dissabte, de febrer 10, 2024

Els últims de Ternils

Segons el morabatí de l’any 1535, Ternils comptava amb tan sols sis cases habitades. Estos eren els seus caps de família:
Andreu Timor
Miquel Rubió
Joan Salvador
La viuda na Rubia
La viuda Timora
Joan Nicolau
Estes persones no tardarien en emigrar, principalment, cap a Cogullada i Carcaixent. Les contínues avingudes del riu Xúquer havien deixat pràcticament despoblada l’antiga alqueria de l’horta del Cent.
Veient la delicada situació, es reuní el consell general de la vila d’Alzira el 25 de febrer de 1543 per a posar remei.
Sembla que la crida tingué un èxit molt limitat. Gent pobra i amb molts pocs recursos com:
Pere Agustí
Joverno
Vila pobre
Antoni Pérez
Sarrió pobre
Rafel Pujol
Lo gendre d’Agustí
Martínez pobre
Finalment, la parròquia de Ternils es traslladà a Carcaixent l’any 1573.
AMA. Llibre dels actes dels jurats i Consell 1541-1543, sign. 03-118
Die XXV mensis februari anno a nativitate domini MDXXXXIII
Fonch ajustat consell general en la sala de la vila de Algezira ab albarans donats per en Gabriel Albesa verguer per als primers dia e ora en lo qual foren les persones següents
Mossen Miquel Valero lloctinent de justicia
Mossen Benet Garcia jurat
En Joan Llazer jurat
En Pere Calbet jurat
En Gaspar Teixer jurat
[...]
Joan Gibert de Carcaxent
[...]
Baltasar Domenech de Cogullada
Antoni Timor
[...]
Antich Garrigues de Carcaxent
[...]
Ajustat lo dit consell fonch legit lo estatut e pres lo jurament acostumat per mi Joan Colomer notari en loch del escriva del dit consell
Estant axi ajustats per lo magnific en Joan Llazer jurat en cap de homens de vila fonch proposat que lo loch de Ternils de alguns dies ensa se sia despoblat en lo qual persona alguna no habita de forma que la esglesia del dit loch hou lo sacratissim corpus de nostre Senor Deu Jesuchrist e sia refermat resta a soles en perill que per moros li sia fet algun descarament e inreverencia per so per lo reverend oficial e vicari general se es promes si que lo dit Sacratissim Corpus nos referne en dita esglesia lo que sera causa que ningunes persones vullen habitar en dit loch y refer aquell per a in eternum despoblat com lo loch de Benimacli y fer habitaro de malfatans lo que aixi mateix redundaria en dan del patrimoni de Sa Magestat y de la universitat de la dita vila y per quant los es vengut a noticia que algunes persones anirien a estar y habitar en dit loch sils fos feta y atorgada franquea de sises taxes e imposicions y els fes fet algun adjutori per oblit de pagar les peytes cobrar en dit loch demanant per consell sobre lo qual devia fer e pretenir sobre les dites coses.
Feta la dita provisio per lo dit magnific consell eo per la maior part de aquell fonch [...] provehit e determinat que totes e qualsevol persones de qualsevol estament e condicio sien que estaran e habitaran ab son domicili e cap maior en dit loch de Ternils sien franques liures e immunes de totes sises taxes e imposicions vehinals de les quals lo dit magnific consell los pot fer franques per reptades peytes per oblit de pagar les quals peytes la universitat de la dita vila done en ampili anys cascun any a qualsevol habitador del dit loch cinquanta sous y no res menys y [...] que los habitadors del dit loch e qualsevol de aquells tinga libertat e facultat de portar e criar tants rasnes com volra los quals lo justicia de la dita vila ne guardians no pugen vedar ne los amos de dits rasnes esser per aquells executats en pena alguna sino ab instancia de part quant faran dan algun fahedora dita instancia per aquell al qual lo dit dan sera estat fet la qual franquea facultat e adjutori feren e atorgaren ab pacte en poder e condicio que los que de aquella se volran alegrar hagen e sien obligats a estar y habitar en dit loch ab son domicili e cap maior per temps de deu anys e si dins aquells sen hiran del dit loch sien obligats pagar e restituhir totes les sises taxes e imposicions de les quals seran estat fets franchs e restituhir lo quels sera estat donat e han rebut del adjutori dels cinquanta sous la qual franquea e ampili los fonch feta per temps de vint anys.
Testes los honorables en Geronim Cleriana laurador e Gabriel Albesa verguer habitadors de dita vila.



Foto: pintura de la Santa Cena, els sants de la Pedra i Sant Antoni del Porquet, datada cap a finals del segle XIV, recentment redescoberta en l'antiga parròquia de Ternils