dimarts, de febrer 14, 2023

La puresa de la sang carcaixentina

Miquel Salom i Talens, llaurador. Va nàixer a Carcaixent l’any 1604. Fill de Joan Salom i Timor i Marianna Talens i Canut. Net de Bartomeu Salom fill de Pere i Elionor Timor i de Joan Talens fill de Bartomeu i Margarida Canut.

Va casar amb Maria Garrigues i Albelda (1611-1656), filla de Miquel Garrigues i Gisbert, del Rei, i Caterina Albelda i Albelda. Neta de Gaspar Garrigues, fill de Lluís i net de Bartomeu, i Úrsula Gisbert filla de Bartomeu i de Bartomeu Albelda fill de Carles i net d’Andreu, i de Jerònima Albelda.
Morí a Carcaixent l'any 1676.
No trobareu a Carcaixent un matrimoni més pur i ver que este. Als dos els corria la sang carcaixentina per les totes les seues venes. Tant és així que Josep Colomina, justícia de Carcaixent l’any 1653, així ho va declarar en una sentència.
BNE. Apuntamientos genealógicos de familias ilustres de España, Vidal Salvador, Manuel, sign. MSS/11287 V.1
Anno a nativitate domine milesimo sexentesimo quinquagesimo tercio, die vero intitulato quinto mensis decembris, davant lo Justicia de la present vila de Carcaixent, y en sa Cort y audiencia personalment comparegue, Miquel Salom, llaurador, lo qual en lo infraescrit posa la escriptura del tenor siguient:
Miquel Salom llaurador de la present vila de Carcaixent habitador Regne de Valencia constituhit personalment en presencia de vostra merce justicia de dita vila y jutge ordinari de aquella, lo qual com millor pot y deu, diu:
Que als efectes que mes y millor a son intent aprofitarli puixen y li sien aplicables, fa, diu e posa la demanda y requesta per los capitols infraescrits declaradora en la manera y forma siguient:
1. Primerament diu e posa que matrimoni fonch tractat y celebrat y en fas de la Santa Mare Esglesia solemnisat y per copula carnal consumat entre dit proposant y Maria Garrigues y per tals, marit y muller, son aguts, tenguts y reputats per tots los descendents de aquells y axi es ver
2. Item die supra, que de dit matrimoni, dits Miquel Salom y Maria Garrigues, entre altres, fills tenguts y tenen, en fill llegitim y natural nat y procreat de dit llegitim y carnal matrimoni a Juseph Salom y axi es ver, publich y notori
3. Ittem die ut supra, que dit Miquel Salom, proposant es fi eo fill llegitim y natural de Joan Salom y de Mariana Talens conjuges y axi es ver
4. Ittem die ut supra, que axi mateix la dita Maria Garrigues muller de dit Miquel Salom es filla llegitima y natural de Miquel Garrigues fill de [Gaspar] dit del Rey y de Cathalina Albelda conjuges, y axi es ver
5. Ittem die ut supra, que axi los pares, avis, com los demes acendens de aquells axi per part de pares, com de mares, son estts y son cristians vells sens rasa ni macula ni descendencia de jueus, moros ni penitenciats, per lo Sant Ofici per ser contra la fee, y que si axi fora es diguera en dita vila y axi es ver
6. Ittem die ut supra, que lo dit Miquel Salom proposant y dita Maria Garrigues conjuges y pares de Joseph Salom, descendixen de les quatre families y llinatges mes antichs de dita vila de Carcaixent, com son la familia de Saloms, Talens, Garrigues y Albeldes, que vingueren servint al Rey en Jaume el Conquistador quant conquistaren y guanyaren este Regne de Valencia a los moros, y sempre sos antipasats desde entonces y fins hui han vixcut y havitat en dita vila de Carcaixent y axi es ver
7. Die ut supra, que despues de haver conquistat lo dit Rey en Jaume dit Regne de Valencia, per los merits y servicis que alguns señors le avien fet, los dona y feu señors de alguns pobles, com hui els tenen y posehixen alguns señors de poble en custodia, y guarda de aquells dit Rey en Jaume en la Ribera del riu de Juquer y hasta quatre pobles nomenats Ternils, Benimacli, Cugullada y Carcaixent, en los quals dit Rey en Jaume deixa en custodia de aquells a cent homens cavallers hidalgos, concedintlos molts privilegis, los quals pobles regasen les ortes de aquells de una sequia que es prenia del Riu de Albayda nomenada la sequia del Cent, y hui es nomena la sequia del orta del Cent, en la qual ya hui constituit un moli fariner antiquisim, dit lo Moli de Salom, lo qual posehi, Pere Salom, germa del havi de Miquel Salom proposant, de qui foren hereus Joan Salom y altres germans nebots del señor de dit moli y axi es ver, y consta per ser la veritat
8. Ittem die ut supra, que lo dit señor Rey en Jaume el Conquistador agrait del bon servici de dits cent homens cavallers hidalgos de dita orta del Cent, mana escriure los noms y cognoms de aquells en los arxius de son real Palacio entre aquells se han trobat escrits los noms de Salom, Talens, Albelda y Garrigues, los quals fins hui se han conservat en dita vila de Carcaixent, y de dits arxius, se han tret moltes certificatories authentiques y feefahents y axi es ver
9. Item die ut supra, que les dites families y llinatges de Saloms, Talensos, Garrigues y Albeldes que hui estan y habiten en dita vila de Carcaixent sempre se han tengut y reputat per descendents de dits cent homens cavallers y hidalgos, que quedaren en los pobles de Ternils, Benimacli, Cugullada y Carcaixent en dita orta del Cent en lo tems de la Conquista del Rey en Jaume, y de aquelles mateixes families y axi es ver
10. Item die ut supra, que dita vila de Carcaixent los ascendens de los llinatges dels Saloms, Talensos, Garrigues y Albeldes desde la primera insaculacio sempre y fins hui son estats insaculats, en les bolses dels que eixien als governs de dita vila y han exercitat los oficis de justicia, jurat y mustasaf y axi es ver
Sobre els quals capitols requiri dit proposant testimonis li sien rebuts y si per les deposicions de dits testimonis, constara de predictis aut salim de necesariis servirse a declarar en la definitiva sentencia, que del matrimoni celebrat y en fas de la Santa Mare Esglesia solemnisat entre los dits Miquel Salom y Maria Garrigues entre altres fills han hagut en fill llegitim y natural a Juseph Salom y aquell pares y abuelos y demes sos acendens ha ser sempre estat tenguts y reputats per cristians vells, sens ningua macula de jueus, moros, ni altra mala rasa, ni que sien penitenciats per lo Sant Ofici, hidalgos y desendens de los cent homens cavallers hidalgos, el Rey en Jaume deixa en dita orta del Cent en los pobles de Ternils, Benimacli, Cugullada y Carcaixent en lo tems de la conquista del Regne de Valencia, lo que requir sia asi declarat ab sa definitiva sentencia, com axi esta complimentat implorant justicia [...]



Foto: representació en miniatura del rei Jaume I, en l’Aureum Opus Privilegiorum de l'Arxiu Municipal d'Alzira