La toponímia és el conjunt de noms de lloc d’un país, d’una comarca, etc. Seguint els estudis de Víctor Oroval i Aigües Vives Pérez Piquer, hem elaborat una sèrie de blogs de toponímia de Carcaixent.
El primer serà el de les partides del terme de Carcaixent:
Partida dels Abrells: partida que limita amb les de Sant Antoni, el Barranquet, el Camí de la Font i el Puig Gros. És deformació del nom “àlber”. “Els Alberells” (1758). “Els Abrells” (1883).
Partida de l’Alborgí: partida de l’horta. Es documenta el 1248 un poblat àrab i un molí. El riu Xúquer fa un racó molt pronunciat, conegut com “racó de l’Alborgí”. Ve de l’àrab AL BURJ “la torre”, probablement en forma plural AL BURJÍN “les torres”. “L’Alburgí” (1248). “Territori de lo Alborgí” (1505).
Partida de les Algoleges: partida de l’horta. “Algoleja” és una paraula àrab que significa “recolzada d’un curs d’aigua, terra d’al•luvió, fina, prima i bona per a treballar, que hi ha vora d’un riu”. “Les Algoleges” (1453).
Partida de la Barqueta: partida de l’horta. Situada entre el riu Xúquer i les partides de la Torreta, el Racó de la Maragua, el Racó del Bosquet, el Racó de la Pedra, Passicos, la Febrera, el Teular i el Toro. Fa referència a l’existència d’una barca per a travessar el riu antigament. En 1745 hi ha documentat el “camí de la Barca”.
Partida del Barranc de la Font: partida on està ubicada la font de la Parra. Limita amb les partides del Puig Gros i el Pla, i també amb el pla de Reus, Basses Roges i les muntanyes de l’Escorial. Pren el nom del barranc de la Font de la Parra que travessa la partida.
Partida del Barranc de la Vila: el barranc de la Vila, naix entre la Bossarta i el camí del Realenc. Baixa en direcció nord-oest pel nord de Sant Blai, creua el camí de la Barraca a l’altura de l’hort de Batalla, i va per Vilella en direcció a Alzira, on desemboca al barranc de la Casella. La vila és Alzira. Totes les terres pròximes al barranc són de la mateixa partida. “Barranc de la Vila” (1570).
Partida del Barranquet: partida que limita amb la del Puig Gros, la Serratella, els Abrells i la Coma. S’estén entre el camí del Barranc de Lluïsa a l’est i la via del tren a l’oest. Pren el nom de Barranquet perquè així s’anomena el barranc d’Espanya quan arriba a eixes terres. “Territori del Barranquet d.en Griffa” (1453). En 1505, tenim Barranquet de Cogullada, B. dels Calciners i Territori del Barranquet.
Partida de les Basses del Rei: partida situada al nord de la població. El nom indica l’existència d’una bassa on s’emmagatzemava aigua per a regar i que al segle XVIII tenia aus aquàtiques. El topònim apareix documentat tant en singular com en plural.
Partida de Benimaclí: partida de l’horta. El 1382 es documenta un “lloc de Benimaclj”. Durant el segle XV encara figuren entre 32 i 25 veïns cristians contribuents per la peita i pel morabatí. Finalment es despobla i en 1520 ja no és mes que una partida rural. Segons Carme Barceló, el nom prové de l’àrab BANI MAKHLÚD “fills de Makhlúd”.
Partida de Benivaire: partida de l’horta. Jaume I concedí el territori, amb nucli de població, al monestir de la Valldigna. El topònim està documentat el 1248. Sembla forma arabitzada de PINNA VARIA, que significa “roca virolada o grisa”, per tant anterior als àrabs. Segons Víctor Oroval, és evidentment un dels nombrosos gentilicis àrabs disseminats con noms de lloc per tot aquest sector del Regne de València. De fet, tenim documentats a principis del segle XVI diversos propietaris del terme d’Alzira, al qual pertanyia llavors Carcaixent, de nom Bardey: “Jucef Bardey fill de Alj Bardey”, “Mahomat Bardey”, “Azmet Bardey”, etc. Probablement fou un dels seus avantpassats l’epònim de la “qarya” a la qual es refereix aquest topònim multiforme, si no és que es tracta de diverses alqueries, cosa gens probable donat que mai no s’adjudica a tot el territori de la “qarya” a un sol donatari, sinó en parcel•les a diverses persones. En 1439 tenim documentat “Alqueria de Benivayre” i en 1473, “Alqueria de Benibardey”. Finalment, tenim un Benvayren en 1678.
Partida dels Calciners: partida que s’estén per darrer dels pisos dels Ferroviaris, des del barranc de Sant Antoni fins el camí de Sant Blai, i entre la partida de la Muntanyeta i la de Sant Antoni. El topònim s’explica per l’existència de forns de calçs. Dels que feien calç en els forns que hi havia al peu de la muntanya. “Partida del Calciner” (1570).
Partida del Camí de la Font: partida que s’estén pel vessant occidental del Realenc, entre les partides de Sant Antoni, els Abrells i el Puig Gros. Pren el nom del camí de la Font de la Parra.
Partida del Canader: partida situada a l’horta. Es documenta el 1505 una persona “en Canader” i el 1790 la partida “el Canader”. Exactament deuria ser partida d’En Canader.
Partida dels Censals: partida de l’horta. Es tracta de terres donares originàriament en arrendament a cens. La modalitat “a cens” indica pagament anual per part de l’arrendatari. Tenim documentats en 1570 els Censals dels Frares de la Valldigna, els Censals d.en Rovira i els de Ternils.
Partida de la Coma: partida situada al sud de la població. El topònim ve, probablement del llatí CUMBUS i en la nostra zona fa referència a terra humida i massa compacta. Diu el refrany: és més roín que la terra de la Coma”. “Territori de la Coma de Cugullada” (1570).
Partida de la Febrera: partida de la l’horta. Probablement, el topònim és la feminització del cognom Febrer. Es documenta al segle XVI, “partida de na Febrera”. Segons Víctor Oroval, propietària del llinatge Febrer. A Carcaixent no el té documentat fins el 1623.
Partida de la Marjal: partida de l’horta. Situada entre el terme de la Pobla Llarga i les partides de la Serratella, la Pedrera, la Coma i la Sarguera. Està travessada pel barranc de Barxeta. “Marjal” és paraula àrab que s’aplica a terres humides o pantanoses. “Territori de la Marial” (1453). “La Marjal de Cugullada” (1570). “La Marjal” (1883).
Partida de les Marjaletes: partida de l’horta. El topònim es diminutiu de “marjal”, paraula àrab que s’aplica a terres humides o pantanoses. Està situada vora els barrancs de la Cubella i de Barxeta. El 1453 es deia de les Tretzenes “terres acensades a la tretzena part dels fruits” “Les Marjaletes o les Tretzenes” (1570). “Partida de les Marjaletes” (1719). “Les Marchaletes de Sant Roc” (1883).
Partida de Materna: partida que s’estén terme de Carcaixent i Alzira, a la qual pertany la major part. Hi havia una alqueria citada en el Llibre del Repartiment, ja despoblada en el segle XVI. És un topònim llatí que indica herència o possessió materna. “Partida de Materna (1626).
Partida la Muntanyeta: partida compresa entre el barri de la Muntanyeta, la partida dels Calciners i el camí del Realenc. Té el mateix nom que el barri.
Partida de la Parreta: partida de l’horta. Situada entre la Coma, la Volteta i el Xiular. El topònim fa referència a l’existència d’una parra. “Partida de la Parreta” (1505).
Partida de Passicos: partida de l’horta. Situada entre la Febrera, el Xiular, la Vintena, el Quadró i el Racó de la Pedra. Passicos és probablement un sobrenom. Està documentada al segle XVIII. “Partida de Pasicos” (1739).
Partida de la Pedrera: situada entre la Serratella, el Barranquet, la Coma i la Marjal. “Pedrera” indica lloc pedregós o lloc d’on s’extrau pedra. “La Pedrera” (1906). “ La Pedrissa d.en Barral (1505). “Los Pedrissos” (1570).
Partida del Pla: partida que limita amb les del Puig Gros, la Serratella i el barranc de la Font de la Parra. S’estén també per la Pobla Llarga i Rafelguaraf. És una zona plana al peu del Realenc i la Serratella.
Partida del Puig Gros: partida situada en els estreps sud-occidentals del Realenc. Limita amb les partides del Camí de la Font, el Pla i el Barranc de la Font.
Partida del Quadró: partida situada a l’horta. Limita amb les partides del Racó de la Pedra, Passicos i la Vintena. El topònim és un diminutiu de “quadra” unitat antiga de cultiu, i recorda una parcel•lació de terres de regadiu de forma quadrada. “Territori dels Quadrons” (1505). “Els Quadrons de Sant Sebastià (1570). “El Quadró” (1758).
Partida dels Quatre Camins: punt en què s’encreuen quatre camins: la cruïlla dóna nom a un barri i a una partida. “Partida dels Quatre Camins del Pla” (1726).
Partida del Racó del Bosquet: partida de l’horta. El racó del Bosquet i de la Maragua, ocupen una raconada formada per un meandre del Xúquer. Limita amb les partides de la Barqueta i del Racó de la Pedra. El topònim fa referència a l’existència d’una arbreda.
Partida del Racó de la Maragua: partida situada en un meandre del Xúquer, junt al racó del Bosquet. Està limitada pel riu, el camí de la Maragua i el dels Anouers o del Vall. La recorre el camí de l’Encisamer. Antigament era anomenat el racó de Selma (1739). Maragua és un antropònim.
Partida del Racó de Paquets: partida de l’horta. Raconada formada per un meandre del riu Xúquer. Està situada entre el racó del Bosquet, el de la Pedra i les Algoleges. S’hi arriba pel camí del Racó de Paquets. Paquets és un sobrenom del poble.
Partida del Racó de la Pedra: partida de l’horta. Situada al costa del riu. Al segle XVII es documenta un racó de la Pedra de Sant Sebastià en referència a una antiga ermita, que podria haver-se construït sobre una mesquita. “Racó de la Pedra de Sant Sebastià” (1653).
Partida del Racó de la Torreta o de la Torreta: partida situada en l’horta, en un dels meandres del riu Xúquer. Està travessat pel camí de la Torreta i el camí de Cassiano. Sembla que fa referència a una torre medieval anomenada “torre murada”. “Racó de la Torreta” (1800). “Alqueria de la Torreta” (1628). “Partida de la torreta o de Terra Murada (1727). “Partida de la Torreta” (1727).
Partida de Sant Antoni: partida situada entre el barri de les Barraques, la partida dels Calciners i el camí de la Font.
Partida de Sant Roc: partida situada al voltant de l’ermita del mateix nom. Allí estava ubicat l’antic poblat de Ternils, anterior als àrabs, que va ser abandonat al segle XVI a causa de les inundacions del riu. Només queda en peu l’ermita de Sant Roc. En 1758, partida de Sant Roch, sense més.
Partida de Santa Bàrbara: partida que comprén les terres del barri del mateix nom. Limita amb el barranc de Barxeta, la partida de Materna i la carretera d’Alzira a Xàtiva. “Territori de Santa Bàrbara” (1752).
Partida de la Sarguera: partida de l’horta. Limita amb el terme de la Pobla Llarga i les partides de la Marjal, la Coma, les Marjaletes i Benimaclí. El topònim és un col•lectiu de “sarga”, arbust semblant al salze però menys arbori, com una vimetera. “Partida de la Sarguera” (1570).
Partida de la Serratella: partida que limita amb la Pobla Llarga i les partides del Pla, el Puig Gros, el Barranquet i la Pedrera. Pren el nom del massís que es troba al mig de la partida. “Partida de la Serratella” (1570).
Partida dels Terços: partida de l’horta. Situada entre la Vintena, les Marjaletes, Benimaclí i el terme de la Pobla Llarga. El nom deu fer referència a les condicions d’explotació de la terra, consistent en el pagament del terç delme. “Els Terços de Torra Murada” (1485). “Els Terços de Terra Murada” (1570).
Partida del Teular: partida situada a l’horta. Limita amb les partides de Benivaire, el Toro, la Barqueta, la Febrera, el Xiular, la Volteta i els Censals. El nom ve de la fabricació de teules en aquell indret. “El Teular” (1505). “Els Teulars” (1570).
Partida del Toro: tros d’una partida d’Alzira que passà a Carcaixent per l’estrangulament d’un meandre del Xúquer. Està rodejada pel braç dessecat del riu, conegut com a “riu Sec”. Ve de la paraula llatina TORA “elevació”, terra d’al•luvió que sobreïx en altura respecte a la dels voltants, concepte que correspon a la morfologia d’aquest paratge. i és anterior als àrabs. La pronúncia és amb [ò]. Tora es l’única forma que llegim en el Llibre del Repartiment, on apareix repetidament en diverses adjudicacions. “En Tora huyt fanecades de terra olivar” (1507). “Raconada de Thora” (1507). El mateix any 1507, Azmet Çuleyme al. Barbeta ja té terra en “thora” i en “lo thoro”. Llavors trobem també un “loch del Toro” i el territori del Thoro o de Benibardeny”. Tora subsisteix durant més de dos segles fins que apareix alternant amb “toro”, forma que acaba per substituir-la totalment. En 1790 i en 1883 encara hom escriu en el títol de propietat alguna finca con situada a Tora. Tora i Toro es pronunciarien en el parlar local de forma molt semblant i l’analogia faria la resta en el procés de canvi.
Partida del Tossal: partida situada entra la partida del Barranc de la Font i el Pinar dels Flares. Hi ha una tossal aïllat que li dóna nom.
Partida de Vilella: partida que s’estén entre Carcaixent i Alzira. Apareix una alqueria “Vilella” al Llibre del Repartiment, que al segle XVI ja està despoblada i queda com a partida rural. És paraula llatina, anterior a la conquesta dels àrabs, diminutiu de ”vila”. “Partida de Vilella” (1458).
Partida de la Vintena: partida de l’horta. Eren terres que pagaven la vintena part de les collites per l’establiment o l’ampliació del reg al segle XV. Inclou el paratge de la Mota. La diferència entre Vintena Alta i Vintena Baixa té relació amb l’arribada de l’aigua de reg. “Partida de les Vintenes” (1494). “Les Vintenes de les Marjals d.en Rovira” (1570). “Les Vintenes” (1844).
Partida de la Volteta: partida de l’horta. Limita amb les partides dels Censals, Benivaire, la Coma, la Parreta, el Xiular, la Febrera i el Teular. La “volteta” és una revolta en el camí de la Volteta, que travessa la partida. Està documentada al segle XIX. “Partida de la Bolteta” (1844). “La Volteta” (1906).
Partida del Xiular: partida situada a l’horta. Podria ser una deformació de “joglar” > “giular”, persona que cantava i contava històries. Però és més probable que vinga de FISTULETUM “canyar de canyaferles”. Segons Víctor Oroval, de l’ofici d’un propietari destacat. De fet, tenim documentat un Pere, joglar d’ofici, habitador d’Alzira en 1248, i un Acen Maymó, “jutglar de Benimuslem”, en 1507. Un com aquests pogué ser l’epònim. “Territori del Juglar” (1570).
Extret de:
El primer serà el de les partides del terme de Carcaixent:
Partida dels Abrells: partida que limita amb les de Sant Antoni, el Barranquet, el Camí de la Font i el Puig Gros. És deformació del nom “àlber”. “Els Alberells” (1758). “Els Abrells” (1883).
Partida de l’Alborgí: partida de l’horta. Es documenta el 1248 un poblat àrab i un molí. El riu Xúquer fa un racó molt pronunciat, conegut com “racó de l’Alborgí”. Ve de l’àrab AL BURJ “la torre”, probablement en forma plural AL BURJÍN “les torres”. “L’Alburgí” (1248). “Territori de lo Alborgí” (1505).
Partida de les Algoleges: partida de l’horta. “Algoleja” és una paraula àrab que significa “recolzada d’un curs d’aigua, terra d’al•luvió, fina, prima i bona per a treballar, que hi ha vora d’un riu”. “Les Algoleges” (1453).
Partida de la Barqueta: partida de l’horta. Situada entre el riu Xúquer i les partides de la Torreta, el Racó de la Maragua, el Racó del Bosquet, el Racó de la Pedra, Passicos, la Febrera, el Teular i el Toro. Fa referència a l’existència d’una barca per a travessar el riu antigament. En 1745 hi ha documentat el “camí de la Barca”.
Partida del Barranc de la Font: partida on està ubicada la font de la Parra. Limita amb les partides del Puig Gros i el Pla, i també amb el pla de Reus, Basses Roges i les muntanyes de l’Escorial. Pren el nom del barranc de la Font de la Parra que travessa la partida.
Partida del Barranc de la Vila: el barranc de la Vila, naix entre la Bossarta i el camí del Realenc. Baixa en direcció nord-oest pel nord de Sant Blai, creua el camí de la Barraca a l’altura de l’hort de Batalla, i va per Vilella en direcció a Alzira, on desemboca al barranc de la Casella. La vila és Alzira. Totes les terres pròximes al barranc són de la mateixa partida. “Barranc de la Vila” (1570).
Partida del Barranquet: partida que limita amb la del Puig Gros, la Serratella, els Abrells i la Coma. S’estén entre el camí del Barranc de Lluïsa a l’est i la via del tren a l’oest. Pren el nom de Barranquet perquè així s’anomena el barranc d’Espanya quan arriba a eixes terres. “Territori del Barranquet d.en Griffa” (1453). En 1505, tenim Barranquet de Cogullada, B. dels Calciners i Territori del Barranquet.
Partida de les Basses del Rei: partida situada al nord de la població. El nom indica l’existència d’una bassa on s’emmagatzemava aigua per a regar i que al segle XVIII tenia aus aquàtiques. El topònim apareix documentat tant en singular com en plural.
Partida de Benimaclí: partida de l’horta. El 1382 es documenta un “lloc de Benimaclj”. Durant el segle XV encara figuren entre 32 i 25 veïns cristians contribuents per la peita i pel morabatí. Finalment es despobla i en 1520 ja no és mes que una partida rural. Segons Carme Barceló, el nom prové de l’àrab BANI MAKHLÚD “fills de Makhlúd”.
Partida de Benivaire: partida de l’horta. Jaume I concedí el territori, amb nucli de població, al monestir de la Valldigna. El topònim està documentat el 1248. Sembla forma arabitzada de PINNA VARIA, que significa “roca virolada o grisa”, per tant anterior als àrabs. Segons Víctor Oroval, és evidentment un dels nombrosos gentilicis àrabs disseminats con noms de lloc per tot aquest sector del Regne de València. De fet, tenim documentats a principis del segle XVI diversos propietaris del terme d’Alzira, al qual pertanyia llavors Carcaixent, de nom Bardey: “Jucef Bardey fill de Alj Bardey”, “Mahomat Bardey”, “Azmet Bardey”, etc. Probablement fou un dels seus avantpassats l’epònim de la “qarya” a la qual es refereix aquest topònim multiforme, si no és que es tracta de diverses alqueries, cosa gens probable donat que mai no s’adjudica a tot el territori de la “qarya” a un sol donatari, sinó en parcel•les a diverses persones. En 1439 tenim documentat “Alqueria de Benivayre” i en 1473, “Alqueria de Benibardey”. Finalment, tenim un Benvayren en 1678.
Partida dels Calciners: partida que s’estén per darrer dels pisos dels Ferroviaris, des del barranc de Sant Antoni fins el camí de Sant Blai, i entre la partida de la Muntanyeta i la de Sant Antoni. El topònim s’explica per l’existència de forns de calçs. Dels que feien calç en els forns que hi havia al peu de la muntanya. “Partida del Calciner” (1570).
Partida del Camí de la Font: partida que s’estén pel vessant occidental del Realenc, entre les partides de Sant Antoni, els Abrells i el Puig Gros. Pren el nom del camí de la Font de la Parra.
Partida del Canader: partida situada a l’horta. Es documenta el 1505 una persona “en Canader” i el 1790 la partida “el Canader”. Exactament deuria ser partida d’En Canader.
Partida dels Censals: partida de l’horta. Es tracta de terres donares originàriament en arrendament a cens. La modalitat “a cens” indica pagament anual per part de l’arrendatari. Tenim documentats en 1570 els Censals dels Frares de la Valldigna, els Censals d.en Rovira i els de Ternils.
Partida de la Coma: partida situada al sud de la població. El topònim ve, probablement del llatí CUMBUS i en la nostra zona fa referència a terra humida i massa compacta. Diu el refrany: és més roín que la terra de la Coma”. “Territori de la Coma de Cugullada” (1570).
Partida de la Febrera: partida de la l’horta. Probablement, el topònim és la feminització del cognom Febrer. Es documenta al segle XVI, “partida de na Febrera”. Segons Víctor Oroval, propietària del llinatge Febrer. A Carcaixent no el té documentat fins el 1623.
Partida de la Marjal: partida de l’horta. Situada entre el terme de la Pobla Llarga i les partides de la Serratella, la Pedrera, la Coma i la Sarguera. Està travessada pel barranc de Barxeta. “Marjal” és paraula àrab que s’aplica a terres humides o pantanoses. “Territori de la Marial” (1453). “La Marjal de Cugullada” (1570). “La Marjal” (1883).
Partida de les Marjaletes: partida de l’horta. El topònim es diminutiu de “marjal”, paraula àrab que s’aplica a terres humides o pantanoses. Està situada vora els barrancs de la Cubella i de Barxeta. El 1453 es deia de les Tretzenes “terres acensades a la tretzena part dels fruits” “Les Marjaletes o les Tretzenes” (1570). “Partida de les Marjaletes” (1719). “Les Marchaletes de Sant Roc” (1883).
Partida de Materna: partida que s’estén terme de Carcaixent i Alzira, a la qual pertany la major part. Hi havia una alqueria citada en el Llibre del Repartiment, ja despoblada en el segle XVI. És un topònim llatí que indica herència o possessió materna. “Partida de Materna (1626).
Partida la Muntanyeta: partida compresa entre el barri de la Muntanyeta, la partida dels Calciners i el camí del Realenc. Té el mateix nom que el barri.
Partida de la Parreta: partida de l’horta. Situada entre la Coma, la Volteta i el Xiular. El topònim fa referència a l’existència d’una parra. “Partida de la Parreta” (1505).
Partida de Passicos: partida de l’horta. Situada entre la Febrera, el Xiular, la Vintena, el Quadró i el Racó de la Pedra. Passicos és probablement un sobrenom. Està documentada al segle XVIII. “Partida de Pasicos” (1739).
Partida de la Pedrera: situada entre la Serratella, el Barranquet, la Coma i la Marjal. “Pedrera” indica lloc pedregós o lloc d’on s’extrau pedra. “La Pedrera” (1906). “ La Pedrissa d.en Barral (1505). “Los Pedrissos” (1570).
Partida del Pla: partida que limita amb les del Puig Gros, la Serratella i el barranc de la Font de la Parra. S’estén també per la Pobla Llarga i Rafelguaraf. És una zona plana al peu del Realenc i la Serratella.
Partida del Puig Gros: partida situada en els estreps sud-occidentals del Realenc. Limita amb les partides del Camí de la Font, el Pla i el Barranc de la Font.
Partida del Quadró: partida situada a l’horta. Limita amb les partides del Racó de la Pedra, Passicos i la Vintena. El topònim és un diminutiu de “quadra” unitat antiga de cultiu, i recorda una parcel•lació de terres de regadiu de forma quadrada. “Territori dels Quadrons” (1505). “Els Quadrons de Sant Sebastià (1570). “El Quadró” (1758).
Partida dels Quatre Camins: punt en què s’encreuen quatre camins: la cruïlla dóna nom a un barri i a una partida. “Partida dels Quatre Camins del Pla” (1726).
Partida del Racó del Bosquet: partida de l’horta. El racó del Bosquet i de la Maragua, ocupen una raconada formada per un meandre del Xúquer. Limita amb les partides de la Barqueta i del Racó de la Pedra. El topònim fa referència a l’existència d’una arbreda.
Partida del Racó de la Maragua: partida situada en un meandre del Xúquer, junt al racó del Bosquet. Està limitada pel riu, el camí de la Maragua i el dels Anouers o del Vall. La recorre el camí de l’Encisamer. Antigament era anomenat el racó de Selma (1739). Maragua és un antropònim.
Partida del Racó de Paquets: partida de l’horta. Raconada formada per un meandre del riu Xúquer. Està situada entre el racó del Bosquet, el de la Pedra i les Algoleges. S’hi arriba pel camí del Racó de Paquets. Paquets és un sobrenom del poble.
Partida del Racó de la Pedra: partida de l’horta. Situada al costa del riu. Al segle XVII es documenta un racó de la Pedra de Sant Sebastià en referència a una antiga ermita, que podria haver-se construït sobre una mesquita. “Racó de la Pedra de Sant Sebastià” (1653).
Partida del Racó de la Torreta o de la Torreta: partida situada en l’horta, en un dels meandres del riu Xúquer. Està travessat pel camí de la Torreta i el camí de Cassiano. Sembla que fa referència a una torre medieval anomenada “torre murada”. “Racó de la Torreta” (1800). “Alqueria de la Torreta” (1628). “Partida de la torreta o de Terra Murada (1727). “Partida de la Torreta” (1727).
Partida de Sant Antoni: partida situada entre el barri de les Barraques, la partida dels Calciners i el camí de la Font.
Partida de Sant Roc: partida situada al voltant de l’ermita del mateix nom. Allí estava ubicat l’antic poblat de Ternils, anterior als àrabs, que va ser abandonat al segle XVI a causa de les inundacions del riu. Només queda en peu l’ermita de Sant Roc. En 1758, partida de Sant Roch, sense més.
Partida de Santa Bàrbara: partida que comprén les terres del barri del mateix nom. Limita amb el barranc de Barxeta, la partida de Materna i la carretera d’Alzira a Xàtiva. “Territori de Santa Bàrbara” (1752).
Partida de la Sarguera: partida de l’horta. Limita amb el terme de la Pobla Llarga i les partides de la Marjal, la Coma, les Marjaletes i Benimaclí. El topònim és un col•lectiu de “sarga”, arbust semblant al salze però menys arbori, com una vimetera. “Partida de la Sarguera” (1570).
Partida de la Serratella: partida que limita amb la Pobla Llarga i les partides del Pla, el Puig Gros, el Barranquet i la Pedrera. Pren el nom del massís que es troba al mig de la partida. “Partida de la Serratella” (1570).
Partida dels Terços: partida de l’horta. Situada entre la Vintena, les Marjaletes, Benimaclí i el terme de la Pobla Llarga. El nom deu fer referència a les condicions d’explotació de la terra, consistent en el pagament del terç delme. “Els Terços de Torra Murada” (1485). “Els Terços de Terra Murada” (1570).
Partida del Teular: partida situada a l’horta. Limita amb les partides de Benivaire, el Toro, la Barqueta, la Febrera, el Xiular, la Volteta i els Censals. El nom ve de la fabricació de teules en aquell indret. “El Teular” (1505). “Els Teulars” (1570).
Partida del Toro: tros d’una partida d’Alzira que passà a Carcaixent per l’estrangulament d’un meandre del Xúquer. Està rodejada pel braç dessecat del riu, conegut com a “riu Sec”. Ve de la paraula llatina TORA “elevació”, terra d’al•luvió que sobreïx en altura respecte a la dels voltants, concepte que correspon a la morfologia d’aquest paratge. i és anterior als àrabs. La pronúncia és amb [ò]. Tora es l’única forma que llegim en el Llibre del Repartiment, on apareix repetidament en diverses adjudicacions. “En Tora huyt fanecades de terra olivar” (1507). “Raconada de Thora” (1507). El mateix any 1507, Azmet Çuleyme al. Barbeta ja té terra en “thora” i en “lo thoro”. Llavors trobem també un “loch del Toro” i el territori del Thoro o de Benibardeny”. Tora subsisteix durant més de dos segles fins que apareix alternant amb “toro”, forma que acaba per substituir-la totalment. En 1790 i en 1883 encara hom escriu en el títol de propietat alguna finca con situada a Tora. Tora i Toro es pronunciarien en el parlar local de forma molt semblant i l’analogia faria la resta en el procés de canvi.
Partida del Tossal: partida situada entra la partida del Barranc de la Font i el Pinar dels Flares. Hi ha una tossal aïllat que li dóna nom.
Partida de Vilella: partida que s’estén entre Carcaixent i Alzira. Apareix una alqueria “Vilella” al Llibre del Repartiment, que al segle XVI ja està despoblada i queda com a partida rural. És paraula llatina, anterior a la conquesta dels àrabs, diminutiu de ”vila”. “Partida de Vilella” (1458).
Partida de la Vintena: partida de l’horta. Eren terres que pagaven la vintena part de les collites per l’establiment o l’ampliació del reg al segle XV. Inclou el paratge de la Mota. La diferència entre Vintena Alta i Vintena Baixa té relació amb l’arribada de l’aigua de reg. “Partida de les Vintenes” (1494). “Les Vintenes de les Marjals d.en Rovira” (1570). “Les Vintenes” (1844).
Partida de la Volteta: partida de l’horta. Limita amb les partides dels Censals, Benivaire, la Coma, la Parreta, el Xiular, la Febrera i el Teular. La “volteta” és una revolta en el camí de la Volteta, que travessa la partida. Està documentada al segle XIX. “Partida de la Bolteta” (1844). “La Volteta” (1906).
Partida del Xiular: partida situada a l’horta. Podria ser una deformació de “joglar” > “giular”, persona que cantava i contava històries. Però és més probable que vinga de FISTULETUM “canyar de canyaferles”. Segons Víctor Oroval, de l’ofici d’un propietari destacat. De fet, tenim documentat un Pere, joglar d’ofici, habitador d’Alzira en 1248, i un Acen Maymó, “jutglar de Benimuslem”, en 1507. Un com aquests pogué ser l’epònim. “Territori del Juglar” (1570).
Extret de:
Onomàstica de Carcaixent per Víctor Oroval i Tomàs dins del X Col•loqui de la Societat d'Onomàstica Butlletí Interior, número XXIII 1986
Toponímia dels Pobles Valencians. Carcaixent. La Ribera Alta.
Aigües Vives Pérez Piquer.
Aigües Vives Pérez Piquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada