dimecres, de maig 31, 2006

Carcaixentí en perill d'extinció

Acabacases m. i f. inv. Malgastador, dilapidador. Ser un acabacases.
Acaçar v. tr. Perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir.
Acatxar v. tr. Inclinar (el cap) cap avall.
Adés adv. En un temps passat o futur molt pròxim al present.
Afegitó m. Cosa afegida a una altra; afegiment, addició.
Adreç m. Joc complet de joies.
Agranar v. tr. Llevar allò que embruta el sòl, brosses, neu, pols, etc. empenyent-lo a un costat amb una granera. Agranar cap a casa.
Agret m. BOT. Planta de la família de les poligonàcies (Rumex acetosella), pareguda a l’agrella, però més menuda.
Agrunsar v. tr. i pron. Engronsar.
Aïna adv. Fàcilment, de pressa. No tan aïnes.
Aixada f. AGR. Ferramenta usada per a cavar la terra, constituïda per una planxa de ferro amb un extrem tallant, generalment de forma corbada en la part superior, que s’encaixa transversalment a un mànec de fusta.
Aixovar m. Conjunt de d’ús personal i de la casa que s’aporta al matrimoni.
Ajocar-se v. pron. 1. Posar-se a jóc. 2. Retirar-se a dormir (un animal qualsevol o una persona).
Alacrà m. ZOOL. Escorpí.
Aladroc m. ICT./ALIM. Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels engràulis (Engraulis encrasicholus), que é el dors blavós, els flancs argentats, el morro prominent, que es pesca en grans quantitats per a consumir-lo fresc o sovint salat.
Albat m. Criatura morta abans de tenir ús de raó.
Alenar v. intr. Exhalar o tirar l’alé. Respirar. Deixar a algú sense alenar.
Alfàbega f. BOT. Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Ocinum basilicum), molt olorosa, de flors blanques o rosades agrupades en pisos al cap de la tija.
Alfarrassar v. tr. Calcular a ull la quantitat o el valor (especialment de fruits en verd d’un camp, abans de la collita)
Alficòs m. AGR./BOT. Fruit de l’alficossera, semblant al cogombre però més allargat i tort.
Algeps m. inv. CONSTR. Material per a la construcció obtingut per calcinació del sulfat de calci dihidratat. Dormir més que l’algeps.
Alifac m. VETER. 1. Bubeta o tumor sinovial localitzat a les sofrages dels cavalls, les mules, etc. 2. Nafra, xacra.
Aljub m. 1 Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat tallat a la roca o fet d’obra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per a arreplegar l’aigua de la pluja. 2 En algunes localitats, safareig petit.
Almàssera f. OLEÏC. Molí d’oli.
Almerç m. Guany, negoci.
Almoixàvena f. GASTR. Coca feta de farina, sagí, ou i sucre, cuita a la paella, típica de Xàtiva.
Almud m. METROL. Mesura de capacitat usada en diferents països, d’un valor variable. Entonces...mig almud i quatre onces!
Amerar v. tr. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre, que absorbisca la major quantitat possible de líquid.
Amortallar v. tr. Posar la mortalla a un difunt.
Amprar v. tr. Manllevar.
Andana f. CONSTR. Pis en la part superior de la casa, destinat generalment a guardar-hi algunes collites.
Aponat adj. Aclofat amb els genolls doblegats.
Argamassa f. CONSTR. Morter fet amb calç, arena i aigua que s’usa en les construccions per a unir rajoles, pedres, etc.
Arrabassar v. tr. Prendre violentament (alguna cosa) a algú.
Arramassar v. tr. Aplegar (allò que es escampat, coses disperses).
Arrap v. tr. 1 Esgarrar lleugerament la pell amb les ungles, les urpes. 2 Traure profit d'una cosa, especialment per mitjans il·licits o poc delicats.
Arrapafuig Mot usat en l’expressió d’arrapa i fuig loc. adv. De pressa, sense detenir-se.
Arremullar v. tr. Posar una cosa en contacte amb aigua, vi, etc., perquè es dessale, se n’amere, etc.
Arrop m. ALIM. Almívar obtingut concentrat el most no fermentat, ric en sucres.
Arruixó m. METEOR. Ruixat, xàfec.
Atiar v. tr. Avivar (el foc) removent els tions perquè cremen millor, o bé bufant o ventant.
Atovar v. tr. Ensopir, pertorbar els sentits i les potències, principalment per l’excés de calor o per la violència dels colps.
Atrotinat adj. Que procedeix irreflexivament en els seus actes.
Aüixar v. tr. Fer fugir els animals, espantant-los. S’empra especialment referit a les mosques i altres insectes, però també s’aplica a altres animals com gats, gossos, gallines, etc.
Ausades adv. Certament, en veritat.
Aüssar v. tr. Ajudar a anar amunt una cosa, apujar una cosa caiguda avall pel seu propi pes.
Avenc m. GEOL. Cavitat natural o constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Avellanenc adj. i m. ZOOL. Caragol molt xicotet (Theba pisana) amb la closca de color marró clar.

