LA CRIA DEL CUC DE SEDA EN L’HORT DE CARRERES

Publicat en el llibret de la Falla Creu-Julià Ribera 2025

El comerç de la seda va ser el principal motor econòmic de la vila de Carcaixent durant l’Edat Moderna. Durant el segle XIX i, més concretament, a partir de 1848 amb l’epidèmia de la pebrina, va ser substituït pel cultiu de la taronja.

La família

En l’època d’esplendor de la morera, va arribar a Carcaixent el matrimoni format pel mercader d’origen francès Francesc Carreres i Antònia Marcilla. Intuïm que la bona posició econòmica de què va disfrutar la seua descendència és gràcies, en part, al producte resultant del comerç de la seda i, per suposat, al de la taronja. No debades, esta nissaga, formada per militars, notaris, preveres, terratinents i polítics es va convertir, al llarg dels anys, en una de les famílies més importants de Carcaixent.

Podem suposar que va ser el notari Llorenç Carreres Gilabert (1758-1825), fill del també notari, Antoni Miquel Carreres Marcilla, i Rosa Maria Gilabert Noguera qui va manar construir l’emblemàtic hort de Carreres. Un primer indici és la data de construcció, reconeguda pels experts durant el segle XVIII. Però, el detall més significatiu el trobem en el magnífic plafó ceràmic, actualment replicat, que presideix la frontera de l’edifici i que representa el martiri de Sant Llorenç, realitzat per Josep Sanchis, cap a 1815.

L’hort

L’hort de Carreres està ubicat en la partida dels Calciners, entre les faldes de la muntanya del Realenc i la població de Carcaixent. Antigament, eixa era una zona de secà reconvertida durant el segle XVIII en regadiu, amb l’aigua elevada dels pous. Primer a través de les sénies i, després, pels motors a vapor. La morera va guanyar terreny als garrofers i oliveres en este sector. Encara que, posteriorment, durant el segle XIX, seria substituïda ràpidament pels tarongers.

Segurament, la finca originària complia escrupolosament amb els cànons de la Il·lustració i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles com a model d’hort-jardí valencià burgés. Una explotació agrària de moreres i altres arbres fruiters cercada de paret, amb un camí d’accés i una casa de dos plantes al mig de la parcel·la. Prop d’ella, el pou, la sénia i la bassa, per al rec a manta.

L’hort de Carreres es una mostra única d’arquitectura rural de parceria i encara conserva, tot i estar malmés per les reformes i rehabilitacions, un gran valor arquitectònic i etnogràfic. Al seu voltant compta amb un gran exemplar de magnòlia i amb el taronger més antic plantat a Carcaixent.

Finalment, l’Ajuntament de Carcaixent adquirí este immoble a principis de la dècada de 1990. A finals de 1998, el va destinar a escola-taller. En 2002 va sorgir la iniciativa de destinar l’antiga casa de l’hort de Carreres a museu de la seda i la taronja. Des de 2007 acull una exposició de peces etnològiques donades per les famílies de Tomàs Canet, el Moixentí, i Teresa Ferrer, així com una andana cedida per Salvador Pla i Dolores Ferrando.

El creixement de la població en les zones de la Muntanyeta i les Barraques han acabat per absorbir-lo i situar-lo dins del nucli urbà.

La casa de l’hort

La construcció també complia racionalment amb les necessitats d’habitatge i per al treball del camp. Estava formada per un cos principal de dos plantes amb coberta de teula àrab a dos costats. Darrere de la casa, adossat, un pati ample i porticat de tipus claustre, per poder guardar la fulla de la morera. En una de les parts, se situava una planta baixa destinada per a cavallerisses i una planta alta on s’ubicava el graner i la pallissa.

La planta baixa de l’edifici principal era la destinada a vivenda i comptava amb una porta d’entrada per al carro, tres habitacions i la cuina botifarrera. Per un dels costats eixia una escala que comunicava amb la planta alta o cambra. Este era un espai diàfan on el mur de càrrega central se substituïa per dos pilars. L’estança es ventilava amb l’obertura de finestres que donaven a les façanes principal i posterior. Adossada a l’estructura principal i a la seua dreta, n’hi havia una almàssera, que fou enderrocada.

La cria del cuc de seda

Les fulles de la morera eren l’alimentació principal dels cucs de seda. Les erugues es criaven en una espècie de llitera denominada andana. L’existent en l’hort de Carreres era de cinc altures i estava construïda de fusta i canyís.

Francisco Fogués, en la seua Historia de Carcagente, apunta que: «En principio se traía la simiente de Mallorca y su capullo era verdoso; luego se introdujo la clase nueva de color amarillento.» A principis del mes de març es feia el ritual de la benedicció de la fulla de la morera i de les caixetes de gassa que contenien la sement. Tot seguit, es depositava en la llitera per a què, amb la calor, s’avivara.

Una vegada avivats, els cucs es traslladaven a una xicoteta estança més resguardada, denominada avivador. Allí eren alimentats amb fulles més tendres. Més tard, es portaven a l’andana i se’ls donava de menjar en abundància, excepte en l’època de la dormida. A continuació, es preparava l’andana amb boges i rames per a l’embotjada del capoll. Més tard, la família i amistats es reunien per a desembotjar-lo. Per tal de conservar el capoll intacte era necessari ofegar-lo unes quantes vegades en un perol amb aigua bollint amb la crisàlide dins. L’última operació realitzada amb forns, torns i altres utensilis s’anomenada filat o debanat.

Al voltant de la sericultura n’hi havia un bon grapat de gremis d’artesans, dels quals destaquen: velluters, torcedors, teixidors, velers, tintorers, adreçadors, seders, etc.

Referències

Fogues Faus, F. (1987). L’evolució de l’estructura de la propietat i els cultius en Carcaixent. Tesi de llicenciatura. Universitat de València, inèdita

Fogués Juan, F. (2000). Historia de Carcagente. Compendio geográfico-histórico de esta Ciudad. Ajuntament de Carcaixent. Facsímil. Reproducció de l’edició de l’Imprenta Baldomero Cuenca (1934-1936)

Guerola Blay V. (2002). La pintura ceràmica a Carcaixent. Ajuntament de Carcaixent. Universitat Politècnica de València

Daràs Mahiques, B. (2007). Els carres i les places de Carcaixent. Història i anecdotari. Ajuntament de Carcaixent

Daràs Mahiques, B. Ritual per a la benedicció de la fulla de morera i els cucs de seda. Cronista oficial de Carcaixent

https://www.carcaixent.es/sites/www.carcaixent.es/files/files/Cronista/Hist_religiosa/web_hisr_ritual_benediccio_cucs_de_seda.pdf

Besó Ros, A. (2014). Pervivencias del paisaje de la seda. Del huerto de moreras al de naranjas. Revista Mètode. Universitat de València

Besó Ros, A. (2016). Horts de tarongers. La formació del verger valencià

Tortosa Pastor. P. (2018). Carcaixent. Un tros de paradís entre el riu Xúquer i la muntanya del Realenc. Ajuntament de Carcaixent

Gent. Revista d’informació municipal núm. 3, pàgina 20-21 (2000). 18 mesos a l’Hort de Carreres. Ajuntament de Carcaixent

Gent. Revista d’informació municipal núm. 10, pàgina 20-21 (2002). Un món en un museu, un museu per al món. Ajuntament de Carcaixent

Generalitat Valenciana. Patrimoni cultural i museus. Béns immobles d’etnologia

https://cultura.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/etnologia

Turisme Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana

https://ruta-seda.comunitatvalenciana.com/va/recursos/hort-de-carreres-carcaixent

Levante-EMV (edició digital)

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/10/10/seda-teje-ruta-calles-carcaixent-12517553.html

https://www.levante-emv.com/ribera/2020/04/12/negocio-seda-impulso-carcaixent-primera-11521224.html

57 Ral·li Humorístic: Respostes a les preguntes del Uelo

 

Dites i refranys

1. Expliqueu l’origen carcaixentí de l’expressió «anar al Poll»? Antigament, en el carrer de la Carnisseria, actual carrer Caporal Lloret n’hi havia un bodegó conegut con la taverna del Poll. Recordeu que el mercat ambulant es feia a l’antiga plaça de la Verdura. Les males llengües parlen de què els jornalers que anaven a llogar-se a la plaça i no aconseguien que els amos o senyorets els contractaren se n’anaven «al Poll».

2. Completeu l’expressió: En el Pla? Ven-lo quan més goig fa

3. Completeu l’expressió: Xe mira! Mira? Mira i el Rullo, cunyats!

4. Completeu l’expressió: Plou més que el dia que soterraren a Safra

5. Completeu l’expressió: El Rei de la Pana té cuc?

Construccions

6. Què hi havia en el camp on es va bastir l’ermita de Sant Antoni de Pàdua? Va servir de cementeri improvisat per a soterrar unes 120 persones durant l’any 1648, mortes a causa de la pesta bubònica

7. Qui va pagar l’any 1913 la instal·lació del rellotge de la parròquia de l’Assumpció? L’Ajuntament de Carcaixent

8. Digueu el nom de l’arquitecte que va fer la casa consistorial. Salvador Escrig Melchor

9. Digueu el nom dels dos mestres pedrapiquers que van intervindre a mitjans del segle XVI en l’obra primitiva del temple parroquial de Carcaixent. Guillem Torres i Doménec Gamieta

10. Qui va ser el mestre d’obres encarregat de dirigir l’obra nova de l’església durant el segle XVII? Joaquim Bernabéu i Cortés

Anys i panys

11. En quin any es va inaugurar l’antiga fàbrica de DEPROVESA? 1974

12. En quin any s’atorgà llicència d’obres per tal d’obrir les discoteques: la Tartana i la Eros? 1972

13. Fins a quin any Carcaixent no va disposar d’una casa de la vila (ajuntament), de propietat municipal, sinó que el local que s'utilitzava estava llogat a particulars? 1619

14. De totes les epidèmies de còlera produïdes durant el segle XIX, per al cas de Carcaixent, la de quin any va ser la més mortífera? 1865

15. Quin any va nàixer Francesc Pablo i Lloret, familiar del Sant Ofici de la Inquisició?

1596

Geografia

16. En quina partida rural estava situat l’antic molí de la Llum? Partida de l’Alborgí

17. Què es coneix com la via de Fortuny? La via Fortuny és un corredor que emula una vagoneta d’una mina amb raïls per a traure taronges d’una zona de difícil accés en les faldes la muntanya del Realenc. Esta situada entre els hort de Fortuny i Vernich, prop de la pujada del Retoret.

18. De quina espècie és l’arbre monumental de l’hort del Palaciet? Cedre del Líban (cedrus libani)

19. Del pou de quin hort s’abastien d’aigua les fonts de Carcaixent quan no era suficient la dotació que arribava de la font de la Parra? Del pou de l’hort del Corralet, propietat en aquella època de Vicente Talens

20. Amb quin nom popular es coneixen les tres costeres o pujades situades en el camí de la Font de la Parra (eixint del barri de les Barraques fins a poc abans de l’olivera de la Qüernà)? Pujada dels Crusados, pujada Negra i pujada del Retoret

Personalitats

21. Digueu el nom i cognom dels dos primers alcaldes que va tindre Carcaixent l’any 1708. El doctor Josep Albelda Guerau i Josep Talens Albelda, de Fèlix

22. Quina família d’Ontinyent tingué la concessió i s’encarregà d’abastir de neu la vila de Carcaixent a partir de mitjans del segle XVII? La família Puig

23. Digueu els cognoms de dos de les nissagues d’apotecaris (farmacèutics) que tingué Carcaixent durant els segles XVII i XVIII. Garcia-Garrigues, Lloret, Rodrigo, Tudela, Bodí

24. I ara els cognoms de tres famílies d’escrivans (notaris) que hagen residit a Carcaixent al llarg de la seua història. Maseres, Carreres, Garrigues, Rubió, Martínez, Hernández, Gassó, Pons, Bernabéu

25. Qui va ser el principal protagonista en la fundació de l’escola de l’Ave Maria al barri de la Muntanyeta, posteriorment convertida en l’escoleta municipal del Clot? El rector Vicente Castelló Valiente

Malnoms

26. Amb quins noms van ser coneguts durant la Guerra Civil els reemplaçaments dels soldats més majors i més jóvens de l’exèrcit republicà? La quinta del Sac i la quinta del Biberó

27. Quin cognom té la família dels Cucarros? Castelló

28. Quin cognom té la família Cadena? Talens

29. Quin cognom té la família Denteta? Salom

30. Com es coneix popularment la botiga de roba Alberto Moda? El Peixet

Oficis

31. Quin ofici va exercir Pasqual Cogollos Benito, el primer Cogollos de Carcaixent? Obrer de vila. També va tindre arrendat el molí de l’Empedrat

32. Digueu el cognom de la família de velluters més important que va tindre Carcaixent des de finals del segle XVII. Els Ramos

33. Quin ofici compartien Justo Artés i Heliodoro Pérez? Sucrers o pastissers

34. I quin era l’ofici de Baldomero Cuenca i Antonio Fàbregues? Impressors

35. Quin càrrec funcionarial va exercir durant molts anys Pascual Cucarella Candel? Secretari del jutjat municipal

Religiositat

36. Qui va fundar la primitiva ermita de Santa Anna? El batle Salvador Talens Albelda

37. Com es coneix popularment la processó de les palmes del Diumenge de Rams? La Burreta

38. Des de quin any està documentada la celebració de la Resurrecció del Nostre Senyor, a càrrec de les famílies Talens i Albelda? Des de 1632

39. Quina processó religiosa se celebrava antigament el dia de la festa de Sant Vicent Ferrer? El combregar dels malalts impedits

40. A mitjans del segle XVIII, quin factor va fer l’orgue de la parròquia de l’Assumpció? Matías Salanova

Esports

41. Quin nom rep actualment l’antic carrer de la Pilota? Carrer Apòstol Sant Jaume

42. Quin any va obrir les seues portes el trinquet de Carcaixent? 1948

43. Com es deia l’equip de futbol que n’hi havia abans de la UD Carcaixent? CD Juvenal

44. On estava situat el camp de futbol vell? Aproximadament, en els terrenys que formen part de l’actual plaça d’Espanya

45. Digueu el nom d’un ciclista de Carcaixent que competira abans de la Guerra Civil.

Manuel Julià, el Peixcater, Juan Bautista Salom Gomis, Batiste Cortell, el Titero, Antonio Flores, José Sanchis, Chova, Antonio Albelda, etc.

Miscel·lània

46. En quants col·legis electorals o districtes es va dividir Carcaixent l’any 1870? 3. Primer col·legi: Casa Consistorial, segon col·legi: Ex-ermita de la Sang, tercer col·legi: ex-convent de Sant Francesc

47. Amb quin nom es coneix la inundació produïda l’octubre de 1779? la riuada de Sant Francesc

48. Com es titulava el periòdic satíric de Carcaixent escrit en valència que va publicar uns pocs números a principis del segle XX? El Canari

49. Com li deien al mestre-director de les escoles nacionals entre 1926-1936? Don Manuel Ros Ruiz

50. Quin any s’ofegaren huit dones quan es banyaven en el riu Xúquer? 1894

DEPROVESA – Wild – ADM: 50 anys d'història

La mercantil Deshidratación de Productos Vegetales SA (DEPROVESA) es va constituir formalment el 30 de maig de 1974, en virtut d’escriptura pública autoritzada pel notari de Madrid, Manuel Antonio Romero Viéitez. L’objectiu principal era la fabricació de concentrats, aromes i colorants extrets principalment de productes cítrics (taronja i llima), per a la seua venda a la indústria alimentària.

El capital social inicial era de 6.600.000 pessetes, aportat pels socis fundadors:

• Joaquín Muñoz Peirats, advocat, economista, polític i empresari valencià, amb un 55 % de participació

• Hans Joachim Moser, d’origen alemany i amb passaport peruà, amb un 16 % de participació

• Peter Karl Hertz, industrial alemany, amb un 16 % de participació

• José Luis Ruiz Tena, funcionari del cos de veterinaris del Ministeri d’Agricultura, amb un 8 % de participació

• N. Timmerman’s B.V., empresa de capital neerlandés, amb un 5 % de participació

A sol·licitud de Joaquín Muñoz Peirats, principal impulsor del projecte i com a representant de la societat, el Ministeri d’Agricultura va dictar l’Orde de 15 de juny de 1974, per la qual es declarava compresa en el sector industrial agrari d’interés preferent la instal·lació d’una planta de deshidratació de residus i subproductes vegetals en un lloc indeterminat de la província de València. Així mateix, es concedia un termini de tres mesos per a l’inici de les obres i d’altres dotze mesos per a la seua finalització, comptadors a partir de la data d’aprovació del projecte definitiu.

Esta instal·lació havia d’acomplir unes condicions tècniques, econòmiques i socials per a estar compresa dins del sector industrial agrari d’interés preferent. Alhora, l’empresa tenia dret a acollir-se a una sèrie de beneficis fiscals pel termini de cinc anys amb possibilitat de pròrroga.

Els terrenys elegits per a la construcció ocupaven una superfície aproximada de 8.800 m² i estaven situats en la partida de la Coma, en el camí Fondo de Cogullada. Una ubicació propera a la fàbrica de l’empresa Cadbury Schweppes, antiga Frutos Españoles SA (FESA), indústria relacionada amb la família de Muñoz Peirats i d’on provindria bona part de la matèria primera en els inicis de l’empresa. Una de les finalitats era, després d’un procés de deshidratació en sequers i utilitzant tècniques avançades i modernes, transformar els residus vegetals de les fàbriques de derivats dels cítrics de Carcaixent i de zones properes en pinso per a animals.

Les obres de la nova indústria començaren de seguida i es trobaven a ple rendiment durant els mesos d’estiu d’eixe mateix any. Segons un butlletí informatiu municipal, el 5 d’octubre de 1974 tingué lloc la inauguració de la planta de DEPROVESA. Encara no estava ni firmada pel director general del ram l’Orde de 8 de novembre de 1974, que aprovaria el projecte definitiu.

L’Ajuntament de Carcaixent va publicar el 30 d’abril de 1975 en el Butlletí Oficial de la Província de València l’edicte d’exposició pública d’establiment de l’activitat, com a pas previ a l’atorgament de la llicència. A finals de 1976, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va tramitar una sol·licitud de l’empresa per afluir aigües residuals al barranc de Barxeta.

Després de successives ampliacions de capital, acordades els anys 1974, 1977, 1978, 1979 i 1983, respectivament, la companyia N. Timmerman’s B.V., fundada pels fills del moliner Nicolaas Timmerman i dedicada al comerç de pinsos, cereals, farina i fertilitzants en Alkmaar (Països Baixos), es va fer amb el 53 % de la societat.

El grup Wild, principal client de DEPROVESA, va adquirir l’entitat a principis de 1987. L’origen d’este conglomerat es remunta a l’any 1931, quan l’empresari alemany, Rudolf Wild, fundà a Heildelberg l’empresa Zick-Zack-Werk Rudolf Wild. L’objectiu era produir begudes sense alcohol amb ingredients purament naturals. El refresc Libella i el suc Capri-Sonne, marques encara existents, foren els principals productes comercials. La seua gestió, junt a la seua dona Leonie Wild i, amb la posterior incorporació del seu fill Hans-Peter Wild, elevaren esta societat a la categoria de multinacional. En 1985 el negoci es va transferir a l’empresa Rudolf Wild GmbH & Co. KG. que, amb els anys, es va convertir en líder mundial en la producció d’ingredients naturals per a la indústria alimentària i de begudes.

El 26 de setembre de 1990, després d’una inversió de 300 milions de pessetes i una nova ampliació del capital social, es va inaugurar a Carcaixent la nova planta de DEPROVESA amb equips tecnològics d’alta gamma. El volum de producció augmentà significativament i s’introduïren productes nous com els extractes de plantes aromàtiques, per tal subministrar concentrats a altres companyies a nivell internacional. L’any 1993, amb motiu de la instal·lació d’una depuradora se sol·licità novament autorització a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per al vessament d’aigües residuals al barranc de Barxeta. L’empresa va obtindre la certificació de qualitat ISO 9001 l’any 1995.

L’any 1999 se celebraren els 25 anys de la fundació de la companyia i s’atorgà la medalla de plata Rudolf Wild als tres treballadors en actiu més antics: Juan Bolinches, Enrique Ferri i M. Antonia Cogollos.

A principis del segle XX, amb la instal·lació d’un nou magatzem frigorífic, la factoria va augmentar la capacitat per a processar productes de temporada. L’any 2002 es va construir un altre edifici amb el seu magatzem i àrea logística annexa. Dos exercicis més tard, s’introduí el popular “Fruit up”, com a nou ingredient alimentari constituït exclusivament per carbohidrats solubles procedents de diverses fruites. A partir de l’any 2009, s’obrí una planta d’última generació per al processat d’edulcorants de fruites. En 2012 s’establí un sistema de gestió per a complir amb la certificació IFS.

El mes d’octubre de 2014 la multinacional nord-americana ADM va completar l’adquisició de Wild Flavors, empresa matriu de Hans-Peter Wild. L’origen d’este gegant agroalimentari s’inicia l’any 1902 quan George A. Archer i John W. Daniels obriren un negoci de moldre llavors de lli i formaren la societat Archer-Daniels Linseed Company. El 1923 adquiriren l’empresa Midhland Linseed Products Company. I, tot seguit, es va constituir Archer-Daniels-Midland Company, hui en dia, un dels majors productors de cereals i olis vegetals.

En línia amb la seua aposta expansiva, l’any 2017 el conglomerat ADM va comprar el 90 % del paquet accionarial de l’empresa valenciana del sector biotecnològic Biopolis SL, amb seu a Paterna. Esta mercantil, liderada pel biòleg Daniel Ramón, va nàixer l’any 2003 com spin-off del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) junt amb tres socis capitalistes més. I ofereix serveis d’investigació, desenvolupament i producció als sectors agroalimentari, farmacèutic, químic i energètic.

Després d’obtindre les preceptives autoritzacions administratives, l’any 2021 començaren en Carcaixent les obres per a la construcció d’una planta de probiòtics i postbiòtics en el mateix lloc on estaven les oficines noves, cosa que obligà a traslladar provisionalment les dependències administratives a un barracó prefabricat. El mes de febrer de 2023 s’obriren estes instal·lacions. Esta inversió de més de 25 milions d’euros permetrà en un futur quintuplicar la capacitat de producció que l’empresa filial Biopolis té a Paterna. A principis de 2024 s’han inaugurat unes oficines més modernes en el mateix punt on es trobaven les dependències administratives de la fàbrica vella.

ADM Wild Valencia compta actualment amb 160 persones empleades. El capital social és de 817.360 euros i el seu volum de vendes se situa vora els 70 milions d’euros anuals. Més de la meitat corresponen a exportacions, de les quals cal destacar els productes concentrats del te i els derivats de la garrofa.

Canvis de raó social - A46073540

1974-1994 Deshidratación de Productos Vegetales SA (DEPROVESA)

1994-2007 Deprovesa Wild SA

2007-2017 Wild Valencia SA

2017-2024 ADM Wild Valencia SAU

Directors gerents

Ramon Ventura (1974-1979)

Salvador Espert (1979-1983)

Manolo Sanz (1983-1990)

Francisco Climent (1990-2003)

Iñaki Zaldua (2003-2010)

Francisco Climent (2010-2019)

Paco Enguix (2019-2024)

Referències

Arxiu família Albert-Cogollos

Arxiu ADM Wild Valencia SAU

Boletín Informativo. Número 18. Agost i setembre de 1974. Ajuntament de Carcaixent

Boletín Informativo. Número 20. Desembre de 1974. Ajuntament de Carcaixent

Boletín Oficial del Estado: https://www.boe.es/

Butlletí Oficial de la Província de València: https://fondosdigitales.dival.es/pandora/

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: https://dogv.gva.es/es

https://www.revistafrisona.com/Noticia/fallece-jos%C3%A9-luis-ruiz-tena

https://archive.org/stream/west-frieslands-oud-en-nieuw-51-1984/wfon-51-1984_djvu.txt

https://www.adm.com/

https://es.linkedin.com/company/adm

https://www.pcuv.es/es/empresas/biotecnologia/BIOPOLIS

https://www.capri-sun.com/es/

Hemeroteca: Levante-EMV, Las Provincias, Expansión, Cinco Días, Valencia Plaza, El Economista

Grau Perales, Marta. Estudio analítico y funcional de extractos de espino blanco (crataegus monogyna jacq.). Treball final del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Universitat Politècnica de València

Salom Añó, Rafael i CJK, Henry. Fruit up (nuevo ingrediente alimentario de Wild): evaluación científica de sus propiedades saludables. https://revista.sedca.es/PDF/Fruit_up_Salom.pdf

L'antiga escoleta del Clot

Article publicat en el llibret de la Falla Creu-Julià Ribera 2024, realitzat en col·laboració amb Laura Sanz Garcia

Alumnes de l'escoleta del Clot amb el mestre don Ángel, c. 1939

La història de l’antiga escola del barri de la Muntanyeta, coneguda com l’escoleta del Clot, ara convertida en Centre Ocupacional Municipal “El Clot”, s’inicia a principis del segle XX. Primer, com a escola de l’Ave Maria, posteriorment, com escola municipal. I finalment, com a centre de formació professional.

Escola de l’Ave Maria de la Muntanyeta

Segons Francisco Fogués, cronista de Carcaixent, la relació d’amistat que unia el degà José María Navarro Daràs amb el pare Andrés Manjón, així com l’admiració per la seua labor pedagògica, van ser dos factors fonamentals i de suport a la implantació de les Escoles de l’Ave Maria a Carcaixent. Materialitzades a través de dos iniciatives parelles: la impulsada per la mestra Isabel Soriano Pallasar i la protagonitzada pel prevere Vicente Castelló Valiente, conegut com el Tio Veneno.

El reverend Vicente Castelló va nàixer a Carcaixent el 16 d’octubre de 1867. Fou ordenat prevere a Múrcia a l’edat de 25 anys. El 14 d’octubre de 1909 prengué possessió de la capellania del Sagrat Cor de Jesús, establida a l’ermita de Sant Francesc de Paula de la Muntanyeta. Fou delegat de l’arquebisbe de València en la constitució de la Fundación benefico-docente titulada Escuelas del Ave Maria l’any 1921. Morí el 21 de març de 1935.

Així, l’escola de l’Ave Maria de la Muntanyeta degué obrir les portes l’any 1910, si fem cas de l’acord municipal de data 11 de juny, que indica: «Subvencionar las escuelas de los barrios Cogullada y Montañeta con 760 pesetas y 500 anuales respectivamente, á condición de que se admitan en ellas gratuitamente á todos los párvulos de ambos sexos de los mencionados barrios, aplicando dichas consignaciones al capítulo 4.°, artículo 5.ª del presupuesto municipal».

A l’espera de trobar el document que confirme la data d’inici de l’activitat i lloc exacte on se situava, o bé, el seu canvi d’emplaçament, el que sí és segur és que l’any 1911 estava en funcionament. Una notícia publicada en La Correspondencia de Valencia el 14 d’abril de 1911, fent repàs de les actuacions promogudes per les Escoles de l’Ave Maria durant els dos anys anteriors, així ho acredita: «La Escuela de Magisterio [...] habiendo facilitado [...], un maestro á las Escuelas del A. M. Montañeta de Carcagente». Així mateix, el Diario de Valencia publicat el 12 d’octubre de 1911, en relació als tristos Successos de Carcaixent, puntualitza: «Añadid á ello las obras de acción social que aquí se realizan, contando, entre otras, la llevada á cabo por el Sindicato agrícola de San José, en estado el más floreciente de la provincia; dos escuelas del Ave-María, montadas á la altura de las mejores».

El pare Andrés Manjón fou el fundador de les primeres Escoles de l’Ave Maria, situades a Granada, amb un fort caràcter espiritual i cristià. Però, alhora, innovadores, ja que introduïen en Espanya els principis d’una educació activa. L’any 1916 va visitar Carcaixent i, durant la seua estança, va escriure: “Carcagente.- Ya hace años que de esta hermosa población se nos pidió por el Sindicato de Labradores un maestro del Ave María, quien trabaja de día y de noche y dirige las secciones que en las escuelas del Ave María hay establecidas para los hijos de los socios principalmente. El maestro que hoy desempeña este trabajo es don Sebastián Hernández, que es modelo de hombres por su formalidad.

En la Montañeta, barrio de pobre de dicha población, ha fundado, dirige y sostiene un sacerdote amigo, tan laborioso como humilde y celoso, otro grupo escolar, al cual acuden muchos niños distribuidos en varias secciones. Estas escuelas viven de limosna y las dirige don V. Castelló”.

Segons els padrons municipals, el capellà Vicente Castelló vivia l’any 1910 en el carrer Sant Francesc número 6. Els anys 1915 i 1920 el trobem inscrit en el carrer Sant Pasqual número 26. Una casa que confrontava per darrere i que tenia accés als terrenys de l’escoleta del Clot. L’any 1918 i, sobretot, en la dècada de 1920 fins a la Guerra Civil, l’immoble número 26 (en algunes ocasions apareix com a 25), del carrer Sant Pasqual, denominat “El Clot”, va ser designat per la Junta municipal del cens electoral com a local de votació.

Escola municipal de la Muntanyeta - El Clot

Tot fa indicar que l’escola de l’Ave Maria de la Muntanyeta deixà de funcionar abans de 1922. Eixe any, l’Ajuntament de Carcaixent nomenà Wilhelmina Pérez Ferrús, mestra municipal de l’escola del barri de la Muntanyeta «tan pronto como esté dispuesto el local en que ha de funcionar». Per a este menester, es delegà en el regidor-síndic perquè, en nom de la corporació municipal, formalitzara el contracte d’arrendament d’un immoble per a ús educatiu. En relació a este assumpte, cal tindre en compte l’afirmació que Francisco Fogués va deixar escrita en el seu llibre Historia de Carcagente, datat pel mes de febrer de 1936: «Además de estas escuelas, el capellán que fué de la Iglesia de la Montañeta don Vicente Castelló, fundó otras escuelas del mismo método en dicho barrio, a las que concurrieron todos los niños de aquél. En la actualidad han pasado a ser municipales». Per tant, podem suposar que el mateix Vicente Castelló va ser qui arrendà a l’Ajuntament de Carcaixent els terrenys de l’escoleta del Clot, en passar a ser de titularitat municipal.

Segons el testimoni oral d’Asunción Bañó, alumna del Clot, l’edifici tenia tres aules: de pàrvuls, xiquets i xiquetes, unes zones de camp on plantaven i, al fons, la muntanya. La seua mestra era Eduarda Sánchez. I en el curs 1948-1949 passaren a les escoles del parc Navarro Daràs perquè tancaren l’escoleta.

El 12 de novembre de 1956, mesos després de la inauguració dels Pisos dels Ferroviaris, els hereus del capellà Vicente Castelló veneren a l’Ajuntament de Carcaixent la finca on s’ubicava l’escoleta del Clot. La parcel·la que la contenia ocupava una superfície de 2.138 m², confrontava amb les cases del carrer Murillo; a la dreta, amb les cases del Ferroviaris; a l’esquerra, amb cases i carrer Sant Pasqual i al fons amb el carrer Crist. En el centre se situava un pavelló condicionat com aulari de planta baixa. L’entrada principal al recinte era pel carrer Murillo, a través d’una portella i un caminet. Un mes més tard, el Ple de la corporació va acordar la reedificació de l’edifici, pel seu deficient estat de conservació.

En compliment del Decret 400/1962, de 22 de febrer, el Ministerio de Educación Nacional dictà l’Orde de 26 d’abril de 1963, sobre la constitució d’agrupacions escolars en la província de València. A partir d’eixe moment, es constituí l’Agrupación escolar o grupo escolar mixto José Antonio, titularitat de l’Ajuntament de Carcaixent, en el qual quedaven integrades diverses escoles ubicades en diferents locals. A estes també s’uní l’escoleta del Clot. Dos anys més tard, la Llei 169/1965, de 21 de desembre, sobre reforma de l’ensenyança primària, convertí les escoles municipals en escoles nacionals.

Esta situació va finalitzar el curs 1971/1972, any en què els diferents locals disseminats de l’Agrupación escolar José Antonio es centralitzaren en un col·legi de nova construcció. Actualment, designat amb el nom de CEIP Víctor Oroval i Tomàs.

Centre de formació professional agrària

El Ministerio de Educación y Ciencia, mitjançant una orde del 14 d’agost de 1972, va autoritzar perquè allí mateix es puguera realitzar, amb caràcter excepcional, el primer grau de Formació Professional Agrària. L’any 1979 s’autoritza un segon grau d’estos estudis. A més, en les eleccions generals de 1977 i 1979 l’escoleta del Clot fou seu d’un col·legi electoral.

Centre ocupacional

Després d’estar un temps tancat, a mitjans de la dècada de 1990 l’Ajuntament de Carcaixent va cedir el local a l’Associació de Discapacitats de Carcaixent (ADISCAR). Finalment, la tasca encetada per esta entitat en defensa dels interessos del col·lectiu va aconseguir el suport la Generalitat Valenciana. Així, a través de diverses subvencions de la Conselleria de Benestar Social, l’Ajuntament de Carcaixent amplià les instal·lacions per tal de millorar el servei l’any 2002, com a pas previ a l’obertura del Centre Ocupació Municipal “El Clot” l’any 2003.

 

Referències:

Fogués Juan, F. (1928). José María Navarro Daràs. reeditat per Bernat Daràs i Mahiques (2018)

Fogués Juan, F. (1936) Historia de Carcagente: compendio geográfico-histórico de esta ciudad. Carcagente. Edició facsímil. Ajuntament de Carcaixent, 2000

Montero Vives, J. (1998), Las escuelas del Ave María. Una institución al servicio de los pobres

Associació de Discapacitats de Carcaixent. ADISCAR, 4 anys després (1998). Festes Majors i Patronals a Carcaixent. Ajuntament de Carcaixent

Ajuntament de Carcaixent (2002). Urbanisme. Finalitzades les obres en l’escoleta del Clot. Gent. Revista d’Informació Municipal, número 11

Ajuntament de Carcaixent (2004). El centre ocupacional El Clot amplia les ofertes formatives per als seus alumnes. Gent. Revista d’Informació Municipal, número 20

Daràs i Mahiques, B (2007). Els carrers i les places de Carcaixent: història i anecdotari. Ajuntament de Carcaixent

Sigalat Vayà, M. J. (2011). Canvi social i mobilització política a Carcaixent durant la República i la Guerra Civil (1931-1939). Edicions 96 i Casal Jaume I-Grup Arrels.

Torres Faus, F., Daràs Mahiques, B., Trujillo Panadero, M. C. i Candel Galan, L. (2016). Carcaixent 1916. Una mirada a la ciutat de fa 100 anys. Ajuntament de Carcaixent

Colegio Camino Azul

https://colegiocaminoazul.wordpress.com/historia/

CEIP Víctor Oroval i Tomàs. Història

https://portal.edu.gva.es/ceipvictororoval/2021/05/09/historia-2/

AMC. Padrons municipals d’habitants, diversos anys i signatures

AMC. Inventari municipal de bens (1987). Fitxa número 12

AMC. Programa de centre. Centre Ocupacional “El Clot” (2004). Ajuntament de Carcaixent

ADV. Butlletí Oficial de la Província de València, diverses publicacions i signatures

https://fondosdigitales.dival.es/pandora/

Ministeri de Cultura i Esport. Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, diverses publicacions i signatures

https://prensahistorica.mcu.es/es/inicio/inicio.do

Boletín Oficial del Estado. Gazeta: colección histórica, diverses publicacions

https://www.boe.es/buscar/gazeta.php