De carros i forcats

Els temps canvien i les coses passen. No fa molts anys, quan encara no hi havia televisió, ni mòbils, ni ordinadors, ni cotxes, etc. les persones treballaven al camp, llauradors la majoria, s’ajudaven d’unes eines molt característiques. Tothom, tenia un carro tirat pel seu animal, normalment una haca o burret i un forcat per a llaurar el bancal i sembrar.

Igual com nosaltres ara sabem conduir cotxes, gastar els mòbils amb càmera digital, fer fotos amb càmeres fotogràfiques, navegar per Internet amb ordinadors d’última generació, gravar vídeos, jugar a la Play, etc. Abans, tot això no existia. Algunes de les coses que calia aprendre eren: saber portar el carro i la bèstia al camp per a treballar i saber llaurar al bancal. Cal dir que el tipus de carro utilitzat en aquestes zones de la Ribera era el carro d’escala. El tipus d’aladre, normalment era el tirat per un sol animal i l’anomenaven forcat.

Així doncs, ens hem decidit a parlar sobre aquells instruments de transport i càrrega, de tir i de llaurar que eren la companyia i els mitjans de vida de molta gent. Primerament, hem definit les parts del carro, l’aparellada dels animals, les expressions dels carreters i el nom dels animals de càrrega. Després, hem definit les parts del forcat i del jou. Per finalitzar, hem recollit unes quantes locucions i refranys referits al tema tractat.

CARROS

Aiguadera f. Ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen meitat a cada banda de la bèstia i s’empren per a traginar gerres d’aigua.
Aigüera f. Barxa d’espart amb tapadora, que els carreters duen en el carro per portar-hi l’aigua i la berena.
Aixar v. tr. Fer anar arrere una cavalleria, fer-la recular.
Aixaderes f. pl. Reculants.
Aixavegó m. Compost de quatre samugues encreuades, amb una tela fixa al damunt que va sobre l’albardó de la bèstia i serveix per a portar blat, arròs, palla, etc.
Albarda f. Guarniment de les bèsties de càrrega de peu redó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col•loquen les sàries, els arganells, etc.
Albardar v. tr. Posar l’albarda a una bèstia.
Albardó m. Casta albarda.
Alcalades f. pl. Peça de metall que formava part de les guarnicions de cavalcadura.
Alitranca f. Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades.
Aparell m. Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.
Aparellada f. Guarniments de la bèstia de càrrega o de tir.
Arçó m. Arc de fusta que hi ha davant i darrera de la sella i del bast, i que serveix d’ànima a aquests ormeigs.
Arganells m. pl. Portadores.
Aro m. Cercle de ferro que enrevolta la roda d’un carruatge.
Arquillo m. Cada un dels arcs de fusta que sostenen la vela del carro.
Arri interj. Interjecció amb què s’estimula una bèstia a caminar o a accelerar la marxa.
Ase m. ZOOL. Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte similar al del cavall, però més menut, d’orelles llargues i de cap gran, que s’utilitza generalment com a bèstia de càrrega.
Balancí m. Bastó que du dues cordes (una a cada cap) que s’enganxen a una bèstia, i enmig té una anella per a enganxar-se amb una cosa que la bèstia ha de posar en moviment, com per exemple, una arada, un trill, etc.
Banda f. Postissada que va col•locada a cada costat del carro i forma la paret lateral d’aquest.
Barana f. Barra que va col•locada horitzontalment en tota la llargària del buc del carro, i que té forats dins els quals van ficats els caps superiors dels palancs o estaques que formen la banda.
Barra m. Peça que forma el braç i la cuixera de cada part del carro.
Barriguera f. Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce.
Bast m. Albarda curta que porten les bèsties de càrrega.
Boixa f. Peça de ferro fus, cilíndrica o troncònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell.
Botó m. Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els radis.
Bou m. ZOOL. Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bos taurus), amb potents banyes punxegudes recorbades enlaire.
Brida f. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.
Burro m. ZOOL. Ase.
Cabasset m. Virolla de ferro que va a cada cap del fusell del carro, al costat de la boixa i que és travessada pel piu.
Cabeçada f. Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bèstia cavallina quan ha d’estirar un vehicle.
Cabeçó m. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bèstia per a estirar el carro.
Cabestre m. Corda o corretja que es lliga al cap d’una bèstia per a portar-la o subjectar-la.
Camó m. Cada una de les corbes que formen la roda del carro.
Carreter m. 1 Persona que té per ofici portar carretes o carros. m. 2 Persona que construeix carretes o carros.
Carrillera f. Rodera, solc produït en terra per les rodes dels carros.
Carro m. TRANSP. Vehicle per a transportar càrrega constituït per un marc o una caixa amb una perxa o dos vares on van enganxats els animals i un fusell fixat en la part inferior, en l’extrem del qual giren lliures dos rodes.
Cavall m. ZOOL. Mamífer de la família dels èquids (Equus caballus) de grans dimensions i de constitució forta i àgil al mateix temps, que s’utilitza com a animal de tir, de sella, etc.
Cércol m. Llanda de ferro de les rodes del carro.
Cingla f. Cinta ampla de cordell de cànem o d’altra matèria resistent, especialment la utilitzada per a subjectar l’albarda, la sella, etc., per davall del ventre de l’animal.
Cinglar v. tr. Assegurar la sella o l’albarda.
Clàviga f. Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se.
Collera f. Coixí que es posa en el coll de l’animal per junyir-lo a l’aladre, a la carreta, etc.
Colleró m. Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària.
Contraperna f. Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants.
Contratirant m. Barrot de ferro que es col•loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro.
Corba f. Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro.
Corretjot m. Corretja ampla que passa per damunt de l’animal de tir i serveix per a sostenir els braços del carro.
Costella f. Cadascuna de les dos peces corbes de fusta o d’altra matèria sòlida que formen l’ànima de la collera o collar de tirar a carro.
Cubo m. Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els radis.
Descans m. Pal que va agarrat per un cap al braç del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar en terra quan el carro està parat, i així donar-li un nou punt de suport que evita que puga balançar de davant o de darrere.
Egua f. Femella del cavall.
Eix m. Peça de fusta, de metall o d’altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o diverses rodes o altres peces que revolten.
Escala f. Cada un dels braços del carro o tartana.
Escaler m. Animal que en una reata va a l’escala, o sia, entre els braços del carro.
Escaleta m. Prolongació de l’escala del carro, feta per mitjà d’una post sostinguda amb cordes, que té per objecte permetre d’augmentar la càrrega.
Estaquilla m. Cadascuna de les estaques de fusta que formen l’escala del carro.
Francalet m. Corretja de la collera o forcasset.
Frontalera f. Corretja o corda de les morralles que passa per damunt del front de l’animal.
Fuell m. Eix d’un carruatge.
Galtera f. Peça de guarniments que tapa els ulls i galtes d’un animal.
Guardapols m. Peça de cuiro que va enrotllada damunt el coixí de parell i que s’hi estén quan plou o quan hi ha molta pols.
Haca f. ZOOL. Cavall menut i vigorós, l’alçada del qual no passa de catorze decímetres.
Haveria f. Bèstia de càrrega.
Jouet m. Mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on es passen els francalets, i que es posa al coll de l’animal per a llaurar amb forcat o per a tirar carro.
Jònec m. ZOOL. Brau o bou jove, de menys de dos anys.
Junyir v. tr. Posar el jou a un animal o un parell d’animals.
Llança f. Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d’un carruatge, a cada costat de la qual, s’enganxa un cavall, una mula, etc.
Matxo m. Mul.
Mestre d’aixa m. Fuster de carros.
Morralles f. pl. Conjunt de corretges que envolten el cap d’una bèstia de tir o de tragí, especialment d’un mul, per a subjectar-la i guiar-la.
Morrera f. Peça de corda o de corretja que passa per damunt els morros de la bèstia i forma part de les morralles.
Mosso m. Descans; pal damunt el qual descansa un braç del carro quan aquest està desjunyit.
Mula f. ZOOL. Mul femella.
Ollaó interj. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a la dreta.
Oixque interj. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a l’esquerra.
Perxa f. Barra col•locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro.
Pina f. Corba de roda de carro.
Piu m. Xicoteta peça ixent que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.
Portadores f. pl. Conjunt de dos caixons de fusta destapats lateralment, que van col•locats un a cada costat de bast o albarda d’una bèstia, a manera d’arganells, i serveix per a portar-hi cabassos i cistells plens de fruita.
Pujador m. Pedrís, escampell, etc., que ajuda a pujar a cavall, en un carruatge, etc.
Rabasta f. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrer passant per davall de la cua de la bèstia.
Radi m. Cada un dels barrots, les tiges, etc., que uneixen el botó d’una roda amb la seua circumferència.
Ramal m. Tros de corda lligat al morro d’una bèstia, per a portar-la.
Reata f. Corda amb què es lliguen les bèsties perquè unes segueixen les altres, o corda amb què es lliga la càrrega, sobretot en garbejar.
Reculant m. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades.
Regnes f. pl. Cada una de les dos corretges o brides amb què es governa el cavall o l’haveria.
Retranca f. Rabasta.
Reülls m. pl. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant.
Rossí m. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball.
Ruc m. ZOOL. Ase.
Samuga f. Cadascuna de les quatre barres que formen l’ormeig, el qual és anomenat aixavegó.
Sària f. TRANSP. Recipient molt gran, generalment d’espart, que forma una bossa a cada un dels extrems i que es posa damunt del llom d’una bèstia per a transportar terra, palla, fem, etc.
Sella f. Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall, o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi puga seure còmodament.
Selló m. Sella amb respatller i amb post per a descansar els peus, que servia perquè les dones anaren còmodament damunt muls i cavalls.
Serretó m. Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar.
So interj. Crit del carreter per fer parar l’animal.
Soc m. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.
Somera f. Burra.
Sorra f. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapés.
Soto m. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle.
Tafarra f. Rabasta.
Tartana f. TRANSP. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta redonenca i amb seients laterals.
Telera f. Barana llevadissa del carro.
Timó m. Llança d’un carro.
Tiro m. Cadena del carro que s’enganxa al cabestre d’un animal que el tira.
Tirants m. pl. Cordes revestides de cuiro amb què es lliguen entre si o al cap de vares els animals que van davant de l’escaler.
Torn m. La peça més davantera del bast, de cuiro en forma de mitja lluna, que va col•locada immediatament davant de l’arçó anterior.
Tralla f. Regna, corretja per a frenar o dirigir.
Travessanya f. Barra que subjecta per darrere les baranes del carro.
Vara f. Les dues barres del carro enmig de les quals va junyit l’animal que tira el carro.
Varal m. Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro.
Vela f. Tela que cobreix el carro per a defensar els viatges contra el sol o la pluja.
Vencilló m. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar este amb el braç del carro o del forcat.
Ventrera f. Barriguera.

FORCATS

Ala f. Cadascuna de les dues sortides angulars determinades per la unió de la coa (part estreta posterior de la rella) a la part ampla de la fulla de la rella.
Aladre m. Instrument agrícola constituït essencialment per una peça on va fixada la rella i un timó on va junyit l’animal, i que s’usa per a obrir solcs a terra, generalment per a preparar-la per a la sembra.
Arada f. Aladre.
Argolla f. Anella de ferro que serveix per a mantenir fortament unit el timó de l’aladre amb la cameta.
Camatimó m. Timó de l’aladre.
Camella f. Cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i s’atesen al coixí de la bèstia, servint de punt de resistència al moviment muscular de l’animal.
Cameta f. Peça de l’aladre que uneix el timó i el dental.
Clau m. Clau de ferro que serveix per a aguantar l’eixanguer del jou.
Clavilla f. Un clau de ferro o de fusta que es fica en els forats del timó de l’aladre per subjectar aquest amb el jou.
Coa f. La part posterior i més prima de la rella o coltellina.
Coltellina f. Espècia de ganivet que es col•loca a la cameta de l’aladre, part damunt la rella, i que serveix per a tallar verticalment la terra i facilitar la penetració de la rella.
Dental m. Peça de l’aladre on encaixa la rella.
Eixanguers m. pl. Corretgeta que va a cada espadella del jouet o forcasset i que sosté cada cap de timó del forcat.
Espadella f. Camella del jou.
Esquella f. Espècia de campana xicoteta que es posa en el coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
Esquellot m. Esquella llargaruda i gran de so greu.
Esteva f. Part posterior de l’aladre, per on l’agarra la persona que llaura.
Forcasset m. Jouet.
Forcat m. 1 Aladre per a llaurar amb un sol animal. m. 2 Peça davantera de l’aladre d’un sol animal, formada per dues barres llargues unides per darrere en forma de U.
Fulla f. Làmina prima de metall, especialment d’una arma o d’una eina tallant.
Jou m. Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l’aladre o al carro.
Jouet m. Jou petit per a un animal sol, que s’empra per a llaurar amb forcat.
Juntera f. Corda que serveix per a fermar el jou a les banyes dels bous que hi van junyits.
Llança f. Tallant de ferro subjectat al taló, entre el mussol i la rella, per tallar les herbes i arrels horitzontalment pel costat.
Morrió m. Cadascun dels dos extrems del jou de bous.
Orell m. Forats que té la pollegana darrere el rellampec per a passar-hi els orellons.
Orellera f. Cadascuna de les dos peces llargueres, de fusta o de ferro, que van al costat del dental de l’aladre i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.
Orelló m. Cadascuna de les dos peces metàl•liques o de fusta en forma d’aletes que, a un costat i a l’altre del dental de l’aladre tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.
Picarol m. Cadascun dels cascavells o campanetes que es posen als guarniments dels cavalls o dels muls.
Pollegana f. Aladre del forcat.
Punta f. Part més extrema i avançada de la rella.
Rella f. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l’altre, pel qual se subjecta al dental de l’aladre, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. Rella d’escarpe o de punta de llança La que té la part anterior o tall molt eixamplada, més ampla que el cos de la peça.
Rellampec m. Rella relativament petita.
Solc m. Cavitat llarguera produïda per l’aladre a la superfície de la terra.
Taló m. Cep o part posterior de l’aladre, que rossega per terra en llaurar.
Tascó m. Peça de fusta, de ferro, etc., que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc., per a fer forta una cosa dins d’una altra, introduint-la en un interstici, etc.
Tenella f. Travesser de fusta o de ferro que uneix el dental i la cameta de l’arada i serveix per a graduar la inclinació de la rella i la profunditat de la llaurada.
Tellol m. Bastonet de fusta, de devers 15 cm. de llargària, que va ficat dins d’uns dels forats del cap de timó del forcat i serveix per a subjectar el jouet.
Timó m. Peça de l’aladre que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
Timonet m. Tellol, cadascuna de les barretes de fusta que passen dins els forats del cap del forcat.
Tir m. Animal o animals dedicats a tirar d’un carro, d’un aladre, etc.
Traiga f. Anella de fusta o de ferro que va penjada per l’eixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta el timó de l’aladre o del carró.
Valona f. Regruix semicircular que forma part del jou que va directament damunt el cap del bou.
Xaruga f. Aladre de ferro, amb pala lateral, que serveix per al conreu de l’arròs i altres que requereixen enfondir molt.


Algunes locucions i refranys referits als carros i als forcats:

• Anar el carro pel pedregal.
• Parle jo o passa un carro?
• Para el carro!
• Algemesí, ni dona ni rossí.
• Pare, esta haca l’he treta l’altra haca, la trac?
• Aixar arrere.
• A burro vell, albarda nova.
• Com el burro Victòria, sense pena ni glòria.
• Fumar més que un carreter.
• Estar més sord que una rella.
• Qui no llaura en dur ni moll, tot l’any va amb el sac al coll.
• Cunyats i relles de forcats, sols són bons soterrats.
• A la vaca vella no li cal esquella.
• Portar algú al solc.

FOTOGRAFIES

1. Carro carregat d’herba: dalt a l’esquerra Valentí Giner, dalt a la dreta Eugenio Albert “Tarragó”, baix a l’esquerra José Aznar "Creïlla", baix a la dreta Vicent “el Manchego”(Foto de Sanjuan)

BIBLIOGRAFIA

• Diccionari Català-Valencià-Balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
• Diccionari Valencià. Edicions Bromera. Generalitat Valenciana.