Biografies carcaixentines

PASCUAL AGUILAR LARA

Va nàixer a Carcaixent l’any 1837. Fou editor i llibrer. Realitzà edicions econòmiques per a promocionar la literatura valenciana. Destaquen entre les seues publicacions el Diccionari valencià-castellà (1887) de José Escrig, en edició de Constantí Llombart, i, en castellà, la col•lecció Biblioteca Selecta, composada per obres estrangeres i espanyoles de literatura en llibres de xicotet format. També, edità llibres de temes mèdics, que assoliren gran notorietat, encara que no tant com les seues col•leccions populars.
Tenia la llibreria al carrer Cavallers, 1 de la ciutat de València.
Va faltar a València l’any 1895.


SALVADOR BODÍ CONGRÓS

Va nàixer incidentalment a Cullera, el 1814. Fou religiós dominic i ingressà a l’Orde de Predicadors el 1831. Després de l’exclaustració passà a viure a Carcaixent. Com a meteoròleg, i durant tota la seua vida va fer diàriament notables observacions sobre esta rama del saber humà. Escriví una obra titulada Apreciaciones sobre Meteorogonia, o sea, exposición de teorías en el importante ramo de las ciencias físicas, deducidas de las observaciones atmosféricas, practicadas, durante toda la vida de su autor, publicada el 1986 per l’Ajuntament de Carcaixent, davall el títol de El clima de la Ribera en el siglo XIX.
Va faltar a Carcaixent l'any 1884.


MODESTO COGOLLOS GALÁN

Va nàixer a Carcaixent el dia 12 de gener de 1856. Metge cirurgià. Llicenciat en Medicina per la Facultat de Medicina de la Universitat de València en 1878 i doctorat per la de Madrid. Impartí classes de Patologia Quirúrgica en la Universitat de València com a catedràtic i exercí la seua professió a l’Institut de Maternitat i Cirurgia. El 1915 ingresà en la Real Academia de Medicina.
Va faltar a València el 1939. Casà amb Teresa Cogollos Carrasquer.
València i Carcaixent li dediquen carrers a la seua memòria.


JOSÉ FOGUÉS COGOLLOS

Va nàixer a Carcaixent el dia 15 de gener de 1853, cursà estudis en el Seminari de Valencia i fou ordenat sacerdot el 1878. Va rebre el doctorat en Teologia i Dret Canònic més tard. Fou Coadjutor de Carcaixent i Ecònom d’Alfafar durant l’invasió de còlera de 1885. Després passà a ser Catedràtic i Prefecte del Seminari. Nombrat secretari del Bisbat de Coria el 1894, va guanyar una plaça de canonge per oposició, sent després nomenat Degà i Prelat domèstic de S. S.
També fou gran el seu fervor patriòtic que manifestà, molt especialment, en el centenari de Sant Francesc, en el de la Independència i Homenatge i trasllat de les restes de Perpinyà.
Publicà Historia de la traslación de las Reliquias de San Bonifacio Màrtir a Carcagente, Historia del Hallazgo de la Imagen y Novena de la Virgen Madre de Aguas Vivas, Nociones de Historia de Espanya, Novena de Nuestra Señora de la Salud de Cogullada, Nuevo Sumario de Indulgencias de la Cofradía de la Santísima Trinidad, Novena de preparación para la fiesta de la Inmaculada Concepción, El Carnaval ante Jesús Sacramentado, La Josefina, Geografía local de Carcagente, Sermón predicado a Nuestra Senyora de Aguas Vivas en 1900 i Efemérides carcagentinas. També, començà a publicar Datos para la Historia de Carcagente en el semanario local Alma Joven.
Va faltar a Coria, Cáceres, el 1913 i les seues restes foren traslladades a la Pobla Llarga.


CARLOS HERNÁNDEZ LÁZARO

Va nàixer a Carcaixent el 12 de desembre de 1879. Després de llicenciar-se en dret, ingressà en el Partit liberal-conservador del qual fou cap a València el 1915. Fins la dictadura de Primo de Rivera, fou diputat provincial i diputat en Corts en diverses ocasions. Fou senador per València en la legislatura de 1918-1919.
Va participar en la renovació del Banc de València. Conseller de diverses empreses, va ser fundador de la primera empresa nacional de industrialització de la taronja per a sucs. Com a president de la Unión Nacional de Exportadores de Agrios (UNEA), dugué a terme una important labor de promoció dels nostres cítrics a escala europea. Va faltar a València l’any 1956.


FRANCISCO JOSÉ PONS BOHIGUES

Va nàixer el dia 3 de novembre de 1861 a Carcaixent. Fill d’uns pobres llauradors, anà al col•legi de Sant Lluís, fundat per Navarro Daràs. Tals foren els avanços que feu, que Navarro Daràs s’oferí a pagar la seua educació. Obtingué una beca per al Seminari de Valencia, però no arribà a ordenar-se.
Llavors, va conèixer a l’arabista Codera y Zaidín, per consell del qual, es traslladà a Madrid. Es matriculà en la Facultat de Filosofia i Lletres, es llicencià el 1885, al mateix temps que es familiaritzava amb la llengua i literatura àrabs, i seguia els cursos de l’Escola Superior de Diplomàtica. A l’any següent, ingressà per oposició en el Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Antiquaris. Després de prestar algun temps els seus serveis en l’Arxiu d’Alcalá de Henares, fou traslladat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid el 1888. Allí catalogà totes les escriptures mossàrabs procedents de Toledo i acompanyà a l’arabista Codera en el seu viatge d’investigació pel Marroc. Dominava 10 llengües.
Home cultíssim i amb gran capacitat de treball. Julián Ribera el tenia per un dels seus col•laboradors més eficients. De caràcter humil i modest, Francisco Pons Bohigues es dedicà exclusivament a l’estudi, en la seua curta vida.
Morí als 35 anys, a Carcaixent, el dia 6 de setembre de 1899, víctima d’un àntrax maligne. En morir, deixà una part del seu modest patrimoni a una germana pobra, i l’altra al poble de Carcaixent, per a satisfer les despeses de la carrera eclesiàstica a dos joves pobres de Carcaixent.
Publicà notables i erudits estudis en la revista El Archivo, uns interesants Apuntes de un viaje por Argelia y Túnez, en la Revista Contemporánea, de Madrid; diversos articles en el Courrier Espagnol, de París; altres en el Boletín de Archivos, Bibliotecas y Museos, de Madrid. Fou premiat el 1893 pel seu Ensayo biobibliográflco sobre los historiadores y geógrafos arábigo espanyoles, per la Biblioteca Nacional. Esta obra deuria anar seguida d’un Ensayo biobibliográfico sobre los médicos y naturalistas arábigo españoles, que quedà inèdita. També, escriví uns Apuntes sobre las escuelas mozárabes toledanas que es conserven a l’Arxiu Històric Nacional.
Actualment, la ciutat de Carcaixent li dedica un carrer i un col•legi públic d’educació infantil i primària a la seua memòria.