Després d’una llarga investigació, ens hem decidit a escriure sobre la taronja. Però no només, sobre el fruit daurat de la nostra terra, sinó també, sobre els comerciants i els magatzems de manipulació de cítrics de Carcaixent.
Fent memòria i, com diuen molts llibres, amb caire patriòtic més que res, va ser mossén Vicent Monzó i Vidal, natural d’Albaida, junt amb els seus amics Jacinto Bodí Esteve, apotecari i Carlos Maseres Valencia, notari. Els tres tenen carrers dedicats a la seua memòria, llàstima que ningú se’n recorde d’ells.
Doncs bé, ells foren els qui plantaren els primers tarongers a Carcaixent l’any 1781. Més concretament, a la partida de la Bassa del Rei, a l’hort de Gomis, entrant per l’antic camí de l’Assagador, a la dreta. I també a l’hort de Bodí, actualment hort d'Andom, quasi enfront del primer, i a l’hort de Maseres, que limita ja en terme d’Alzira. D’això, ja no queda més que un majestuós centre comercial, que fa les delícies de tota la gent de Carcaixent i la resta de la comarca, les vesprades dels dissabtes. De ben segur, ja hi havien per altres zones, tarongers plantats. Fins i tot, al nostre terme en tenim constància abans d’eixa data. Tot i això, ells foren els primers que començaren a conrear la taronja per a traure’n algun benefici econòmic.
Anaren passant els anys i, prompte, el cultiu de la taronja adquirí importància, fins el punt, que deixà arraconada la seda. Ja a principis del segle XIX, començà l’exportació de taronges cap a altres llocs d’Espanya i l’estranger. Cap a França foren les primeres remeses.
Al dir de l’insigne Fogués, l’any 1848 un comerciant mallorquí, implantà a la nostra població el primer magatzem de taronges. Aquell bon senyor era José Català Broseta, que tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte. Magatzem que després fou la fàbrica de productes cítrics de Pablo Journet. Prompte, aparegueren comerciants francesos interessats en la taronja. Podem destacar a Deveaux, Mirapoix, Bullé, Magnin i també els mallorquins i els de Borriana.
La demanda de taronges, l’arribada del ferrocarril a la nostra ciutat i el bon quefer dels nostres avantpassats, facilità l’aparició de nous magatzems. Així, després de Català, vingué don Matías Girona Mezquita, el de l’hort de l’Ermita, que tenia el magatzem al carrer Sant Antoni.
Però, tot no han de ser forasters, entre els primers comerciants de taronges tenim els carcaixentins:
Domingo Arbona: que construí el seu magatzem amb casa dalt, en el carrer Marquesa de Montortal.
José Camarena Tur: va treballar al carrer Sants de la Pedra, fins que canvià al magatzem de Bataller.
Pascual Navarro: que treballava al costat de l’antiga “Vieta”. Construí els magatzems de Canyelles i d’Hernández, al costat d’allò que hui és Muebles Tormo.
José Ribera Piera: pare de José Ribera Tarragó i avi de José Ribera Garcia, primerament tenia el magatzem al carrer de la Sang, hui anomenat de Julián Ribera, de qui més tard en parlarem.
Fent memòria i, com diuen molts llibres, amb caire patriòtic més que res, va ser mossén Vicent Monzó i Vidal, natural d’Albaida, junt amb els seus amics Jacinto Bodí Esteve, apotecari i Carlos Maseres Valencia, notari. Els tres tenen carrers dedicats a la seua memòria, llàstima que ningú se’n recorde d’ells.
Doncs bé, ells foren els qui plantaren els primers tarongers a Carcaixent l’any 1781. Més concretament, a la partida de la Bassa del Rei, a l’hort de Gomis, entrant per l’antic camí de l’Assagador, a la dreta. I també a l’hort de Bodí, actualment hort d'Andom, quasi enfront del primer, i a l’hort de Maseres, que limita ja en terme d’Alzira. D’això, ja no queda més que un majestuós centre comercial, que fa les delícies de tota la gent de Carcaixent i la resta de la comarca, les vesprades dels dissabtes. De ben segur, ja hi havien per altres zones, tarongers plantats. Fins i tot, al nostre terme en tenim constància abans d’eixa data. Tot i això, ells foren els primers que començaren a conrear la taronja per a traure’n algun benefici econòmic.
Anaren passant els anys i, prompte, el cultiu de la taronja adquirí importància, fins el punt, que deixà arraconada la seda. Ja a principis del segle XIX, començà l’exportació de taronges cap a altres llocs d’Espanya i l’estranger. Cap a França foren les primeres remeses.
Al dir de l’insigne Fogués, l’any 1848 un comerciant mallorquí, implantà a la nostra població el primer magatzem de taronges. Aquell bon senyor era José Català Broseta, que tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte. Magatzem que després fou la fàbrica de productes cítrics de Pablo Journet. Prompte, aparegueren comerciants francesos interessats en la taronja. Podem destacar a Deveaux, Mirapoix, Bullé, Magnin i també els mallorquins i els de Borriana.
La demanda de taronges, l’arribada del ferrocarril a la nostra ciutat i el bon quefer dels nostres avantpassats, facilità l’aparició de nous magatzems. Així, després de Català, vingué don Matías Girona Mezquita, el de l’hort de l’Ermita, que tenia el magatzem al carrer Sant Antoni.
Però, tot no han de ser forasters, entre els primers comerciants de taronges tenim els carcaixentins:
Domingo Arbona: que construí el seu magatzem amb casa dalt, en el carrer Marquesa de Montortal.
José Camarena Tur: va treballar al carrer Sants de la Pedra, fins que canvià al magatzem de Bataller.
Pascual Navarro: que treballava al costat de l’antiga “Vieta”. Construí els magatzems de Canyelles i d’Hernández, al costat d’allò que hui és Muebles Tormo.
José Ribera Piera: pare de José Ribera Tarragó i avi de José Ribera Garcia, primerament tenia el magatzem al carrer de la Sang, hui anomenat de Julián Ribera, de qui més tard en parlarem.
Juan Antonio Serra David
Bernardo Valero Guas: que construí el seu magatzem al carrer Marqués de Campo, que després fou el de Lucas Estades.
Juan Bautista Vernich Noguera: que tenia el magatzem al carrer de Santa Anna, que després fou de Pedro Masip.
També trobem els francesos: Deveaux al carrer de Sant Roc. El magatzem de Batalla, del propietari de l’hort de Batalla, al carrer Marqués de Campo.
Ja entrats en el segle XX, trobem gran quantitat de comerciants i magatzems a Carcaixent. Cal mencionar l’arribada de molts mallorquins, com a conseqüència de l'anomenat "mal de la taronja", que afectava les plantacions a les Illes Balears, a treballar la taronja a les nostres terres. Molts d’ells es quedaren, i els fills i néts, són ja carcaixentins. Exemples són:
Guillermo Cañellas Pons: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, al costat de Muebles Tormo, com hem dit abans. Els fills Guillermo i Antonio Cañellas González continuaren el negoci. També propietari de l’hort de Canyelles, a la Serratella.
Ramon Castañer i Caparó: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte.
Castañer y Bauzà: comerciants mallorquins que tenien el magatzem al carrer Ramón y Cajal. Es dedicaven al comerç a l’estranger. En concret, Joaquín Castañer Deyà, natural de Sóller i Antonio Bauzà Casasnovas, de Sóller.
Miguel Estades Vicens i Lucas Estades Alou: comerciants mallorquins, tenien el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicaven al comerç interior.
José Magraner Vicens: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Belfort (França), tenia el magatzem on hui és la sala San Francisco, a la Glorieta de l'Estació. Es dedicava al comerç a l’estranger i a l’interior.
Antonio Planas Pons: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Marsella (França), tenia el magatzem al carrer Castelló. Es dedicava al comerç a l’estranger.
Cayetano Pomar Aguiló: comerciant mallorquí de Sóller. Treballava per a l’estranger.
Juan Reynés Puig: comerciant mallorquí que tenia el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicava a exportar a l’estranger i a l’interior d’Espanya.
Juan Sastre Colom i Juan Mayol Nadal: el primer comerciant d'origen mallorquí, nascut a Amiens (França) i el segon natural de Fornalutx. Eren socis, tenien el magatzem al carrer la Missa. Després se separaren.
Bernardo Valero Guas: que construí el seu magatzem al carrer Marqués de Campo, que després fou el de Lucas Estades.
Juan Bautista Vernich Noguera: que tenia el magatzem al carrer de Santa Anna, que després fou de Pedro Masip.
També trobem els francesos: Deveaux al carrer de Sant Roc. El magatzem de Batalla, del propietari de l’hort de Batalla, al carrer Marqués de Campo.
Ja entrats en el segle XX, trobem gran quantitat de comerciants i magatzems a Carcaixent. Cal mencionar l’arribada de molts mallorquins, com a conseqüència de l'anomenat "mal de la taronja", que afectava les plantacions a les Illes Balears, a treballar la taronja a les nostres terres. Molts d’ells es quedaren, i els fills i néts, són ja carcaixentins. Exemples són:
Guillermo Cañellas Pons: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, al costat de Muebles Tormo, com hem dit abans. Els fills Guillermo i Antonio Cañellas González continuaren el negoci. També propietari de l’hort de Canyelles, a la Serratella.
Ramon Castañer i Caparó: comerciant mallorquí de Sóller, tenia el magatzem al carrer Amalia Bosarte.
Castañer y Bauzà: comerciants mallorquins que tenien el magatzem al carrer Ramón y Cajal. Es dedicaven al comerç a l’estranger. En concret, Joaquín Castañer Deyà, natural de Sóller i Antonio Bauzà Casasnovas, de Sóller.
Miguel Estades Vicens i Lucas Estades Alou: comerciants mallorquins, tenien el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicaven al comerç interior.
José Magraner Vicens: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Belfort (França), tenia el magatzem on hui és la sala San Francisco, a la Glorieta de l'Estació. Es dedicava al comerç a l’estranger i a l’interior.
Antonio Planas Pons: comerciant d'origen mallorquí, nascut a Marsella (França), tenia el magatzem al carrer Castelló. Es dedicava al comerç a l’estranger.
Cayetano Pomar Aguiló: comerciant mallorquí de Sóller. Treballava per a l’estranger.
Juan Reynés Puig: comerciant mallorquí que tenia el magatzem al carrer Marqués de Campo. Es dedicava a exportar a l’estranger i a l’interior d’Espanya.
Juan Sastre Colom i Juan Mayol Nadal: el primer comerciant d'origen mallorquí, nascut a Amiens (França) i el segon natural de Fornalutx. Eren socis, tenien el magatzem al carrer la Missa. Després se separaren.
Juan Alorda Malonda: comerciant mallorquí de Sóller, natural de Binissalem. Tenia el magatzem al carrer Marqués de Campo. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 27 de desembre de 1936. Els fills continuaren el negoci.
Però no només mallorquins, també gent de Borriana o “burrianeros”. Com:
José Dosdà Sales: tenia el magatzem al carrer Armiñana i Canut. El succeí el seu nebot Vicente Dosdà que treballava a Borriana. José Dosdà era l’avi dels nostres amics Carlos i Loles Dosdà.
José Tarazona: comerciant de Borriana que tenia el magatzem al carrer Emilio Donat.
Manuel Peris Peris: comerciant de Borriana, el seu fill Manuel Peris Borràs també fou comerciant.
I continuem amb més comerciants que m’emprengueren la tasca del comerç de la taronja:
Albelda Hermanos: foren tres germans Lamberto, Eustaquio i Rafael Albelda Pellicer, coneguts com “els Peluques”, naturals de Carcaixent. Tenien el magatzem al Passeig, on hui és el Café del Temps. Després Lamberto continuà com a comerciant per separat. Treballava al carrer Baronessa de Santa Bàrbara.
Boix y Crespo: tenien el magatzem al carrer Castelló.
Bernardo Botella Peris: natural de Carcaixent, tenia el seu magatzem al carrer Sagasta. Era l’avi de l’actual alcaldessa, besavi per tant, del nostre amic Bernardo Botella. El seu fill Bernardo Botella Brisset i la seua germana Irene Botella Peris, també foren comerciants de taronges.
Lluís Castelló Martí: natural de València, tenia el magatzem al carrer Mestre Chapí, on actualment és el casal de la Falla Pes de la Fulla.
Julián Crespo Mompó: natural de Carcaixent i els seus fills Julián, Vicente, Salvador Crespo Fayos. També el seu germà Pascual Crespo Mompó. Julián Crespo Fayos tenia el magatzem al carrer Emilio Donat.
José Cortell Bohigues: tenia el magatzem al carrer Ramón y Cajal. Treballava per a l’interior.
Dalmau: tenia el magatzem al carrer de Santa Anna.
Antonio Escandell Bohigues: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer la Missa. Més tard es traslladà al carrer Joanot Martorell, enfront del magatzem de Ferrer. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El seu fill Antonio Escandell Fillol continuà com a comerciant. Era besavi de la nostra amiga Ana Victoria.
España Hermanos: foren dos germans Salvador España Vives i José España Vives, naturals d'Alzira, primer treballaren junts. Després se separaren. El magatzem d’España Hermanos estava situat al carrer Echegaray. Actualment són pisos. Treballaven per a l’estranger. Els fills del primer, Salvador i José España Bohigues, naturals de la Pobla Llarga, també foren comerciants.
Norberto Ferrer Marege: va nàixer a la Reole (França) tenia el seu magatzem al carrer Joanot Martorell. Hui és el pub Dau al Set. Propietari de l’hort de Ferrer, al Pla. Treballava per a l’estranger. Era el president de la FEN (Federación de Exportadores de Naranja). El seu fill Norberto Ferrer Casasnovas, nascut a Carcaixent, també fou comerciant.
Damián Frontera i Francisco Roig: comerciants socis, treballaven al carrer la Missa. Després continuà Damián Frontera Roig com a comerciant. Francisco Roig tenia el magatzem a la Pobla LLarga i era conegut com "el Tio Canó".
Vital Garcia España, Antonio Garcia España, Isidro Garcia España i Enrique García España: naturals de la zona de Múrcia, foren quatre germans comerciants. Treballaven junts i després se separaren. El magatzem del Murciano estava al carrer Emilio Donat. Després al carrer Ramón y Cajal. Antonio García España treballava per a l’estranger.
Carlos Gimeno Fluvià "Estopenco": natural de Carcaixent, que tenia el magatzem al carrer de Sant Francesc d’Assís, hui en dia és una finca. Treballava per a l’estranger. El seu germà Francisco Pascual Gimeno Fluvià, natural de Carcaixent, també es dedicava al comerç.
Vicente Gimeno Francés "Carlets del Val": natural de Carcaixent, tenia el magatzem al costat de l’antiga “Vieta”. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El seus germans Julio, Enrique i Juan Bautista Gimeno Francés també es dedicaven al comerç.
Carlos Gomis Cuenca: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sagasta. Treballava per a l’estranger. Té un carrer a la seua memòria.
Rafael Gomis David: natural de Carcaixent i nebot de l’anterior, quan son oncle es retirà passà a treballar al carrer Sagasta. Treballava per a l’estranger. Fou procurador en les Corts franquistes, alcalde i cap del Movimiento de Carcaixent.
Jaime Grau Arlandis: tenia el magatzem prop de l’antiga “Vieta”. Els seus fills Alfredo i Jaime Grau Llopis també foren comerciants.
José Lauder Tomàs: natural de Carcaixent, tenia el magatzem en el carrer Mestre Giner, anomenat magatzem del Baló. Treballava per a l’interior.
Ladislao Llácer: tenia el magatzem al carrer Joanot Martorell, encara hui es pot vore.
Modesto Llopis Picot i Pascual Llopis Picot: germans, naturals de Carcaixent. Modesto era el besavi de les nostres amigues Elisa i Mireia Ramos.
Masip Hermanos: Pedro Masip Claramonte i Vicente Masip Claramonte, naturals de Castelló de la Plana. Primerament, Pedro Masip tenia el magatzem al carrer Marquesa de Montortal, antic de Juan Bautista Vernich, després passà al carrer de Santa Anna, on hi era antigament Insecticides Oliver. Els fills del segon, Vicente Masip Uríos i Pedro Masip Uríos continuaren el negoci.
Quico Molina Pachés “Tàrbena”: treballava a una casa al carrer Balmes, portella a Teodor Llorente. Treballava per a l’interior.
Pedro Monsonís: tenia el magatzem al carrer Joanot Martorell. Altres familiars com Serafín Monsonís també eren comerciants.
Antonio Pelufo Talens: natural de Carcaixent, tenia el seu magatzem al carrer Marqués de Campo. Treballava per a l’estranger. El seu fill, Antonio Pelufo Carmona, continuà de comerciant fins fa uns anys.
Mariano Pérez Cucarella "Angilagueta": natural de Carcaixent, el magatzem del qual estava al carrer Sant Cristòfol.
José Revert Gregori: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sant Cristòfol. Treballaven per a l’estranger i per a l’interior. Altres familiars com Bautista Revert també eren comerciants.
José Ribera García: personatge molt important de Carcaixent. Nasqué a Alzira. Son pare era germà de l’arabista Julián Ribera Tarragó. Va heretar el negoci del comerç de taronges de son pare. A principis del segle XX, manà construir el magatzem de Ribera. Una de les millors mostres de l’arquitectura modernista que tenim al nostre poble. Va ser alcalde el 1915 i regidor de l’ajuntament fins el 1920. Fou assassinat a la Guerra Civil i el seu fill José Ribera Giner continuà de comerciant.
Cayetano Sabater Canet: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Jaume I el Conqueridor, portella al carrer Mestre Chapí. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.
José Seguí Anduix i Salvador Seguí Anduix: originaris de Castelló de Rugat, eren germans, un treballava per a l’estranger i l’altre per a l’interior. A Salvador l’assassinaren en guerra. No fa molt temps, els néts encara treballaven al magatzem de Seguí, situat al carrer Ramón y Cajal.
Vicente Serra Gonga: natural de Carcaixent, conegut com Serreta. Primerament, tenia el magatzem al Passeig, més tard a l’entrada del poble, concretament al carrer Santa Bàrbara. Avui dia, és el taller de reparació d’Ahullana. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.
Mateo Vicens: comerciant que tenia el magatzem al carrer Echegaray, portes a Marqués de Campo i Jaume I. Fins fa poc encara treballaven.
Juan Bautista Victoria Bolinches: natural de la Pobla Llarga, tenia el magatzem en el carrer de la Missa. Treballava per a l’estranger. Era besavi de la nostra amiga Ana Victoria.
José Vidal Canet "el Pelat" i Ramon Vidal Canet: naturals de Carcaixent, germans. El primer fou el promotor de la construcció del Mercat Municipal. Tenia grans propietats i el seu magatzem, junt a un garatge en el carrer Castelló. Local que després fou Muebles Tormo. Després passà al garatge de Vidal. Té una avinguda dedicada a la seua memòria. Treballava per a l’estranger i per a l’interior. El segon tenia el magatzem on està actualment el supermercat Consum. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.
José Vidal Cogollos: conegut com a Vidalet. Natural de Carcaixent. Tenia el magatzem al carrer Santa Anna. Enfront del magatzem de Masip. Fa molt poc temps el van assolar per a fer pisos. Treballava per a l’estranger.
Vicente Vilarroig Tàrrega: tenia el magatzem on era abans el cine Roma.
Bautista Viudes Montalvà: natural de Carcaixent. Tenia el magatzem al carrer Castelló. Treballava per a l’estranger i per a l’interior.
Clemente Peralt de Gabriel: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Castelló. El seu fill Clemente Peral Masip també fou comerciant.
Pascual Hermanos: gran multinacional que s’instal•là a Carcaixent, primer al carrer Joanot Martorell, després passà a la carretera de Xàtiva, al costat de la via del tren.
Juan Motilla, SL: és un dels dos comerços que continuen en actiu en estos moments. Ocupa allò que fou el magatzem de Pascual Hermanos.
GEASA (Frutos Selectos de España): tenia el magatzem als carrer Castelló.
CEA (Comercial Exportadora de Agrios)
Cooperativa Agrícola San José: cooperativa agrícola de Carcaixent, fundada el 1903. Tenia el seu magatzem al carrer Emilio Donat. Després s’instal•là al costat de Pascual Hermanos, eixint de Carcaixent.
I altres magatzems com els del Pescater al carrer Alacant, el Kàiser al carrer Cánovas del Castillo, Blaiet a Cogullada, etc.
També trobem molts “rebuigeros”, és a dir, aquells que treballaven amb taronges de mala qualitat o “rebuig”. Estes no eren utilitzades per al consum humà, sinó per a la producció d’altres productes, com: essències, concentrats, perfums, etc. Exemples són:
Batiste Rubió “el Monjolí”: tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, on hui és Muebles Tormo.
José Balaguer Vayà: era “rebuigero” tenia el magatzem al carrer Sant Antoni. El seu germà Vicente Balaguer Vayà també treballava amb taronges.
Entre les empreses de derivats de cítrics que prosperaren a la nostra localitat, destaquem:
Pablo Journet Escolier: instal·là el 1878 la seua fàbrica al carrer Amalia Bosarte. El succeí el seu fill Mario Journet. El 1934 s'incorporà la família Cánovas de Requena. L'empresa tenia un nou nom, Derivados de los Agrios, SA., futura DAVSA. El 1958 es traslladà al carrer Emilio Donat.
Carlos Hernández Lázaro: fou diputat a Corts i senador. Fundà la primera empresa nacional d’industrialització de la taronja per a sucs. Presidia la Unión Nacional de Exportadores de Agrios. Tenia el magatzem prop de l’antiga “Vieta”.
Juan Sebastià Vernich: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sant Cristòfol. Treballava per a l’estranger. Encara hui existeix una fàbrica de sucs de fruita, taronja principalment, anomenada Juan Sebastià Vernich, SL., creada el 1948. Està situada a la carretera d’Alzira.
Manuel Sanz Gabilondo: que instal·là als anys 20 del segle XX l'empresa Cítricos del Júcar.
Luis Diana y Cía, SRL: el 17 d'octubre de 1918 es constitueix Talens y Ferrer, SRC, formada pels socis Aurelio Talens Gil i Peregrín Ferrer Serrallonga. L'empresa de derivats de cítrics, funcionà fins el 1943, any en què es transformà en Talens y Diana, Sucesores de Talens y Ferrer, actuant com a nou soci Luis Diana Gil, natural de Requena. El 1951 passà a denominar-se Luis Diana y Cía, SRL. Diana té el magatzem al carrer Apòstol Sant Jaume.
FESA (Frutos Españoles, SA): fundada el 1948, tenia el magatzem al carrer Castelló. Després es traslladà al carrer Emilio Donat, a l'eixida del poble.
I altres noms de destacats comerciants que han passat pel nostre poble, com: Miguel Muñoz Devís, Juan Bautista Calatayud Arbona, A. Calatayud Copoví, Vicente Lara Moll, Bautista i Vicente Salom García, Damián Beneyto Belda, Francisco Vernich Gisbert, Antonio Sapiña Diego, Vicente Sanvalero Ortiz, Enrique Puig Castillo, Pascual Moreno Crespo, Luis Sánchez Serra, Francisco Alcañiz Rodrigo, Vicente Climent Canet, Vicente Cogollos Talens, Fernando García García, Bautista Lahuerta Albelda, Francisco Martínez Maseres, Antonio Martínez Serra, Pascual Martínez, José Sanroque Durà, Bautista Langa Fons, Bernardo Tarragó Giner, Bautista Morant Talens, Bautista Albelda Benavent, Bautista Aroca Tormo, Vicente Climent Navarro, Vicente Baldo Franch, Enrique Domingo, Eusebio Cortés Ridaura, Miguel Marco Peris, Enrique Fuster Llopis, Onofre Sanz, Rafael Sanz, Ramon Boix, Joaquín Artero, Serafín Monsonís, José Román Martí J. López Agut, Daniel Martínez Romero, Dionisio Nebot, Alfredo Mansanet, José Andrés, Leopoldo Talens Granell, Vicente Mont, Eduardo Roselló, Armiñana Sanz, Antonio Fiz, Rafael Canut, Sastre y Rullán, Jaime Iranzo, Vicente Giner, Borràs, Amando Peidró, Francisco Bernat Ferrer, etc.
En els moments de màxim esplendor de la taronja, a Carcaixent arribaren a treballar a l’hora, vora 100 comerços amb els seus respectius magatzems. Diuen que feia goig vore totes les dones a la 1 de la vesprada, quan eixien del magatzem. El carrer era un riu de dones, que deixaven els seus llocs de treball i anaven cap a casa per a dinar. En tornar, per la vesprada passava el mateix. La carretera, el carrer Castelló, Joanot Martorell, tots els carrers es plenaven de dones a les hores indicades. Unes i altres, agarrades del bracet, caminaven i xarraven cara casa, esperant que tocaren les 6 del matí del dia següent per a tornar a començar la jornada.
Però què seria dels comerciants si no tingueren els seus treballadors? Compradors que compraren les taronges; collidors que les arreplegaren de l’arbre; encarregats que manaren la feina en el magatzem; triadores que feren les seleccions; màquines per a treballar-les i netejar-les, secadores, etc.; embaladores que posaren les taronges en malles, les enrotllaren en papers de seda; tiradores i encaixadores que les arreglaren en caixes, marcadores que posaren les marques, classe i calibre a les caixes amb enganxines; carros i, més tard, camions per a poder-les dur d’un lloc a un altre; trens i vaixells per a enviar-les a la seua destinació i, finalment, gent que les comprara per a ser consumides?
Els ports de Cullera i València, foren la destinació de moltes de les taronges de Carcaixent. Amb l'aparició de la nova línia de Carcaixent-Dénia, les taronges arribaren fins la Marina. Fins i tot, eren enviades taronges d'allí cap a Carcaixent per a ser treballades, i després tornaven a Dénia, llestes per a l'exportació. Llavors, Carcaixent contava amb dues línies de ferrocarrils. Tenien eixida cap a Europa, cap a Amèrica i també cap a la resta d'Espanya.
Per la seua curiositat direm que, una vegada les taronges en el magatzem, es classificaven segons la seua grandària. Així tenim, de més menudes a més grans: milet o de quarta categoria, tercera, segona (alta o baixa), primera (alta o baixa), floreta (alta o baixa), refloreta, bombo i rebombo.
Explicada ja la faena en el magatzem, només queda recordar tots eixos anys daurats de la taronja a Carcaixent. La taronja ha deixat pas a noves formes de guanyar-se la vida. Són més be pocs els que viuen de la taronja. Però hem de recordar la importància que ha tingut en la nostra història recent. Hem de recordar el treball dels nostres pares, avis, besavis, etc. Eixe treball de suor i llàgrimes, que ha fet que nosaltres ara siguem uns privilegiats. Gràcies!
Pascual Hermanos: gran multinacional que s’instal•là a Carcaixent, primer al carrer Joanot Martorell, després passà a la carretera de Xàtiva, al costat de la via del tren.
Juan Motilla, SL: és un dels dos comerços que continuen en actiu en estos moments. Ocupa allò que fou el magatzem de Pascual Hermanos.
GEASA (Frutos Selectos de España): tenia el magatzem als carrer Castelló.
CEA (Comercial Exportadora de Agrios)
Cooperativa Agrícola San José: cooperativa agrícola de Carcaixent, fundada el 1903. Tenia el seu magatzem al carrer Emilio Donat. Després s’instal•là al costat de Pascual Hermanos, eixint de Carcaixent.
I altres magatzems com els del Pescater al carrer Alacant, el Kàiser al carrer Cánovas del Castillo, Blaiet a Cogullada, etc.
També trobem molts “rebuigeros”, és a dir, aquells que treballaven amb taronges de mala qualitat o “rebuig”. Estes no eren utilitzades per al consum humà, sinó per a la producció d’altres productes, com: essències, concentrats, perfums, etc. Exemples són:
Batiste Rubió “el Monjolí”: tenia el magatzem al carrer Emilio Donat, on hui és Muebles Tormo.
José Balaguer Vayà: era “rebuigero” tenia el magatzem al carrer Sant Antoni. El seu germà Vicente Balaguer Vayà també treballava amb taronges.
Entre les empreses de derivats de cítrics que prosperaren a la nostra localitat, destaquem:
Pablo Journet Escolier: instal·là el 1878 la seua fàbrica al carrer Amalia Bosarte. El succeí el seu fill Mario Journet. El 1934 s'incorporà la família Cánovas de Requena. L'empresa tenia un nou nom, Derivados de los Agrios, SA., futura DAVSA. El 1958 es traslladà al carrer Emilio Donat.
Carlos Hernández Lázaro: fou diputat a Corts i senador. Fundà la primera empresa nacional d’industrialització de la taronja per a sucs. Presidia la Unión Nacional de Exportadores de Agrios. Tenia el magatzem prop de l’antiga “Vieta”.
Juan Sebastià Vernich: natural de Carcaixent, tenia el magatzem al carrer Sant Cristòfol. Treballava per a l’estranger. Encara hui existeix una fàbrica de sucs de fruita, taronja principalment, anomenada Juan Sebastià Vernich, SL., creada el 1948. Està situada a la carretera d’Alzira.
Manuel Sanz Gabilondo: que instal·là als anys 20 del segle XX l'empresa Cítricos del Júcar.
Luis Diana y Cía, SRL: el 17 d'octubre de 1918 es constitueix Talens y Ferrer, SRC, formada pels socis Aurelio Talens Gil i Peregrín Ferrer Serrallonga. L'empresa de derivats de cítrics, funcionà fins el 1943, any en què es transformà en Talens y Diana, Sucesores de Talens y Ferrer, actuant com a nou soci Luis Diana Gil, natural de Requena. El 1951 passà a denominar-se Luis Diana y Cía, SRL. Diana té el magatzem al carrer Apòstol Sant Jaume.
FESA (Frutos Españoles, SA): fundada el 1948, tenia el magatzem al carrer Castelló. Després es traslladà al carrer Emilio Donat, a l'eixida del poble.
I altres noms de destacats comerciants que han passat pel nostre poble, com: Miguel Muñoz Devís, Juan Bautista Calatayud Arbona, A. Calatayud Copoví, Vicente Lara Moll, Bautista i Vicente Salom García, Damián Beneyto Belda, Francisco Vernich Gisbert, Antonio Sapiña Diego, Vicente Sanvalero Ortiz, Enrique Puig Castillo, Pascual Moreno Crespo, Luis Sánchez Serra, Francisco Alcañiz Rodrigo, Vicente Climent Canet, Vicente Cogollos Talens, Fernando García García, Bautista Lahuerta Albelda, Francisco Martínez Maseres, Antonio Martínez Serra, Pascual Martínez, José Sanroque Durà, Bautista Langa Fons, Bernardo Tarragó Giner, Bautista Morant Talens, Bautista Albelda Benavent, Bautista Aroca Tormo, Vicente Climent Navarro, Vicente Baldo Franch, Enrique Domingo, Eusebio Cortés Ridaura, Miguel Marco Peris, Enrique Fuster Llopis, Onofre Sanz, Rafael Sanz, Ramon Boix, Joaquín Artero, Serafín Monsonís, José Román Martí J. López Agut, Daniel Martínez Romero, Dionisio Nebot, Alfredo Mansanet, José Andrés, Leopoldo Talens Granell, Vicente Mont, Eduardo Roselló, Armiñana Sanz, Antonio Fiz, Rafael Canut, Sastre y Rullán, Jaime Iranzo, Vicente Giner, Borràs, Amando Peidró, Francisco Bernat Ferrer, etc.
En els moments de màxim esplendor de la taronja, a Carcaixent arribaren a treballar a l’hora, vora 100 comerços amb els seus respectius magatzems. Diuen que feia goig vore totes les dones a la 1 de la vesprada, quan eixien del magatzem. El carrer era un riu de dones, que deixaven els seus llocs de treball i anaven cap a casa per a dinar. En tornar, per la vesprada passava el mateix. La carretera, el carrer Castelló, Joanot Martorell, tots els carrers es plenaven de dones a les hores indicades. Unes i altres, agarrades del bracet, caminaven i xarraven cara casa, esperant que tocaren les 6 del matí del dia següent per a tornar a començar la jornada.
Però què seria dels comerciants si no tingueren els seus treballadors? Compradors que compraren les taronges; collidors que les arreplegaren de l’arbre; encarregats que manaren la feina en el magatzem; triadores que feren les seleccions; màquines per a treballar-les i netejar-les, secadores, etc.; embaladores que posaren les taronges en malles, les enrotllaren en papers de seda; tiradores i encaixadores que les arreglaren en caixes, marcadores que posaren les marques, classe i calibre a les caixes amb enganxines; carros i, més tard, camions per a poder-les dur d’un lloc a un altre; trens i vaixells per a enviar-les a la seua destinació i, finalment, gent que les comprara per a ser consumides?
Els ports de Cullera i València, foren la destinació de moltes de les taronges de Carcaixent. Amb l'aparició de la nova línia de Carcaixent-Dénia, les taronges arribaren fins la Marina. Fins i tot, eren enviades taronges d'allí cap a Carcaixent per a ser treballades, i després tornaven a Dénia, llestes per a l'exportació. Llavors, Carcaixent contava amb dues línies de ferrocarrils. Tenien eixida cap a Europa, cap a Amèrica i també cap a la resta d'Espanya.
Per la seua curiositat direm que, una vegada les taronges en el magatzem, es classificaven segons la seua grandària. Així tenim, de més menudes a més grans: milet o de quarta categoria, tercera, segona (alta o baixa), primera (alta o baixa), floreta (alta o baixa), refloreta, bombo i rebombo.
Explicada ja la faena en el magatzem, només queda recordar tots eixos anys daurats de la taronja a Carcaixent. La taronja ha deixat pas a noves formes de guanyar-se la vida. Són més be pocs els que viuen de la taronja. Però hem de recordar la importància que ha tingut en la nostra història recent. Hem de recordar el treball dels nostres pares, avis, besavis, etc. Eixe treball de suor i llàgrimes, que ha fet que nosaltres ara siguem uns privilegiats. Gràcies!
BIBLIOGRAFIA
Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977
Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
M.I. Ajuntament de Carcaixent, 2000
Las etiquetas naranjeras en la Comunidad Valenciana
Tomás Viana
Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 1998
Las etiquetas naranjeras en la Comunidad Valenciana
Tomás Viana
Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 1999
Historia de la naranja (1781 – 1939)Vicente Abad
Comité de Gestión de la Exportación de Frutos Cítricos , D.L.
València, 1984
Historia de la naranja (1940 – 1962)Vicente Abad
Comité de Gestión de la Exportación de Frutos Cítricos
València, 1988
200 anys de la cultura de la taronja al País Valencià: Actes del Congrés del Bicentenari de la Taronja, 1981 – 1982Congrés del Bicentenari de la Taronja (1º 1981 Carcaixent)
M.I Ajuntament de Carcaixent, 1983
Historia de la naranja
Prensa Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Agricultura, D.L. 1991
Fascículos coleccionables de Levante, El Mercantil Valenciano
Las entidades agrarias de Carcaixent
Cámara Local Agraria, Cooperativa Agrícola de San José, Real Acequia
Cámara Local Agraria, 1986
La fruita daurada: 750 anys amb taronges: exposició llotja de València, gener-febrer 1989
Conselleria del Cultura, Educació i Ciència
València, 1989
P.D.: A la magnífica memòria que tenen Maria i Julián Garrigues, malgrat els seus més de 80 anys.
4 comentaris:
Carai! Menut article!
Enhorabona, i gracies!
tarrago or berx you mind to contact me: cescarei@web.de - thx
Un article molt interessant i necessari. Chapeau!
Neus
Luís Castellò Martí, fou tio güelo meu i va ser natural de Carcaixent, germà de ma güela paterna Rosa Castellò Martí, també natural de Carcaixent i que vixqueren dr forma habitual al C /Baronessa Santa Barbara, cantò en el C/ Mestre Chapí, on el meu bisgüelo Luìs Castellò Sanz, última alcalde de la segon república va edificar les vivendes dels seus fills i filles, Pilar Castellò Martì, Maria Castellô Martí, Rosa Castellò Martí, Enrique Castellô Martí i Lluís Castellò Martí( el germà més xicotet de cinc germans.
Publica un comentari a l'entrada