dimecres, de maig 31, 2006

Cognoms carcaixentins

No sé si haureu sentit parlar alguna vegada de la “partida de Cent” o l’”horta de Cent”. Segons conta la tradició, Jaume I, quan conquerí Alzira el 30 de desembre de 1242, feu donació a 100 dels seus cavallers, de Lleida, de diverses possessions. Així, l’horta de Carcaixent es coneixia amb el nom de l’horta dels Cent.

Poc hi ha de cert i massa de llegenda. Allò que sí podem, constatar són les donacions que feu Jaume I, al nostre terme. Segons el Llibre del Repartiment, P. Lopiz, Matheo de Sangossa, Paschassius de Calatayubo i Vitalis de Trulio, foren els quatre primers cavallers que heretaren a Carcaixent. A l’Alborgí, G. de Pulcro Loco (Belloch), Simon de Belloc, Arnaldo Gilbert. A Benivaire: G.º de Loarre, P. Rosselon, P. Cocho, Petro Eximiniz, Dominico de Caballo, Petro de Castillon, Guillermo de Villarasa. A Ternils: G. Michel de Exea. A Vilella: P. F. de Granera et Uxor Tue Arsendi, Menga Martini filie Dominici Martini. Tots ells, heretaren terres a les dites alqueries i cases a Alzira.

Al dir de Fogués, després vingueren els Armengol, Bonastre, Dalmau, Grau, Joan, Lloret, Noguera, Serra, Tudela i Montagut. I bona part de raó té, perquè, al Morabatí de 1433, apareixen els Abelló, Albelda, Andreu, Armengol, Aznar, Balaguer, Casesnoves, Espanyes, Estruch, Fayos, Garrigues, Gisbert, Jornet, Jover, Lariner, Llorenç, Mediona, Montalvà, Muñoz, Noguera, Orts, Osset, Pujalt, Rius, Talens, Timor, Valanzir i Vicent.
I més tard, al Manifest de Cases y Bestiars dels vehins e habitadors de 1510, apareixen els següents cognoms: Albelda, Alfonso, Armengol, Belda, Belsa, Burguera, Carbonell, Casesnoves, Cebrià, Celma, Dalmau, Facundo, Fayos, Furió, Garcia, Garrigues, Gibert, Gomis, Guerau, Lariner, Llorenç, Lloret, Noguera, Osset, Pujalt, Robi, Segarra, Serra, Silvestre, Espanyes, Estruch, Talens, Timor i Vicent. A Cogullada: Amador, Avella, Català, Colom, Domènech, Guerau, Martí, Nicolau, Orta, Pastor, Pérez, Vayà, Puig, Reus, Ros i Sancho. I a Ternils: Alfonso, Barall, Durà, Gabriel, Garbi, Gisbert, March, Robió, Ruguat, Salvador, Timor i Ubach.

Una altra font són els batejos que consten a la parròquia de l’Assumpció. Els primers cognoms que apareixen, de l’any 1544, són Armengol, Garrigues, Gibert, Gomis, Ferrer, Robí i Talens. El 1547 apareixen Carbonell, Dalmau, Foyos, Guerau, Llorens, Noguera, Orta, Osset, Sastre i Timor. El 1548, Balbastre, Micó, Pérez, Salom i Vila. El 1549, Albelda, Albert, Colomer, García, Robió. I el 1550, Carbó, Cela, Ferrero, Lloret, Perelló, Pujalt i Renart.

Tot i això, del que no hi ha dubte és que alguns cognoms han perdurat fins els nostres dies. D’aquells primers en trobem uns quants que estan molt arrelats a Carcaixent. Exemples són:

Talens: cognom valencià. Llinatge originari del Regne de València, oriünd dels Països Baixos. Radicat a Carcaixent i Alcàntera de Xúquer.

El llinatge original, Talen (van der), té el seu origen a Brabant (antic ducat dels Països Baixos, en l’actualitat està entre Bèlgica i Holanda).



Armes: en camp d’argent, nou monedes, d’or (contra les normes heràldiques).

Garrigues: cognom català. Llinatge català molt antic. Presenta les variants Zagarriga, Sagarriga i Garriga, són el mateix llinatge però amb distinta grafia. Originari de la vila de la Garriga (Barcelona). També tingueren casa a Aiguafreda i Verges (Girona). Passà a València, Aragó i Múrcia.

Escriu mossén Jaume Febrer, en les seues Trobes: “Benet de Sa Garriga, subjecte de molts béns a Rosselló (Lleida), i molt estimat de l’infant D. Fernando, publicà un ban, en què s’oferia a pagar els prets a tot els qui vulgueren anar amb ell a la conquesta de València; i en efecte, ajuntà trenta peons, que passaren revista en entrar al Puig, i amb ells anà talant els sembrats, com llagosta”. Deixà descendents a València.



Armes: les de Benet de Sa Garriga i els seus descendents a València, porten: en camp d’argent, un lleó rampant d’atzur.



Armes: altres de València ostenten: en camp d’or, una faixa d’escacs d’argent i gules i acompanyada de dos estels d’atzur, un a cada costat.



Albelda: cognom castellà. Este llinatge és el mateix d’Abelda, i procedeix d’Abelda o Abelda de Iregua, localitat propera a Logroño. Altres diuen que és aragonés, de la vila del mateix nom que hi ha a la comarca de la Llitera.

Cavallers d’esta casa acompanyaren a Jaume I, en la conquesta de València, i foren dels cent pobladors d’esta ciutat on quedaren heretats.

També establiren solar i foren heretats al lloc de Carcaixent, després de la Reconquesta.



Armes: segons Miguel de Salazar, els originaris de Carcaixent, com així consta també a l’expedient del Cavaller de l’Orde d’Alcántara Pedro Antonio Medrano y Albelda, natural de Logroño, en 1705, porten: en camp d’atzur, una banda d’or, acompanyada dalt i baix d’una torre d’argent, aclarida de gules.



Armes: altres de Carcaixent, porten: en camp d’atzur, una banda d’or, acompanyada dalt i baix d’un castell d’argent, aclarit de gules.



Noguera: cognom aragonés. Llinatge d’Aragó, probablement originari del lloc de Noguera, terme d’Albarracín. Passà a València, Catalunya i Mallorca.



Armes: la casa solar de Noguera, els d’Aragó i els de València porten: en camp d’argent, una noguera de sinople, i un os, de sabre, nugat al tronc, amb cadena del mateix color.



Armengol: cognom català. Llinatge de Catalunya. Armengol, Armengoll, Armengot, Armengor, Armenguol, Armenguon, Armengou, Armegot i Ermengol són el mateix llinatge però amb distinta grafia.

A les acaballes del segle X, el compte de Barcelona Borrell, deixà per hereu del comptant d’Urgell a un dels seus fills, anomenat Ermengol, el qual fou el tronc dels comptes d’Urgell i del noble llinatge d’Armengol. Així ho afirma Zurita, en els seus Anales de Aragón.

Els comptes d’Urgell, successors del citat, continuaren dient-se Armengol, i d’ells procediren importants rames de nobles cavallers de Catalunya, que estengueren el cognom per Aragó, Alacant, València, Mallorca, Múrcia, Castella i Andalusia.

En el Regne de València van tindre cases solars a Godella i Carraixet, documentades el 1379; Morvedre, Xàtiva i Bocairent el 1421, i Algemesí i Carcaixent el 1433.

En les guerres de reconquesta del regne de València, en temps del Jaume I, es distingí Pere d’Armengol, que morà a València i Oriola, i deixà llarga successió en dit regne.

Mossén Jaume Febrer cita en les seues Trobes: “Pere d’Armengol tenia en son escut un griu d’or sobre camp encarnat. Asseguren descendir per línia materna de Guifré el Pilós. Estigué a València i Oriola, on rebé premis, i quedà aveïnat amb els seus fills i la seua muller”.



Armes: els d’Aragó i les seues rames d’Alacant i València ostenten les armes que portava el seu progenitor, Pere d’Armengol, organitzades així: en camp de gules, un griu d’or.



Gomis: cognom català. Llinatge de Catalunya amb casa a Barcelona.

Una rama passà a València.



Armes: en camp de gules, un braç vestit, d’or, amb la mà oberta d’argent.



Gisbert: antiquíssim cognom d’origen aragonés que consta ja documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert. Gibert i Gisbert són un mateix llinatge però amb distinta grafia.

Però deu quedar constància que des de molt antic passà a establir-se al Principat de Catalunya i al País Valencià, on assolí la seua major difusió.



Armes: en el Diccionario de Heráldica Aragonesa, es reconeix que uns Gisbert aragonesos documentats a la ciutat de Saragossa des del segle XV, usaren: en camp de gules, castell d’argent, aclarit d’atzur i amb rastell de sabre en la porta a mitjan pujar.



Amador: cognom aragonés. El cognom Amador és el mateix que Amado. Segons diuen, el seu origen es remunta, a uns dels cavallers gots que es refugiaren a les muntanyes de Jaca, en temps de la invasió sarraïna, anomenat D. Álvaro.

Poc després, este llinatge passà a la reconquesta de València. Jaume I donà a estos cavallers els llocs e Tornilles (potser, Ternils ) i l’Olleria.



Armes: en camp de gules un lleó rampant d’or faixat d’atzur. Bordura d’atzur amb cinc escudets d’or que contenen cinc rodelles d’atzur posades en sautor.



Serra: cognom aragonés. Llinatge d’origen aragonés, un dels solars més antics radicà en la vila de Salvatierra de Escar, a Saragossa.

Els Serra formaren part de les conquestes de València i Múrcia. Mossén Jaume Febrer nombra a Bernat Serra, del qui diu: “que en el Puig va saber resistir com a esforçat espanyol al setge que donaren els moros a la plaça, i que a Rafelbunyol va fer una gran matança”. Figuraren també els Serra entre els conquistadors de la ciutat de Xàtiva, on heretaren com a cavallers nobles. Un d’ells era Arnau Serra, que deixà descendents en Xàtiva.



Armes: els de Catalunya i València porten: en camp de gules, una serra, d’or, posada en pal, amb el ferro i la corda d’argent.



Armes: altres porten: escut partit: 1r, en camp d’or, tres muntanyes marrons, el del centre més alto que els altres dos i superat d’una serra d’atzur; i 2n, en camp d’argent, un pi de sinople i un llop de sabre, empinat al tronc, i en punta, ones d’aigua d’atzur i argent.



Lloret: cognom català. Llinatge originari de Catalunya, amb casa a la ciutat de Girona.

Mossén Jaume Febrer cita en les seues Trobes: “Pere Lloret vingué des de Narbona (França) a servir a Jaume I amb una companyia de trenta soldats. Era il•lustre en sang i valor; lluità en la presa de Xàtiva […] Quedà premiat amb hisenda a Canals”.

Una vegada conquerida València, s’establí allí, donant lloc al cognom Lloret. Es tracta doncs, d’un cognom de clara procedència valenciana.



Armes: les de Pere Lloret i els de València porten: en camp de gules, un lleó rampant, d’or i un ramell de llorer de sinople.



Timor: cognom català. Llinatge toponímic, probablement originari de la localitat de Timor, a la Segarra, Lleida.



Armes: en camp d’argent, un cérvol passant, de gules.



Dalmau: cognom català. Molt antic llinatge de Catalunya.

Els Dalmau, radicaren primerament a Catalunya i tingueren casa a Tortosa. Després, en temps de la reconquesta passaren a Aragó, València i Mallorca.



Armes: els de Carcaixent porten: escut partit: 1r, en camp de sinople, un castell d’argent muntat d’un estel d’or; i 2r, en camp de gules, una banda d’or, engolada en caps de dragants del mateix metall, lampassats de gules, i acompanyada de dos estels d’or, un a cada costat.



Rubió: cognom català. Rubió, Ruvió, Rovió i Robió, és el mateix llinatge però amb distinta grafia. Este cognom amb accent en l’ultima vocal, no deu ser confós amb el de Rubio, que no porta accent.

Llinatge netament català i probablement originari d’algun dels llocs denominats Rubió que hi ha a Catalunya.



Armes: en camp d’or, un sol de gules.



Armes: altres ostenten: en camp d’or, quatre pals de gules.



Ferrer: cognom català. Llinatge d’origen català, oriünd d’Anglaterra.

Mossén Jaume Febrer en les seues Trobes, cita a dos cavallers Ferrer i diu, referint-se al primer: “que s’anomenava Bernat Ferrer, que descendia dels comptes de Bàrbia, a la Gran Bretanya, i que va vindre a formar part en la Reconquesta espanyola amb el seu germà, un fill i gent anglesa”. Probablement estos guerrers radicaren primer a Catalunya. Després, serviren a Jaume I d’Aragó en el setge de València, remunerant el monarca els mèrits de Bernat Ferrer amb les cases i pobles que posseïa el moro Ali-Boix.

De l’altre cavaller anglés del cognom Ferrer, escriu el mateix tractadista el següent: “Ausiàs Ferrer, milord d’Escòcia, va venir a la reconquesta de València. Estant a Xàtiva, va usar diferents estratagemes contra els moros, per la qual cosa, es feren les capitulacions de la forma que ordenaren Ausiàs, Tobia i el Governador”.

De Catalunya passaren estos cavallers a Balears, Aragó, València i Múrcia, creant noves cases del cognom Ferrer.

Els Ferrer del Regne de València començaren a florir en l’època de la Reconquesta.

Es distingí en la presa de la ciutat de València un altre cavaller anomenat Arnau Ferrer, va heretar una de las cases grans que estaven properes a la mesquita major, recompensa que sols obtingueren els homes més grans de l’exèrcit del Jaume I.

També es destaca, en les antigues cròniques la figura de Jaume Ferrer, senyor del lloc de Soto, en el partit judicial de Sogorb, i governador de la ciutat i regne de València.

Hi ha una altra antiga família de Ferrer en València, que té el seu origen en la vila de Palamós. A esta família pertanyé Guillem Ferrer que casà amb Constança Miquel, i procrearen a Bonifaci Ferrer i a Vicent Ferrer, després sant.



Armes: Bernat Ferrer, el cavaller anglés descendent dels comptes de Bàrbia, a la Gran Bretanya portava: en camp de gules, tres bandes d’or, carregada cada una d’una cotitza de gules.



Armes: Ausiàs Ferrer, milord d’Escòcia, que també forma part de la reconquesta de València i en la presa de Xàtiva, usava escut partit: 1r, en camp d’atzur, una banda d’or carregada d’una cotitza de gules, i 2n, de sinople tres ferradures d’or, amb claus de sabre posades en triangle. Estes mateixes armes usaren algunes famílies Ferrer de Xàtiva.



Armes: els Ferrer de València i Balears porten: en camp d’or, tres bandes bessones de gules.



Armes: altres en Mallorca i València: en camp de gules sis cotitzes d’or.



Vila: cognom català. Noble i antic llinatge que va tenir diferents cases solars a Catalunya, Mallorca, València i Rosselló.



Armes: els de Catalunya porten: en camp d’atzur, una vila d’argent, maçonada de sabre i aclarida de gules.

Armes: els de València, porten: escut partit, 1r d’atzur, una vila d’argent; i 2n d’argent, un lleó sobre una terrassa.



Selma: antic cognom d’origen català que s’estengué pels antics regnes d’Aragó i València. Apareix escrit, indistintament, amb les formes Celma i Selma, ambdues distintes modalitats d’un mateix llinatge. La grafia original Selma, que hui es la menys expandida, es troba, principalment, a Castelló, València i Barcelona, mentre que la Celma es troba, principalment, a Barcelona, Saragossa, Terol i Tarragona.

Procedeix el cognom Celma o Selma de l’antic poble i castell de Selma, en el municipi de Aiguamúrcia, a Tarragona.



Armes: en gules, una mà d’argent posada en pal, i en punta, quatre faixes, dos d’argent i dos d’atzur.

Armes: en camp de gules un castell d’argent, emmerletat i maçonat de sabre.



Bonastre: antic cognom de Catalunya. Hi ha una població anomenada Bonastre prop de la vila del Vendrell, a Tarragona.

Diversos cavallers Bonastre passaren a la conquesta de València. Segons Jaume Febrer, tenim a Berenguer Bonastre i a Pere Bonastre, que es distingiren en la citada conquesta.



Armes: de gules, un bou marró parat d’or.

Armes: Berenguer Bonastre portava: en camp d'atzur un estel d'or.

Armes: Pere Bonastre portava: escut partit; 1r de gules un mont d'or sumat d'una flor de lis del mateix metall i carregat d'una banda d'atzur, 2n d'or amb un bou de gules.



Grau: cognom català. Grau, Guerau i Garau és el mateix llinatge però amb distinta grafia. Va tenir l’origen este llinatge a Catalunya, on tenia solars a la ciutat de la Seu d’Urgell, i en la masia de la Gleva, en terme de Sant Hipòlit de Voltregà, a Barcelona.

Un dels primers varons d’este cognom fou Jofré de Grau, a qui cita mossén Jaume Febrer. Diu que eixe cavaller Grau era descendent dels comptes de Barcelona, i que passà a la reconquesta de València.

Cavallers d’este llinatge poblaren a la ciutat de Morella, i des d’este punt posaren setge a la vila de Borriana, on fundaren casa solar.

També va haver línies del mateix llinatge a la ciutat de València.



Armes: la casa de la ciutat de la Seu d’Urgell ostentà: en camp d’atzur, un griu d’or, armat de gules.



Casesnoves: cognom aragonés. Llinatge aragonés oriünd de França. Algunes rames passaren a Navarra, Catalunya i València. Casanova, Casanovas, Casanoves, Casesnoves i Casasnovas és el mateix llinatge però amb distinta grafia.

De las cases del regne de València unes dimanaren de Perot Casanova, originari de París i les altres de Benet Casanova, que procedia de Barcelona, ambdós citats per Jaume Febrer.



Armes: les que portava Perot Casanova que vingué de París a servir al Rei en Jaume I són: en campo de gules una casa nova, d’argent, sumada d’una flor de lis del mateix metall.

Les armes descrites les ostenten alguns Casanova de València.



Armes: altres del regne de València porten: en camp d’or, una casa nova, de gules; el cap de gules, amb un sol, d’or entre dos flors de lis, d’argent.



Armes: les armes que ostentava el cavaller Benet Casanova, s’organitzen així: escut gaiat d’argent: en la primera partició un creixent d’atzur sinistrat; en la segona un altre creixent del mateix color i en la tercera, un sol, de gules.

Estes mateixes usen algunes famílies del cognom, en el Regne de València.


I per descomptat, no ens podem oblidar d’altres cognoms molt coneguts al nostre poble. Els Albert, Vernich, Llopis, Salom, Canet, Canut, Tarragó, Tarrassó, Sanchis, Cogollos, Lara, Ramos, Giner, Soler, Carbonell, Fayos, Camarena, Camarasa, Martínez, García, Fernández, Vidal, Carreres, Maseres, Bodí, Alberola, Peris, Oroval, Viudes, Masip, Albinyana, Artés, Badenes, Arbona, Oliver, Climent, Bataller, Bisquert, Ribera, Molina, Borràs, Boquera, Oltra, Caballero, Candel, Calatayud, Castelló, Cucarella, Escandell, Piera, Chorro, Ferrando, Hernández, Puig, Martí, Gómez, Morant, Navarro, Pellicer, Peñalva, Picot, Pla, Pons, Sabater, Tormos, Tudela, Gimeno, Vayà, Ahullana, Botella, Sellens, Mira, Fogués, Arias, Benavent, Beneyto, Català, Cuenca, Daràs, Boscà, Bru, Gil, Doménech, Diert, Escrivà, España, Ferrús, Fuster, Guerola, Gomar, Guillem, Palop, Palomares, Pascual, Pastor, Peralt, Revert, Reig, Perpinyà, etc...




BIBLIOGRAFIA


Carcaixén Biografia d’un poble de la Ribera Alta
Soleriestruch, 1977

Historia de Carcagente
Francisco Fogués Juan
M.I. Ajuntament de Carcaixent, 2000

El solar catalán, valenciano y balear por A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa
A. García Carraffa

FRESQUET I FAYOS, Rafael: “Els cognoms dels repobladors a la Ribera Alta del Xúquer. Fixació i evolució: el cas de Carcaixent”, dins IV col•loqui d’onomàstica valenciana. XXI col•loqui de la Societat d’onomàstica : Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995.
Societat d’Onomàstica. Col•loqui General (21º. 1995. Ontinyent)

Els carrers i les places de Carcaixent. Història i annecdotari.

Bernat Daràs Mahiques

Ajuntament de Carcaixent, 2007




ENLLAÇOS


www.blasonari.net
www.heraldicahispana.com
www.redaragon.com/sociedad/heraldica/
http://personales.com/espana/albacete/heraldica/

1 comentari:

abrilc ha dit...

Gràcies. Per la qualitat dels articles.

Albert.