Bac m. Caiguda forta d’una persona a terra. Caure un bac.
Bacora f. BOT. Figa primerenca que certes varietats de figuera fan pel juny o pel juliol. A sant Joan bacores; verdes o madures, segures.
Badall 1. a. m. FISIOL. Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d'una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa. 2. m. CONSTR. Clavill.
Badoc adj. i m. Ximplet.
Baf m. Vapor, gas exhalat.
Baga f. Nuc o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no es fa passar del tot i forma un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que serveix d’adorn, etc.
Ballador de l'anca ANAT. Cap del fèmur. Protuberància de l'extrem del fèmur que s'articula amb la pelvis. Es meneja més que el ballador de l'anca.
Bamba f. Coca que s’elabora amb una pasta semblant a la del panou.
Bambar v. tr. Passar el temps sense fer res de profit, anant d’un lloc a un altre sense trellat, fent el badoc.
Bancada m. La mandíbula amb la sèrie de dents. Caure-li la bancada.
Baquinada f. Caiguda violenta.
Barandat m. CONSTR. Paret feta de maons posats de cantó, envà , tempanell.
Barata f. Canvi, permuta. Pell de conill barata mistos!
Barcella f. AGR. Antiga mesura per àrids valenciana, de les illes Balears i de la regió de Tortosa.
Barra f. Mandíbula. Tenir bona barra.
Barret m. loc. Xarrar amb algú una bona estona, pel carrer. Fer un barret.
Bascollada f. Colp al bascoll.
Basquet m. Espècie de cistella o caixa fruitera per a l’exportació de fruits, tomaques, etc.
Batecul m. Colp pegat al cul, amb la mà o amb algun assot.
Batidor m. Pinta llarga proveïda de pues espesses i amples.
Batistot m. Convulsió, desmai, afluixament de les forces vitals. Agarrar-li un batistot!
Be m. Seient camí cama allà sobre els coll i els muscles d’un altre. Anar al be.
Birbadora f. AGR. Aixada de fulla rectangular que s’utilitza per a birbar.
Birla f. ESPORT. Peça de fusta o d’altres materials, tornejada, més ampla de baix que de dalt perquè es tinga dreta a terra.
Blanquet 1. m. COSM. Afait que usaven les dones per a accentuar la blancor de la pell, usualment fabricat a base de subnitrat de bismut. 2. a. m. GASTR. Greix, part de la freixura dels corders, els moltons, les vedelles, els porcs, etc., que es menja fregit. b. m. GASTR. Embotit elaborat amb freixura de porc o de vedella i pinyons.
Boç m. Aparell fet de corretges o de filferros que es posa al morro de certs animals per impedir-los mossegar, morrió.
Boçar v. tr. Vomitar.
Bolantí m. Tomb que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.
Bonyigo m. Excrement del bestiar boví.
Bolet m. Succés inesperat que ens causa decepció. M’has pegat mal bolet!
Bolinxó m. ESPORT. En el joc de pilota valenciana, xicotet barandat que tanca la llotgeta de dalt on pot pegar-li la pilota i jugar-la de rebot.
Borinot m. ENTOM. 1. Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids (Bombus sp), semblants a les abelles, però més grossos i molt peluts, de vol brogent. 2. fig. Dit d’algú que mai calla, que es té sempre davant, etc.
Borumballa f. Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que trau la plana o la garlopa planejant.
Botija f. Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una ansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l’altre, més menut (gallet), per a beure.
Botijós adj. Que parla dificultosament, pronunciant les paraules de forma incompleta, balbucient.
Botja f. Terme que s’aplica a qualsevol mata xicoteta de forma arredonida.
Botó m. col•loq. Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules.
Bova f. Conjunt de fulles de la planta així anomenada, que formen el seient d’algunes cadires. Cadires de bova.
Braçal m. Braç de riu o de séquia, ramal de segla.
Brasilada f. Muntó, conjunt de brases.
Bresca f. APIC. Estructura de cera del buc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel•les prismàtiques i hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i de pol•len i a la cria de les larves. Menjar-se una cosa com a bresques.
Brial m. INDUM. Faldó de tela que porten les dones davall de les faldes.
Bròfec adj. Adust, aspre, grosser.
Brullo m. ALIM. Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.
Bufar v. intr. Fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat. Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits. Vanar-se. Bufar en caldo gelat.
Bull 1. a. m. Agitació d'un líquid que bull o fermenta. b. arrancar (o alçar ) el bull Començar a bullir. c. trencar el bull Interrompre l'ebullició d'un líquid. 2. m. ALIM. Embotit elaborat farcint budell ample amb carn magra de porc, greix, sal, espècies i a vegades sang.


