dissabte, d’octubre 09, 2010

Carcaixent universitat

Vicent Garés Timor, en el llibre de festes de l'any 2010 ha publicat l'article "El privilegi de creació de la Universitat de Carcaixent".

En ell es transcriuen els capítols del privilegi que concedia a Carcaixent el títol d'universitat, signat a San Lorenzo del Escorial l'11 de març de 1576, pel rei Felip II.

A continuació es transcriu el Privilegi d'Universitat. Moltes gràcies a Vicent Garés per la seua aportació.

<< ARV, Real Chancillería, Diversorum, 1456; fulls 115-v.º-125rº.

Regium privilegium ad instantiam sindici de Carcaxent registratum. Nos, Philippus, Dei gratia, rex Castelle, Aragonum, utriusque, Sicilie, Hierusalem, Ungarie, Dalmatie, Croatie, Legiones; Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galitie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, Insularum Canarie, nec non Insularum Indiarum et Terre Firme Maris Oceani, archidux Austriae, dux Burgundie, Bravantie et Mediolani, comes Barcinone, Flandrie et Tiroli, dominus Vizcate et Moline, dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionies et Ceritanie, marchio Oristani et Gotiani.

Eaque locorum nostrorum incolarumque et habitatotur eorumdem utilitatem et patrimonio nostre regii augmentum concernunt liberati quidem animo concedere solemnes et multoris intiori cum de nobi benemerentur quanto enim honoratiore fiunt tanto regia dignitas magis e luscescit.

Quo fit ut cum probarte nobis dilectorum proborum hominum et habitatorum loci Carcaxent nostri Valentie regni fuerit Majestati nostri humiliter supplicatum ut dictum locum a villa nostra de Algezira in eodem Valentie regno si ea separare ipsumque locum universitatem separata ab eadem villa de Algezira erigere et extollere dignaremur quedam, coram nobiter in nostro Sacro Supremo Regio Aragonum Consilio ad dictum effectum presentarunt capitula ipsorum concessionem et admisiones humiliter postulando.

Nos vero animadvertentes servitia per cos se re vissimis Aragonum regibus precessoribus nostris et nobis hactemus fideliter prestita et imperetiam sex millium ducatorum servitium nobis prestitissem volentes quae Nós erga pisos gratos exibere forum supplicationi benigne modo et forma infrascriptis duximus anuvendum. Tenore igitur presentatis nostri privilegii cunctis temporibus firmiter valiturideque nostra certa ciencia et regia auctoritate dictum locum de Carcaxent, universitatem separatam a villa nostra de Algezira, modo et forma in infrascriptis capitulis contentis et specificatis facimus, separamos, erigimos et creamos.

Ha videlicte que ab hinc perpetuo predictum locum, universitatem de Carcaxent dici et nominari volumus hacque honoris gratia semper gaudere decervimus et in superpredicta capitula pro parte dictorum proborum hominum et incolarum presate universitatis nostrae de Carcaxent nobis presentata ut prefertur juxta decretationes in calce curislibet forum respective appositas admisimus et concessimus pro ut in ipsis apparet quórum tenor talis est.

Sacra, Catholica, Real Magestat, Bernat Talents, sindich de Carcaxent presenta a Vostra Magestat los capitols dejus scrits a effecte que lo dit poble de Carcaxent, de ara en avant sia universitat distinta y separada de la vila de Alzira y tinga govern, regiment y administracio de per si y jurisdictio civil y criminal en lo modo y forma seg(üe)nts;

Primo. Que los vehins e habitadors de dit poble de Carcaxent sien e represeten de ara en avant universitat de per si distinta y separada de la universitat de la vila de Alzira e que Vostra Magestat los cometa lo govern, regiment y administracio de aquella per medi de jurats fins en numero de Quatre, elegidors cascun any en la vigilia de Pasqua de Pentecostés per lo Consell de dita universitat. Plau a Sa Magestat.

2.- Ittem. Que los vehins e habitadors de dit poble de Carcaxent e terme de aquell y dita universitat, gozen e se alegren de huy avant de tots los privilegis, franquezas, libertats, graties, inmunitats y exempcions y de totes e qualsevol altres coses que gozaven e se alegraven ans de esser universitat, essent aldea de Alzira. E que gozen e puixen gozan de totes les dites franquezas, privilegis, immunitats y libertats, axi de solucio de drets reals com de altres coses que als vehins e habitadors de dita vila de Alzira son estats concedits e concedides fins al dia de la concessio del present privilegi. E que los justicia e jurats de dita universitat de Carcaxent donen e puixquen donar carta e cartes de franquea a tots los vehins y habitadors de dita universitat. Plau a Sa Magestat.

3.- Ittem. Que los dits jurats sien nomenats, ço es, la primera vegada per lo batle general del Regne de Valencia o altre oficial real al qual vostra Magestat sera servit cometre la execucio dels presents capitols. Y de aqui en avant sien elets per lo Consell de dita universitat en la dita vigilia de Pasqua de Pentecostés y nomenants y agraduts per lo batle que residira en la dita universitat en poder del qual hajen de jurar e juren de haver-se be e lealment en lo regiment de dits officis y de guardar la fidelitat de Vostra Magestat y les ordinacions y stabliments de la dita universitat. Plau a Sa Magestat.

4.- Ittem. Que los dits jurats tinguen conexença y jurisdictio en les causes de amprius y de sises, peytes y de altres coses mesters y officis en lo modo y forma que los jurats de altres universitats del dit Regne tenen y acostumen tenir per furs y privilegis, usos e bons costums de dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los la jurisdictio specificada en lo present capitol fins en quantitat de tres-cents sous quant a les sises y peytes tansolament y que sia durat lo beneplacit de Sa Magestat.

5.- Ittem. Que los dits jurats puguen tenir e tinguen almodi o cambra de forment y altres grans y vitualles per al avituallament de la dita universitat y passar for y preu en aquells y aquelles y en son cas puguen ser repartiments, hu o molts dels dits forments e altres grans e vitualles entre los vehins e habitadors de dit poble y exigir y cobrar de aquells, per medi de sos ministres, los preus de dites vitualles, sumariament sens solemnitat alguna de execucio. Plau a Sa Magestat concedir-los lo supplicat ab titol empero de cambra y no de almodi. Y que puguen posar los preus en los forments y altres grans que entre si matexos vendran y s departiran y fer totes les altres coses necessaries per a conseravacio de dita cambra.

6.- Ittem. Que los dits jurats que anualment seran elets hajen de fer y facen nominacio o electio de consellers de les persones que.ls semblara ser idonees e sufficients per al dit carrech, los quals hajen de fer e sien vehins e domiciliats en lo dit poble de Carcaxent en lo numero que als dits jurats parexera convenir per al dit govern, regiment y administracio de la dita universitat y en lo temps y forma que millor los parexera statuir y ordenar, los quals hajen de jurar y juren en lo primer consell e congregacio que tindran en poder del justicia de dita universitat o de son llochtinent o asesor que en dit consell asistirá de donar bo e recte consell als dits jurats, segons den y ses conciencies y de guardar les ordinacions de la dita universitat y de tenir en segret les coses que per los dits jurats los sera advertit que tinguen, salvo com dit és, la fidelitat de Vostra Magestat, y que tostemps que seran convocats, aniran al dit consell, posposats los negocis propris. Plau a Sa Magestat que per al Consell General sien elegits per los dits jurats trenta persones y per al Particular deu o dotze.

7.- Ittem. Que los dits jurats e consell puguen fer obrar e tenir casa en lo dit poble de Carcaxent en les dites stancies y aposentos, de qual avistar y congregar tantes quantes voltes los pareixera avistar-se y congregar-se de per si, per tractar e proveir lo que convindra sobre los negocis y affers de la dita universitat y de la cosa publica. Y tambe en son cas lloch y temps tenir e celebrar consell una e moltes vegades precehint convocacio dels dits consellers ab sola asistencia en dit consell del dit justicia o llochtinent o asesor de aquell sens convocacio e intervencio de altre oficial real. Plau a Sa Magestat ab que en lo consell as(sis)teixca lo justicia o son llochtinent y no lo assessor a soles.

8.- Ittem. Que los dits jurats ab consell dels dits consellers y ab intervencio del dit justicia o lochtinent e asesor de aquell puguen fer e facen qualsevol ordinacions, quots, statuts y stabliments respectants lo dit bo(n) govern e administracio de dita universitat de Carcaixent. E millorar corregir e revocar aquells en tot o en part tantes quantes voltes los parexera convenir, segons llur intel•ligencia y saber. Plau a Sa Magestat ab que los statuts no sien contra furs y privilegis y que sien sobre lo que ab lo present privilegi se’ls concedeix y no en mes.

9.- Ittem. Per levar tota ocacio d’escandels, no.s puga proposar tratar ni votar en dit consell sino sobre allo tan solament que sera proposat per los dits jurats o per lo altre de aquells y que los dits jurats sien obligats de fer convocar y tenir consell y de proposar en aquell lo que per qualsevol dels dits consellers lo sera notificat e request de paraula ab que no sia contra la fidelitat de vostra Magestat e la utilitat de dita universitat. Plau Magestat perque entenent que la notificacio fahedora per lo conceller haja de ser ans de convocar lo consell.

10.- Ittem. Que lo dit poble de Carcaixent se puga tenir y s tinga mercat en cascuna semana en lo dia que per los dits jurats e concell sera stablit e ordenat de la manera y ab los mateixos favor prerrogativas y llibertats que dits mercats son concedits a altres universitats reals del dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los que puguen tenir mercat com te lo lloch de l’Alcudia.

11.- Ittem. Que los dits jurats e consell puguen cascun any elegir i elegeixquen en los dies y terminis que ordenaran y stabliran tots los officials necessaris per la dita administracio y govern, com son advocats, sindich, subsindich, scrivans, col•lectors, clavaris, peyters, nuncios y altres qualsevol officials e ministres ab los salaris concedents que als dits jurats y consell parexera constituir-los ab expresa facultat de poder novament crear altres officis y de revocar algu o alguns dels que al principi et protempore seran stats creats y de agumentar o disminuir los salaris de aquells, segons la necesitat del temps ho exigira a mera e libera voluntad dels dits jurats e consell. Plau a Sa Magestat que puguen elegir hun advocat y hun sindich y que lo scriva axi del consell com del justicia, sia provisio de Sa Magestat y que puguen elegir col•lectors y hun nuncio de jurats y consell y no altres officials y ministres alguns.

12.- Ittem. Que per lo semblant los dits jurats e consell hajen de fer e facen cascun any electio per lo ordre y forma y en los dies que ordenaran de hun justicia y de hun asesor y hun mostaçaf y de llochtinents dels dits justitia y mostaçaf, los quals respectivament exerceixquen annualment la jurisdictio que als dits sos officis tocara y ses guardara, conforme a furs y privilegis, usos y bons constums del dit Regne. Plau a Sa Magestat que puguen nominar justicia y mostasaf y que lo justicia puga pendre lo asesor a sa voluntat.

13.- Ittem. Que los dits jurats y consell puguen imposar e imponen qualsevol sises, taches e altres imposicions per a pagar los carrechs, deutes y despeses de la dita universitat. E antes quantes voltes lo parexera convenir y que per lo semblant per obs de avituallar la dita universitat de forments y carns altres vitualles necessaries per la vida humana y per ocorrer y subvenir a altres necesitats y deutes de la dita universitat puguen fer e fermar qualsevol carregaments de censals sobre los bens e diets de la dita universitat ab que no sia a menys del comu for de quinze milia sous en propietat y mil sous de annua pensio. Plau a Sa Magestat que puguen imposar taches per deutes de la comunitat y per a que.s paguen entres ells mateixos. Y que no puguen imposar sises sens licencia de Sa Magestat, ni carregar censals sens licencia del llochtinent general de Sa Magestat en lo dit Regne y conforme a fur.

14.- Ittem. Que los dits jurats ab concell dels dits concellers tinguen lo regiment y administracio de dita universitat annualment y que finit lo any de cascuna juraduria, los jurats vells sien tenguts donar e donen compte de tot lo que en dit nom hauran rebut e administrat en nom e per la dita universitat als jurats novament elects. Los quals los puguen absoldre e definir supplicant a Vostra Magestat se tinga per servit, content y pagat de tot lo que los dits jurats y concell, de paraula o de fets, faran o ordenaran circa lo dit govern e administracio de dita universitat segons sa consciencia, ciencia y enteniment, salvant la dita fidelitat de vostra Magestat, sens inculpar ni demanar-los en cosa alguna del dit regiment, civilment ni criminalment ans resten ab tots sos bens absolts i delliures de tota demanda pena e indignacio de vostra Magestat per raho de dits officis. Plau a Sa Magestat ab que los dines entren en poder del clavari al qual los jurats prenguen les fermanças y los comptes y.l definesquen y que sa Magestat sempre que sia servit los puga pendre o fer pendre los comptes als dits jurats y clavari.

15.- Ittem. Que Vostra Magestat haja de nomenar y nomene un batle local en lo dit poble Carcaxent que sia vehi e domiciliat en Carcaxent lo que vostra Magestat parexera per a que resideixca en aquell personalment e regeixca lo dit office de batle y puga agraduar y nominar y agradue y nomene los dits jurats, justicia, mustaçaff y llochtinents de aquells seguns, se acostuma fer en altres universitats reals del dit Regne. Plau a Sa Magestat que lo batle general de Valencia pose hun llochtinent de batle en dit lloch de Carcaxent, amovible a sa libera voluntat.

16.- Ittem. Que los termens generals de la vila de Alzira y del dit poble de Carcaxent sien y resten com huy son comuns per a tots los vehins y habitadors de Alzira y Carcaxent y de tots los altres lochs que sean situats dins los dits termens generals de Alzira per a pasturar, amprivar y servir-se de aquells segons que fins ara se ha praticat y se practica y observa. Plau a Sa Magestat que.s guarde en aço la costum que fins aci s.es guardat y practicat.

17.- Ittem. Que los censals, carrechs, sises, taches e altres qualsevol imposicions que de ara en avant se carregaran o en altra qualsevol manera se imposaran per necesitats de venidores de Alzira o de Carcaxent se hajen de carregar, imposar e pagar respectivament per les universitats de Alzira y Carcaxent. Ço es, les que.s guardaran de Alzira per los jurats, consell e universitat de Carcaxent, puix de ara en avant han de ser distintes y separades les dites universitats y cascuna de aquelles ha de tenir de per si son govern, regiment e administracio. Plau a Sa Magestat.

18.- Ittem. Que per la mateixa raho, de ara en avant hajen de ser e sien de la universitat de Carcaxent totes les peytes e sises y tots altres qualsevol drets que los vehins de dita universitat acostumen de pagar y paguen als peyters, sisers e altres coletors posats per part de la dita vila de Alzira, per ses cases, terres e altres heretats, porcions y bens sehents que aquells poseheixquen en los termens generals de la dita vila de Alzira, los quals dites drets, peites e sises hajen de servir e serveixquen per a pagar la part que cabra a la dita universitat de Carcaxent en lo compartiment que se ha de fer dels carrechs, censals e deutes de la dita vila de Alzira y per a altres necesitats de la dita universitat de Carcaxent. Plau a Sa Magestat.

19.- Ittem. Que los censals y carrechs, taches e altres imposicions que fins aci se han carregat, fet e imposat o de ara en avant se carregaran faran e imposaran per necesitats passades de la dita vila de Alzira haja de contribuir la dita universitat de Carcaxent, per la part y porció que li tocara per porrata, coforme al compartiment de inscrit. Y que en cas que per raho de dites necesitats passades se hajen de fer alguns carregaments de censals o imposaran taches, que en tal cas cascuna de les dites universitats, los ferme e impose, de per si, per porrata conforme al dit e desus scrit compartiment. Plau a Sa Magestat.

20.- Ittem. Que per servar egualtat en lo compartiment y tachacio que se haura de fer de la part y porcio que cabra a la dita universitat de Carcaxent en los dits censals, carrechs e necesitats que de present respon la vila de Alzira per raho e causa de dites necesitats passades y tambe en lo que dita vila, per dita causa se trobara restar en darrer se haja de fer e faça la dita tachacio y compartiment per lo batle general del regne de Valencia, precehint legitim examen y compte de la entrada y exida que té la dita vila. Plau a Sa Magestat.

21.- Ittem. Que lo dit examen, compartiment y compte se haja de fer y faça per lo dit batle general convocats y oyts los sindichs de Alzira y de Carcaxent, los quals sean tenguts de nomenar y nomenen dos persones pratiques y expertes en comptes, ço es, la una per Alzira y la altra per Carcaxent, les quals examinen y facen los comptes de la dita entrada y exida de la dita vila de Alzira en los lloch, dies e hores que per lo dit batle general los seran senyalats e asignats ab expresa cominacio que en ausencia o resistencia de qualsevol de dits sindichs y experts se puguen fer y.s facen, continuen y acaben los dits comptes per lo altre de dits sindichs y experts que asistira en los dits lloch, dia e hores a daquelles assignats. Plau a Sa Magestat.

22.- Ittem. Que lo dit batle general vists los dits comptes que per los dits sindichs li seran presentats, fets y examinats en la forma desus dita haja de fer y faça lo dit compartiment guardant egualtat a les dites universitats seguns que de justicia li parexera deure’s fer. Plau a Sa Magestat.

23.- Ittem. Que en tot cas que los dits experts stiguen differents o discordes en qualsevol manera en los dits comptes que en tal cas lo dit batle general decidesca y declare les dites discordia o diferencia conforme a justicia sumariament y de nua paraula sens strepitu ni figura de juhi y ab la brevedad que lo negoci requereix. Plau a Sa Magestat.

24.- Ittem. Que los dits justicia y llochtinent de aquell tinguen y exerceixque.n lo dit poble de Carcaxent y limits que desus se senyalaran tota jurisdictio civil entre los vehins y habitadors del dit poble de Carcaxent y altres qualsevol persones que en aquell vindran, trataran, commerciaran o en altra qualsevol manera declinaran axi en primera instancia com en tot grau de appel•lacio, nomenant en dites apel•lacions asesor no suspecte a les parts, conforme a furs e privilegis del dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los la jurisdictio civil en primera instancia tan solament y que les causes de appela•lacio vajen al justicia de Alzira.

25.- Ittem. Que totes les execucions que respectivament se faran e instaran per la Cort del justicia de Alzira contra los vehins y habitadors dels limits de la jurisdictio del justicia de Carcaxent o per la cort del justicia de Carcaxent contra los vehins e habitadors dels limits de la jurisdictio del justicia de Alzira en virtud de contractes exequtoris ab submisio en enunciacio de propi for se hajen de fer y.s facen ad invicem ab lletres subsidiaries y no directament, puix cascu dels dits justicies ha de tenir limits certs per al exercici de sa jurisdictio. Plau a Sa Magestat, guardant sempre al justicia de Alzira la honor de haver de ser nomenat primer.

26.- Ittem. Que les declaracions e sentencies o altres provissions que lo dit justicia de Carcaxent o son llochtinent en qualsevol manera faran en dites causes civils, no.s puga recorrer, appel•lar, querellar, ni implorar lo offici del justicia de la vila de Alzira, ans la dita jurisdictio del dit justicia de Alzira, salvant empero als qui pretendran tenir greuge que puguen appel•lar, recorrer, querellar, implorar lo offici de jutge en les causes empero tan solament de cinquanta lliures en amunt, al governador o altres officials reals de la dita ciutat de Valencia, als quals toca y s’esguarda de justicia. Plau a Sa Magestat que lo contengut en lo present capitol. Se guarde lo decretat en lo capitol vint-y-quatre.

27.- Ittem. Que lo dit justicia de Carcaxent e llochtinent de aquell tinguen jurisdictio criminal, us y exercici de aquella entre los dits vehins y habitadors del dit poble de Carcaxent y altres qualsevol persones estiam estranyes que en dit poble e limits de aquell en qualsevol manera delinquiran fins a mutilacio de membre exclusive, conforme a fur del serenissims rey don Alfonso primer, atorgat en les Corts celebrades en la ciutat Valencia en lo any mil trescents vint-y-vuit que comença “Attorgam que prelats etcétera” y a tots los altres furs y privilegis usos e bons costums de la ciutat y regne de Valencia que en qualsevol manera corroboren o augmenten dita jurisdictio us y exercici de aquella, restant la suprema jurisdictio en los casos de mort natural y de mutilacio de membre tan solament y no en altres en lo justicia ordinari de la dita vila de Alzira. Plau a Sa Magestat concedir los supplicat reservant los dretes de evocacio y casos al governador pertanyents.

28.- Ittem.- Perque lo dit justicia de Carcaxent e son llochtinent sien respectats en sos officis y puguen tenir pacific lo dit poble y tambe per redemir les vexacions que lo justicia de Alzira podria fer als de Carcaixent si aquell tingues us y exercici de jurisdictio criminal en lo dit poble de Carcaxent y limits de aquell en mes dels dits dos casos de mort natural y mutilacio de membre, se supplica a Vostra Magestat mane tambe cometre al dit justicia de Carcaxent e llochtinent de aquell, la conexença y executio de tots los casos criminals que.s cometran en lo dit poble e limits de Carcaxent, los quals comprenguen pena de fractio de preso de galeres o de desterro temporal o perpetuo y de açots greus y que per lo semblant per raho del dits casos o qualsevol de aquells si convindra puga declarar y posar a questio de turments a qualsevol delinqüents o inculpats en dits casos, remogut tot remey de recors appel•lacio e altre qualsevol benefici de imploracio de jutge per al dit justicia de Alzira. Plau a Sa Magestat concedir los solament lo que esta dispost per fur del rey n’Alfons perque del demes resultaria inconvenient y ocasio a que los delictes prestasen sens castich.

29.- Ittem. Que totes les penes e calories, pecuniaries en que los delinqüents seran condempnats sien respectivament aplicades al fisch de Vostra Magestat o per donares o composades o remeses per lo dit justicia de Carcaxent sens convocacio e intervencio ni altre ministeri del justicia de Alzira y lo mateix se guarde en respecte de les dites penes de fractio de preso, açots greus galeres y desterros, axi temporals com perpetuos. Plau a Sa Magestat concedir-los solament lo que esta disposat per lo fur del rey n’Alfons y del rey don Marti.

30.- Ittem. Que en tot cas de condemnacio o execucio fahedora per lo justicia de Alzira de penes pecuniaries que sien degudes principalment o subsidiariament per raho de delictes comesos en los limits de la jurisdictio del justicia de Carcaxent, que comprenguen pena de mort natural o de mutilació de membre, les tals penes pecuniaries hajen de ser y sien partides entre los dits justicies de Alzira, Carcaxent, juxta forma del dit fur del dit rey don Alfonso y la mateix se entenga en respecte de les quantitats procehidores de respecte remisions e composicions que.s faran per lo dit justicia de Alzir a o per altre jutge o official superior o inferior de Vostra Magestat per causa dels dits delictes que compareguen pena de mort natural de mutilacio de membre y seguits com di tes dins los dits limits de Carcaxent. Plau a Sa Magestat que se.ls guarde lo fur y que ells tambe.l guarden.

31.- Ittem. Que lo llochtinent del justicia del dit poble de Carcaxent haja de estar y stiga subordinat al dit justicia y seguir lo orde que aquell li donara en lo exercici y administracio del dit offici. Plau a Sa Magestat.

32.- Ittem. Que lo dit justicia de Carcaxent per a tenir preses y custodiades ses persones que hauran de ser encarcerades, axi per deutes civils com per casos criminals et alias puga tenir y tinga presons certes e deputades en lo dit lloch de Carcaxent, les quals sien fetes e obrades a despeses de la universitat del dit poble y posar y nomenar carceller de aquelles y mudar-lo tantes quantes voltes li parexera a sa mera e libera voluntat y conexer de les culpes del tal carceller y punir-lo y castigar-lo per raho de aquelles fins a pena de mort natural o de mutilacio de membre exclusive. Plau a Sa Magestat ab que a respecte del castich del carceller no tinguen mes jurisdictio de la que.ls competeix per lo fur del rey n’Alfons.

33.- Ittem. Que lo dit justicia de Carcaxent puga nomenar e crear misatges e altres ministres necesaris per a la bona administracio y exequcio de la justicia y fer tenir y erigir costell en lo dit poble de Carcaxent per a punir y castigar en aquell als que delinquiran. Plau a Sa Magestat.

34.- Que lo us y exercici de dita jurisdictio, axi civil com criminal que los dits justicia y llochtinent de aquell y altres officials exercints jurisdictio han de tenir en lo dit poble de Carcaxent conforme als presents capitols, sia y.s estenga, ço es de vers Alzira fins al pont que esta en lo cami real de Alzira, vulgarment nomenat de la cequia del comte inclusive y segons talla lo dit pont per linea recta, axi a man dreta com a la esquerra. Plau a Sa Magestat concedir-los lo exercici de la jurisidictio en los precedents capitols concedida fins a la tercera part de la distancia que y ha de Carcaxent a Alzira, restants les altres dues parts a la dita vila y comet Sa Magestat al llochtinent general y Real Audiencia de Valencia la divisio y terminacio de dites parts de terme.

Supplicant a Vostra Magestat mane provehir, authorissar y decretar dits capitols si e segons que en cascu de aquells respectivament se conte y esser-li expedit privilegi in sua debita et publica forma et licet etcetera. Altissimus etcetera. Que quidem capitula decretaciones gratias privilegia et omnia et singula inciset quo libet eorum contenta et specificata, juxta tamen decretationes et responsiones praedictas, eiusdem presentis nostri privilegis serie et tenore de quae eodem nostra certa scientia concedimus, consentimus assentimus et liberaliter e largimur, nostra quae huius modi concessionis consensus assensus et largionis munimine seu praesidio roboramus et validamus, authoritatem quae nostram, meisdem et quo libet eorum. Interponimus pariter et decretum. Volentes eisdem probis hominibus et incolis jam dicti loci et universitatis nostre de Carcaxent ab omnibus ad quos spectet observari. Serenissimo propterea Ferdinando, principi Asturiarum et Gerundae. Ducique Calabriae et Montis Albi, filio primogenito nostro charissimo et post felices et longevus dies nostros in omnibus regnis et dominis nostris deo propitio inmediato heredi et legitimo succesori, intentum apperiemtes nostrum, sub paternae benedictionis obtentu, dicimus eumque rogamus, illustribus vero admodum reverendo spectabilibus nobilibus magnificis dilectis que consiliariis et fidelibus nostris quibus cum que locumtenentibus et capitaneis generalibus regnorum et dominiorum nostrorum ducibus marchionibus comitibus, vicecomitibus militibus et generalis personis, gerentibus vices nostri generalis gubernatoris et eius locumtenentibus, cancellario, vicecancellario, regentibus cancellariam et doctoribus nostrae Regis Audientie, justiis, juratis vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis, ceterisque demum universis et singularis officialibus nostris maioribus et minoribus ubiuis ditionis nostrae. Et signater indicto nostro Valentiae regno constitutis et conctituendis eorumque locumtenentibus presentibus et futuris, dicimus et districte praecipiendo mandamus adjie et indignationis nostrae incisum penaeque floremiorum auti Aragonum bis mille nostris inferendorum erariis quae praedicti loci et universitatis nostrae de Algemesi, separationem et erectionem ac praeinserta capitula omnia, quae et singula in eis et quo libet coium contenta. Juxta tamen seriem et continentiam decretationum et responsionum praeinsertarum praedictis probis hominibus et habitatoribus loci et universitatis praefacte de Carcaxent, teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inconcusse per quos deceat. Itaque omni dubio contradictione et sinistra interpretatione cessantibus, praedicti probi homines et universitas de Carcaxent gaudeant et gaudere possit firmiter concessionibus et gratis supradictis prorit superius perdecretationes et responsiones praedictas apparet et non contra faciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sine causa si dictus Serenissiums Princeps nobis morem genere, ceteri vero oficiales et subditi nostri praedicti pretersiae et indignationis nostrae in cursum penam praeapositam cupiunt evitare in cuius rei testimonium presentem fieri insimus nostro communi sigillo pendenti munitam. Datis en Sancto Laurentio el Real die undecimo mensis martii, anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo septuagessimo sexto. Regnorum antem nostrorum citerioris sicilie vigessimo tertio Hispaniarum vero et aliorum vigesimo primo.

Yo el Rey.

Dominus Rex mandavit mihi Joanni Lamayson, visa per Bernardum Viesca, comitem generali thesaurarii Sentis, Sapena, Campi, Terça et Pla regentes cancillariam et Gassol pro conservatore generali.
Vidit don Bernardus Viesca; Vidit Comes, generali thesauraii; Vidi Campi, regens; Vidit Pla, regens; Vidit Gassol pro conservatore generalii. Vidit Sentis, regens; Vidit Sapena; Vidit Terça, regens.
Possit Bernardus Talents, sindicus procurator universitatis de Carcaxent. >>