Carcaixent vila real

Hem trobat una perleta històrica. Són els capítols que van convertir Carcaixent en vila reial, vers l'any 1576. Massa heu de llegir! Jajaja!

PRIVILEGI REIAL DE CREACIÓ DE LA VILA DE CARCAIXENT

ERECTIO UNIVERSITATIS DE CARCAXENT IN VILLAM.

In Dei nomine, noverint universis quod nos Philippus, Dei gratia, Rex Castella, Aragonum, Legionis, utriusque, Sicilia, Hierusalem, Portugalia, Hungaria, Dalmatia, Croatia, Navarra, Granata, Toleti, Valentia, Galletia, Maior[ca], Hispalis, Sardinia, Corduba, Corsica, Murtia, Giennis, Algarbii, Algezira, Gibraltaris, Insularum Canaria, necnon Indiarum orientalium et occidentalium, insularum ac terra firma, maris occeacni, Archidux Austria, Dux Burgundia, Brabantis, Mediolani, Athenorum et Neopatria, Comes Habspurgii, Flandria, Tirolis, Barcinona, Rossilionis, et Ceritania, Marchio Oristanis et Comes Goteani. Humane leges qua vite rationem distinxerunt hoc precipue animadverterunt ut una quaeque provintia et una quaeque colonia suos limitares fines haberet et ineis regendis privata jura sancirentur, ne quis, quenquam gravaret, sed omnia suo vero ordine gradirentur et hoc fuit causa recursus ad Maiestatem nostram pro parte tui dilecti nostri Bartholomei Armengol, nomine et pro parte universitatis de Carcaxent in Regno nostro Valentia, sita et comprehense su jurisdictione vila nostra Algezira, eiusdem Regni in quantum, cum universitas per nos erecta fuit nobis supplicando pro parte proborum hominum et habitatorum dicte universitatis de Carcaxent, dictam universitatem de Carcaxent et illius terminum et jurisdictionem omnimodam in villa exercendant, ab hinc, tam civilem quam criminalem, altam et baxiam, merum et mixtiu[m] imperium, impositiones et contributiones quascumque a dicta villa Algezira, separare, segregare, et dismembrare in totum et in partem ipsamque universitatem de Carcaxent, villam separatam a dicta villa Algezira, instituere, creare, erigere, et extollere dignaremur, cum privilegiis, gratiis, preeminentiis, superioritatibus, praerogativis, inmunitatibus, honoribus, et concessionibus generice omnibus aliis villis regiis dicti nostri Valentia Regni, et dicta villa Algezira in specie concessis et aliis expressis designatis et contentis infrascriptis capitulis per dictum Bartholomeum Armengol, nomine et pro parte eiusdem universitatis de Carcaxent, nobis humiliter exhibitis et presentatis. Nos vero qui locorum nostrorum, incolarumque et habitatorum eorunde comodum, pacem et quietem [ut par est], affectamus similes gratias cum cedant in comodum pacem et quietem locorum et incolarum eorunde, ut faciliorem prebeant justitia administrationem libenti quidem animo concedere solemua, et multo libentiori cum de nobis benemerentur quanto enim honorationes fuerunt tanta regia dignitas magis elucesat. Hinc fit quod dicta unversitatis supplicationi benigne modo et forma infrascripta duximus annuendum. Tenore igitur praesentis nostra charta cunctis perpetuo temporibus firmiter valitura, de nostra certa scientia et regia auctoritate ac de nostra regia potestatis plenitudine deliberate et consilio, per nos et omnes heredes et successores nostros Reges Aragonim quos cunque dictam universitatem de Carcaxent villam separatam a villa Algezire facimus, separamus, erigimus, constituimus et creamus, ita videlicet quod ab hinc perpetuo praedicta universitas de Carcaxent dici, nominari, tractari et reputari debeat, et sit villa separata et distincta a dicta villa Algezira, tam in jurisdictione et regimene ac administratrione, quam in terminis et teritoriis, montibus, pastis, pasturis, ahemprivis, et aliis modo tamen et forma contentis in infrascriptis capitulis pro parte dicta universitatis nobis oblatis et juxta decretationes in fine cuiuslibet eroum appositis respective, quorum tenor talis est.

SEÑOR, Bertomeu Armengol, syndich de la universitat de Carcaxent, presenta a Vostra Magestat los capitols desus specificadors a effecte que la dita universitat de Carcaxent de huy avant, perpetuament, sia villa real distinta y separada de la vila de Algezira, y haja son govern rigent y administracio de per si, e jurisdictio civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, us y exercici de aquell en lo modo i forma i[n]mediate seguents.

I

Primo que Vostra Magestat, de plenitudine potestatis cree y fasa la dita universitat de Carcaxent en vila real en dit son Regne de Valencia, de manera que huy avant sia vila real, y tinga y goze del nom y privilegi de la vila real, y de les gracies i preeminencies, pre[r]rogatives, exempcions, franqueses e i[n]munitats de les quals gozen y acostumen gozar, generalment y particular, totes les viles reals del dit Regne de Valencia, y de les mateixes gracies, pre[r]rogatives y exempcions, franquees e inmunitats que gozen los vehins e habitadors de la vila de Algezira, y de altres viles reals del present Regne, dismembrant y separant en tot y per tot la dita vila de Carcaxent de la dita vila de Algezira, de tal manera que de huy avant dita vila de Carcaxent ab sos drets i pertinencies reste incorporada en lo patrimoni e Corona Real, e que dita vila se haja de nomenar e nomene de huy avant la vila de Carcaxent. Plau a sa Magestat.

II

Item supplica que per Vostra Magestat, de plenitudine potestatis, si opus fuerit, sia dismembrat y separat de tot en tot, y per tot, lo lloch i territori de Cugullada de la vila de Algezira, e unit e incorporat lo dit lloch y territori de Cugullada, cum omnibus suis juribus et pertinentiis, a la dita vila olim universitat de Carcaxent, de tal manera que lo dit lloch de Cugullada y vila de Carcaxent sien taliter units y encorporats lo hu ab l’altre, que lo dit lloch de Cugullada sia part de la dita vila de Carcaxent, y los vehins i habitadors del dit lloch de Cugullada sien vehins i habitadors de la dita vila de Carcaxent, y de la jurisdictio y regiment dels officials de aquella, y gozen y hajen de gozar de los privilegis, libertats, i[n]munitats, y franquees que gozen y poden gozar y gozaran los vehins y habitadors de la vila de Carcaxent. Plau a sa Magestat que lo dit lloch de Cugullada sia de Carcaxent, com se supplica, y que lo lloch de Toro reste per terme y jurisdictio de la vila de Algezira.

III

Item per quant en lo privilegi, real dat[i]s en S. Lorenço el Real a onze de mars del any mil cinccents setanta sis, se supplica a Vostra Magestat, per part de la dita vila olim universitat de Carcaxent, quels fos assignada certa designacio de termens per al us i exercici dels officials de la dita universitat de Carcaxent, com se conte en lo final capitol de dit privilegi, y com per execucio del contengut en dit real privilegi per micer Vicent Scriva, en nom de Comissari Real de Vostra Magestat, y de la Real Audiencia de la dita Ciutat de Valencia, sia estada feta certa mollonacio e designacio de termens entre la dita vila de Algezira y universitat de Carcaxent, assignant en terme de la dita universitat la tercera part de la distancia que hi a de Carcaxent e Alzira, conforme al contengut en dit real privilegi, y en apres per micer Juan Perez Bañatos, en nom de Comissari de Vostra Magestat y de la Real Aundiencia de Valencia, fonch feta altra mollonacio e designacio de termens deves Xativa, fent construyr certs mollons entre Carcaxent y Cugullada, de manera tal que lo lloch de Cugullada e totes, o casi totes, les heretats cultivades que detenen y posseexen los vehins e habitadors de Carcaxent, eo major part de aquells, restaven fora dels dits termens de Carcaxent y mollons fets per dit comisssari enves la part de Xativa. E com al present se haja supplicat e supplique a Vostra Magestat, com esta dit en lo precedent capitol, que lo dit lloch y territori de Cugullada sia unit e incorporat cum suis juribus universis et pertinentiis a la dita vila de Carcaxent, per que cesse tota ocasio de plets inquietuds y escandels dit supplicant supplica a Vostra Magestat que no obstant les dites mollonacions, se serveixca manar e asignar e designar los termens de la dita vila de Carcaxent en lo modo seguent, a saber el que entre Carcaxent y Algezira reste tostemps ferma la mateixa mollonacio que fonch feta per micer Vicent Scriva, Comissari de la Real Audiencia, dexant les dos parts de la distancia que y ha entre Carcaxent y Algezira per terme de Alzira, e la tercera part per terme de Carcaxent y Algezira per terme de Carcaxent, aso solament aiustat que lo mollo que ha junt al aygua de molinell, a hon cau dita aygua i cequia en lo riu de Xuquer, a la volta dita del Alborgi, y en lo cami dit de Carcer, sia lo mollo mudat e tornat enves Algezira catorze o quinze pases tan solament, de manera que vinga a marcar e juntar ab lo riu de Xuquer, y de alli amunt segueixca la mateixa mollonacio que primerament fonch feta fins al terme de la Val de Alfandech, y de dit terme de la Val de Alfandech vinga fins al terme de Xativa, y del terme de Xativa fins el terme de la Pobla Llarga, baxe la mollonacio fins a hon torna a juntar-se ab lo terme de la vila de Castello, y seguint lo dit terme de Castello baxe fins al riu de Xuquer, e per lo dit riu de Xuquer, a la volta del Alborgi, cami de Carcer, e lo qual se ha dit que se ha de retirar catorze o quinze pases, restant tot lo demes que esta della del riu fins al Toro y Maçalaves per terme de Algezira, e manant, en quan menester sia, demolir y derrocar tots els altres mollons que estan fets entre Carcaxent y Cugullada, y lo dit terme de Xativa, y derogant en quant menester als plets y causes, que per raho de la dita mollonacio ultimament feta entre Carcaxent y Cugullada, y estan pendents entre la vila de Carcaxent y la dita vila de Algezira. Plau a sa Magestat, ab que sens llevar ningu dels mollons que estan entre Algezira y Carcaxent se faça un mollo nou a la vora del riu Xuquer, recta linea al mollo que esta junt al cami de Carcer, en lo moreral de Caravaça, prop de hon cau la aygua de la Cequia del Molinell en lo dit riu de Xuquer, y que de alli avant deves Carcaxent fins aplegar als termens circunvehins de Xativa, que huy son de la nova vila de Castello, nos possen altres mollons sino que lo dit riu de Xuquer reste per divisio dels termens de Carcaxent y Algezira, y ab que en la part de terme que en lo present capitol se señala y concedeix a Carcaxent, no si comprenguen los llocs de señors particulars que se enclouran en dita part sino que aquells resten com huy estan en los termens y jurisdictio supprema de la vila de Algezira.

IV

Item que per evitar tota manera de discordia entre los vehins y habitadors de Carcaxent e lloch de Cugullada, lo qual ha de ser unit e incorporat com dit es a la dita vila de Carcaxent, la electio dels officials, ço es Justicia, Jurats e Mustaçaf, se haja de fer per ma de capsa, de la manera que al present se fa e acostuma de fer en la dita vila de Algezira, y los dits officials taliter elegits per al regiment de la dita vila de Carcaxent y anexos de aquella, juren y hajen de jurar en mans y poder del Batle de la dita vila de Carcaxent, segons se acostuma en altre viles reals del Regne de Valencia. Plau a sa Magestat que les elections de officials se fassen per via de capsa, a orde y dispossicio del Virrey y Real Audiencia de Valencia, conforme se ha usat y usa en la vila de Algezira.

V

Item que seguint-se delictes alguns perpetrats e comesos per los vehins e habitadors de la dita vila y termens de aquella, com per altres qualsevols forasters ibidem delinquents en lo terme de dita vila per raho dels quals se hajen de seguir e imposar pena de mort natural, mutilacio de membre, tortura, galeres perpetues o temporals, o de cent açots ensus, en tals casos o qualsevols de aquells jo Justicia de dita vila de Carcaxent e Consell General de aquella, puxen conexer e coneguen, a consell de un assessor, dels sobredits casos, y donar sentencia en aquells de la manera y com se acostuma de fer y [e]s fa en altres viles reals del dit Regne de Valencia, conforme a furs, privilegis, pragmatiques, usos y bons costums de aquells. Plau a sa Magestat, ab que lo assessor sia perit en drets.

VI

Item que la dita vila puixa tenir y tinga procurador fiscal señalant-se-li un salari competent de la manera y com y ha en les altres viles reals del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat.

VII

Item que lo Justicia de dita vila de Carcaxent puxa conexer y conega de qualsevols crims y delictes, sguardants y tocants a la dita jurisdictio supprema, ab intervencio y delliberacio del dit Consell General de dita vila, y de la major part de aquell Consell, d’un assessor, y que totes les sentencies ques donaran en los dits casos respective de la dita jurisdictio supprema, se donen en nom del dit Justicia de dita vila de Carcaxent, de la manera y com esta disposat per furs, privilegis, pragmatiques, usos y bons costums del dit Regne de Valencia, ho acostumen de fer y fan los demes Justicies de les viles reals del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat, ab que lo assessor sia persona savia y perita en dret.

VIII

Item que lo dit Justicia de dita vila, a consell de son assessor, puixca conexer y conega de qualsevol[s] casos civils y criminals sguardants y tocants a la jurisdictio inferior, axi en respecte dels compresos y contenguts en lo dit fur de dit Rey n’Alfons primer, sub titulo de jurisdictio omni judi[ci], com altres, y en los dits casos, axi civils com criminals respective, donar sentencies en aquells, e fer tot eo quant in similibus pot y li es licit y permes fer, conforme les disposicions forals, privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat, ab quel assessor sia persona savia i perita en dret.

IX

Item que lo Justicia de dita vila de Carcaxent, tinga facultat y poder de poder remetre, y perdonar y composar tota pena de açots, y desterro perpeteuo, temporal, e tota altra pena deguda o imposada per culpa de crims y delictes compressos davall la jurisdictio inferior del dit Justicia, tot lo qual puxa fer y fasa sens Consell General, sino per sa propia autoritat, no havent-hi instancia de part ans de sentencia o apres de sentencia, y que de les pecunies que pagaran per raho de dites remissions, deduides les averies que es dehuen, conforme a furs i privilegis del dit Regne de Valencia, al procurador fiscal y les despeses, se’n hajen de fer ys fassen dos parts, la una de les quals serveixca per a Vostra Magestat, y l’altra per a dit Justicia. Plau a sa Magestat, ques guarde y observe en aço lo que en les altres viles reals d’esta calitat se observa, y que nos puguen fer composicions, sino conforme al privilegi, y ferles continuar per scriva del Justicia, y que d’elles se done compte quiscun any a l’ofici de Mestre Racional.

X

Item que de qualsevol calonies e penes que deuran per raho dels clams que los vehins de dita vila posaran, o qualsevol altres persones, per los danys que faran en les heretats e fruyts de aquelles en dits termens, per raho de pastures, aygues, e altres coses, se’n hagen de fer y fassen tres parts, la una per a la part interessada, la segona per a l’acusador, y la tercera part per al Justicia de dita vila. Plau a sa Magestat, ques guarde y observe en aço lo que en les altres viles reals d’esta calitat se observa, y que nos pugan fer-les continuar per lo scriva dels Jurats, y que d’elles se done compte quiscun any a l’ofici de Mestre Racional.

XI

Item que ninguna causa, axi criminal com civil, puxa esser treta de la dita vila de Carcaxent en la primera instancia, sino que se haja de donar y done sentencia difinitiva en aquella per dit Justicia, y que en els causes civils, quant se donaran algunes sentencies en aquelles per dit Justicia, y alguna de les parts appellara de les tals sentencies, lo dit Justicia tinga facultat de delegar y delegue un vehi de dita vila en primera appellacio tan solament. Plau a sa Magestat, reservada la preeminencia y autoritat del Lloctinent y Capita General, y Audiencia Real, y en los dits casos pertanyents a la Cort de la Governacio per lo stil de aquella, et all[iis].

XII

Item que les paus ques fermaran en dita vila de Carcaxent e lloch de Cugullada, per los qui tindran alguna riña y questio, se hagen de fermar y fermen obligant-se en aquelles, sots pena de tar y traidor y de mort natural, y en altres penes pecuniaries, conforme se troba dispost per furs y privilegis, usos y bons costums del dit Regne que han y tenen la jurisdictio suprema, y que hajen de pagar y paguen los qui fermaran dita pau tres sous per cascu, partidors migerament entre dit Justicia y notari qui rebra aquella, ab que entre dits Justicia y notari hagen de donar sis dines al ministre de la Cort per los treballs de aquell. Plau a sa Magestat.

XIII

Item que lo Justicia de dita vila puxa tenir y tinga audiencia los dies que voldran, axi en la dita vila de Carcaxent, olim universitat, com en lo lloch de Cugullada, com en qualsevol part de la dita vila, y que haja de tenir y tinga la Cort y audiencia ordinaria en la dita olim universitat de Carcaxent, ara vila, y aço tot temps a consell de son assessor. Plau a sa Magestat, ab que totes les causes criminals y civils que seran de importancia, les haja de determinar a consell de assessor perit en dret.

XIV

Item que lo dit Justicia de dita vila en cas de absencia, malaltia, o altre jus[t] impediment de aquell, o de son lloctine[n]t resident en dita vila, puxa delegar y acomanar lo exercici de son offici al Jurat en cap, o ha hu dels altres, per son orde, de la dita vila de Carcaxent. Plau a sa Magestat.

XV

Item que lo dit Justicia de la dita vila de Carcaxent puga elegir y nomenar dos lloctinents de aquell, hu dels vehins de dita vila de Carcaxent, perque resideisxca en aquella; y un altre dels vehins del dit lloch de Cugullada, per a que residesca en dit lloch de Cugullada. Y si el Justicia sera resident y habitador en dit lloch de Cugullada, en tal cas puga elegir y nomenar tres lloctinents de aquel, ço es dos en la dita universitat de Carcaxent, ara vila, per que resideixquen en aquella; y hu en lo dit lloch de Cugullada. Y que en absencia, malaltia, o altre jus[t] impediment de dit Justicia, dit Justicia haja de delegar y acomanar lo exercici de son offici a la hu dels lloctinents residents en Carcaxent, es a saber, al major de aquells, en dit offici. Y que los lloctinents nomenadors per dit Justicia sien de les persones eletes per a Justicia, Jurats o Mustaçaf, segons lo orde y forma que pendra en la electio de dits officials. Plau a sa Magestat quant a la electio y nominacio dels lloctinents.

XVI

Item que per quant tot temps la dita vila de Carcaxent, olim universitat ha tingut quatre Jurats per al regiment de aquella, y al present havent-se unit lo dit lloch de Cugullada ab la dita vila de Carcaxent, ab molt mes raho se supplica que puxa tenir y elegir y tinguen quatre Jurats, tres de Carcaxent y hu del dit lloch de Cugullada, ab totes les preeminencies, prer[r]ogatives que han acostumat tenir e gozar los Jurats de les altres viles reals del dit Regne de Valencia, y señaladament los de la vila de Algezira, los quals puxen fer y exercir jurisdictio, y señalar bovalars convenients per a la dita vila de Carcaxent y lloch de Cugullada, mollonats y fitats com se acostuma, a fi que en les terres de dits bovalars no puxen entrar a peixer ne pasturar bestiars alguns dels vehins de la dita vila de Algezira, ni altres; e nomenar clavari per a la dita vila; e fer les demes coses que per furs e privilegis del dit Regne los es licit y permes fer. Plau a sa Magestat quant als quatre Jurats, quant a la jurisdictio y demes coses que suppliquen, se guarde lo que en les altres viles reals, conforme a furs y privilegis reals, se acostuma.

XVII

Item que los dits Jurats de la dita vila de Carcaxent tinguen conexença y jurisdictio en les causes d’enprius, sises, peytes, e sien jutges de aquelles e de altres cose necessaries, franquees, y officis, en lo modo y forma que es licit y permes per furs, privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia, si e segons ho fan y acostumen fer los altres jurats de les viles reals del Regne de Valencia; y qualsevol deutor de dita vila que sera condemnat en haver de pagar alguna quantitat que deura a dita vila, appellant de tal sentencia tinga obligacio de fer deposit de la quantitat en la qual sera condemnat, puix la vila in eventum sera pagadora, no obstant dita appellacio puxa executar dita sentencia, y que dita appellacio sols tinga effecte devolitiu, y no suspensiu. Plau a sa Magestat.

XVIII

Item per quant los vehins e habitadors de la dita vila de Algezira, y los demes habitadors de la contribucio e terme de aquella son franchs per totes les terres y Regnes de Vostra Magestat de tota lleuda, peatge y mig peatge, portatges, mesuratge, pes, usatge, moxerifach, duana, ancoratge, cameratge, pesatge, erbatge, pontatge, carnatge, carneratge et gabella e altres imposicions noves y velles, per consuetuts statuydes y statuydores en virtut de qua[l]sevol[s] privilegis a la dita vila de Algezira concedits y otorgats, supplica a Vostra Magestat que la dita franquea de dites coses e altres qualsevol que sien estades otorgades a la dita vila de Algezira, e de les quals fins a huy han gozat los vehins de dita vila de Algezira, sia concedida y otorgada novament y en quant menester sia confirmada, y en quant son estats en possessio de dita franquesa de la dita vila de Carcaxent, de la manera y com la dita vila de Algezira la te en virtud de qualsevol privilegir que para dit efecte sien estats concedits i otorgats. Plau a sa Magestat.

XIX

Item que lo Justicia y Jurats de dita vila de Carcaxent puguen concedir y otorgar als vehins e habitadors de dita vila y terme de aquella qualsevol franquees per raho de les coses contengudes y expressades en lo antecedent capitol, de la manera y com les concedeix y otorguen la dita vila de Algezira en virtud de qualsevol privilegi a d’aquella concedits y otorgats, y en respecte de les demes que per furs e privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia los es licit y permes concedir y otorgar. Plau a sa Magestat.

XX

Item que los Jurats de la dita vila puixen nomenar y posar los guardians a d’aquella ben vists per a guardar lo terme de dita vila, y remoure aquells tostemps quels parexera. Plau a sa Magestat.

XXI

Item que la dita vila de Carcaxent puga fer e faça son Mustaçaf, lo qual puga conexer y conega de pes y mesura, y de totes aquelles coses que per furs y privilegis del dit Regne de Valencia, usos y bons costums de aquell y de les altres viles reals del dit Regne, li es licit y permes conexer y fer y exercir totes y sengles coses que han acostumat fer y exercir los Mustaçafs de les viles reals del dit Regne de Valencia, y que puxa elegir y nomenar dos lloctinents de aquell, lo hu en Carcaxent y lo altre en Cugullada, respectius, com desus es estat supplicat. Plau a sa Magestat, ab que dit Mustaçaf prenga lo pes y mesura de la Ciutat de Valencia, y que de cinch en cinch anys hagen de renovar los pesos y mesures en la Ciutat de Valencia, y sens perjuhi de la Regia Cort de poder inquerir sis feia lo contrari.

XXII

Item que lo dit Mustaçaf puxa tenir y tinga audiencia, y que puxa oyr de justicia los dies que voldran, en la part y lloch que se li señalara per los Jurats de dita vila, y que en cas que algu appellara o recorrera de alguna sentencia donada per aquell, haja de recorrer per als Jurats de dita vila. Plau a sa Magestat.

XXIII

Item que les penes y calonies sguardants y tocants al dit offici de Mustaçaf de dita vila, per raho de aquells que seran atrobats en frau en pes o en mesura vel allius en dita vila eo terme de aquella, sien dividides y partides la mitat per al dit Mustaçaf, y la altra mitat que Vostra Magestat ne faç agracia y merced a dita vila. Plau a sa Magestat que les penes y calonies se partexquen com se partexen les del Mustaçaf de Valencia, de les quals quiscun any haje de donar compte al Batle de dita vila de Carcaxent.

XXIV

Item que tostemps y quant convendra tenir-se Consell General en dita vila de Carcaxent, treynta persones de les que seran convocades y acudiran a dit Consell o la major part de aquelles puxen determinar y decidir qualsevol negoci o cosa que convindra tractar-se, desedir-se, y determinar-se en dit Consell, y lo que sera tractat, decidit e determinat per dites treynta persones o la major part de aquelles, y la determinacio de dit Consell sia valit y ferm y consiliarment feta, representant tota la dita universitat de dita vila, y si cas sera que acudiran a dit Consell mes de dit numero de treynta persones, en tal cas se haja d’estar al vot y parer del ques determinara per dit Consell, o per la major part de les persones que trobaran en aquell, en la qual Consell General assisteixen lo Justicia de dita vila, y los Jurats de aquella, y que lo Jurat en cap puxa proposar e propose que se ha de tractar en dit Consell, com es us y costum, com en convocacio de Consell General per als afers y negocis que requerexen Consell General no es just ni conve que y haja restictio de numero de persones y axi. Plau a sa Magestat, que la convocacio sia feta de tots, y que sien admesos tots los que voldran concorrer y convenir, y que s’estiga al que la major part del dit Consell axi congregat determinara.

XXV

Item que en la dita vila de Carcaxent y haja Consell Particular, en lo qual entrevinguen y assisteixen los Justicia, Jurats de dita vila, juntament ab deu Consellers, nomenadors cascun any per los dits Jurats en lo endema apres de les festes de Pentecostes, y que dits Justicia, Jurats y Consellers representen dit Consell Particular, y lo que aquells o la major part de aquells faran y determinaran sia la determinacio consiliarment feta. Plau a sa Magestat, ab que los Consellers sien vint.

XXVI

Item que los dits Justicia y Jurats y universitat y singulars persones de la dita vila de Carcaxent, ab determinacio del Consell General de aquella, o de la major part de aquell, puxen fer qualsevol status, stabliments, ordinacions, e imposicions qualsevosl, sises, taches, peytes e imposicions, redelme o mig redelme, entre los vehins e terratinents de dita vila, axi per a pagar lo que de present serveixen a Vostra Magestat com les demes necessitats que in futurum se offeriran a la dita vila eo universitat de aquella, per lo temps a d’aquells ben vists, les quals tinguen obligacio de pagar axi los vehins e habitadors de dita vila y terme de aquella y annexos a d’aquella y terratinents, com los passatgers e viandants que compraran y vendran en dita vila de Carcaxent y terme de aquella, juxta y conforme a les disposicions y furs del dit Regne de Valencia, y no altra manera. Plau a sa Magestat que la licencia de imposar sises y redelmes y lo mig redelme la hagen de demanar al Virrey, a arbitre del qual sia de concedir o moderar-la com tindra per be.

XXVII

Item que de ara en avant hajen de ser y sien de la dita vila y universitat de Carcaxent totes les peytes, sises e altres qualsevol drets e imposicions que los vehins e habitadors del lloch de Cugullada han acostumat de pagar als peyters, sisers, y altres collectors possats per la dit vila de Algezira, per les cases, terres y altres heretats, possessions e bens seents que aquells posseixen en lo terme de dita vila de Carcaxent e territori de Cugullada los drets, peytes e sises hajen de servir e serveixquen per a pagar la part que cabra a la dita vila de Carcaxent per raho de dita dismembracio del dit lloch de Cugullada de la dita vila de Algezira, e unit lo dit lloch de Cugullada a la dita vila de Carcaxent en lo compartiment que per dita causa se haura de fer dels carrechs, censals y deutes de la vila de Algezira, y per altres necessitats del dit lloch de Cugullada, com les sises e peytes de dita universitat olim lloch de Carcaxent estiguen ya applicades a la dita universitat (eo) vila de Carcaxent. Aço requireix la distinctio y no es justr permetreu sens que precedeixca lo examen de present. Plau a sa Magestat.

XXVIII

Item que Vostra Magestat concedeixca y faça merced a la vila de Carcaxent per a poder peytar les cases, terres, possessions, censos e rendes dels que no residiran en dita vila per raho dels carrechs de la dita vila conforme les disposicions forals del dit Regne de Valencia, y no de altra manera. Plau a sa Magestat.

XXIX

Item que serveixca Vostra Magestat empenyer y manar que tostemps y quant que per raho de la susdita dismembracio de dit lloch y territori de Cugullada de la dita vila de Algezira se haja de fer algun repartiment dels carrechs de dita vila, que aquell siaa fet ys faça per lo Batle General de la Ciutat de Valencia, sumaria et de plano, sens salari algu per via de entrada y exida de la entrada y rebuda de dita vila y carrechs y exides de aquella, ab tota egualtat, havent-se sguart y consideracio del carrech y descarrech dels censals e carrechs que s’adiudicaran a la dita vila de Carcaxent sia tan solament de aquells censals y carrechs que seran estats imposats e carregats per obs benefici y utilitat del dit lloch de Cugullada, y que haja compres lo dit lloch al temps ques imposaren y carregaren aquells, y no per obs y utilitats particulars de la dita vila de Algezira o algun lloch de la contribucio de aquella, puix no es raho ni de justicia que no havent tingut profit algu lo dit lloch de Cugullada, ne haja de rebre dany y que per excusar tota frau y ocasio de plets en lo manifest de la dita entrada de les rendes de la dita vila per a que degudament se haja de fer y fara la dita distribucio de censals y carrechs que dita vila de Algezira sia obligada donar certificatoria y manifest autentic de tota la entrada que aquella te de rendes y profit, cascuna partida ab la suma y expresio de que y de hon preheix la renda, y que lo mateix se haja de fer dels carrechs y censal que fa y respon, specificant les causes y obs per les quals foren imposats e carregats, e les pensions de dites imposicions e carregaments y los calendaris dels actes y noms dels notaris rebedors de aquells, y que sia obligada dita vila de Algezira per lo interes del dit lloch de Cugullada, e dita vila de Carcaxent donar a d’aquella y a les persones per al dit effecte nomenades visura dels llibres de dita vila de Algezira, en los quals originalment estaran continuades dites pensions, imposicions de carrechs y censals, y entrades de dites rendes per a ques puga compravar dita certificatoria y que en lo entretant que nos fasa la dita entrada y exida para la dita vila de Algezira, que los vehins y habitadors del dit lloch de Cugullada e dita vila de Carcaxent no sien tinguts ne obligats de donar ninguna subvencio ni quantitat alguna a la dita vila de Algezira, ni pagar interes algu a dita vila per raho del repartiment de dits carrechs, com la experiencia haja mostrat y mostre que moltes universitats de les novament eregides ha molts anys que pledeguen ab les ciutats e viles reals del present Regne de les quals son estades dismembrades y james han pogut alcançar que dites viles de hon son estades dismembrades los donen conte y raho ab entrada y exida de dits carrechs. Plau a sa Magestat que aço se remeta al Lloctinent General que, ab parer de la Audiencia, examine, distingueixca, applique y carregue aquella para que sera justat y rahonable y la descarregue del demes ab los incidents y emergents de dit examen y distribucio.

XXX

Item que la dita vila de Carcaxent puga tenir y tinga sala per a ajustar-se los Justicia, Jurats y Consell de dita vila per als negocis y affers de aquella. Plau a sa Magestat.

XXXI

Item que la dita vila de Carcaxent puxa tenir y tinga almodi, ab les franquees, lliberats, privilegis y prerogatives que les demes viles reals del present Regne de Valencia han y tenen. Plau a sa Magestat.

XXXII

Item que la dita vila de Carcaxent y officis de aquella puxen tenir pesos reals per a pesar les farines, seda y altres mercaderies que vendran y compraran en dita vila y terme de aquella, que Vostra Magestat sia servit de stablir los dits pesos a la dita vila de Carcaxent a cens de deu sous cascun any. Plau a sa Magestat que faça si e com en les altres viles reals es acostumat comunament.

XXXIII

Item que tots temps y quant se offereixca de haver de exir los vehins e habitadors de dita vila de Carcaxent en forma de soldats y de guerra, que en tal cas haja de exir per capita de tota la gent de dita vila lo Justicia o lo lloctinent de Justicia de dita vila, y per Alferez lo Jurat en cap de dita vila que eo tunc se trobaran de dita vila, e que per a dit effecte puxen fer los officials convenients y necessaris. Plau a sa Magestat que sia capita en estos casos lo Justicia, y alferez lo Jurat en cap, salvat tostemps la autoritat y orde que en aço dona y acostuma donar lo Lloctinent y Capita General de sa Magestat.

XXXIV

Item que la dita vila de Carcaxent y sindich de aquella haja de esser convocada y puxa entrevenir y tenir vot en les Cort Generals ques celebraran dels regnicoles del present Regne, y puxen concorrer y concorreguen en los officis de la casa de la Diputacio com son Diputats, Clavari, Administradors y Contador, si e segons que les altres viles reals de dit Regne han acostumat de tenir y tenen y concorren. Plau a sa Magestat, que ho recorden en la primera convocacio de Corts per a que sa Magestat los faça la merce que haura lloc.

XXXV

Item que la electio del Justicia per a la dita vila se fasa cascun any en lo endema de la festa de Sant Thomas Apostol; y la electio dels quatre Jurats se fasa la vespra de Pasqua de Pentecostes; y que la electio del Mustaçaf se faça la vespra de la festa de Sant Miquel, per via de extractio de capsa com desus esta dit. Plau a sa Magestat quant als temps ques supplica, y en la forma que apres se donara haguda la informacio del Virrey y Audiencia.

XXXVI

Item que la dita vila de Carcaxent y officials de aquella puxen elegir y tenir costell y força en les parts quels paraxera y elegiran. Plau a sa Magestat.

XXXVII

Item que per lo contengut en los presents capitols no sia causat perjuhi algu a la dita vila olim universitat de Carcaxent al ques fonch concedit y otorgat ab los capitols de privilegi de universitat, dat en San Lorenzo el Real, a onze de mars, mil cinccents setanta sis, ans be se supplica a major cautela mane decretar, loar y approvar lo dit privilegi y lo contengut en aquell quatenus no sie contrari ni repugnant als presents capitols ni algu de aquells. Plau a sa magestat

Supplicant quant humilment pot a Vostra Magestat mane proveyr, autorizar y decretar los dits capitols se e segons en cascu de aquells respectivament se consta y de aquells esser-li expedit privilegi in sua debita et publica forma et licet est...

Quae quidem capitula decretationes, gratia, privilegia et concessiones et omnia et singula in eis contenta concernentia et concernentes separationem dicta universitatis de Carcaxent a dicta villa Algezira et erectionem dicta universitatis in villam penipur et omnino distinctam et separatam a dicta villa Algezira, nos ab hinc per nos et omnes heredes Aragonum Reges et successores nostros de nostra Regia potestatis plenitudine qua fungimur in hac parte, et omnibus illis viis medis et formis quibus de jure ve facto possumus et valemus dictam universitatem de Carcaxent in villam erigimus et a villa Algezira et eius jurisdictione distinctam et separatam esse volumus decernimus, per nos et successores nostros Reges Aragonum per nullo unquam tempore revocabimus, sino intentum aparienter nostrum dicimus et consentimus totum id et quisquid in predictis capitulis juxta illorum decretationes continentur esse validus et firmum tribuenter et comittente eis totum illud jus, robur, et firmitatem quam de Regia potestatis plenitudine ve quavis alia causa vel ratione possumus et valemus et quod jurisdictionem quam concedimus et tribuimus de novo dicte ville de Carcaxent dicimus et quequalis et quanta concessa fuit et est ville Algezira. Declarantes, volentes et mandantes quod de inceps quo ad villam de Carcaxent et illis terminum et territorium et personas comorante in eisdem cesset omnino jurisdictio officialium villa Algezira, auferentes ab eisdem jurisdictionem, que hac tenus usi sunt officiales vile Algezira penes nostram Regiam Curiam, reassumentes de novo illam concedimus, et donamus donatione pura, mera, simplici et irrevocabili quae dicitur inter vivos officialibus dicta villa de Carcaxent, justa tenorem huius privilegii creandis. Ita quod nulla superioritas nec maioritas remaneat dicte ville Algezira nec illius officialibus super dictam villam de Carcaxent nec officialibus eiusdem, imo dicimus et iubemus quod predicta villa Algezira et villa de Carcaxent quo ad terminos et territoria superius designata et terminata et jurisdictionem civilem et criminalem quancumque penitus et omnino distincte et separate remaneant, et omnia et singulam dictis capitulis et eorum quolibet contenta et specificata, iuxta tamen decretationes et responsiones praedictas dicta villa de Carcaxent condemius et consentimus, assentimus et liberaliter elargimus, huismodi concessionis consensus et elargitionis munimine seu praesidio roboramus et validamus auctoritatem quod nostram in eisdem et quolibet eorum interponimus pariter et decretum non obstantibus quibuscumque privilegiis, gratiis, concessionibus, et inmunitatibus per nos vel per Serenissimos Reges Aragonum antecessores nostros vel aliis quomodolibet dicte villa Algezira concensis, nec consuetudine seu possessione per dictam villam Algezira pretensa vel pretendenda, quoniam nos cum presenti Regia charta omnibus illis abrogamus et derogamus in quantum huic nostra regia voluntati sunt contraria atque repugnantia dum nodo in caetaris in suis robore et firmitate remaneant.

Hanc igitur separationem dicta villa de Carcaxent a dicta villa Algezira, et erectionem eiusdem in villam distinctam et separatam a dicta vila Algezira facimus sicut suelins dici potest et et intelligi ad sanum, sincerum et meliorem intellectum dicta villa de Carcaxent, volentes et exprese decernentes quod presens separatio et segregatio a dicta villa Algezira et erectio dicta universitatis de Carcaxent in villam sit et esse debeat dicte ville de Carcaxent cunctis perpetuo temporibus, stabilis, realis, valida atque firma, nullumque in juditio aut extra sentiat diminutionis obiectum defectii incommodum aut nexea cuiuslibet alterius desimentum, sed in suo semper roboro et firmitate persistat. SERENISSIMO propterea PHILIPPO Principi Asturiam et Gerunde, Ducius Calabria ac Montisalba, filio primogenito nostro clarissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus Regno et dominiis nostris, Deo propitio, inmediato heredi et legitimo successoris intentum aperienter nostrum aub paternae benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustribus vero egregis, spectabilis, nobilibus, magnificis, et dilectis consiliariis, et fidelibus nostris quibuscumque Locumtenentibus et Capitaneis Generalibus, Regnorumque et dominorum nostrorum, Ducibus, Marchionibus, Comitibus, Vicecomitibus, militibus et generosis personis ierentibus vices nostri generalis Gubernatoris et eius locumtenentibus, Cancellario, Vicecancellario, Regentibus Cancellariam et doctoribus nostra Regia Audentia, justitiis, juratis, vicariis, Baiuliis, subvicariis, subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis, caeterisque demum universis et singulis officialibus nostris maioribus et minoribus ubiciis dictionis nostra et signanter in dicto Valencia Regno constitutis et constituendis, eorumque Locumtentibus praesentibus et futuris dicimus et districte praecipendo mandamus ad ira et indignationis nostrae incursum penaeque, florenorum auri Aragonum decm mille nostris Regiis inferendorum aeraiis quod praedictam universitatem de Carcaxent deinceps pro villa separata a dicta villa Algezira separationemque erectionem huismodi a praeinserta capitula et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta justa tamen seriem et tenorem decretationum et responsionum praeinsertarum dictis probis hominibus et habitatoribus universitatis at ab hinc villa de Carcaxent teneant firmiter et observent, tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque ita quod omni dubio, contradictione et sinistra interpretatione cessantibus posit usque et inductos manu teneant et deffendant contra cunctos et no contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant rationis aliqua sive causa si dictus serenissimo Princeps nobis morem genere, caetari vero officiales et subditi nostri praedicti gratiam nostram charam habent, et praeter irae et indignationis nostra incursum poeman praeppositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium praesentem fieri iussimus nostro Regio comuni sigilio impedenti munita.

Datis in Sancto Laurentio die decima septima mensis julii anno a Nativitate domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono. Regnorumque nostrorum videlicet citerioris Siciliae et Hierusalem trigesimo sexto Castella autem Aragonum ulterioris Sicilia et aliorum trigesimo quarto, Portugalie tamen decimo.

Signum... Philippi dei gratia, Regis Castella, Aragonum, Legionis, utriusque, Sicilia, Hierusalem, Portugalia, Hungaria, Dalmatia, Croatia, Navarra, Granata, Toleti, Valentia, Galletia, Maiorcarum, Hispalis, Sardinia, Corduba, Corsica, Murtia, Giennis, Algarbii, Algezira, Gibraltaris, insularum Canaria, necnon Indiarum ac terra firma maris occeani, Archiducis Austria, Ducis Burgundia, Brabantia, Mediolani, Athenarum et Neopatria, Comitis Habspurgiis, Flandria, Tirolis, Barcinona, Rossilione et Ceritania, Marchionis Oristani, et Comites Gotiani, qui haec laudamus, concedimus, firmamus et juramus.

YO EL REY

Testes huius rei sunt egregius nobile et magnifici Don Didacus Fernandez de Cabrera et Bovadilla, Comes de Chinchon, suae Maiestatis aeconomus et thesaurarius generale Regnorum Corona Aragonum, Christoforus de Mora et Joannes de Ydiaquez rerum status et belli consiliari, Don Michael Clemens etiam consiliarius et Regnorum Corono Aragonum protonotarius et Hieronimus Gassol Consiliarius et secretarius praefacta Regia Maiestatis.

Sig... num Petri Franquesa, Sacra Catholica et Regia Maiestatis consiliarii, secretarii et notarii publici qui praedicta mandato Regio in hanc publicam forman scribi feci et clausi, constat de casis correctis in linea vigesima octava secunda pagina primi folii, poden gosar y gosaran los vehins; et in vigesima septima secunda pagina secundi folii y en quant menester sia confirmada, y en quant son estats en possessio de dita franquesa a la dita vila; et in vigesima quarta, y lo altre en curs; et in decima tertia secunda pagina eiusdem folii, persones y axi; et in... Dominus Rex mandavit mihi Petro Franquesa in cuius posse sua Maiestat concessit firmavit et juravit, visa per Frigola Viquem, Comitem, generalem thesaurarium...

Vuestra Magestad haze merced a la universidad de Carcaxent de erigirla en villa real.

Los ocho mil ducados con que han servido a vuestra Magestad, los han depositado en la tabla de Valencia, a nombre del Thesorero general.