El joc de pilota s’ha practicat als carrers de Carcaixent des de sempre.
A través de referències indirectes sabem de la publicació en
la vila de Carcaixent de la interlocutòria de la Reial Sala del Crim de
l’Audiència de València, de 23 d’octubre de 1780, que prohibia el joc de pilota
en els dies permesos mentre se celebraren oficis religiosos:
«Que nadie juege á Pelota, ni otro juego
público en los dias permitidos, mientras se celebran los divinos Oficios por
mañana y tarde, baxo la pena de quince dies de Carcel; y tres pesos de multa
aplicados por terceras partes al Juez, denunciador, y penas de Camara.»
A mitjan del segle XIX[1] es coneixia popularment
com a carrer de la Pilota, l’actual carrer de l’Apòstol Sant Jaume. Segons
Víctor Oroval[2],
l’antic carrer de la Pilota: «comprenia el tros que fa alguns anys va
substituir Sagasta per l’Apòstol Santiago, i només arribava fins al carrer dels
Sants. Les prolongacions posteriors cap al Passeig són de construcció molt
posterior i el que avui porta el nom de Sagasta no te res a veure amb l’antic
carrer de la Pilota, el que devia el seu nom al fet d’haver-se jugat a pilota
durant segles, abans d’existir ací locals tancats per a pràctica d’aquest joc,
convertit avui, com tants d’altres en espectacle».
El 20 de gener de 1903 «A
propuesta del Concejal D. Eduardo Talens, se acordó ponerle el nombre de calle
de Sagastá á la que se titula de la Pelota»[3].
El cronista Francisco Fogués[4] també fa menció de la
tradició carcaixentina pel joc de pilota en el mateix sentit: «El juego de
la pelota también tenia muchos aficionados [...] la calle de Sagasta se decía
de «la Pilota» porque en ella tenia lugar el juego de este nombre».
Una activitat intrínseca al joc de pilota és el de les
travesses. Així, trobem que el Tribunal Suprem resol el 31 de gener de 1888 un
recurs de cassació[5]
contra una sentència de l’Audiència Criminal de Xàtiva, en una causa de dispar
d’arma de foc i lesions, amb els fets següents:
«Resultando que el día 2 de Junio
último, con motivo de jugarse una partida de pelota en la villa de Carcagente,
acudieron muchos vecinos de Alcira, y entre ellos Roque Ballester, Constantino
Linares y Telesforo Sánchez, los que se reunieron después de terminado aquí, y
los dos últimos trataron de concertar otra nueva partida, fijando la apuesta;
pero como Sánchez quisiera después aumentarla, se aproximo Ballester, diciendo
se dejara ya de pelota, que había bastante, por lo que Sánchez le desvio,
dándole un empujón, diciéndole que nada le importaba [...]»
El jugador de pilota
valenciana més antic que tenim documentat, oriünd de Carcaixent, és Serraor. I
el trobem disputant les partides de festes de la Pobla Llarga l’any 1897.
«El programa de fiestas que se ha de
celebrar en el pueblo de Puebla Larga los días 14, 15 y 16 es el siguiente:
[...]
En las tardes de los tres dies indicados
habrá grandes partidos de pelota, jugados por afamados pelotaris de este
contorno, llamados el Segonero, de Lloca de Ranes; Serraor, de Carcagente; el
Sariero, de Albaida; el Reondo, de Enova, jugándose grandes apuestas y en
competencia[6]».
En el diari republicà El Pueblo, publicat el 15
d’octubre 1908[7],
trobem també la ressenya següent:
«Para mañana, último día de feria, se
jugará en Carcagente un gran partido de pelota por los afamados pelotaris
Bautista Chimet (a) Rullo, de Llanera, y Francisco Soler (a) Carabinero, de
Benifachell, de 59 el uno y 63 el otro.
A pesar de ser ya viejos los dos
contrincantes, se espera que esté animadísimo dicho partido, pues los dos
tienen conquistada justa fama de pelotaris.
Hay infinidad de apuestas y acudirá
numero público».
El raspall era la modalitat per excel·lència dels carrers
de Carcaixent. Però, a banda de l’antic carrer de la Pilota, més recentment,
s’ha jugat o s’hi juga a raspall en altres carrers de la població, a saber:
·
Carrer
de l’Ensenyança
·
Carrer
de Sant Pere (festes de Sant Francesc del barri de la Muntanyeta)
·
Carrer
de Gandia
·
Carrer
de Baronessa Santa Bàrbara
·
Carrer
de Francisco Fogués (festes de Sant Bonifaci del barri dels Quatre Camins)
·
Carrer
de Castelló (festes del barri de Santa Bàrbara)
·
Carrer
de la Rambla (vulgarment conegut com el Barrancó, al barri de les Barraques)
LES PILOTES DE VAQUETA DE CARCAIXENT
L’any 1922 el sabater Enrique Álvarez Puig va començar a
fabricar de manera artesanal pilotes de vaqueta. El succeí el seu fill, Enrique
Álvarez Martínez. Durant més de 50 anys, la seua dedicació va elevar el
prestigi de la marca “Álvarez” de Carcaixent entre el món de la pilota.
El TRINQUET DE
CARCAIXENT
Localitzat en el carrer José Vidal Canet 3 de Carcaixent.
Forma part de l’immoble amb referència cadastral 0539326YJ2303N0001RG, junt a
la vivenda, el bar i la part de magatzem amb una superfície total construïda de
913 m2. D’estos, la canxa ocupa uns 535 m2, segons el
Cadastre immobiliari.
El trinquet de Carcaixent va ser bastit per Alfonso Ribera Vidal
l’any 1948 sobre un projecte de l’arquitecte Alfredo Burguera.
[1] 26-10-1859. Calle de
la Pelota, ADPV, Quintes 1860: https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3Q9M-CSKX-Q7S5-F?i=58&cat=1943062
1861.
Calle de la Pelota. ADPV, Padrons 1861-1864: https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-5V5L-D?wc=M6FS-XM9%3A337533901%2C337548501%2C337548502%2C337549001&cc=2015367
1862. [...] Una casa
situada en la villa de Carcagente demarcada en el número veinte y nueve,
lindante por un lado con casa de dona Josefa Bru, por la otra con la de los
herederos de Francisco Pascual Fluviá, calle de la Pelota en medio [...] AHPAC,
Copia del testamento de José Morant Bono, Llinatge dels Carreres, sign. 31.7.28
[2] OROVAL TOMÀS, V., Informe
presentat a l’Ajuntament de Carcaixent sobre modificacions en la toponímia
urbana local, 1980, mecanoscrit
[3] https://fondosdigitales.dival.es/pandora/ ADV. Boletín Oficial de la Provincia de Valencia núm. 236, 02/10/1903
[4] FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente, 1934. Reedició Ajuntament de Carcaixent, 2000
[5] TRIBUNAL SUPREM. Jurisprudencia criminal:
colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo en los
recursos de casación y competencias en materia criminal desde la instalación de
sus salas segunda y tercera en 1870 con un índice cronológico y un repertorio
alfabético de las cuestiones y puntos de derecho que en unos y otras se
resuelven. Publicada por la dirección de la Revista General de Legislación y
Jurisprudencia (Volum 40)
[6] https://prensahistorica.mcu.es/ El Regional : órgano de la comunión tradicionalista, diario de la mañana. Número 285 (14/10/1897)
[7] https://prensahistorica.mcu.es/
El Pueblo : diario republicano de
Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia - Año XV Número 5948 -
1908 octubre 15 (15/10/1908)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada