divendres, de febrer 23, 2024

La fundació de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua

Mossén Gaspar Selma i Casanoves, prevere, beneficiat de la parròquia de l’Assumpció, va nàixer a Carcaixent el 18 de maig de 1608. Fill de Bartomeu Selma i Vidal, lo Siser, i Caterina Casanoves i Garrigues.

L’any 1636 va heretar de la seua àvia Elisabet Vidal viuda de Gaspar Selma «un tros de terra moreral sera quatre fanecades y miga en lo terme de la present vila [de Carcaixent] en la partida de les Bassetes que afronta ab camí del Puig Gros en terra de la herencia de Blay Armengol y en escorredor eo sequia de les Bassetes».
Sembla ser que este bancal, situat fora de la població, va servir de cementeri improvisat per a soterrar unes 120 persones durant l’any 1648, mortes a causa de la pesta bubònica.
Uns anys més tard, en 1657, l’estat d’abandonament dels enterraments va remoure la consciència de mossén Gaspar Selma. Per això, decidí demanar llicència a l’arquebisbat de València «para fundar instituhir y fabricar dicha hermita en el dicho puesto y campo con su cementerio eclesiastico para que los difuntos que alli estan enterrados gocen de sepultura decente quedando cerrado y tapiado».
El prevere Gaspar Selma no va vore finalitzada la seua obra pietosa. Ja que li va sobrevindre la mort a la ciutat de València el 7 de maig de 1659. Per això, va disposar en un dels seus codicils les clàusules següents:
«Ittem: Per quant en la dita vila de Carcaxent, eo molt prop de aquella per mon conte se està fent y fabricant una armita, la qual al present no està acabada, y en el intent meu sia que aquella que aquella quede ab sa deguda perfeccio; perço vull y es ma voluntad que los hereus meus en dit mon testament nomenats, acaben de perficionar aquella, de tot lo que es essencial, y señaladament vull, y es ma voluntad que la cuberta de dita armita sia feta de volta de alchup, y que la teulada sia feta tota a carrerons de barandat, observantse en tot lo mateix que se ha observat en la casseta del hermità y la sacrestia de la capella.
Ittem: així mateix vull y man que les parets de la dita hermita sien chapades de racholetes de Manises fins a la alzada de huit taulells.
Ittem: vull y es ma voluntat que tots anys, et in perpetuum al hermità que huy es de dita hermita, et in eventum, serà per los dits hereus meus en dit testament nomenats, li sien donades cascun any deu lliures moneda reals de Valencia, en lo dia y festa de Sent Antoni de Padua, en una paga pagadores.
Ittem: vull, y es ma voluntat, que tots los ornaments que yo tinch meus propis, los hajen de emplear los dits mous hereus per a servici de dita hermita».



ARV. Família Calatayud, caixa 18, número 34. Llicència per a fundar l’ermita sub invocatio de Sant Antoni de Pàdua
«Nos el Dr. Francisco de Ris presbitero canonigo penitentiario de la Santa Iglesia Metropolitana de Valencia y por el ilustrisimo y excelentisimo señor don Francisco Pedro de Urbina por la gratia de dios y de la Santa Sede apostolica Arzobispo de Valencia del Consejo de su Magestad oficial y ohidor de causas pias regente el oficio de vicario general, a mossen Gaspar Selma, presbitero de la villa de Carcaxent saluden nuestro señor Jesucristo. Hacernos saber como en el dia de hoy infraescrito parecio ante nos Albertos de Abreu notario procurador vuestro y en dicho nombre presento la peticion del tenor siguiente:
Jhs. Mossen Gaspar Selma presbitero suplicante meliori modo quo potest dice que por ser natural de la villa de Carcaxent y en aquella en el año de 1648 que fue el tiempo del contagio de la peste de que dios nos libre se han enterrado fuera y cerca de dicha villa en un campo sin sepultura ecclesiastica mas de ciento y veinte personas [...] y careciendo de sufragios espirituales antes expositas a que los perros y otros animales saquen y procuren desenterrar y comer sus huesos con notable sentimiento de la piedad christiana y desconsuelo de los vezinos de dicha villa el supplicante movido a compasion y hacer obra de misericordia ha tratado con los dichos vecinos en consejo general y quiere a su propia costa et de propis fundar una hermita en el dicho lugar y campo a honras y gloria de dios nuestro señor y de serenesima madre so invocacion del Glorioso San Antonio de Padua ornandola de retablo ornamentos decentes para lo qual tiene ya junto cantidad de materiales necesarios para dicho edificio y obra. Pide y suplican a vuestro Sr. Oficial y vicario general de la presente ciudad y diocesis de Valencia sea servido concederle licencia y facultad para fundar instituhir y fabricar dicha hermita en el dicho puesto y campo con su cementerio eclesiastico para que los difuntos que alli estan enterrados gocen de sepultura decente quedando cerrado y tapiado todo lo qual cedera en grande servicio de dios autoridad del culto divino y consuelo de los vecinos de dicha villa cum sie p. Im.do
E vista por nos la dicha peticion al pie de aquella hicimos la provision del tenor siguiente:
Jhs. fiant suplicata dr. Riz oficial vicario general por execucion de dicha provision mandamos dar y dimos las presentes. Por las quales y su tenor os damos licencia y facultad para poder fundar y instituir y fabricar dicha hermita en dicho puesto y campo con su cementerio ecclesiastico con tal que en estar acabados dicha hermita y cementerio nos deys razon de ello para ver si esta con el modo y decencia devida.
Datt. en el Palacio Arçobispal de Valencia en XIII dias del mes de mayo del año MDCLVII
Fr. de Ris oficial vicario general
Por mandato de dicho Sr. Oficial y vicario general el Dr. Domingo Omedes notario apostolico»
ARV. Família Calatayud, caixa 102, número 11. Inventari fet per mossén Gaspar Selma de l’herència d’Isabel Vidal viuda de Gaspar Selma
ARV. Familia Calatayud, caixa 18, número 34. Testament i codicils de mossèn Gaspar Selma
Foto: Ermita Sant Antoni. Arxiu municipal de Carcaixent