon Castañer, Joaquín Castañer, Antonio Bauzà, Miguel Estades, Lucas Estades, José Magraner, Antonio Planas, Cayetano Pomar, Juan Reynés, Juan Alorda, Juan Mayol, Juan Sastre...

12. I ara el nom de tres comerciants de Borriana que treballaren a Carcaixent. José Dosdà, Vicente Dosdà, José Tarazona, Manuel Peris...

13. Com es diu l’instrument que antigament feien servir per a regar els bancals situats més amunt del nivell de la séquia? Taona

14. Digueu alguna varietat de taronja originària de Carcaixent. Cadenera en l’hort de Cadena, tamborilera en l’hort de Tambores... (es referia a variants derivades)

15. De quin comerç era la marca de taronges Celia? Ladislao Llácer

Anys i panys

16. Des de quin any està oberta la farmàcia de Boquera? La farmàcia va ser fundada l’any 1878 per Salvador Boquera Armengol

17. I quin any va iniciar la seua activitat la fontaneria Arias? L’empresa va ser fundada l’any 1886, l’activitat la inicià l’oriünd de Mallorca José Arias Forteza, probablement l’any 1881 (la pregunta no estava ben formulada)

18. Quin any es bastí per primera vegada el templet per a la Descoberta de la Mare de Déu d’Aigües Vives? 1900

19. En quin any les desavinences entre el bàndol dels Garrigues-Timor i el bàndol dels Talens-Albelda feren intervindre el virrei, detindre i desterrar algunes persones i obligaren a 52 d’elles, les més afectes de les dos parcialitats, al pagament del cost de la seguretat de la vila de Carcaixent? 1628

20. Segons Francisco Fogués, en quin any començà l’obra per a portar l’aigua de la font de la Parra a la vila de Carcaixent? 1619 (segurament és un error i l’any correcte degué ser el 1659, any en què Martí Talens va ser jurat quart)

Geografia

21. Què es coneix com la Barceloneta de Carcaixent? Un conjunt de cases-hort situades en la partida de la Coma, prop de la via del tren

22. En quina partida rural estan situades les restes de l’antiga ermita d’Amador? En la partida del Barranquet

23. De quin riu prenia l’aigua per al rec l’antiga séquia del Cent? Del riu Albaida

24. En quin carrer estava l’antic teatre Liceo? En el carrer Sant Francesc d’Assís

25. Quins dos camins unix la senda de Paparrós? El camí del Barranc de Lluïsa i el camí de la Font de la Parra

Personalitats

26. Qui va ser la principal impulsora de la fundació del convent del Corpus Christi de Carcaixent? Agnés Sisternes de Oblites i Gisbert o sor Agnés de l’Esperit Sant

27. Com li deien a la primera mestra d’una escola pública que va tindre Carcaixent allà per l’any 1838? Francisca Conde Bolufer

28. Com li deien al síndic que més va contribuir per a separar administrativament el lloc de Carcaixent de la vila d’Alzira? Bernat Talens

29. Quin advocat de Carcaixent va fundar el grup d’esperanto? Domingo Talens Rodríguez

30. Digueu els noms de les tres colones que firmaren la carta de població de la Barraca d’Aigües Vives l’any 1796. Tomasa Canals Talens, Maria Tur Giner i Ignàsia Corts Piera

Malnoms

31. Quin era el malnom del ciclista més popular de Carcaixent abans de la Guerra Civil?

El Titero, Juan Bautista Salom Gomis

32. Amb quin nom vulgar va ser coneguda entre la gent de Carcaixent la pandèmia de grip de l’any 1918? La Cucaracha

33. Com es coneix popularment la casa cantonera situada en la intersecció dels carrers General Prim i la Missa? La casa de la Cera

34. I la casa número 16 de la plaça de Miguel Hernández? La casa de la Corona

35. Com li deien realment a Juanito el Soterrador? Juan Cervera Molina

Construccions

36. Quin edifici ocupava abans el lloc on hui s’alça l’edifici de la Reial Séquia de Carcaixent? L’ermita de la Sang

37. Quin edifici s’alça hui en dia en el mateix lloc on l’any 1781 el rector Vicent Monzó va plantar el primer hort de tarongers? El supermercat Mercadona

38. Quin insecte es considerat el símbol de la casa de Ribera? L’abella

39. Per quines construccions, relacionades amb el menjar, van mantindre alguns pleits el convent d’Aigües Vives (volia dir el monestir de la Valldigna) i l’Ajuntament de Carcaixent? Pels forns de coure pa

40. Quin arquitecte modernista va dirigir l’obra de l’Asil de Nostra Senyora dels Desemparats? Antonio Martorell Trilles

Oficis

41. Quin era l’ofici de José Ríos Chinesta? Ebenista

42. Quin és el cognom de la nissaga d’obrers de vila i mestres d’obra més important que ha tingut Carcaixent? Martínez

43. Digueu el nom de tres oficis relacionats amb l’elaboració de teixits. Teixidor de lli, teixidor de llana, torcedor de seda, velluter, tintorer, veler... (Es referia a oficis antics)

44. Quin ofici es dedicava antigament a la faena que ara fan els barbers i dentistes? cirurgià

45. Quin nom rebien antigament els veterinaris? Menescals

Miscel·lània

46. Com es coneix la unió patrimonial que establiren Josep Talens Colomina i Leonarda Garrigues Roser a Carcaixent l’any 1766? El Mayorasgo de la Calçada

47. Quin nom rebien les criatures mortes abans de tindre ús de raó? Albats o albades

48. Quin nom va tindre el primer sindicat de dones de Carcaixent? El Despertar Femenino

49. Com li deien al lloro de Clodo Gomis que vivia en l’hort del Tacat? Felipe

50. Quin nom tenia el banc que es va constituir a Carcaixent l’any 1916? Banco de San Jaime

L'antiga plaça del Marqués de la Calçada

 Article publicat en el llibret de la Falla Creu-Julià Ribera 2023

La plaça de Miguel Hernández, de forma irregular, empedrada i amb pendent, es troba situada entre el carrer de la Mare de Deu dels Desemparats i l’antic camí Real. Desembocadura natural de cinc carrers històrics de Carcaixent, que son els denominats: camí de Cogullada o Sant Llorenç; Carnisseria o Caporal Lloret; de l’Obra; del Forn Vell o Torner i de l’Hospital o de Boscà. D’estos cinc, els més estrets comptaven i, encara hui en dia en alguns d’ells es conserva, un piló de pedra per a frenar l’entrada de carruatges i tartanes a la mateixa plaça.

Si fem un repàs pels llibres de matrícula de l’arxiu de la parròquia de l’Assumpció trobem que, a principis del segle XVII, consta documentada, com la plaça de Frances Garrigues. Durant els segle XVII i XVIII, s’anomenava la plaça de Guerau o de mossén Guerau. I, al llarg del segle XVIII i principis del segle XIX, se la coneixia per la plaça de Bonastre. Allí van viure membres molt destacats de l’oligarquia local, a saber: Francesc Garrigues i Gisbert, del Príncep; Joaquim Guerau i Armengol, mossén Bartomeu Guerau i Talens; Miquel Bonastre i Rubió o Cayetano Bonastre Guerau, entre d’altres; persones influents de l’època, de qui provenen estes denominacions populars.

Però també ha tingut altres designacions populars i/o oficials. Així, des de mitjans del segle XIX era batejada com: la plaça de la Verdura, lloc on es realitzava el mercat diari. I des del segle XX, també se la coneix com la plaça de Vernich, ja que allí vivien membres d’esta família i per regentar una botiga, Vicente Vernich Moncho.

Durant la Guerra Civil, el Consell municipal li canvià el nom pel de plaça Roja. Posteriorment, el règim franquista recuperà l’antiga denominació de la plaça del Marqués de la Calçada, lloc on s’ubicava el palau d’esta família de distingida noblesa. I des de 1985 fins a l’actualitat, Carcaixent li dedica a este espai urbà el nom del poeta oriolà, Miguel Hernández.

Com bé recorda Soleriestruch, eixien a la plaça en el mercat diari les taules de peix del Malalt, de Vicent o de Català, els pilons de carn de Severiano, el Bambau, el Pontasguero, Palomares, el Matriculat o el Bataner, les parades de verdura de Rosca, la tia Curra, la Fusa, Olaso i Salvadoret el de la Papà, entre altres.

En el primer terç del segle XX en la plaça vivia gent adinerada junt a altres persones de classe mitjana i xicoteta burgesia. Este emplaçament de compravenda de carn, peix, fruites, verdures i demés comestibles, així com de transacció d’animals vius, entre altres mercaderies, degué comportar una important activitat econòmica per a la zona. Per este motiu, en la mateixa plaça i en els carrers adjacents, obriren tot un seguit de comerços i negocis familiars de tot tipus en els baixos de les vivendes.

En el número 1 va haver un forn, a càrrec d’Eduardo Castillo, Ángel Pellicer i Juan Bautista Soler. També hi van viure tres nissagues de barbers. Concretament, les de Remigio Prats, Fernando Mollar i José Tormo, el Cego. Durant uns pocs anys l’habitaren la família de llanterners de José Arias, així com la dels platers Carlos i Pascual Tomàs.

Entre els comerços, a banda de la merceria i altres productes diversos de Vernich, cal fer menció de la perfumeria de Josefina Tormo i Nieves Guillem, uns ultramarins, fondes i cases d’allotjament i menjar, la casa del rector Vicent Maseres, la casa de teixits del llencer Vicent Català, la taberna de Fernando Timor i Carmen Pareja, la paqueteria d’Eduardo Lloret, el comerç de calçat de José Oliver o, fins i tot, una xocolateria. I més recentment, l’establiment de comestibles Casa Lucas, el Café de la Plaça, la botiga d’instruments el Bombardí, la seu social de l’Espardenyot, el pub la Cambra, Studio Dragón Rojo, el bar el Barrilet o el parador de la falla Creu-Julià Ribera, etc.

Per últim, cal destacar, si ens situem en el centre de la plaça, les vistes magnífiques d’una de les façanes de la parròquia de l’Assumpció, la que recau a la sagristia i a l’arxiu, amb el seu esvelt campanar i la cúpula de mitja taronja en un primer pla.

El palau del Marqués de la Calçada

A mitjan segle XVIII es va bastir al centre de la plaça i en lloc preeminent, amb xamfrà i eixida pel carrer Sant Llorenç, el palau senyorial del marqués de la Calçada.

Víctor Oroval i Soleriestruch destaquen d’ell la seua planta, amb un accés ample i empedrat per als carruatges, un pati a l’esquerra i l’escala barroca a la part dreta, la decoració de la cuina i la resta d’estances amb taulells de l’Alcora, els mobles i espills, els balcons i les reixes, les andanes, testimonis vivents de l’època daurada del comerç seder, sense oblidar el retaule plateresc de l’oratori. Presidia la portalada d’entrada l’escut heràldic del Mayorasgo de la Calçada, amb les armes de les famílies Talens, Albelda i Lloret.

El vincle o Mayorasgo de la Calçada, prèvia llicència del rei Felip V, va ser fundat per Josep Talens i Colomina i la seua muller Leonarda Garrigues Roser, en virtut de l’escriptura autoritzada pel notari de Carcaixent, Jerónimo Garrigues Juan, el 17 de setembre de 1766. Esta institució jurídica vinculava, a perpetuïtat i com a una unitat inalienable, un conjunt de bens a una determinada família. Les transmissions d’estos bens seguien un ordre successori basat en la voluntat dels fundadors.

Així, és com la «casa grande de abitación y morada, dentro el poblado de esta villa en la plasa vulgarmente llamada de Bonastre, que linda por un lado con casa y corral de Cayetano Bonastre, por otro lado, con casa de Pasqual Talens, con casa de Josef Tarragó, plasuela en medio, con casa de Vicente Gisbert y Selma, y casa de Matheo Albelda, calle de San Lorenzo en medio, con todos sus muebles, alajas de oro y plata apreciado todo en veinte mil libras» passà a formar part del vincle i, posteriorment, l’heretarien els successius marquesos de la Calçada.

Vicente Talens Garrigues fou el I marqués de la Calçada. Capità del cos de voluntaris honrats de la jurisdicció d’Alzira. Va nàixer a Carcaixent l’any 1738. Fill de Josep Talens i Colomina i Leonarda Garrigues Roser. Va casar el mateix any de 1766 amb la noble, Antonia Mezquita Cebrián, filla del baró de Pobadilla. Va ser un dels principals terratinents de Carcaixent. El rei Carles IV li va concedir el títol de marqués el 9 de febrer de 1797. Atorgà el seu últim testament davant del notari Lorenzo Carreres Gilabert. Va morir el 9 d’octubre de 1797 i fou soterrat al sandemà en el convent de Sant Francesc.

Tot i haver estat desheretat per son pare, la justícia atorga el títol de marqués al fill primogènit, Vicente Talens Mezquita, després de guanyar-li un pleit al seu germà, José María Talens Mezquita. A la seua mort, el vincle de la Calçada passarà al seu nebot Antonio Talens Román que, no exempt de litigi amb la filla de l’anterior marqués, María del Carmen Talens Ulloa, prendrà possessió del títol l’any 1833. Este morí sense descendència i el vincle es deslligà del marquesat per les lleis desamortitzadores. El títol de IV marqués de la Calçada fou concedit l’any 1847 al seu germà José Talens Román. I novament sense descendència, els bens de lliure disposició del vincle, entre ells, el palau senyorial, passaren a mans de la seua germana Josefa Antonia Talens Román, sense reclamar el títol de noblesa. A la mort d’esta, ocorreguda l’any 1888, el seu únic fill i hereu universal, Tadeo Ariño Talens, prevere, prendrà possessió dels bens del vincle, abans de l’extinció del Mayorasgo de la Calçada.

Tadeo Ariño Talens, tot i no haver-se casat per la seua condició, va conviure amb Joaquina de la Concepción Cuquerella, de Benigànim. Així és com nasqueren cinc fills naturals que no duien el seu cognom però, eren coneguts popularment a Carcaixent per la família dels Marquesets. Finalment, després d’algun que altre procés judicial, l’any 1905 cedí la nua propietat del palau a la seua filla natural María de la Concepción de la Concepción Cuquerella, muller de Julián Albelda Tudela, que fou valorat en 10.000 pessetes.

Finalment, la Caja de Ahorros de València comprà l’antic palau del Marqués de la Calçada. L’especulació urbanística, la manca de protecció legal i la poca sensibilitat de les autoritats municipals permeteren el seu enderrocament l’any 1966. Un autèntic atemptat contra el patrimoni històric i arquitectònic de Carcaixent.

Entre les propietats de la família, algunes pertanyents al vincle i altres comprades o heretades, destaquen, a més de la casa solar i principal, l’heretat de la Calçada en el camí de l’Ènova, el palau de la Marquesa, l’hort de Sant Antoni a les Barraques, l’hort de la Marquesa en el Camí Real i una gran quantitat de terres, cases i bens mobles repartits pels termes de Carcaixent, Alzira i València, entre molts altres.

La falla del Marqués de la Calçada

L’antiga plaça del Marqués de la Calçada ha allotjat multitud de concerts de la Lira Carcaixentina i altres grups musicals, així com diferents activitats culturals, festives i lúdiques, organitzades per comerços, associacions i entitats locals, fins i tot, pel mateix Ajuntament de Carcaixent.

No obstant això, cal destacar l’activitat que entre els anys 1944 i 1948 realitzà la falla del Marqués de la Calçada. Segons David Vidal, estudiós dels orígens de la festa a Carcaixent, la falla del Marqués de la Calçada, coneguda com la falla dels xiquets, va ser la primera comissió constituïda com a tal al municipi l’any 1944, gràcies a l’acció decidida de Mariano Mosquera.

La falla del Marqués de la Calçada plantà monument a la plaça els anys 1945, 1946, 1947 i 1948. Tot i l’escassa durada en el temps, la seua existència va ser fonamental per al sorgiment d’altres falles en els anys posteriors. Una espècie de renaixement del moviment faller, a pesar de les dificultats de la postguerra.

La comissió estava formada sols per hòmens. També hi va haver una secció infantil. S’instaurà la figura del president honorari. I, com no, el designat no podia ser un altre que el mateix marqués de la Calçada. Les dones només participaven de la festa si eren proclamades regines de bellesa i formaven part de la cort d’honor. Així, cal destacar Maruja Sandonato, iaia de Jordi Carrillo, president actual de la falla Creu-Julià Ribera, i Bellesa Fallera de la falla del Marqués de la Calçada l’any 1945.

Els llibrets fallers van ser obra, principalment, de Mariano Mosquera. Els artistes fallers dels monuments van ser Eustaquio Andrés l’any 1945 i Paulino Peris els anys 1946, 1947 i 1948.

De la resta d’actes, farem menció de la plantà, les despertades, la penjada de banderetes, les cercaviles i els concerts, que promovien la participació del veïnat, el repartiment de bunyols als pobres, el lliurament de premis i la cremà de la falla. En estos anys no es realitzava l’ofrena floral.

 

Foto Alfredo Sanjuan

Referències

Fogues Juan, Francisco. Historia de Carcagente: compendio geográfico-histórico de esta ciudad. Carcagente, 1936. Edició facsímil. Ajuntament de Carcaixent, 2000

Soler i Estruch, Eduard. Carcaixén. Biografia d’un poble de la Ribera Alta. Ajuntament de Carcaixent. Carcaixent, 1977

Daràs i Mahiques, Bernat. Els carrers i les places de Carcaixent: història i anecdotari. Ajuntament de Carcaixent, Carcaixent, 2007

Climent Mollà Juan i Daràs Mahiques, Bernardo. Del Mayorazgo y Marquesado de la Calzada, Carcaixent, 2022

Vidal i Sanmiguel, David. Història de les falles de Carcaixent. Volum 1. Dels orígens fins a 1981. El Petit Editor. Carcaixent, 2016

Català Gonzálvez, Aguas Vivas. La plaça de la Verdura, inèdit

AMC. Padrons d’habitants, diverses anys i signatures

AHCV. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València. Matrícula de pobles, diversos anys i signatures

AHPAC. Llibres de matrícula, diversos anys i signatures

Els orígens de la confraria de Nostra Senyora de la Soledat de Carcaixent (dels Talens)

La celebració de la Setmana Santa a Carcaixent va lligada a la fundació l’any 1560 de la Confraria de la Minerva, successora formal de l’antiga confraria del Santíssim Corpus Christi o de doña Teresa, la boja del sagrament, que introduïx la pràctica de la flagel·lació per a disciplinants.

La finalitat de la confraria era honorar a Crist. Per això, pagaven una missa i feien una processó els tercers diumenges de cada mes. A més, participaven de les processons de Dijous i Divendres Sant, del combregar de malalts i impedits el dia de Sant Vicent Ferrer, així com de la festa del Corpus Christi, segons els capítols de la congregació aprovats l’any 1567.

L’oligarquia local, encapçalada per les famílies més poderoses: Talens, Albelda i Garrigues, membres fundadors de la Minerva, participa de la litúrgia de la passió de Crist des de temps molts antics.

Els llibres racionals ens confirmen que, a partir de l’any 1632, els Talens i els Albelda paguen la dobla votiva per la celebració de la festa de diumenge de Resurrecció:

«Ittem a 11 [d’abril] dia de Paschua de Resurectio Proceso de la Resurectio fanla celebrar los Talensos y Albeldes»

Hem perdut els llibres d’actes més antics de les confraries de la Soledat i el Sepulcre. Només es conserva el llibre d’actes de la confraria del Devallament de la Creu que s’inicia l’any 1764. Així que no tenim massa informació sobre l’organització de les confraries dels Talens i dels Albelda, a excepció del nom d’algunes persones dels dos llinatges que paguen la festa, a partir de 1676.

La meua teoria és que, més prompte que tard, els oligarques carcaixentins van arribar a un pacte per a repartir-se el pastís devocional. De manera que, la família Talens es faria càrrec de la imatge de Nostra Senyora de la Soledat, la família Albelda del crist ressuscitat sobre el sepulcre i la família Garrigues del pas del Devallament de la Creu.

El document que ix hui a la llum ve a reafirmar esta hipòtesi i data del 23 de març de 1663. Es tracta de la firma d’uns capítols atorgats davant el notari de Carcaixent, Francesc Gisbert Selma. En ells, únicament compareixen hòmens, de primer cognom Talens. I ho fan en el seu propi nom i no com a membres o en representació d’una confraria constituïda formalment.

A partir d’aleshores, els Talens, com a dipositaris d’una tradició familiar no reglada, es comprometen a complir una sèrie de normes, per a l’elecció anual de la persona que tindrà cura de la imatge de Nostra Senyora de la Soledat, així com de la música i les celebracions de les processons de Divendres Sant i de Pasqua de Resurrecció, en companyia de la família Albelda.

Llegiu, llegiu esta meravella

ARV. Diversos, Família Calatayud, caixa 28, número 38

Die XXIII mensis martii anno @ nat[ivitat]e D[omi]ni MDCLXIII

Frances Talens fill de Miquel, Berthomeu Talens fill de Miquel, Vicent Talens fill de Miquel, Blay Talens, Apolinari Talens, Baltasar Talens doctor en medicina, Salvador Talens, P.e Talens fill de Bernad, Gregori Talens, Frances Juan Talens, Marti Talens not. Berthomeu Talens fill de Bernad, Jacynto Talens fill de Frances, March Talens fill de Miquel, Andreu Talens fill de Miquel, Monsarrat Talens major, Agosti Talens, Berthomeu Talens dit de la rriba, Joseph Talens dit de la riba, Vicent Talens fill de Bernad, Anastasi Talens, Carlos Talens, Mosarrat Talens menor, Juan Talens fill de Antoni, Jacynto Talens fill de Miquel, P.e Talens fill de Baltasar, Antoni Talens de la present vila de Carcax.t, March Talens fill de Christofol, Pere Talens son fill, Joseph Talens fill de Christofol y Berthomeu Talens fill de Berthomeu del lloch de Cugullada terme y jurisdiccio de dita vila respective habit[adors] ajuntats y congregat en la casa del dit Frances Talens fill de Miquel situada en dita vila en la placeta dita de la Sanch Atenent y considerant que de molts anys a esta part aquells y los ascendents an acompanyat ab aches de cera blanca enceses a nostra Señora de la Soledad en la processo es fa en dita vila de Carcaxent de la passio de Christo Salvador nostre lo dia de divendres Sant la qual an acompanyat desde que es comensa a fer dita processo fins guy E com tots desigen que es proceseguixca tan santa devocio y no es perda ans be se conserve y augmente en quant se puga Per tant tots unanims y concorts scienter et gratis cum p[rese]nti publico instr[ument]o etts feren, ordenaren y determinaren haverse de guardar y observar les coses y capitols seguents

Primerament Prometen y se obligaven a acompanyar tots los anys la dita N[ost]ra S.ª de la Soledad en la dita Processo es fa en la p[rese]nt vila de la passio del Salvador Christo redemtor nostre lo dit dia de divendres Sant que yx de la confraria de la Sanch y torna a dita confraria ab llums de aches de cera blanca y tuniques de bocaram negre

Ittem Per quant sempre sea acostumat nomenar tots los anys una persona del nom del llinatge de Talens per a que cuydas de dita llitera de N[ost]ra S.ª de la Soledad y compondrela y apanyarla per a la dita processo y cuydar de buscar la musica per a cantar lo miserere en aquella y a hagut moltes persones que an estat nomenades per a dit ministeri y decupades en aquell moltes vegades y altres no dan estat jamay

E com tots desigen emplearse en dita devocio an resolt y determinat que guy en avant ningu de aquells y altres qualsevols entraran en dita devocio y cult puixa esser decupat en dit ministeri ni esser nomenat per a daquell y tenir dita N[ost]ra S.ª de la Soledad dos anys o dos vegades que no la hajen primer tenguda tots y passat lo turno per aquells, y per a que aso tinga son degut efecte y se observe ab tota puntualitat sea determinat que tots los anys tinguen a [obligació] de juntarse lo primer dumenge de quaresma y dit dia fer electa la persona que a de cuydar y a de tenir dita N[ost]ra S.ª de la Soledad lo any seguent finida dita quaresma y que dita electio se haja de fer per sort ab redolins posant los noms de aquells en dits redolins un nom en cada redoli y que sia lo primer que exira y aquell no puixa tornar a sortejar ni ser decupat en dit ministeri que no haja passat lo turno per tots

Ittem Per quant tots los anys sea acostumat fer y sea fet entre aq[ue]lls y les persones del linatge dels Albeldes la processo de la resureccio de Xpo redemtor nostre per tota la vila lo dia de pasqua de resureccio portant a N[ost]ra Sª y a christo recusitat sobre lo sepulcre y axi mateix la missa conventual votiva de dit dia ab musica pagantse lo gasto de tot entre los dos linatges per mitat E com tan santa devocio no la vullen aquells perdre Perço prometen y se obliguen a fer juntament ab les persones del dit linatge dels Albeldes la dita processo de la resureccio del Señor per tota la vila com sea aconstumat fer fins guy lo dit dia de pasqua de resureccio tots los anys y la missa conventual votiva ab musica y pagar la mitat de tot lo gasto de dita festa y processo conforme lo an pagat fins guy

Ittem ordenaren y determinaren que per al dia de divendres Sant de cascun any tinguen a obligacio tots de pagar a la persona que aquell any tindra la dita N[ost]ra S.ª de la Soledad y cuydara de son alinyo tot lo gasto de la musica del divendres Sant que cantara en la processo lo misserere, y tambe lo gasto de la processo de la resureccio del dia de pasqua y de la missa y festa votiva de la yglesia lo qual gasto se haja de dicidir y pagar entre tots per rates y porcions yguals y la persona que no haura pagat per a dit dia del divendres Sant la cantitat li tocara de dit gasto puixa esser executada passat aquell per la dita persona que aura tengut aquell any dita N[ost]ra S.ª y se aura decupat en buscar dita musica y cuydar de dita festa per lo just[íci]a de la p[rese]nt vila de Carcax.t ab ex[ecuci].º promta comensant a peñores conforme se acostuma fer en casos fiscals y decimals

Ittem ordenaren y determinaren que per a la processo de divendres Sant del any primer vinent se facen dos pendons chichs de bocaram per a portarlos en dita processo y que lo gasto de aquells se pague entre tots

Tots los quals capitols ordinacions y determinacions contengudes en aquells prometeren tots cumplir observar executar y guardar segons y de la manera que en aquells esta dispost, y ordenat y per ningun temps contravenirlos

Proquibus etts obligaren etts Actum Carca.t en dita casa etts

Testes Gerony Carbo major, y Andreu Talens dit lo redo llauradors de Carcaxent habit[ador]s

Jhs Recepi ego Franciscus Gibert not. publicus regni Val[enci]a et mi fidem sign.

Pd.: En memòria de la tia Maruja Talens Albert, la de Victoriano, del tio Enrique Talens Albert, Tarrassó, i del tio Vicente Talens Albert, a qui no he tingut la sort de conéixer

Els quatre alcaldes de Carcaixent de l’any 1854

La revolució de 1854, iniciada amb l’alçament militar de les tropes del general Leopoldo O’Donnell, va posar fi a la dècada moderada (1844-1854). Comença així, el mes de juliol de 1854 el denominat bienni progressista (1854-1856).

Francisco Fogués, en la seua Historia de Carcaixent, ho descriu així:

«Pronunciamiento de 1854. Con motivo de los disturbios políticos, tan frecuentes en España durante el siglo pasado, los de Alcira se sublevaron el 5 de Julio de dicho año.

No contentos con ello, quisieron extender su radio de acción a las poblaciones vecinas, y al efecto, el día siguiente, un grupo de alcireños capitaneados por un tal Moscoso se presentaron en nuestra población para obligar al Ayuntamiento que se sumara al pronunciamiento. No se mostró muy propicia nuestra población a tal requerimiento, y con objeto de dar largas al asunto dijo que por la tarde les contestaría. Dicha comisión quedó en que volvería de nuevo, pero entretanto conmovióse la villa y se dispuso a resistir tal imposición. Un grupo de carcagentinos presidido por el entonces cura Dr. Espinós fue el encargado de organizar la defensa. Hízose bando de que apenas se oyeran tres campanadas en la torre mujeres y niños se encerraran en sus casas. Entretanto en el Ayuntamiento y demás edificios de la plaza, así como en todos los de la calle de las Monjas se parapetaron grupos de hombres armados. La intención no era otra sino la de acribillar a balazos a los sublevados si se presentaban por la tarde y es que Carcagente estaba muy resentido de Alcira por el gran número de tributos y gravámenes que ésta le imponía. Pero no hubo necesidad de recurrir a tal esfuerzo. Este mismo día se presentaron ante Alcira las tropas de Valencia. Emplazaron sus baterías junto al puente de San Gregorio y se dispusieron al bombardeo, pero apenas habían acampado cuando observaron que desde las almenas de la Iglesia de Santa María salían certeros disparos de arcabuz que causaban sensibles bajas en el ejército; sin embargo, duró muy poco este juego, porque habiendo precisado el alférez el lugar de donde salían los disparos, dirigió hacia aquel punto una granada, con tal puntería, que el cerebro del tirador alcireño quedó estampado sobre los muros de la Iglesia. Ello fue suficiente para que el valor se agotara. Alcira se rindió y Carcagente no hubo ya de preocuparse de repelar con sangre la imposición de sus vecinos.»

No exempta de les turbulència polítiques, Carcaixent va tindre quatre alcaldes diferents al llarg de l’any 1854, tres d’ells foren de la família Talens.

Luis Soriano Serra (Carcaixent, 1799-1863). Alcalde moderat. El tenim documentat com a alcalde fins el dia 10 de gener de 1854. El substitueix durant uns dies, de manera accidental, el primer tinent d’alcalde, Vicente Ferrús Gallart.

Manuel Talens Fluvià (Carcaixent, 1811-1881). Alcalde moderat. Documentat com a alcalde el 26 de gener de 1854. Exercirà el càrrec fins a juliol de 1854.

Pascual Talens Guerau (Carcaixent, 1827-1854). Alcalde progressista. El trobem d’alcalde el 29 de juliol de 1854, un dia després del triomf definitiu de la revolució. I ocuparà el càrrec, probablement, fins a la data de la seua mort, víctima del còlera, el 7 d’octubre de 1854.

José Talens Cucó (Carcaixent, 1814-1891). Alcalde. Consta documentat com a alcalde el mes de novembre de 1854 i ocuparà el càrrec fins el mes de març de 1857.

El retaule major de l'església del convent de Sant Francesc de Carcaixent

ARV. Diversos. Família Calatayud, Caixa 83, núm. 4

Capitols fets y fermats p[er] Andreu Noguera de Carcaixent y Joan Batiste Giner imaginari de Val[ènci]a p[er] les causes en dit acte contengudes

Die XVIIII mensis augusti anno a nativitate domini MDC nono

[…]

En nom de N[ost]re Señor deu etts. capitols fets y fermats p[er] Andreu Noguera fill de Berthomeu mercader de la vila de Carcaixent de una y Joan Bat[is]te Giner imaginari habit[ador] de la p[rese]nt ciutat de Val[ènci]a de altra en e sobre un retaule que lo dit Giner ha de fer p[er] conte del dit Noguera p[er] al convent y Monestir de S[an]t Frances dels frares descalços de la dita vila de Carcaixent los quals son del serie y thenor inmediate seguent

Primerament es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit Giner haja de fer lo dit retaule de altaria de vinty tres pams y setze pams de amplaria de tota fusta ab dos columnes redones de altaria de onze pams y als costats dos pilastres hu @ cada part conforme esta pintat en la traça de dit retaule.

Ittem es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule haja de tenir la cornisa fris y alquitran entretallada conforme esta pintat en la traça y que en dit retaule haja de haver un deu pare de bulto ab dos angels dalt tambe de bulto ab les insignies de la passio del señor y que en dit retaule hy haja de haver un sagrari ab dos arquetes al rededor fris cornisa y alquitran ab una mija taronja de dalt y dit sagrari en la porta ha de tenir una porta corredissa y tot lo damunt dit y tot lo retaule ha ser conforme esta pintat en la dita traça.

Ittem es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule se fasa segons damunt es dit conforme la traça tot de fusta negral y no de fusta albench vert ni sech.

Ittem et ultimo es estat pactat havengut y concordat p[er] y entre les dites parts que lo dit retaule lo haja de donar lo dit Giner fet dret y assentat @ ses despeses en la dita vila de Carcaixent en la sglesia de S[an]t Frances de frares descalsos en lo cay de altar de dita sglesia p[er] al dia y festa de Nadal primer vinent del any MDC y deu pagant lo dit Noguera lo port de dit retaule desde la pr[ese]nt ciutat fins @ la dita vila de Carcaixent y que tambe lo dit Noguera haja de pagar la fusta de ciprer p[er] al [crist] y tota la demes fusta lo dit Giner y p[er] dita raho de fer assentar y valore de la fusta del dit retaule lo dit Noguera li haja de dar y pagar @ dit Giner cent y cinquanta liures p[er] valor de la fusta mans assentar y tot lo demes modo predicto. Les quals cent y cinquanta liures li haja de dar y pagar en esta forma ço es vintysinch liures en continent seixanta dos liures deu sous feta la mitat de la dita faena y les restants sexanta dos liures deu sous @ compliment de dites cent cinquanta liures en lo dia que lo dit retaule estara acabat y en p[er]fectio assentat en son loch ço es en lo cay de altar de dita sglesia de S[an]t Frances de dita vila y no en altra manera aliter nuc alio modo.

Ittem es estat tractat havengut y concordat entre les dites parts que los pr[ese]nts capitols y cascu de aquells sien executoris ab sumisio y renuntiatio de propi for sots pena de cinquanta liures pagadores p[er] la part inobidient @ la part obedient ratto pacto manen ve ett.

[...]

Testes [...] Joannis Baptista Joan not. et Joannis Font agricola Val[ència] habit[adors].

[...]

Jhs [...] fidem Joannes Bap[tis]ta Gasull notario publicus Valentia [...]

Foto: Convent de Sant Francesc (1904). Col·lecció Bernardo Darás Mahiques

La batalla del pont dels Soldats

500 anys de les Germanies

Clemente i els agermanats de Xàtiva i Alzira contra Ramon de Rocafull i les tropes del virrei

Gaspar Escolano. Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia, llibre X, 1644-1645

«Los de Xativa, que andavan fuera [...] a robar, para traer bastimentos en el sitio que aguardavan [...] se acogieron a Alzira y juntaron más de dos mil infantes y alguna cavalleria para yr a socorrer a los sitiados. Tuvo noticia de ello el Virrey [...] tuvo por bien de retirar la gente [...]. Y entre tanto [...] mandó que saliese la buelta de ellos una vanda de cien cavallos (a cargo de Don Ramón de Rocafull) [...] y él les fue detrás [...]. Cerca de Carcaxente travó la cavalleria escaramuça con la vanguardia del enemiga: Y siendo muy reñida, tuvo lugar la demas gente del campo de los Comuneros de venir cargando : por donde fue forçado a los del Virrey de yrse retirando, y quiso su desgracia, que llegassen a una puente muy angosta y que tenia atravessado un gran de madero. A la prissa de embocar, se desmandaron catorze o quinze cavallos, y haziendo rostro al enemigo (pues [...] de quedar presos) pelearon como valientes soldados por vender cares sus persones; y quedaron muertos Don Luys Sanz, hijo del señor de Ceniera, don Hieronymo Malferit, Juan Corts, señor que se llamava de la Puebla, seys soldados castellanos, dos vasallos de Don Pero Maça y otros. De los enemigos murieron en la escaramuça más de docientos»

Rafael Martí de Viciana. Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia. València 1564-66, ed. Facísimil, València, Universitat de València, 5 vols

«Los de Xátiva supieron que el virey hazia grande apercibimiento de gente por venir contra Xativa y que [...] les era necesario bastimento. Para buscar y haverlos, salieron de Xativa quasi todos los hombres, marcharon para Algezira [...]; el virey [...] havia embiado don Ramón de Rocafull, con LXXX de cavallo, para salir en Carcaxent al camino a los de Xativa, donde los entretiniesse con escaramuza porque el virey pudiesse continuar el combate. Los de Xativa, volviendo, toparon en Carcaxent con don Ramón, donde se travó muy reñida escaramuza en la qual murieron don Luys Sans, hijo del señor de Señera, Corts, señor de la Puebla, Jerónimo Malferit, dos hermanos de Hiniesta [...] Pedro de Lama, criado de don Pero Maça y otros hasta [...] XIII cavalleros y presos tres [...]. En esta escaramuza, don Ramón de Rocafull, mató con su lansa [...] a Clemente, capitán de Algezira [...] Y [...] murieron de los agermanados CCL hombres. Supo el virey lo acontecido en Carcaxent y que los enemigos venían para Xativa; huvo, por ende, de recoger toda su gente y ponerla en orden y escuadrón para pelear con los enemigos»

Francisco Fogués Juan. Historia de Carcagente, Compendio geográfico-histórico de esta ciudad. Ajuntament de Carcaixent, any 2000

«3. BATALLA DEL PONT DELS SOLDATS. La guerra de la Germanía, que tuvo lugar en el Reino valenciano durante el siglo XVI, fue otra de las calamidades que se registraron en nuestro país y que dejó tras si una estela lamentable de luchas, robos y asesinatos, como consecuencia inevitable de la misma. Iba dirigida principalmente contra los nobles y los moriscos que eran precisamente las fuerzas en que estos se apoyaban, y el lema de la misma no fue otro sino la defensa santa de los fueros.

Nuestro pueblo convirtióse en aquel tiempo en escenario de los mayores horrores y de toda suerte de devastaciones. Carcagente hubo de sufrir lo indecible ante el estruendo de los repetidos sitios de Alcira; vió con horror el incendio de todos los olivares de su término, hecho bárbaro dispuesto por las fuerzas del Virrey para vigilar mejor la población vecina durante uno de sus sitios; nuestro pueblo vió, finalmente, como los agermanados, ocultos en los márgenes del camino que atraviesa nuestra población, asesinaban a mansalva a cuantos nobles y moriscos transitaban por ella sin que ley alguna pudiera impedir tales atrocidades.

En el año 1522 y a 15 de Agosto, tuvo lugar la batalla del Pont dels soldats, de cuya acción ha llegado la memoria hasta nuestros días por el apelativo que desde entonces ha venido designándose el puente que existe entre Cogullada y la Puebla.

Por aquél tiempo hallábase sitiada Játiva, que se declaró en favor de la Germanía, por las tropas del Virrey, y como algunos agermanados lograron salir del interior de la misma, se dedicaron a recorrer la Ribera robando y exigiendo cuantos víveres necesitaban para resistir el sitio. Cuando éstos llegaron a Alcira lograron reunir unos 2.000 infantes y alguna caballería y con tales fuerzas se dirigieron hacia Játiva para atacar a los sitiadores por la espalda y hacerles desistir de su empresa.

Pero no fueron tan ocultos los preparativos para que el Virrey se diera pronto cuenta de tal estratagemas y para no se cogido entre dos fuegos, dio orden de desplegar las tropas en orden de batalla.

Con objeto de estorbar la marcha de los de Alcira, dispuso que saliese al encuentro de los agermanados una compañía de 100 caballeros al mando de don Ramón Rocafull, señor de Albatera y él, entretanto, preparóse para seguir a esta vanguardia, aunque a distancia, para no perder de vista a la ciudad.

Ya cerca de Carcagente, por el sitio donde hoy se halla el Matadero, la caballeria de Rocafull trabó escaramuza con la vanguardia del enemigo que entonces iba saliendo de nuestra población. La lucha comenzó desde los primeros momentos a ser muy reñida, no escaseando de una parte y otra valor ni arrestos, lo que dio tiempo al grueso del ejército de los agermanados a cargar con fuerza sobre la vanguardia de tropas del Virrey. No pudieron resistir éstos tal embestida y cediendo, cediendo, fueron poco a poco retirándose, hasta que, después de Cogullada, les interceptó el paso un estrecho puente sobre el que se había atravesado un tronco. (Dicho puente que, desde entonces se designó con el nombre de Pont dels soldats, es el que existe sobre el barranco llamado de Barcheta, en el camino de Játiva). Pronto quedaron apelotonados ante el mismo los del Virrey y con la prisa de pasar comenzaron a encabritarse los caballos, y ante el dilema de quedar prisioneros o seguir peleando, dieron cara al enemigo, pero esta acción les resultó funesta, pues gran parte de ellos perdieron la vida.

De los del Virrey murieron don Luis Sanz, hijo del señor de Señera; don Gerónimo Malferit; don Juan Corts, señor de la Puebla; todos estos caballeros, seis soldados castellanos, dos vasallos de don Pedro Maza y otros muchos. De la parte de los agermanados murieron en la lucha unos 200, entre ellos su capitán Clemente, y como sabían que les aguardaba el Virrey a su paso por el río Cáñoles, volvieron hacia Carcagente internándose en Alcira.»

Tomàs Peris Albentosa. Història de la Ribera. De vespres de les Germanies a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII]. Poders i conflictes. Volum VI, 2011

Les Germanies: cruenta guerra civil i intensa lluita antifeudal

«El combat del Pont dels Soldats es produí quan els agermanats de Xàtiva, que havien sortit per abastir-se de queviures, es veieren sorpresos per l’arribada de l’exèrcit del virrei. Acudiren a Alzira a buscar reforços i tractaren d’atacar les tropes nobiliàries per la rereguarda. Al remat, el virrei no pogué impedir que penetraren a Xàtiva, que resistí durant mes i mig al setge a què la sotmetia l’exèrcit reialista.»

«[...] en la batalla del Pont dels Soldats (15-X-1522) prengueren part uns 2.000 agermanats amb pocs efectius de cavalleria. Una part minoritària de la infanteria estava millor preparada i podia combatre amb armes especialitzades: així Burguera esmenta que entre els 6.000 agermanats concentrats a Alzira hi havia 100 genets així com una xifra indeterminada que combatien “armados con lanzas, ballestes y arcabuces”»

Foto: pont dels Soldats

L'elecció del govern de l'Ajuntament de Carcaixent de nova planta durant el primer terç del segle XVIII

El nepotisme elevat a l'enèssima potència. Definició gràfica de QUEDAR TOT EN CASA

ARV. Escrivanies de Cambra, any 1728, Exp. 151

[…] Que hallandose la Justicia, Concejo y Regimiento de dicha villa en la facultad anual de elegir govierno para ella, siendo Alcaldes ordinarios Agustin Colomines y Vicente Gibert, y Regidores Joachin Garrigues, Juan Rubió, Gaspar Garrigues, Salvador Talens menor, Vicente Nicolau y el Dotor Felipe Talens, sucede que estos han nominado en govierno para el presente año a Vicente Talens y Joseph Garrigues en Alcaldes ordinarios y en Regidores a Salvador Talens mayor, Lucas Garrigues, Ysidoro Talens, el Dotor Bartholome Noguera, Joseph Nicolau y Agustin Grau y en Alcalde de la Hermandad a Joseph Salom y se ha aprobado por V.ex el nombramiento y en dicha villa han ignorado los officios […] assi que dicha elección de gobierno es contra derecho y bien publico y común de la villa, respecto de que siendo prohivido dicho nombramiento de hijos a padres, hermanos, y parientes de próximo grado, se halla en dicho vicio la expresada elección por quanto el dicho Vicente Talens es cuñado del referido Vicente Gibert, y Joseph Garrigues, es sobrino del nominado Joachin Garrigues, Salvador Talens menor hijo del expresado Salvador Talens mayor, Ysidoro Talens es hermano del Dotor Felipe Talens y sobrino del dicho Vicente Talens, el Dotor Bartholome Noguera es hierno y sobrino del citado Joachin Garrigues, Joseph Nicolau es tio de Vicente Nicolau, y casado en una sobrina de dicho Gaspar Garrigues y Agustin Grau es cuñado de Agustin Colomina y primo hermano del Dotor Felipe y de Ysidoro Talens y Joseph Salom cuñado de Juan Rubió, como a mas de ser publico y notorio consta por el testimonio de ellos mismos remitido a V.ex. que exivimos en devida forma; en cuyos términos es ninguno el dicho nombramiento y se deben remover de los dichos empleos, en virtud de presumirse […] la elección de los officios y con animo de hacer patrimoniales los empleos, y se convence por razón de que años hace se pasan los dichos empleos de unos a otros parientes, y en el antecedente hallándose Alcalde ordinario Balthasar Garrigues se nombró en el mismo empleo a Agustin Colomina su hierno, el dicho Vicente Talens nombró en Alcalde al mencionado Vicente Gibert, Ygnacio Rubio nombro en Regidor a dho Juan Rubio su hermano, y hallándose regidor Joseph Amador se nombró en el mismo empleo a Salvador Talens, menor, su sobrino, Vicente Nicolau nombró a Vicente Nicolau su primo, hermano del dicho, Vicente Talens nombró en el mismo empleo del referido Dotor Felipe Talens su sobrino, de que se comprehende el dicho animo de apropiarse y querer vincular los empleos, consta de dichos nombramientos, por los que se hallan en poder de Don Francisco Comes secretario que en quanto necesario sea exibo, y se presume no recta la Administracion de Justicia y dacion de cuenta mediante la familiaridad y proximidad de parentescos y a mas los mencionados Salvador Talens mayor ha sido en este año Acequiero y Vicente Talens depositario de los quarteles de dicha villa, los que habiendo de dar cuentas, no se darán según derecho por hallarse el uno Alcalde, y el otro Regidor […] Dada en el Real de Valencia en veinte días del mes de Abril de mil setecientos veinte y ocho […]

Geronimo Garrigues es.no publico desta villa de Carcaxente y del Ayuntamiento della; en cumplim.to de la carta orden escrita por el Exmo Sr. Principe de Campo Florido G.dor y Capn Gral de la ciud.d y Reyno de Valencia de la justicia y Rexim.to desta villa de fecha de diez de los presentes que se leyó oy dia de la fecha a los señores Agustin Colomines y Vicente Gibert y Selma ciud.nos Al.des ordinarios de dha villa y su jurisdicción, Joachim Garrigues, Juan Robio, Gaspar Garrigues, Salvador Talens y Ferrando y el Dr. Phelipe Talens Reg.r de la misma villa,a viendo sido convocados para dho efecto a la Sala del Ayuntam.to de ella doy fee y verdadero testim.o; Que Agustin Guerau, y Agustin Colomines son casados con dos hermanas, Vicente Talens es casado con una hermana del dho Vicente Gisbert, Joseph Garrigues es hijo de un hermano de Joaquim Garrigues, Salvador Talens tiene un hijo del mismo nombre, Ysidoro Talens es hermano del Dr. Phelipe Talens y la madre de este es hermana del padre de Agustin Guerau, y Juan Robió es casado con una hermana de Joseph Salom; y para que conste donde convenga a pedimento del Ayuntam.to de esta villa doy el presente testim.o, que signo y firmo en la Sala del Ayuntam.to de dha villa de Carcaxente a los once días del mes de Abril de mil setecientos, veinte y ocho años.

En testim.o de verdad

Geronimo Garrigues

Geronimo Garrigues es.no publico desta villa de Carcax.te y del Ayuntam.to della doy fee y verdadero testim.o a los señores, que al pnte vieren y leyeren. Que por Privilegio Real que para en el archivo desta villa consta p. facultad, para q. el Ayuntam.to della sin limitación alguna pueda elegir sujetos para su govierno en los empleos de Al.des y Reg.es. Assi mismo por los libros de acuerdos della, que doy fee haver visto consta, que por Reales Despachos juraron a un mismo tiempo, y para un mismo Ayuntam.to en Reg.s de esta villa Joseph Amador, Pedro Amador y Fran.co Amador hermanos; el Dr. Joseph Colomina cuñado de los dos Pedro y Joseph y primo hermano deste y el Dr. Fran.co Talens cuñado de los dos Joseph y Pedro Amador por tales parientes comunm.te reputados. Assi mismo por las elecciones y nombram.tos de Gobierno continuadas en los libros de los Acuerdos desta dha villa consta; que la continuada practica p. executarse, sin reputarse impedimiento el de intervenir parentesco el mas inmediato entre electores y electos, hallándose en el año mil setecientos dies y nueve por Al.de entre los electores Pedro Talens, y entre los electos Dn. Joseph Talens su cuñado; Joseph Noguera Reg.r elector, y Estevan Noguera su herm.o Reg.r electo; Jayme Talens Reg.r elector y el mismo Jayme Talens Al.de electo; en el año mil setecientos veinte y uno se hallan entre los electores Vicente Lloret Reg.r y Joseph Lloret su herm.o Al.de electo; Vicente Talens Reg.r elector, Miguel Talens su herm.o Reg.r electo y Vicente Gisbert su cuñado Al.de electo; Jayme Vicente Canut elector y Geronimo Canut su hijo Al.de la Herm.d electo. En el año mil setecientos veinte y dos, se halla Joseph Fluvia Reg.r elector y Joseph Amador su cuñado Reg.r electo. En el año mil setecientos veinte y tres se halla Agustin Colomina Al.de elector y Pedro Amador herm.o de la madre dho Agustin Colomina Al.de electo, Juan Robio Reg.r elector y Ygnacio Robio y Joseph Salom sus herm.o y cuñado Reg.r y Al.de de la Hermandad electos; y assi mismo se […] en las sig.tes y antecedentes elecciones correspondientes parentescos entre electores y electos; de todo lo qual a requerim.to de Agustin Guerau Reg.r y P.dor Gral actual del Ayuntam.to desta dha villa doy el pnte en ella a los veinte y seis días del mes de Abril de mil setecientos veinte y ocho, que signo y firmo.

En testim.o de verdad

Geronimo Garrigues

Margarita, la xica secreta de Pere Pablo

Pere Pablo i Sanchis va nàixer a Carcaixent el 17 d’octubre de 1632. Fill de Francesc Pablo i Lloret, familiar del Sant Ofici, i Margarida Sanchis i Garrigues. Es va casar el 16 de febrer de 1650 amb Luciana Osset i Albelda.

L'any 1673 va heretar de son pare la casa familiar del carrer la Missa. En 1687 va ser condemnat per la justícia per deutes diversos. I va haver de pagar la restitució de la dot a la seua dona. En resum, una cosa pareguda a l’alçament de bens i la declaració d’insolvència de l’actualitat però legal en aquella època. Així, la dona es va fer l’ama i senyora de tot el patrimoni familiar.

En el testament de Luciana Osset, morta l’any 1692, ja ho deixa ben clar: «[...] lo dit Pere Pablo marit y señor meu no te bens ni efectes alguns de que poderla dotar ni ygualarla ab la desus dita Antonia Pablo (ni esperança de tenirlos) [...]»

La seua filla Anna Maria Pablo va heretar l’ofici de deutora i va acabar arruïnada després d’embarcar-se en uns quants negocis que no li eixiren massa bé.

Però l’exclusiva de hui, en el Sálvame del segle XVII, és que Pere Pablo tenia una “chica secreta” a València. Li deien Margarita i la tenien al seu càrrec el sastre Batiste Girbés i la seua dona Josepa Eixarch.

Seria una filla il·legítima fruit d’un adulteri? O, després de morir Luciana Osset, va tindre una filla amb una altra dona sense casar-se? Era adoptada? Per què era una xica secreta?

No crec que ho sapiguem mai. Però, a partir de hui, Margarita ja no és la xica secreta de Pere Pablo.

APCCV. Protocol notarial Francisco Blanes 1698-1699, sign. 5.605

Die XXIII Augusti anno a Nativitate Domini MCCLXXXXVIIII sit omnibus notum quod ego Baptista Girves seritextor Valentiae habitator sereniter et gratis confiteor et recognosco vobis Petro Pablo civis villae de Carcaixent habitatori absenti et vestris quod dedictis et solventis mihi realiter numerando septem libras quotuor decim solidos monete regalium Valentiae debitas et debitos de residuo et ad complementum de tota la llet y aliments prestats per mi y Jusepa Eixarch ma muller a una chica secreta que la dita ma muller ha criat per orde y conte de dit Pere Pablo; la qual chica es diu Margarita et quia es.a renuntio es.a Actum Valentia

Testes sunt Vitorianus Roca rector ville de Alcoy et Melchor Irles vicarius parrochialis eclesiae Sancti Thomas Valentia presbiteri sacra Theologia Doctor Valentia habitatores.

Pere Pablo va ser soterrat a Carcaixent el 24 de novembre de 1708.

Foto: Aquarel·la de Mariano Mosquera Mata