Cabdellar v. tr. Atraure’s (algú) al propi servici, aconseguir agarrar-lo per a servir-se’n.
Cabot m. Larva de granota.
Cabrerot m. Penjollet de raïm que s’ha quedat sense collir a la vinya després de la verema.
Cadafal m. Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un acte, un espectacle solemne, etc.
Cagarnera f. ZOOL. Au de l’orde dels passeriformes, de la família dels fringíl•lids (Carduelis carduelis), d’uns 12 centímetres, de plomatge de color castany clar, la cara amb una taca roja, els costats del cap blancs, la nuca negra, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques, molt apreciada pel seu cant i per la seua coloració.
Calbot m. Colp donat amb la mà a la part superior i posterior del cap.
Calitja f. METEOR. Calor sufocant.
Callòs m. inv. ZOOL. Insecte ortòpter de la família dels gríl·lids (Gryllotalpa gryllotalpa), de color fosc, que fa galeries subterrànies i s'alimenta de cucs, larves, arrels i tubèrculs.
Cambra f. Departament d’una casa destinat a graner, situat generalment en un lloc alt, golfa.
Canonge m. Antigament clergue que seguia una regla o cànon. Menjar com un canonge.
Cansalada f. ALIM. Gras de porc, situat entre la pell i la carn. Estar més fart que Mahoma de la cansalada.
Cansera f. Cansament gros.
Canyot m. BOT. Canya de la dacsa o d'altres gramínies. Estar més flac que un canyot.
Capçal m. Tronc o branca més grossa, que es posa al cap de la llar i sobre la qual, van les altres branques per a fer foc.
Capell m. INDUM. Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant, barret. Quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell.
Capolar v. tr. Tallar totes les rames d’un arbre i deixar només el tronc i les branques.
Capseta f. Capsa menuda. Capseta de mistos.
Captar v. intr. Demanar almoina. Anar a captar.
Carabassat m. ALIM. Confitura de carabassa.
Caramull m. Porció d’una substància que sobreïx del recipient que la conté. No en vull, no en vull, tres plats a caramull.
Carnestoltes m. Els tres dies immediatament anteriors al Dimecres de Cendra, en el qual comença la quaresma.
Carreró m. Carrer estret.
Cartapell m. Embolic. Mot emprat en l’expressió armar un cartapell. Es diu que a algú li han armat un cartapell quan li han creat un conflicte, una situació complicada, problemàtica, de la qual no se’n pot deseixir amb facilitat, habitualment increpant-lo per algun motiu, retraient-li alguna cosa, tirant-li quelcom en cara. Açò es fa, quasi sempre, de forma més o menys escandalosa, alçant la veu.
Carxot m. Colp de mà al bascoll, bascollada.
Casolà adj. Que pertany a l’interior de la casa, de la família, domèstic.
Casporra f. Garrot que per un extrem és molt més gros que per l’altre.
Casup m. Caseta xicoteta, pobra, insignificant, mal estat.
Catalana f. Porró, recipient de vidre amb el coll i berquelló llarg que serveix per a beure a gallet.
Caterva f. Grup, gran nombre de persones, d’animals o de coses.
Catret m. Seti plegable que serveix per a seure les dones a l’església.
Catximona f. Colp pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig.
Catxirulo m. JOCS Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estés i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal, lligat a un cordell llarg que es deixa anar perquè s'eleve amb l'impuls de l'aire.
Catxotxes adj. Persona excessivament bona, de geni dòcil, de somriure fàcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor en la mà, que difícilment es nega a res i de la qual els altres se solen aprofitar.
Cavallet m. ENTOM. Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel•lúlids, d’abdomen llar i prim de colors lluents i virolats, que volen prop de l’aigua i les larves dels quals són aquàtiques.
Cércol m. Cavalló redó que es fa al voltant dels arbres per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu.
Cimal m. BOT. Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que es deixa a l’arbre tallant les altres.
Cisa f. Xicoteta porció que un venedor furta o lleva repetides vegades del pes, la mesura o la mida de determinats productes de consum. Fer cisa.
Clauada f. Acte de traure’ns una quantitat de diners molt més important del que esperàvem.
Coça f. Acció d’alçar i llançar violentament cap arrere un animal ungulat una o les dues potes posteriors, i colp que dóna amb aquest moviment.
Codonyat m. Confitura de codony.
Cofí m. Cabàs pla d’espart, com l’usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les.
Còfia f. Gorra de formes i grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions.
Collonera m. Marit que sempre fa el que li diu la dona, que no té iniciativa pròpia. Home dèbil de caràcter i excessivament condescendent. Ser una mosca collorena.
Colombaire m. i f. Persona que, per afició, cria coloms amb la finalitat de fer-los volar.
Comboi m. Entusiasme, il•lusió.
Combregar v. tr. 1 Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú). v. intr. 2 Rebre el sagrament de l’Eucaristia. 3 Sagrament que és administrat, en diverses diades pròximes a Pasqua als malalts i als impedits d’una parròquia perquè puguen complir el precepte pasqual. Combregar general de la parròquia.
Cominencier adj. Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada, egoista i amb pocs escrúpols.
Comú m. Lloc on es fan les defecacions i les miccions.
Consellet m. Paraules que es dieuen amb reserva, en veu prou baixa per tal que els circumstants no les puguen entendre, com quan es parla a l'orella d'algú.
Contornada f. Territori que envolta un lloc determinat.
Coradella f. ANAT. Conjunt de vísceres (cor, fetge, pulmons) d’un animal, especialment dels de llana i cabriu.
Corfoll m. Cadascuna de les membranes o capes que formen la ceba. Portar més corfolls que una ceba.
Corna f. Pell grossa i dura.
Corretjola f. BOT. Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convulàcies (Convolvulus arvensis) de flors acampanades blanques o rosades.
Corretjós adj. Aliment eixut, fibrós, aspre, secallós, estopenc, filamentós, sem, que té una consistència semblant a l'estopa i costa de mastegar. A Carcaixent pronunciem "corretjonós".
Corriola f. Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet passar-hi un cable, una corda, etc., tot arrossegant-lo o sent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentir d’una força.
Cóp m. AGR. Canya que té un cap esquerdat i obert, que forma un recipient que serveix per a collir figues.
Cosconelles f. pl. Sensació experimentada en certs llocs del cos en ser estimulats lleugerament pel tacte.
Cositó m. Cosit mal fet.
Cossi m. Atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada.
Covar v. tr. Fer llit per curar-se d’un constipat, de la grip.
Crepó m. ANAT. Regió sacra i interglútia.
Cresol m. Atifell per a fer llum format per dos recipients superposats. L’exterior està dotat d’un mànec amb un ganxo per a penjar-lo. La part interior, anomenada cresoleta es on es posa l’oli i el ble. Bona nit, cresol que la llum s’apaga.
Creuer m. Enforcadura, lloc de la soca d’on parteixen dues o més branques.
Crossa f. MED. Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual algú es recolza posant-lo davall de l’aixella.
Cucala f. ORNIT. Ocell de la família dels còrvids que rep el nom científic de (Corvus corone). Estar mirant a les cucales.
Cudol m. GEOL. Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arredonit per l’acció de les aigües i el redolament.
Cuixot m. ALIM. Cuixa de porc, de bou, salada; pernil.
Cuquello m. Oliva molt menuda i sense gens d’amargor. Oliva del cuquello.


Daixò m. [pop.] Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada.
Dallò m. [pop.] Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada.
Dejú adj. Que no ha pres els aliments des del començament del dia. Estar en dejú.
Dell m. vulg. Eufemisme per Déu. Caguen dell!
Déna m. vulg. Eufemisme per Déu. Caguen déna!
Dentola f. Dent incisiva que té grandària major d’allò que és normal.
Desbarrat adj. Dislocat de barres o mandíbules.
Desficaciat adj. De poc de fons, destarifat, sense ficaci o enteniment.
Desimbolt adj. Que actua amb facilitat, gràcia, etc.
Desllavassar v. tr. Aclarir massa (un guisat o altre menjar) per excés d’aigua, aigualir, esllavassar.
Desllunat m. Pati interior d’una edificació que serveix per a donar llum i aire a les dependències d’aquesta edificació que li són immediates.
Despartir
Despitralat adj. Descobert de pits.
Dessonillar v. tr. Deixondir, llevar la son.
Destarifo m. Disbarat, despropòsit.
Destraleta f. Destral menuda per a podar.
Destrellatat adj. Que té poc de trellat.
Desvanit adj. Satisfet i envanit alhora.
Desvetlar v. tr. Traure la son.
Dot m. DRET. Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.


Eixamorar v. tr. Eixugar, llevar la humitat d’alguna cosa.
Emboiregat adj. Cobert de boira.
Empal•liada f. Conjunt de domassos, teles, etc., amb què s’adorna un edifici, un carrer, etc.
Empalustrar v. tr. Embrutar d’una matèria pastosa, greixosa o apegalosa o d’un líquid més o menys espés i que taca perquè conté algun tipus de tint.
Empelt m. AGR. Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporte com una sola planta.
Empomar v. tr. Agarrar una cosa al vol amb les mans o arreplegar-la utilitzant el davantal la falda o alguna altra peça de roba o algun utensili, com per exemple, un cabàs.
Encanar-se v. pron. Ofegar-se, les criatures, quan ploren.
Encaramallar-se v. pron. Pujar a un lloc dificultós ajudant-se de les mans i dels peus.
Encondolit adj. Es diu del cos o de la part del cos que queda amb dolor i amb certa dificultat per a realitzar determinats moviments com a conseqüència d’haver patit una malaltia, haver sofert un accident o qualsevol altra violència traumàtica o haver estat més temps del degut en una mala postura.
Endevinalla f. JOCS Entreteniment en el qual es proposa un enigma que s’ha d’encertar.
Enforfoguit adj. Es diu del lloc que no té la ventilació necessària per a poder respirar amb normalitat, per ser massa estret o per haver-hi acumulades una quantitat excessiva de coses o per haver-s’hi reunit una quantitat excessiva de persones.
Enganxó m . Acció d’enganxar-se la pell, la roba, etc., amb qualsevol punxa.
Engonal m. ANAT. Part del cos on s’ajunta la cuixa amb la part inferior de l’abdomen.
Entabuixar v. tr. Torbar o quedar insensible (el cap, l’oïda) per una acció externa, vapor, etc., o un soroll estrident, un colp o altra cosa.
Entortillar v. tr. Doblegar (una cosa rígida) de manera que prenga la forma angle.
Envisc m. matèria apegalosa extreta de la planta del mateix nom, amb la qual s’unten vímens, juncs, etc., per a caçar pardals.
Era f. AGR. Lloc descobert damunt del qual es posen els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla. Qui no vulga pols que no vaja a l’era.
Eriçó m. Sensació intensa i sobtada de fred, acompanyada de tremolor, que precedeix un accés de febre. També pot ser produïda per una emoció intensa, especialment de terror, o per un descens brusc de la temperatura ambiental.
Escabussar-se v. pron. Submergir del colp dins l’aigua alguna persona, animal o cosa.
Escatimar v. tr. Disminuir allò que es dóna o allò que es gasta tant com siga possible.
Esclata-sang m. Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus i el Lactaries deliciosus. Creixen als llocs on hi ha pins. Són molt bons de menjar, bé siga fregits, guisats o rostits a la brasa o a la planxa.
Escoltet m. Paraules que es diuen amb reserva, en veu prou baixa per tal que els circumstants no les puguen entendre, com quan es parla a cau d'orella.
Escondir v. tr. [ ant. ] En el jocs de xiquets, triar per sort, mitjançant una fórmula per a comptar el jugador que para. Se sol fer dient unes frases, sovint versificades, anomenades repiny. A mesura que es van recitant o cantant, es va assenyalant un jugador, fent-lo coincidir amb cada accent primari o secundari del repiny, i aquell en qui recau el darrer accent ix del rogle i no ha de parar. Es repeteix tantes vegades com cal fins que no queda més que un xiquet, que és el que para.
Escopinyada f. Saliva que s’escup d’un colp.
Escudeller m. Estant per a posar-hi les escudelles o plats.
Esgarramantes adj. Malfaener, peresós, que fui de la faena, que li agrada estar sense fer res. Ser un esgarramantes.
Esgolar v. tr. Deixar anar arrossegant per un sòl llis.
Espardalitzar v. tr. Causar por profunda.
Espenjollar-se v. pron. Penjar-se d'un lloc determinat amb les mans, suportant tot el pes del cos amb aquestes.
Espernegat adj. Afaenat amb molta tasca per fer.
Espigó m. AGR. Panolla de dacsa desgranada.
Espigolar v. tr. [fig.] Arreplegar allò que un altre ha deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses; arreplegar d’ací i d’allà.
Espolsó m. Acció i efecte d’espolsar.
Esporgar v. tr. Podar.
Esquellot m. Espècie de campana xicoteta que es posa en el coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
Estacar v. pron. [pop.] Menjar-se amb delit alguna cosa.
Estall m. Sistema de treball en què es paga a tant la faena i no a tant per unitat de temps. Anar a estall.
Estellador m. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins una sèquia o canal.
Estella f. Fragment que s’ha després d’una fusta en tallar-la o en esqueixar-la, etc. Qui té troncs fa estelles.
Esvaró m. Acció i efecte d'esvarar-se.


Fadrí m. Solter.
Falzia f. BOT. Falaguera de la família de les polipodiàcies (Adiantum capillus veneris), de rizoma serpentejant i frondes bipinnatisectes, amb segments flabel•liformes o cuneïformes, usada com a pectoral i emmenagoga.
Fardatxo m. ZOOL. Terme que s’aplica a diverses espècies de rèptils escatosos del suborde dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), amb el dors cobert d’escates xicotetes, arredonides i juxtaposades, les espècies de mida xicoteta son anomenades sargantanes.
Faristol m. MOBIL. Moble o bastidor de fusta o metàl•lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-ne la lectura.
Fava f. PAT. Lesió elemental primària de la pell caracteritzada per una elevació dèrmica, aplanada, rogenca, pruriginosa i de vores redones.
Feix m. Conjunt de tiges, de branquillons, de bastons, etc., disposats paral•lelament i lligats conjuntament.
Fel m. (o f.) BIOQ./FISIOL. Bilis. Amarg com la fel.
Feredat f. Horror, por molt intensa. Fer feredat.
Ferrabràs m. Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats.
Ferramenta f. Conjunt de les dents i els queixals d'una persona o d'un animal. Dentadura.
Fes m. AGR. Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
Fetiller m. Persona excessivament escrupolosa en el menjar.
Figatells m. pl. ALIM. Fegtes d’aus cuinats.
Flit m. QUÍM. Qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
Foc m. PAT. Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.
Fona f. Instrument format d’una bossa de tela o de pell amb un cordell a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la volar ràpidament se li dóna impuls per a llançar contra un enemic o contra un objecte. Anar com una fona.
Forca f. AGR. Pal amb dos o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilonar, etc., palla, fem, etc., agarrar i carregar garbes, etc.
Forment m. BOT./AGR. Blat. De forment ni un gra.
Fortor f. [ant.] Força, intensitat.
Fossar m. Cementeri.
Fotracada f. Gran quantitat.
Frau m. AGR. Espai que hi ha entre dos arbres o dos plantes o entre dos fileres de plantes en un camp, un hort, etc.
Fregapanxes Persona que exerceix de metge sense ser-ho, curandero. A Carcaixent hi ha via una dona que li deien la tia Pepa "Fregapanxes".
Fugina f. Deixar d’assistir a allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un càrrec. Fer fugina.
Fumaguera f. Gran quantitat de fum.
Fumeral m. CONSTR./TECNOL. Conducte vertical que dóna eixida a l’exterior al fum que resulta de la combustió d’una llar, una cuina o als gasos residuals d’una reacció química.
Funció f. ESPECT. Qualsevol tipus de representació de circ, de teatre o de varietats.
Fussar v. tr. Un animal, remoure i alçar la terra amb el morro, com ho han fan els javalins i els porcs.


Gafarró m. ZOOL. Au de l’orde dels passeriformes, de la família dels fringíl•lids (Serinus serinus), d’uns 10 centímetres, de bec curt i cònic, de color verd groguenc amb vires fosques la femella, i el pit, la gola i el copró llisos de color groc viu, el mascle.
Gallet m. Broc xicotet d’una botija, un porró, etc., per on ix el líquid formant un raig prim. Beure al gallet.
Galló m. Cadascuna de les parts separades per membranes que formen determinats fruits com els cítrics (taronja, llima, mandarina, etc.).
Gargall m. BIOL. Producte de secreció patològica de l'aparell respiratori.
Garguilot m. Colp donat amb el dit del mig fent-lo lliscar amb força sobre el polze.
Garró m. ANAT. Part inferior i posterior de la cama, on s’articula esta amb el taló. Dur les calces al garró.
Gatxull m. Fang clar, xapull.
Garbellar v. tr. OFICIS Passar (gra, arena, etc.), pel garbell.
Garbó m. AGR./RAM. Feix de sarments, branquillons, etc., que s’usa per a fer foc, per a alimentar el bestiar, etc.
Gemec m. So planyívol, inarticulat, que s’exhala a conseqüència d’un dolor o d’una pena.
Gorrita f. Boleta compacta que es forma per una aglomeració de fibres en un teixit, especialment si és de llana.
Gotinyar v. tr. Caure gotes, quan comença a ploure i encara no s’ha agarrat fort.
Granísol m. Grans de gel de grandària inferior a la d'un cigró que cauen a terra com a conseqüència de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. Si la grandària és major s'anomena pedra.
Grill m. Brot que trauen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc.
Guaitar v. tr. Vigilar amb l’esguard un lloc.
Guaret m. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè repose.
Guatla f. ZOOL. Au de l’ordre dels gal•liformes i de la família dels fasiànids (Coturnix coturnix), de formes arredonides i de color terrós llistat d’ocre i de negre. Guatla diu: què fas gat? Què fas, guatla? Diu el gat.
Guilopo adj. Persona espavilada, hàbil i llesta, que utilitza aquestes condicions en benefici propi, sense refusar emprar l’engany si cal.
Guisopo m. Guisat mal fet, mal preparat, mal cuinat.


Harca f. Acció de tirar-se pedres els uns als altres, dos grups de xiquets, sovint utilitzant fones. Fer harca.
Heretat f. DRET Propietat rústica.
Homenet m. Nen que fa coses d’home, que pareix un home.
Hortolà m. Que viu i cultiva l’hort del seu amo.


Jas interj. Forma d’imperatiu de segona persona singular amb què indiquem a algú que prenga allò que li oferim; equival a pren, tin. Jas, coca!
Jàssina f. CONSTR. Biga que serveix de suport de les bigues més xicotetes d’un sostre o d’una teulada.
Jonça f. BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Aphyllanthes monspeliensis), de tiges junciformes, fulles reduïdes a baines basals i flors blaves.
Jònec m. RAM. Brau o bou jove, de menys de dos anys.
Jupetí m. INDUM. Peça de vestir sense mànegues que cobreix el pit i l’esquena, i que es porta davall de l’americana, el jaqué, la levita, etc.


Lladella f. fig. Persona inoportuna que molesta per la seua insistència. Menuda lladella!
Llagona f. AGR. Aixada de làmina prima, molt ampla i quasi quadrada, amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec i és usada per a labors d’horta i en la construcció.
Llambrenc adj. Esvelt, de figura llarguera i àgil de moviments.
Llampurna f. 1 Partícula incandescent que es desprén d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament. f. [fig.] 2 Persona espavilada.
Llangardada f. Taca gran de matèria greixosa o apegalosa, especialment quan és de forma allargada.
Llar f. Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per a calfar-s’hi o per a cuinar, proveït de ximenera de campana ampla per a l’eixida dels fums.
Llebeig m. METEOR. Vent del sud-oest.
Lleixiu m. QUÍM. Aigua que té en dissolució àlcalis o sals alcalines.
Llepó adj. i m. Persona que llepa.
Lleterola f. BOT. Terme que s'aplica a diverses plantes de la família de les euforbiàcies, del gènere Euphorbia, laticíferes, de fulles simples, flors en ciati i fruits capsulars.
Lletrera f. BOT. Lleterola.
Lletsó m. Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Sonchus sp), de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.
Lleu m. Pulmó. Tirar el lleu.
Llibertat f. GASTR. Sobre llengüetes de bescuit, es posa cabell d’àngel i es cobreix amb merengue, fent-li posteriorment forma de barraca. Solen cremar els laterals amb la pala.
Llibrell m. Recipient redó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, usat per a llavar-hi plats i per a altres usos diversos.
Lligassa f. Unió, enllaç, lligam de dos coses.
Llonguis loc. Fer-se, algú, el despistat, com si no se n’adonara quan el crides. Fer-se el llonguis.


Ma f. inv. Aigua en llenguatge infantil.
Malíccia f. Inclinació a fer mal, malignitat.
Mall m. TECNOL. Martell gran i pesat, de mànec llarg que usen els forjadors, els picapedrers i els mecànics.
Mançaneta f. Boto de metall o de qualsevol altra substància que té dos o quatre forats a través dels quals es passa el fil amb el qual se subjecta a la roba.
Manil m. Peça de roba de llana o de fil amb la qual es cobreix el pa pastat abans de dur-lo a coure al forn.
Manró m. Mot usat en l’expressió de manró. Amb tota la força del braç alçat. Pegar-li a la pilota de manró.
Mantornar v. tr. Donar la segona llaurada a la terra abans de sembrar.
Maquilenc adj. Que té poca salut, que es fa malalt amb facilitat. A Carcaixent, s'usa la paraula "maquiló" per a referir-se a la persona que no s'ha alçat amb bon humor, no té ganes de festes, etc.
Màrfega f. 1 Sac gran, generalment farcit de palla que serveix de matalaf. f. [fig.] 2 Persona, especialment dona, grossa i malgirbada.
Marraixa f. Garrafa.
Mascarar v. tr. Embrutar de mascara.
Matraca f. MÚS./LITÚRGIA Instrument compost de dos o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, usat antigament per Setmana Santa en substitució de les campanes.
Matxutxo adj. m. Fadrí, que generalment romanen a la casa pairal governada pel germà hereu.
Mentrimentres conj. Durant el temps en què es produeix un fet concret o té lloc alguna cosa.
Medecina f. [col•loq.] Medicament.
Merescal m. VETER. Veterinari.
Migjorn m. METEOR. Vent que bufa del sud.
Milanta adj. Numeral imaginari amb el qual s'expressa la idea de gran quantitat. Milanta segurates.
Mistera f. TECNOL. Encenedor.
Moixa f. Falsa, enganyadora, que afecta la candidesa pèrfidament.
Mòllera f. ZOOL. Peix de l’orde dels gadiformes, de la família dels gàdids (Gadus minutus capelanus), de cos alt, barbeta a la mandíbula inferior i de color groguenc i blanc.
Molló m. TOPOGR. Fita.
Moma f. ETNOL. Figura simbòlica, que representa la gràcia divina o la salut que ix en la processó del Corpus a València.
Monyica f. ANAT. Part del cos humà en què s’articula la mà amb l’avantbraç.
Monyicot m. Xiquet.
Morella f. Pedrer o tercer estómac dels ocells, dins del qual fan la darrera digestió.
Morter m. Recipient de vidre, de ferro, etc., de cavitat semiesfèrica, on, per mitjà d’un piló (mà de morter) es trituren substàncies fragmentades per a polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
Moscarda f. ZOOL. Insecte holometàbol de l’orde dels dípters, de la família dels asílids (Asilus crabroniformis), de color bru groguenc, potes rogenques, abdomen negre i ales groguenques.
Mossa f. Buit fet en un objecte, de manera que en trenque la continuïtat.
Motle m. TECNOL./METAL•L./ART Peça amb una cavitat en la qual s’introdueix una substància en forma de pols, de pasta líquida perquè, en passar a l’estat sòlid, agarre la forma de la cavitat.
Motxeta m. ZOOL. Au de l’orde dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athenea noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentària i que s’alimenta de xicotets vertebrats i insectes.
Mussol m. PAT. Furóncol que ix a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia.


Neula f. Pasta fina de farina cuita en motle.
Novell adj. Nou, produït o aparegut de poc temps. No deixes sendes velles per novelles.
Novençà adj. Que acaba de casar-se.
Nuvolet m. Refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) unes xorrades d'un aiguardent anisat que, en entrar en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol.

Ois m. pl. Nàusees.
Oronella f. ZOOL. Au de l’orde dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.


Pallissa f. AGR. Lloc on es guarda la palla.
Palloc m. Fulles de la panolla de dacsa, sobretot quan estan seques.
Pallola f. PAT. Malaltia infectivocontagiosa de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora.
Pallús m. AGR. La palla fina, molt menuda i polsosa que resulta en l’era per la mescla de la trituració de les arestes, el boll que cobreix el gra i aquelles parts extremadament triturades de la tija, formant un conjunt que en la batuda se separa de la palla i del gra.
Palma f. Fulla de palmera treballada segons l’art de la cistelleria per a donar-li un aspecte decoratiu, que s’acostuma a dur el Diumenge de Rams.
Panfígol m. massa de figues seques molt atapeïdes i trossejades, a vegades acompanyades d’anous i ametles.
Panís m. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Setaria italica), de tija robusta, fulles linears amples, lígula de pèls i panícula gran, cultivada com a ornamental i per les seues llavors.
Panou m. GASTR. Pa socarrat.
Panoli m. GASTR. 1 Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent cuita al forn. 2 adj. i m. [fig.] Curt d’enteniment, ignorant.
Pap m. Part compresa entre la barba i el coll. Omplir el pap.
Passó m. Pallissa, tupada. Pegar un passó.
Paternòster m. Rosari, gra d’un rosari.
Patracol m. [pop.] Llibre, lligall de documents, molt voluminós.
Patxorra f. Calma excessiva, falta de preocupació per les coses, lentitud en el treball.
Peal m. fig. Persona o cosa inútil, menyspreable.
Pebrella f. BOT. Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades i flors purpúries en inflorescències, utilitzada, entre altres coses, per a adobar olives.
Pellorfa f. Nom donat a la pell de certes fruites i a la tavella dels llegums.
Pegomàs m. Cosa emprastrada, epessa, apegalosa.
Pendó m. [pop. i fig.] Persona malfardada.
Penjoll m. Cosa, especialment joia, que penja.
Péntol m. Tros d’una cosa que penja.
Pericana f. GASTR. Plat que s’elabora amb pimentons secs torrats i abadejo rostit.
Pernoliar v. tr. LITÚRGIA Administrar l’extremunció.
Pessebre m. Lloc on es posa el menjar als animals perquè mengen.
Petromax m. Un tipus de llum de petroli.
Picamà m. Mà de morter.
Pigota f. PAT. Malaltia infectivocontagiosa i epidèmica, causada per Poxvirus variolae i caracteritzada per febra alta, cefalàlgies, vòmits, dispnea, taquicàrdia i erupció en les zones de flexió.
Píndola f. FARM. Medicament elaborat en forma de boleta a vegades recoberta d’una capa de color.
Pinotxa f. Ramulla, fullac i branquetes de pi.
Poar v. tr. Traure aigua d’un pou.
Polit m. ZOOL. Nom donat a diverses aus de l’orde dels caradriformes i de la família dels escolopàcids (Numenius sp).
Polleguera f. Exasperar, fer perdre la calma. Fer eixir de polleguera.
Pomell m. Carràs, pom de fruita.
Porrat m. ETNOL. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s’instal•lava a la vora d’un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles.
Porga f. FARM./MED. Terme genèric que s’aplica als medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen.
Post f. FUST. Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que grossa.
Postic m. Portella, porta falsa o la que està inserida dins d’una més gran.
Pregar v. tr. Demanar humilment (a algú) la concessió d’alguna cosa.
Preguntat m. Acció de demanar una persona a una altra informació sobre alguna cosa que desitja saber o la solució d’algun sobte. Fer un preguntat.
Primerenc adj. AGR. Que naix, madura o actua abans del temps ordinari.
Prunyó m. PAT. Tumefacció de la pell produïda pel fred, i que es forma especialment en la part distal de les extremitats (mans, peus, orelles i nas).
Puja f. Pa que es donava al forner en pagament de la seua faena. Pa de puja.
Pudenta f. ZOOL. Gènere d’hemípters heteròpters de la família dels pentastòmids (Nezara sp), de forma aplatada, com escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres produïdes per glàndules odoríferes.
Putxinel•li m. Ninot que es fa moure imitant els moviments d’un home. Fer putxinel•lis.


Quartó m. METROL. Mesura agrària de valor variable segons les comarques, equivalent a un quart de fanecada.
Quebrassa f. Clavill produït a la pella o a la terra pel fred, per un agent patològic.
Quina f. BOT./FARM. 1 Escorça de les cincones f. DESTIL•L. 2 Preparat o licor a base de quina.


Rabinada f. Impuls violent, enrabiada.
Rall m. Raig d’un líquid. Rallet d’oli.
Ramalada f. Determinació sobtada, pensada capritxosa.
Ramàs m. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l’era, etc.
Rampellada f. PAT. Retorçó, caragolament de ventre.
Ramulla f. Conjunt de branques primes.
Rastell m. CONSTR. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grans i construïda verticalment o atalussadament per a evitar que l’aigua s’enduga la terra.
Reballar v. tr. Llançar amb força una cosa enlaire.
Rebombori m. Soroll mogut per una colla, un grup, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, etc.
Rebordonit adj. Que s’ha tornat bord.
Rebost m. Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on es guarden els comestibles.
Rebuig m. El conjunt de taronges més dolentes que se separen de les destinades a la venda.
Regalar v. intr. Un objecte o un cos deixar córrer per la seua superfície o deixar caure a gotes o a rajos un líquid que el mulla, que se’n desprén.
Reglotar v. tr. Tornar a la boca una part xicoteta dels aliments que acabem d’engolir i que, per consegüent, es trobaven ja a l’esòfag.
Remitjó m. Escadús, escaig, part sobrant.
Remor f. Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc.
Rent m. ALIM. Als forns de pa i pastisseries, massa fermentada que es mescla amb una altra per fer-la fermentar.
Replanell m. Superfície plana d'una escala construïda davant de les portes dels pisos o al cap d'un ram, en cadascun dels angles del buc.
Repom m. BOT. Pom de segona flor, dit especialment de les taronges, pomes, peres, etc., de flor endarrerida, que es cullen després de la recol•lecció normal. Taronges de repom.
Ressopó m. Menjar que es fa a la nit quan es tarda molt a gitar-se en acabant de sopar.
Revolta f. Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc. en què hi ha una desviació de direcció. Menjar més que una revolta de riu.
Revoltó m. CONSTR. Xicoteta volta, de poca llum, que va d’una biga a una altra d’un sostre.
Romana f. METROL. Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços de ferro desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d’una anella.
Rosa f. Gra de dacsa fregit i esclafat per l’acció de l’ardor.
Rosada f. METEOR. Humitat en forma de gotes líquides que es formen per condensació directa del vapor de l’aire sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.
Rosella f. BOT. Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver rhoeas), de fulles pinnatipartides, flors de color viu i fruits en càpsula.
Rosegó m. 1 Bocí de pa que es deixa després d’haver-se’l començat a menjar. 2 ALIM. Dolç fet a base de farina, ous, sucre i ametles senceres.
Rossoll m. Soroll que recorda el d'un líquid quan bull, que es produeix, en determinades malalties, al passar l’aire per les vies respiratòries baixes.
Rovell m. Massa esferoïdal groga que hi ha en l’interior dels ous de les aus i dels rèptils.
Ruc m. ZOOL. Ase.


Sabater adj. JOCS Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera.
Sacsó m. Acció i efecte de sacsar.
Sagí m. ANAT./ALIM. Greix d’un animal.
Sajolida f. BOT. FARM. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Satureja montana), de tiges subllenyoses, fulles ciliades als marges i flors blanques o purpúries, utilitzada com a herba remeiera i per a adobar olives.
Sangonera f. ZOOL. Nom donat a qualsevol anèl•lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial el dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Saó f. [esp.] AGR. Grau d’humitat d’una terra, abundant o suficient perquè produïsca fruit, especialment després d’una ploguda.
Saragüells m. pl. ETNOL./INDUM. Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp a Tortosa i al País Valencià.
Sargantana f. ZOOL. Terme que s’aplica a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors als fardatxos, que pertanyen a diversos gèneres com Lacerta, Psammodromus, Acantholodactylus i Algyroides.
Sarró m. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar.
Sarvatxo m. ZOOL. Fardatxo.
Saurí m. Home que en una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o d’altres coses ocultes.
Sedàs m. OFICIS Cércol o quadrat generalment de fusta proveït d’un fons de teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl•lic, etc., de xapa perforada, de forats més o menys grans, que serveix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina, guix o altres matèries pulverulentes o granulars que s’hi passen.
Sem adj. Marcit, neulit.
Semat adj. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat.
Sendemà m. Endemà.
Sénia f. HIDR. Màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes subjectat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seua llargada, l’extrem inferior de la qual està submergida en l’aigua del pou.
Setrill m. Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc. que serveix per a contindre i arreglar l’oli i el vinagre d’amanir, l’oli d’untar màquines.
Sifó m. Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
Sitiet m. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles.
Soca f. Tronc de l’arbre.
Sofregir v. tr. GASTR. Fregir lleument (els aliments) en la paella per a enrossir-los.
Sofrimar v. tr. Socarrar, especialment el pèl o el plomissol (d’un animal).
Solsida f. Despreniment de terra, pedres o roques del lloc (marge, paret, mur, etc.) al qual pertanyen.
Somera f. Burra.
Sompo m. Persona lenta, indolent, que no té vivacitat, que no reacciona amb rapidesa als estímuls exteriors.
Sonada f. Acte de dormir durant un cert temps. Estar en la segona sonada.
Soneguera f. Ganes irresistibles de dormir.
Surenc adj. Que té una consistència semblant al suro. S'aplica, fonamentalment, a les coses de quemenjar.
Sorolla f. Fruit del soroller.
Sumar v. intr. Una superfície, un recipient, etc., traspuar humitat. Qui no suma se’n ix.
Sutja f. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es deposita en les ximeneres i en els tubs que condueixen al fum.


Tabaquet m. Cistelleta redona, de poca altura, que serveix per a posar fruita, pa, fruits secs, els utensilis de la costura, etc. Pot tindre tapadora o no.
Tafarrada f. Soroll molt fort i sec, com el produït per una explosió o un colp violent. Pegar una tafarrada.
Taleca f. Bossa ampla i curta, de tela basta, per a portar el pa i altres coses.
Tamborí m. ESPORT En el joc de pilota valenciana, xamfrà de pocs centímetre d’altura que, tant a la banda del rest com a la del dau, mata l’angle que fan els frontons amb les lloses del trinquet.
Tamborinada f. Colp fort.
Taona f. Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d’un cap que de l’altre, que se fica pel cap estret dins d’una séquia, s’omple d’aigua es trau i es buida dins els bancals més alts situats més amunt del nivell de la séquia.
Tàpera f. BOT./ALIM. Capoll de la taperera, apreciada com a condiment.
Taperot m. BOT./ALIM. Fruit de la taperera.
Tardà adj. AGR. Dit d’una fruita, etc., que ve o madura tard.
Tarquim m. Llot de les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzant com a adob en agricultura.
Taula f. AGR. Feixa, porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs.
Tavà m. Gènere d’insectes de l’orde dels dípters, de la família dels tabànids (Tabanus sp), d’aparell bucal picador i que ocasiona picades molestes a diversos animals.
Tella f. JOC. Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets.
Tellós adj. Referit als aliments, endurit, que ha adquirit una consistència dura i corretjosa.
Teranyina f. ZOOL. Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda produït, per les fileres o les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals s’alimenten.
Teuladí m. ZOOL. Au de l’orde dels passeriformes i de la família dels ploceids (Passer domesticus), de color castany amb zones grises, negres i blanques, els mascles, i grisenques, les femelles, i de bec fort i un poc corbat a la punta. Ser més espavilat que un teuladí.
Teulat m. ZOOL. Teuladí.
Tip adj. Fart. Estar tip.
Tocacampanes m. i f. ZOOL. Insecte de l’orde dels dictiòpters, de la família dels màntids (Mantis religiosa), de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat.
Toll m. Sot ple d’aigua, bassiot.
Tord m. ZOOL. Au de l’orde dels passeriformes, de la família dels túrdids (Turdus philomelos), que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques, amb el mascle molt cantador i apreciat com a au de gàbia.
Tortada f. Pastís que es fa amb motle, a base de farina, ametles picades, rovells d’ous i a vegades farcit de confitura.
Tos f. Part inferoposterior del cap. Caure de tos.
Tostó m. Gra de dacsa sec fregit però no esclatat. Sec com un tostó.
Tòt m. Broc gran d’una botija.
Totxa f. Mata d'espart.
Trau m. PAT. Incisió profunda feta en el cos d’una persona o animal, per ferida d’instrument agut, per colp violent, etc.
Travessa f. Sistema reglamentat d’apostes mútues per a preveure d’una cosa incerta, com un partit de futbol, una partida de pilota o una correguda de cavalls.
Trespol m. CONSTR. Sostre d’una habitació.
Triat adj. Separat, apartat.
Trill m. Post quadrangular de fusta que porta encastades a la seua part inferior una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, i, arrossegada per dos bèsties, s’usa en la batuda per a tallar i picar la palla.
Trinxo m. Trenc al cap, ferida com de ganivet.
Trompa f. Joquet de fusta que té forma de pera i acaba en punta de ferro. Ballar la trompa.
Trompellot m. Joguet semblant a la trompa, però que té la part superior de forma cilíndrica en lloc de bombada i en el qual el clau està completament estacat, de manera que només queda visible el cap, que és dels anomenats de cabota de cera. En una brega de gossos un pastor perdé el garrot, un dolçainer la dolçaina i un xiquet el trompellot.
Tronc m. BOT. Tija principal, grossa i lignificada d’un arbre o un arbust. Dormir com un tronc.
Tronxo m. BOT. Tronc de les hortalisses.
Turma f. BOT. Bolet comestible molt estimat.


Uix interj. Interjecció que expressa el fàstic, la repugnància, que fa una persona o una cosa.
Ullal m. HIDR. Sot on naix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
Ungüent m. FARM. Substància constituïda per una mescla de greixos, de consistència tova, semblant a la mantega, que pot portar algun producte actiu i que s’aplica damunt la pell per al tractament local d’algunes dermatosis.


Vellut m. Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Ver adj. Es diu de l’exemplar més pur dins de la seua espècie, la classe millor. Taronger de peu ver.
Verderol m. Au dels passeriformes, de la família dels fringíl•lids (Carduelis chloris), de color verd, amb el cropó groguenc, les vores de les ales i la cua groga i el bec blanc.
Verdolaga f. BOT./FARM. Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.
Verduc m. Senyal llarguer produït en la carn per l’extravasació de la sang a causa d’un colp.
Verga f. Vara, rama prima neta de fulles i llisa.
Vesta f. REL./INDUM. Túnica talar utilitzada pels laics en alguns actes religiosos.
Vetlar v. intr. Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir.
Vidriola f. Recipient tancat que té una ranura per la qual s’introdueixen diners per a guardar-los-hi sense possibilitat de traure’ls fàcilment.
Vitet m. BOT./AGR. Varietat hortense de Capsicum frutescens, herba cultivada pels seus fruits, molt picants, prims i allargats en forma de corn.


Xafigar v. tr. Xafar, esclafar.
Xanglot m. FISIOL./PAT. 1 Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l’abdomen, la qual es va repetint a intervals regulars, i que va acompanyada d’un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals. m. AGR. 2 Grans de raïm units per unes tiges al tall, que pengen del sarment.
Xarop m. FARM. Solució saturada de sucre en aigua, usada com a vehicle en molts medicaments.
Xato adj. Que té el nas curt i aplanat.
Xaveta loc. Perdre l’enteniment. Perdre la xaveta.
Xe interj. Interjecció usada per expressar sentiments molt diversos, com admiració, entusiasme, alegria, enuig, etc.
Xitxarra f. ZOOL. Terme que s’aplica a diversos insectes de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d’ales grans, brillants i pràcticament transparents, que emeten un so estrident característic.
Xitxo m. [pop.] Gos, especialment si és xicotet i no és de raça.
Xixina f. Carn picolada. Fer xixines.
Xopat adj. Completament banyat, amb els vestits amerats.
Xorroll m. Raig d’aigua o d’un altre líquid que ix impetuosament per un lloc estret.




BIBLIOGRAFIA


• Valencià en perill d’extinció d'Eugeni S. Reig

• Diccionari Català-Valencià-Balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

• Diccionari Valencià. Edicions Bromera. Generalitat Valenciana.




“Hem viscut per a salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”

Salvador Espriu

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Excelente trabajo, cada día voy encontrando cosas nuevas.

Anònim ha dit...

Nunca me gustó ser anónimo, soy Gabriel hijo de Sebita y hermano del Sebito

berarma ha dit...

Moltes gràcies per este recull de paraules.

No obstant, lo que nomenes carcaxentí és el valencià de tota la vida, i si tens curiositat, en el diccionari de la RACV estan la gran majoria d'eixes paraules en la seua ortografia correcta, i les que no estan serà qüestió de temps que les vagen afegint.

El pots consultar ací:
http://racv.es/
http://llenguaitecnologia.com/dict/

Salutacions.

nando ││││ ha dit...

gran feina!

berarma:
jo sóc d'un poblet del principat i moltes de les paraules també les fem servir. Jo li dic català ;-)

berarma ha dit...

Hola Nando.
Teniu molta influència valenciana, el segle d'or lliterari valencià se feu notar, i l'orige és el mateix: el llatí en influència occitana. Heu decidit dir-li català i diferenciar-vos del valencià viu, i ho respecte, esteu en el vostre dret. Fem força en les coses en comú i respectem les diferències.

Un salut.