Allà per l'any 1598, la vila de Carcaixent va decidir traure a subhasta la construcció de la torre del campanar de la parròquia. L'obra hauria de durar tres anys. El mestre d'obres Miquel Carretero, de València, no va complir el termini i l'assumpte, com no, va acabar en pleit.
Finalment, va cedir les obligacions que tenia amb la vila, per tal d'acabar el remat del campanar als germans Tocornal.
Acte de concordia y capitulacio fet y fermat entre los officials de la vila de Carcaxent de una y Miquel Caretero obrer de vila de altra
Die XXVIII mensis septembris anno a nativitate domini MDLXXXXVIII
In dei nomine amen noverint universi q. nos Joannes Noguera justitia Franciscus Robi Franciscus Garrigues et Vicentius Garrigues iurati in anno presenti ville de Carcaxent autoritate et potestate dictorum officiorum nostrorum quibus in presenti negotio fungimur precedente prius publica subastatione per Joannem Garcia nuncium ac preconem publicum dicte ville per plateam et loca solita eiusdem facta de la obra fahedora en la torre e campanar ecclesie eiusdem ville iuxta capitula infrata prout not. et scribe infrato ipse retulit etts. scientes etts. cum presenti etts. concedimus vobis Micaeli Carretero ville operario civitate Valentia habitatore presenti etts. tanquam offerentise prominori pretio facere dicta obra in publico encantu et uris la dita obra fahedora en la torre e campanar ecclesie predicte ville subcapitulis pactis et acridinationibus per not. scribam infrascriptum in presentia partium alta et intelligibili voce lectis et publicatis et non sine eis aliter nec als. sub forma sequenti
Capitols y ordinacions sobre la obra fahedora en la torre del campanar de la present villa de Carcaxent los quals son del tenor següent
I Primo que se ha de alsar la torre des del lloch questa gui fins al ultim de la corniseta que asenta sobre los balaustres sexanta sinc pams la qual obra haja de pujar de pedra picada tota de dalt a baix a la part de fora y dins ahon se señarala is dira en los capitols y lo demes de manposteria segons se veura mes llargament en les demostracions.
II Ittem que en la paret flaca de quatre pams y mig o sobre lo arc questa fet hui en dita paret o al arrasament de les parets a hon estan huy se fassa un arc comensant ab dos pams de peu ahon esta huy lo arch a cada part his puge un arc mes que apuntat ys llique y trave la dita paret anant se fent la paret damunt y seguint la demostracio que esta en la planta de dita cassa y sia obligat a fer aquell arc de dita manera per a assegurar la obra de dit arc y que setse palms de dit arc hayen de tenir a sis pams de llargaria cada pedra fetes y lligades segons se veura en la traça dos pams per a la dobella del arc y los quatre per a lligassa y les demes per a compliment de dit arc que son guit quatre a cada part an de ser a dos pams de alt segons mes llargament consta ab la demostracio.
III Ittem que haja de pujar dita torres y parets del gros que esta señalat y memorat en la planta fins al trespol de les mateixes campanes segons esta en la planta.
IIII Ittem que la escala putje conforme esta comensada fins a entrar en lo primer trespol que ha de ser en lo mes alt de les parets que estan fetes velles.
V Ittem que davant de les parets que estan fetes huy se haja de fer un trespol de revoltons que sien bons a amplaria de tres pams en lo qual trespol tinga entrada la sobre dita escala.
VI Ittem a dotse pams i mig damunt dit trespol se ha de fer un altre trespol haxi mateix de revoltons com lo primer.
VII Ittem y haja de haver des del trespol a hon finix la escala fins a les campanes un caragol de sis pams i mig poc mes o menys.
VIII Ittem que haja de dexar espilleres per a dits aposentos y caragol de manera que estiguen clars.
VIIII Ittem quant sera a la altaria ahon se ha de fer lo trespol de les campanes rebexara altres parets groses mig pam a cada una a la part de dins y damunt de dita regata fundara dit trespol de tal manera que de on comensara la obra nova fins a la cornisa toscana y haja trenta sis pams de manera que los quatre pams dels trentasis sien per al entepit y los dos que resten fins a trenta seran per al trespol de revoltons y la boveda.
X Ittem que la boveda haja de ser per igual y tinga son doble y se haja de posar damunt della y que toque sobre lo mateix caxco revoltons de cantell en amplaria de deu pams y pam y mig de alt y tinga de un rebolto a altre dos pams y sobre estos se haja de posar taules groses de a sinch del pam ben falcades y juntades.
XI Ittem que dels trenta y dos pams que ya des del primer trespol fins al de les campanes haja de repartir la distancia que estiguen los trespols en ygual altaria.
XII Ittem que tinga la cornisa toscana un pam y tres quarts de gros y de volta dos pams.
XIII Ittem que desde el trespol de les campanes y taules tots los pilars de la paret de dins y de fora sien de pedra picada fins al arrasament dels arcs de les finestres engaravatant y lligant les pedres de la cornisa ab los sillars de la part de dins.
XIIII Ittem que a la part que ve enves lo cos de la esglesia o enves la plaça se fasa una finestra sola la qual tinga guit pams de amplaria y en lo quadro de enfront un altra haxi mateix de guit pams y los altres dos quadros dos en cada hu a, sinc pams de amplaria y de altaria totes a quince pams segons consta en la demostracio dexant en cada una de dites finestres un releix per a que asente los garrons y capsals per a les campanes.
XV Ittem que los balcons de les finestres sien de tres pams de gros a us de mons mestres.
XVI Ittem que sia obligat a fer una porta per a entrar a la teulada halla ahon mes convendra que done raho a la escala que huy puja fent li damunt a la dita porta una sola de pedra a la part de dins y fora que tinga de altaria tres pams y de llargaria set per lo menys perque servixca de arc y sola fent li sos batedors per a que se puga asentar una porta y dita porta ha de tenir tres pams de llum y set de altaria de llum.
XVII Ittem mes que sia obligat lo dit mestre que pendra dita obra a fer dos espilleres ha hon convendra y seran mes necessaries per a donar llum a la escala e o caragol segons esta dit.
XVIII Ittem que sia obligat lo dit mestre a obrar totes les moldures alrededor de la dita torre segons esta en la dita demonstracio de dita traça haxi corniçes com pilastres com balustres capitells vases grifos metopis y gotes segons esta en la demonstracio.
XVIIII Ittem que los bolsons de les dos finestres grans hajen de tenir tres pams de bolso segons esta en la traça.
XX Ittem que les quatre finestres que estan mes chiques aço es dos en cada quadro de amplaria de sinc pams segons esta señalat en la planta y en la traça o demostracio sien de la mateixa altaria los desus dits bolsons y dexantla en tota sa pefectio.
XXI Ittem que lo alquitran que va damunt los bolsons sobre la propia rosca tinguen un pam y sinc novenes y lo fris tinga dos pams y un ters y la corniça dos pams que compren tot en suma alquitran fris y cornisa puja sinc pams y huit novens de un pam.
XXII Ittem que haja de tenir la cornisa de volada dos pams y mig tenint sinc pams de llargaria totes les pedres de la corniça perque entre totes en paret lo menys dos pams y mig.
XXIII Ittem que lo apitrador que han de estar assentats los balustres de damunt la cornisa hajen de tenir sobre les quatre canals que han de estar carregades sobre la dita cornisa per a despedir y traure la aygua ha de tenir quatre pams y mig mes que les canals desus dites hajen de volar de la cornisa en afora a quatre pams y estiguen davall del soculo dels balaustres.
XXIIII Ittem que la volta ultima y darrera que reb lo trespol sia de volta per ygual closa y doble y damunt paredada de morter y rajola y de volta de duell y molt ben pavimentada molt bon morter gros donant raho als quatre canals que estan assentades de avall la valaustada y encaix de aquella tenint lo soculo y encaix dels balustes de altaria la gruixa del payment.
XXV Ittem que la dita obra no puga pujar mes de sejanta y sinc pams prenint de la obra que huy esta feta fins a la corniseta de damunt la balagostada ni tampoc puga dexar de fer tot lo que esta en la traça.
XXVI Ittem mes que tots los sellers de dita obra tinguen tres pams de llit y per lo menys dos y aço sia de alt a baix a universal en tota la obra.
XXVII Ittem mes que la escala puje conforme esta comensada fins lo alt de la obra que estaga feta a hon a de estar lo primer trespol segons esta ya dit ab altre capitol.
XXVIII Ittem que de les campanes per a pujar al terrat haja de fer un caragol tal qual lo lloc lo podra dar per lo qual se puga pujar a plaher dalt en dit terrat ahon estan los balaustres.
XXVIII Ittem que la villa no sia obligada a donarli al mestre que pendra dita obra ninguna manera de manobra ni biga ni corda ni cabas ni canters ni ninguna manera de cosa que haja de servir per a dita obra o per a daquella si nos tan solament lo diner ser en les pagues davall especificadores.
XXX Ittem que sia obligat de matar be la cals de manera que sia profit per a la obra y que haja de mesclar a raho de dos cabasos de cals y tres de arena ab que sien los cabassos yguals y porte la arena de la Casella.
XXXI Ittem que dit mestre que trama dita obra no puga demanar millories en ninguna manera ni engany y de miges fent acte de contents lloant y aprovant aquest y tots los damunt dits y davall escrits capitols.
XXXII Ittem que la pedra picada la haja de portar de la pedrera del corralet de Garrigues y de la montanya de Roseta.
XXXIII Ittem que lo mestre que trama dita obra haja de assistir en aquella per tot lo temps que durara sots pena de sent ducats si fes absencia de un mes si no fos per alguna causa justa.
XXXIIII Ittem que dit mestre que trama dita obra la haja de donar acabada en perfectio dins tres anys lloada y aprovada per quatre oficials dos per part de la villa y dos per part del mestre y que no fent dita obra dins los tres anys la villa puga fer a ses despeses comptadors dits tres anys des del dia del acte avant.
XXXV Ittem que si en lo curs de dita obra vindra a noticia dels justicia y jurats que dita obra no va com deu la puguen fer regonexer aquella a costes de la villa y si sera atrobada anar falsa lo dit mestre sia obligat a derrocarla y redificarla a ses costes y pagar los gastos haura feta la dita villa.
XXXVI Ittem que lo mestre que traura dita obra haja de donar fianses a contento dels justicia y jurats de dita villa axi per a fer y cumplir tot lo contingut en dits capítols com per a la bestreta si se li donara.
XXXVII Ittem que lo justicia y jurats de dita villa tinga en obligacio de pagar lo preu que sera consertat en huit yguals pagues es a saber de sis en sis mesos comensant la primera paga lo dia que fara lo acte del consert y axi de allí avant de sis en sis mesos.
XXXVIII Ittem que tinga obligacio dit mestre apres que se li aura lliurada dita obra y feta dita bestreta comensar aquella dins dos mesos.
[...]
durante dicto tempore dare solvere et pacare duomille ducentas et octuaginta libras monete regalium Valentia in terminis modo quo et forma in preinsertis capitulis contentis et expresis [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada