El dia 1 d’abril de 1939 acabà oficialment la Guerra Civil a Espanya. Durant els tres anys anteriors, Espanya va estar involucrada en un conflicte bèl•lic. Com en tota guerra, hi ha morts, desapareguts, exiliats, torturats, etc.
Molta gent, vol oblidar i passar pàgina però els únics que tenen dret a això, són les persones que visqueren en les seues pròpies pells aquella guerra. La resta de gent, estem obligats a recuperar la memòria històrica. Una forma d’homenatjar els morts de la Guerra Civil és recordar els seus noms. Tant se val del bàndol que foren, uns i altres van ser víctimes i botxins de la crueltat.
A continuació, exposem la llista de morts de Carcaixent a la Guerra Civil.
Cal dir que els partidaris del bàndol nacional foren religiosos, comerciants, gent de dretes, grans terratinents, etc. Gran part d’elles eren membres de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Totes aquestes persones foren assassinades durant l’any 1936 i l’any 1937, en una dura i cruent repressió. Els milicians feien “sacas” i passejos. Les “sacas” eren traure de nit els empresonats i portar-los a un lloc per a assassinar-los. Per exemple, a Carcaixent solien portar-los al Cementeri Vell. També, en les voreres dels camins eixit del poble. Molts els portaven fins el Portitxol, en terme de Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna i allí eren assassinats. Els soterraven en foses comunes. Els passejos consistien en entrar a les cases dels sospitosos i endur-se a la gent, que mai tornaria. Els milicians cobraven 8 pessetes per assassinat.
Els del bàndol republicà foren jornalers, anarquistes, sindicalistes, comunistes, republicans, etc. La gran majoria d’aquestes persones foren condemnades a mort en Consells de Guerra a Alzira, acabada ja la guerra. D’altres, foren empresonats i afusellats a Paterna.
Hem introduït també, a les tres persones de Carcaixent que moriren en el camp de concentració nazi de Gusen, durant la Segona Guerra Mundial.
Com a exemple, teniu una xicoteta biografia d’algunes persones dels dos bàndols:
“CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA”
Antonio Vicente Avaria Tarazona: era natural de Potries. Vicari de Carcaixent es va refugiar a Potries, els milicians el trobaren i el portaren a Carcaixent. Va ser assassinat el 3 d’octubre de 1936. Tenia 38 anys.
Nieves Acebo Mata: natural de Xàtiva. Va ser assassinada a Rafelguaraf el 10 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.
Josefina Acebo Mata: germana de l'anterior. Va ser assassinada a Refelguaraf el 10 de setembre de 1936. Tenia 40 anys.
Antonio Albelda Castelló: natural de Carcaixent. Era llanterner de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 15 de novembre de 1936. Tenia 30 anys.
Bernardo Albelda Ramos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna l’1 d’octubre de 1936. Tenia 55 anys.
Ramon Albelda Tudela: natural de Carcaixent. Era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 62 anys.
Amparo Albelda Sanz: va ser assassinada a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Era militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Tenia 55 anys.
Salvador Albert i Tarragó: va nàixer a Carcaixent vers l’any 1876. De família llauradora, era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Diuen que, el 12 de novembre de 1936, se’l endugueren junt amb altra gent. A tots els assassinaren prop d’El Portitxol, en la partida de Pator, segurament en terme de Benifairó de la Valldigna. Tenia dona i dos fills.
Salvador Albert i Oliver: fill de l’anterior, va nàixer a Carcaixent el dia 7 de juny de l’any 1902. Era llaurador i militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). El dia 23 de febrer de l’any 1937, emprengué viatge amb un carro ple de taronges. El seu destí era el port de València. Eixint del poble, en la carretera cap a Alzira, entrant en terme veí, fou disparat per algun milicià. Va morir d’hemorràgia i destrucció medul•lar allí mateix, segons consta en el seu certificat de defunció. Era casat amb Irene Giner Pellicer i no tenia fills.
Juan Alorda Malonda: natural de Binissalem, va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 27 de desembre de 1936. Tenia 53 anys. Era comerciant de taronges.
Ramón Aparicio Gómez: natural d'Enguera. Militant del PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista). Va ser assassinat a Guadassuar el 27 d’octubre de 1936. Tenia 42 anys.
Juan Barberà Navarro: natural de Tavernes de la Valldigna. Era organista, el trobaren prop de l’Alcúdia i l’assassinaren, no sabem si a Carcaixent, el dia 28 d’agost de 1936. Tenia 48 anys.
Bautista Bas Picornell: natural d'Agullent. Era tradicionalista. Caporal d'obres de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 5 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.
Filiberto Belda Muñoz, Ojos de Gato: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 29 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.
Juan Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 13 de desembre de 1936. Tenia 33 anys.
José Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Va ser assassinat a Alzira el 3 de setembre de 1936. Tenia 43 anys.
Estanislao Blasco Ferrer: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna, el 23 de setembre de 1936. Tenia 42 anys.
Josefina Acebo Mata: germana de l'anterior. Va ser assassinada a Refelguaraf el 10 de setembre de 1936. Tenia 40 anys.
Antonio Albelda Castelló: natural de Carcaixent. Era llanterner de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 15 de novembre de 1936. Tenia 30 anys.
Bernardo Albelda Ramos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna l’1 d’octubre de 1936. Tenia 55 anys.
Ramon Albelda Tudela: natural de Carcaixent. Era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 62 anys.
Amparo Albelda Sanz: va ser assassinada a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Era militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Tenia 55 anys.
Salvador Albert i Tarragó: va nàixer a Carcaixent vers l’any 1876. De família llauradora, era vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Diuen que, el 12 de novembre de 1936, se’l endugueren junt amb altra gent. A tots els assassinaren prop d’El Portitxol, en la partida de Pator, segurament en terme de Benifairó de la Valldigna. Tenia dona i dos fills.
Salvador Albert i Oliver: fill de l’anterior, va nàixer a Carcaixent el dia 7 de juny de l’any 1902. Era llaurador i militant de la DRV (Derecha Regional Valenciana). El dia 23 de febrer de l’any 1937, emprengué viatge amb un carro ple de taronges. El seu destí era el port de València. Eixint del poble, en la carretera cap a Alzira, entrant en terme veí, fou disparat per algun milicià. Va morir d’hemorràgia i destrucció medul•lar allí mateix, segons consta en el seu certificat de defunció. Era casat amb Irene Giner Pellicer i no tenia fills.
Juan Alorda Malonda: natural de Binissalem, va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 27 de desembre de 1936. Tenia 53 anys. Era comerciant de taronges.
Ramón Aparicio Gómez: natural d'Enguera. Militant del PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista). Va ser assassinat a Guadassuar el 27 d’octubre de 1936. Tenia 42 anys.
Juan Barberà Navarro: natural de Tavernes de la Valldigna. Era organista, el trobaren prop de l’Alcúdia i l’assassinaren, no sabem si a Carcaixent, el dia 28 d’agost de 1936. Tenia 48 anys.
Bautista Bas Picornell: natural d'Agullent. Era tradicionalista. Caporal d'obres de l'Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 5 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.
Filiberto Belda Muñoz, Ojos de Gato: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 29 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.
Juan Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 13 de desembre de 1936. Tenia 33 anys.
José Bisquert Armiñana: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Va ser assassinat a Alzira el 3 de setembre de 1936. Tenia 43 anys.
Estanislao Blasco Ferrer: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna, el 23 de setembre de 1936. Tenia 42 anys.
Antonio Boronat Tarragó: va nàixer a Carcaixent, el 8 d'octubre de 1866, va ser alcalde de Carcaixent durant la monarquia. Fou assassinat a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Tenia 72 anys.
Pascual Calatayud Hernández: natural de Carcaixent. Era cambrer. Tenia 34 anys.
Joaquín Calatayud Martínez: vocal de la Junta Directiva de la DRV (Derecha Regional Valencina). Va ser assassinat a Carcaixent el 19 d’agost de 1936. Tenia 28 anys.
Antonio Calatayud Picot: va ser assassinat a Carcaixent l’1 de novembre de 1936. Tenia 67 anys.
Rosario Campos Cerdà: natural d'Ontinyent. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 29 anys.
Vicente Carrasco Álvarez: natural de Carcaixent. Era membre de IR (Izquierda Republicana). Va ser assassinat a Carcaixent el 13 de desembre de 1936. Tenia 46 anys.
Antonio Cogollos Gomar: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de desembre de 1936. Tenia 59 anys.
Julián Crespo Mompó: natural de Carcaixent. Fou regidor de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser a assassinat a Alzira el 29 de setembre de 1936. Tenia 55 anys. Era comerciant.
Salvador Cucarella Llopis: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Alzira el 26 de novembre de 1936. Tenia 71 anys.
Francisco Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Alzira el 19 d’agost de 1936. Tenia 45 anys.
Bernardo Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Alzira el 19 d’agost de 1936. Tenia 21 anys.
José Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Carcaixent el 22 d’agost de 1936. Tenia 40 anys.
Luis Cuenca Navarro: natural de Carcaixent. De la família dels Lluïsos, va ser assassinat a Carcaixent el 20 d’agost de 1936. Tenia 47 anys.
Concepción Daries Rodríguez: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Carcaixent l’1 de setembre de 1936. Tenia 49 anys. Era vocal del secretariat de Qualitat de la DRV (Derecha Regional Valenciana).
Rafael Donat Lloret: natural de Carcaixent. Era capellà de les religioses dominiques. Va ser assassinat a la Pobla Llarga l’1 de setembre de 1936. Tenia 53 anys.
Bautista Escandell Castelló, Paresant: natural de Carcaixent. Era vicepresident del Círculo de Recreo de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Alzira el 28 d’agost de 1936. Tenia 47 anys.
Bautista Escandell Pons: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 56 anys. Era comerciant.
Francisca Escrivà Talens: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Carcaixent el 4 de setembre de 1936. Tenia 56 anys.
Francisco Espí Vives: natural de Carcaixent. Era membre de les FE-JONS. Es dedicava al comerç. Va ser assassinat el 6 de setembre de 1936. Tenia 33 anys.
Ana María Faus Artés: natural de Llocnou d'En Fenollet. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 27 d’octubre de 1936. Tenia 55 anys.
Francisco Fernández Garrigues: era membre de Renovación Española. Fou Jutge Municipal i regidor de l’ajuntament. Va ser assassinat a Carcaixent el 26 d’agost de 1936. Tenia 60 anys.
Salvador Ferrando Hermano: membre de la Derecha Regional Valenciana. Fou assassinat, probablement, el 28 d'agost de 1936 en la partida de la Febrera.
Josefa Ferrando Torres: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 18 de setembre de 1936. Tenia 54 anys.
Francisco Ferrando Torres: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 14 d’octubre de 1936. Tenia 48 anys.
Simeón Ferriols Cuenca: natural de València. Era interventor de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser assassinat a la Pobla Llarga el 10 de novembre de 1936. Tenia 49 anys.
Francisco Fogués Juan: va nàixer a Carcaixent el 18 de juny de 1890. Fou ordenat presbiteri. També el nomenaren cronista i arxiver de Carcaixent. Director del setmanari Juventud i vinculat a la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va desaparèixer l’any 1936, no sabem cert si va faltar el 28 d’agost de 1936 o pel novembre, tal com apunten Vicent Gabarda i Zahonero Vivó als seus llibres.
Juan Fons Piera: va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 13 de novembre de 1936. Tenia 25 anys.
Francisco García Martínez: natural de Montesa. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.
Ramon García Tudela: va ser assassinat a la Pobla Llarga el 31 d’agost de 1936. Tenia 34 anys.
José Maria Garrigues Hernández, Xuplallànties: va nàixer a Carcaixent el 12 de febrer de 1895. Professà l’orde Caputxina el 15 d’agost de 1912 i va ser ordenat sacerdot el 9 de febrer de 1919. Quan es tancaren els convents fou obligat a refugiar-se en casa dels familiars. El 9 d’agost de 1936 fou arrestat. En la nit del dia 10 el traslladaren en cotxe fins el pont de Ferro. Allí es va agenollar, l’afusellaren i tiraren el cos al riu. Recuperaren el seu cos més tard i el soterraren en el Cementeri Vell. Fou beatificat l’11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.
Juan Bautista Garrigues Hernández, Xuplallànties: germà de l'anterior. Era llaurador, tenia 48 anys. Estava en el carrer Baronessa Santa Bàrbara. S’amagava en el pou de la casa.
Miguel Garrigues Tormo: va ser assassinat a Simat de la Valldgina el 3 d’octubre de 1936. Tenia 61 anys.
Agustín Gay Lloret: natural de Carcaixent. Era capellà. Es va refugiar a Albaida i els milicians anaren a buscar-lo i el trobaren. El dia 4 d’agost de 1936 fou assassinat a la porta del Cementeri Vell. Tenia 67 anys.
Inocente Gastaldo Landete: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 26 d’agost de 1936. Tenia 65 anys.
Juan Gil Picot: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Pobla Llarga el 10 de novembre de 1936. Tenia 45 anys.
Silvestre Gil Picot: natural de Carcaixent i germà de l'anterior. Era membre de la Unión Patriótica. Va ser assassinat a Alzira el 27 d’octubre de 1936. Tenia 46 anys.
Carlos Gimeno Soler: natural de Carcaixent. Era funcionari de l’Ajuntament de Carcaixent. Va ser tinent d’alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera. Fou assassinat “por las hordas rojas” a Benifairó de la Valldigna el 10 de novembre de 1936. Tenia 51 anys.
Ernesto Giner Armengol: era tradicionalista. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 27 d’agost de 1936. Tenia 31 anys.
María Cinta Asunción Giner Gomis, Patrocinio: va nàixer el 4 de gener de 1874 a Tortosa. Va ser Missionera Claretiana a partir de 1893. Va patir la persecució religiosa de 1931 y 1936. El 13 de novembre de 1936, estava resant el rosari quan va arribar el cotxe dels milicians. Preguntaren per la superiora del Convent. Patrocinio intuïa que la buscaven a ella, perquè era popularment coneguda amb este títol. Ella es va presentar sola. No va haver ni interrogatori ni juí. Eixa mateixa nit, fou traslladada al Portitxol, amb altres persones, segurament en terme de Benifairó de la Valldigna. Va ser afusellada i, enterrada en una fosa comuna allí mateix. Fou beatificada el dia 11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.
Carlota Giner Gomis: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 13 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.
Vicente Giner Hernández, l'Alcalde Serraura: nasqué a Carcaixent el 3 de desembre de 1886. Era membre del PURA i fou alcalde en la República. Va ser assassinat a Carcaixent el 28 de setembre de 1936. Tenia 50 anys.
Pascual Gomis Ramos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 3 de setembre de 1936. Tenia 48 anys.
Maria Gomis Ramos: germana de l'anterior. Era d’Acción Católica. Va ser assassinada a Castelló de la Ribera el 27 d’agost de 1936. Tenia 46 anys.
Clotilde Gonga Gras: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 57 anys.
Juan Gonga Martínez, El Xiquet de la Creu: va nàixer a Carcaixent el 25 de març de 1911. No va poder ser sacerdot per motius de salut, per això, va viure com a seglar compromés. No es va casar. Treballava d’oficinista. Va ser afusellat a Simat de la Valldigna, el 13 de novembre de 1936. Fou beatificat, com a màrtir de la Guerra Civil, l’11 de març de 2001.
Bautista Hernández Bisquert: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 27 d’octubre de 1936. Tenia 71 anys.
Sebastián Cándido Hernández Cogollos: va nàixer a Carcaixent el 12 de gener de 1864. Fou síndic de la Reial Séquia de Carcaixent. Era advocat i alcalde durant la República. Va ser assassinat als voltants d'Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 73 anys.
Francisco Pascual Hernández Garrigues: natural de Carcaixent. Era advocat, tenia 60 anys.
José Lledó Lara, Captorrat: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Carcaixent el 16 de setembre de 1936. Tenia 50 anys.
Agustín Lloret Solanes: era jornaler, tenia 55 anys.
Pascual Marimon Pérez: natural de Carcaixent. Era pintor mural. Membre del PURA. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 10 d’octubre de 1936. Tenia 51 anys.
Tobías Martínez Laymuns: natural de Carcaixent, estudiant. Va ser assassinat a Rafelguaraf el 20 d’agost de 1936. Tenia 28 anys.
Enrique Martínez Albelda: natural de Carcaixent, obrer i membre d’Unión Patriótica. Va ser assassinat a Alzira el 26 de setembre de 1936. Tenia 66 anys.
Pascual Martínez Armengol: natural de Carcaixent, obrer i membre de FE-JONS. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 15 de novembre de 1936. Tenia 19 anys.
Tobías Martínez Fayos: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a Rafelguaraf el 20 d’agost de 1936. Tenia 61 anys.
Salvador Martínez Flores: natural de Carcaixent. Era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna. Tenia 45 anys.
Salvador Martínez Martínez: natural de Carcaixent, era estudiant. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 30 de novembre de 1936. Tenia 24 anys.
Ricardo Martínez Narbón: va ser assassinat a Alzira el 20 d’octubre de 1936. Tenia 36 anys.
Rafael Matarredona Abad: natural d'Alcoi. Era militar. Va ser assassinat a Carcaixent l’1 de setembre de 1936. Tenia 32 anys.
Bernardo Mira Benavent, el Rellotger: natural de la Pobla Llarga. Va ser assassinat a Carcaixent el 25 d’octubre de 1936. Tenia 60 anys.
Rafel Montagut Peralt: va nàixer a Carcaixent el 23 de febrer de 1905, fill del metge Rafel Montagut i Peralt. Fou també metge. Era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat al pont de l'Estret, el 21 d’agost de 1936. Tenia 31 anys.
Josefa Navarro Casanoves: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 62 anys.
Isidro Noguera Albelda: natural de Carcaixent. Era membre del DRV (Derecha Regional Valenciana) i d’Acción Católica. Va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna. Tenia 30 anys.
María Olvido Noguera Albelda: germana de l'anterior. Va nàixer a Carcaixent el 30 de desembre de 1903. Era mestressa de casa i fadrina. Jove compromesa en labors religioses i socials. Va ser afusellada a Benifairó de la Valldigna el 30 de novembre de 1936. Fou beatificada, com a màrtir de la Guerra Civil, l’11 de març de 2001.
Salvador Oliver Campos: va nàixer a Bolívia. Era agent d'assegurances. Va ser assassinat el 16 d'agost de 1936. Tenia 28 anys.
Vicent Oliver Canut: natural de Carcaixent. Va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de novembre de 1936. Tenia 80 anys.
Irene Oliver Hernández: natural de Carcaixent. Va ser assassinada a Picassent el 13 de novembre de 1936. Tenia 55 anys.
Clemente Oliver Hernández: germà de l'anterior. Va ser assassinat a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 52 anys.
Agustín Oliver Martínez: va ser assassinat a Alzira el 13 de novembre de 1936. Tenia 46 anys.
Salvador Oria Pelayo
Aguas Vivas Pachés Vidal: natural de Carcaixent. Era membre d’Acción Católica. Va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna l’1 de novembre de 1936. Tenia 60 anys.
Ricardo Pelufo Esteve: va ser assassinat a Castelló de la Ribera el 27 d’agost de 1936. Tenia 52 anys.
Francisco Peña Gomis: va ser assassinat a Carcaixent el 6 de setembre de 1936. Tenia 70 anys.
Vicente Peralt Vila: va ser assassinat a la Llosa de Ranes el 16 de desembre de 1936. Tenia 53 anys.
Rosendo Pérez Ortolà: va ser assassinat a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 43 anys.
Concepción Picot Oltra: va ser assassinada a Carcaixent el 12 d’octubre de 1936. Tenia 68 anys.
Vicente? Picot Oltra
Claudio Planelles Navarro: era membre de la DRV (Derecha Regional Valenciana), es va amagar
a Llanera de Ranes però el trobaren. Va ser assassinat en el port de Càrcer, en terme de Rotglà i Corberà. Tenia 38 anys.
Ricardo Plaza Moll: va ser assassinat a Picassent el 26 d’agost de 1936. Tenia 60 anys.
Jaime Poquet Mora: era Guardia Civil, va ser assassinat a Carcaixent el 29 de setembre de 1936. Tenia 37 anys.
Esteban Puigdengolas Piquer: va ser assassinat a Alzira el 16 d’agost de 1936. Tenia 58 anys. Era comerciant, fabricant d'essències.
José Ribera García: va nàixer a Alzira el 27 d'octubre de 1880, fill de José Ribera i Tarragó i Matilde Garcia i Garcia. Tomerciant de taronges de Carcaixent, com el seu pare, fou comerciant de taronges. Entre les seues propietats destaquem: el magatzem de Ribera, les cases de Ribera al Realenc, l’hort de Ribera un a la Muntanyeta i l’altre al Puig Gros, la casa de Ribera al carrer Julián Ribera, etc. Fou alcalde de Carcaixent l’època republicana. Era president del Secretariat de Propaganda de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Guadassuar el 28 d’octubre de 1936. Tenia 59 anys.
Baustita Ribera Talens
Pascual Ribero Sales: va ser assassinat a Alzira el 7 d’octubre de 1936. Tenia 51 anys.
Vicente Rosselló Talens: fou tinent d’alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser assassinat a Carcaixent el 5 de setembre de 1936.
Salvador Seguí i Anduix: va ser assassinat a Carcaixent el 4 d’agost de 1936. Tenia 34 anys.
Josefa Serra Albinyana: va ser assassinada a Benifairó de la Valldigna el 27 d’octubre de 1936. Tenia 60 anys.
Enrique Serra Carbonell: va ser assassinat a Alzira el 7 d’octubre de 1936. Tenia 44 anys.
Vicente Serra Gomis: era membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Carcaixent el 19 de setembre de 1936. Tenia 23 anys.
Juan Soler Escolano: va ser assassinat a Guadassuar el 29 d’octubre de 1936. Tenia 49 anys.
José Soler Escolano: va ser assassinat a Guadassuar el 29 d’octubre de 1936. Tenia 44 anys.
Mercedes Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinat a Simat de la Valldigna el 17 de novembre de 1936. Tenia 51 anys.
Francisca Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 57 anys.
Loreto Talens Talens: de la família de les Diegues. Va ser assassinada a Simat de la Valldigna el 12 de novembre de 1936. Tenia 41 anys.
Maria Talens Vila: era tradicionalista. Va ser assassinada a Alzira el 8 d’octubre de 1936. Tenia 47 anys.
Ramon Talens Vila: fou secretari de l’ajuntament. Membre de les FE-JONS. Va ser assassinat a Sueca el 26 d’agost de 1936. Tenia 37 anys.
Josefa Tormo Sancho: era tradicionalista. Va ser assassinada a Carcaixent el 3 de setembre de 1936. Tenia 42 anys.
Miguel Tornero Pardo, Taranyina: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna l’11 de novembre de 1936. Tenia 53 anys.
Pascual Torres Lloret: va nàixer el 23 de gener de 1885 en Carcaixent. Va casar-se amb Leonor Pérez Canet. Tingué quatre fills. Era mestre d’obres. De família molt religiosa, arran de la Guerra Civil va acollir a diverses monges en sa casa. Va ser empresonat diverses vegades, fins que el 6 de setembre de 1936, va ser conduït al Cementeri Vell, hui Institut, i afusellat. El soterraren en una fosa comuna. Fou beatificat l’11 de març de 2001, com a màrtir de la Guerra Civil.
Luis Tudela Hernández: era comerciant, tenia 27 anys.
Emilio Pascual Tudela Ortiz: era advocat. Va ser assassinat a Carcaixent el 16 d’agost de 1936. Tenia 53 anys.
José Úbeda Momparler: va ser assassinat a Benifairó de la Valldigna el 10 de novembre de 1936. Tenia 42 anys.
Amelia Vila Gomis: va ser assassinada el 30 d’octubre de 1936, no sabem on. Tenia 38 anys.
José Viudes Ferrando: era president de la Secció Juvenil de la DRV (Derecha Regional Valenciana). Va ser assassinat a Carcaixent el 20 d’agost de 1936. Tenia 25 anys.
Asunción Viudes Montalvà: va ser assassinada a Carcaixent el 28 d’octubre de 1936. Tenia 63 anys.
“HORDAS ROJAS”
José Aparicio Micó: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 48 anys.
Rodolfo Alberola Mompó, Alberoleta: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 49 anys.
Vicent Albert Bono
Rodolfo Alberola Mompó, Alberoleta: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 49 anys.
Vicent Albert Bono
José Alcoy Escrivà, Palloc: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.
Vicent Alcoy Escrivà, Palloc: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 33 anys.
Agustí Armengol Soler, El Pequeño: va ser afusellat a Paterna el 15 de maig de 1942. Tenia 51 anys.
José Armengol Soler, El Pequeño: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 44 anys.
Agustí Armengol Vallés: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 18 anys.
José Baixauli Beltrán: era conseller d’Hisenda i Confiscacions, membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 27 anys.
José Benito Cogollos, Mona: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira, l’11 de maig de 1939. Tenia 28 anys.
Baptista Boscà i Boscà, Galta-roja: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 38 anys.
Vicent Boscà i Roig: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 45 anys.
Baptista Boscà Roig, Galta-roja: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 58 anys.
Joaquín Calatayud Donet: va ser afusellat a Alzira, el 19 de juliol de 1939. Tenia 45 anys.
Carlos Calatayud Martínez: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 23 anys.
José Calatayud Martínez, Boix: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.
Pascual Calatayud Martínez, Boix: era membre del Comité de Defensa Local, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.
Eduardo Calatayud Valero: va ser afusellat a Paterna el 18 de gener de 1940. Tenia 45 anys. Tenia 45 anys.
Francisco Canut Candel: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 11 de maig de 1935. Tenia 33 anys.
Dolores Capella Canet, la Bendita: va ser afusellada a Paterna el 21 de novembre de 1941. Tenia 39 anys.
Salvador Carañana Climent, el Tort de Sagal: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 57 anys.
Ricardo Carrascosa Vidal: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 34 anys.
Salvador Chàfer Penadés, l'Allero: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 43 anys.
José Chofes Almiñana: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 62 anys.
José Climent Canet, El Telero: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 33 anys.
José Corbalán Bernabeu: era estudiant. Va ser afusellat a Sueca el 20 de juliol de 1939. Tenia 19 anys.
Francisco Cucarella Capsir: nasqué a Carcaixent el 30 de juliol de 1907. President i conseller del Consell Municipal i membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 31 anys.
Filiberto Cuenca Martí: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 41 anys.
José Diert Calatayud: va ser afusellat a Paterna el 5 d’abril de 1941. Tenia 35 anys.
Salvador Escandell Albelda, Paresant
Vicent Estrada Momparler: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940.
José Faus Quijada: era membre de la Cooperativa Confederal de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 49 anys.
Agustín Fayos Muñoz: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 62 anys.
José Fayos Sultán: va ser afusellat a Paterna el 22 d’abril de 1941. Tenia 23 anys.
Juan Fernández Pérez: va ser afusellat a Paterna el 8 de març de 1940. Tenia 45 anys.
Pascual Ferrando Úbeda: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 29 anys.
Roberto Ferrer Ramos: va ser afusellat a Paterna el 3 d’agost de 1944. Tenia 28 anys.
José Franco Canet: era Conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 10 de setembre de 1939.
Mariano Galán Rodríguez: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 52 anys.
Vicente García Gonga: va ser afusellat a Paterna el 16 de maig de 1941. Tenia 30 anys.
Vicente Garrigues Tormo, Porra: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 48 anys.
Eduardo Gimeno Alión
José Gimeno Palomares, Perol: era membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira, el 31 de maig de 1939. Tenia 35 anys.
Valentí Giner Vidal, Furtaconills: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 46 anys.
José Gorrita Bou: va ser afusellat a Paterna el 13 de juliol de 1940. Tenia 26 anys.
Vicent Gorrita Bou: va ser afusellat a Alzira el 12 de juliol de 1939. Tenia 22 anys.
José Granell Casahurán, el Planxiste: era conseller d’Instrucció Pública i Cultura. Fou afusellat a Paterna el 31 d’octubre de 1942. Tenia 66 anys.
Llorenç Grau i Faus: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 38 anys.
Juan Izquierdo Sáez: va ser afusellat a Castelló el 19 d’octubre de 1938. Tenia 29 anys.
Francisco Juan Albentosa, Malallengua: va desaparèixer i mai s’ha sabut res d’ell.
Antonio Lloret Armengol: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 34 anys.
Joaquín Luis Soler: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 40 anys.
Manuel Máñez García: era conseller d’Instrucció Pública i Cultura, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 29 de juny de 1942. Tenia 52 anys.
José Máñez Jordà: nasqué a Carcaixent, el 18 de febrer de 1908. Vicepresident del Consell Municipal i membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 31 anys.
Rufino Martí Alapont, Bocanegra: va ser afusellat a Paterna el 9 de març de 1943. Tenia 32 anys.
Francisco Martínez Maseres: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 40 anys.
Vicente Mata Cucarella: era membre del Comité d’Enllaç del Front Popular. Fou afusellat a Alzira, el 31 d’octubre de 1939. Tenia 58 anys.
Ángel Miralles Herrádez: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 39 anys.
José Mollar Matoses
Rafael Montes Calabuig: va ser afusellat a Paterna el 14 de maig de 1943. Tenia 40 anys.
José Morante Benlloch: va ser afusellat el 31 d’octubre de 1939 a Alzira. Tenia 47 anys.
Joaquín Moscardó Escandell: era vicepresident de l’Ajuntament de Carcaixent i conseller d’Obres Públiques. Fou afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 35 anys.
Juan Núñez Muñoz: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 34 anys.
Pascual Oliver Ortiz, el del Poalet o l'Arenero: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.
Llorenç Oltra i Fernández: era membre de la Cooperativa Confederal de Carcaixent, militant de la CNT-FAI. Fou afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 37 anys.
José Oltra Giner: va ser afusellat a Paterna el 14 de juny de 1940. Tenia 34 anys.
Antonio Pablo García: va ser afusellat a Paterna el 25 de maig de 1940. Tenia 33 anys.
Salvador Palop Cuenca: va ser afusellat a Paterna l’11 de setembre de 1940. Tenia 25 anys.
Rafael Pérez Ocabo, el Pintoret: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 53 anys.
Enrique Pérez Prats: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 32 anys.
José Pérez Verger: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 22 anys.
Juan Picot Chàfer: va ser afusellat a Alzira l’1 de novembre de 1939. Tenia 39 anys.
Concepción Piera Cogollos, la Sarpa: va ser afusellada a Paterna el 21 de novembre de 1941. Tenia 37 anys.
Bautista Puertos Soriano, el Ratat: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 62 anys.
Manuel Quiles Sancho, el Maquinista: era conseller de l’Ajuntament sense càrrec específic, militant d’Unión Republicana. Fou afusellat a Alzira, el 31 de maig de 1939. Tenia 43 anys.
Batiste Ridaura Martí, el Tort de Peus: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 50 anys.
Francisco Ripoll Escandell: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 44 anys.
Bautista Rodríguez Sánchez: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 41 anys.
Bautista Rodríguez Tomàs
José Roger Daroca: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 47 anys.
Antonio Sanchis Chelvi: va ser afusellat a Paterna el 15 de maig de 1942. Tenia 32 anys.
Vicent Sanjuán Devís: va ser afusellat a Paterna el 20 de maig de 1940. Tenia 45 anys.
Vicente Sanmartín Diert: era conseller d’Avituallament de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira, el 6 de juny de 1939. Tenia 28 anys.
Enrique Sellens Ferrer: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 44 anys.
Miguel Sellens Ferrer: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 50 anys.
Batiste Selma Casassús, Selmeta: va ser afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 35 anys.
Carlos Serra Jordà, Perles: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 31 anys.
Josep Serra Peris, el Campaner
Gaspar Serra Vidal: era conseller d’Obres Públiques i Habitatge de l’Ajuntament de Carcaixent. Fou afusellat a Alzira l’11 de maig de 1939. Tenia 32 anys.
Joaquín Soler Navarro, el Bendito: va ser afusellat a Paterna el 12 de desembre de 1939. Tenia 45 anys.
Pascual Suñer Jordà: va ser afusellat a Alzira el 31 d’octubre de 1939. Tenia 52 anys.
Francisco Talens Cogollos: va ser afusellat el 21 d’abril de 1940 a Alzira. Tenia 45 anys.
Carlos Talens Enguix, Piló: va ser afusellat a Paterna el 16 de maig de 1941. Tenia 24 anys.
Francisco Timor Gonga, Sarpa: era conseller d’Ordre Públic de l’Ajuntament. Era membre de la CNT-FAI. Fou afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 45 anys.
Ramon Tormos José, Nabos: va ser afusellat a Alzira el 4 de novembre de 1939. Tenia 24 anys.
Jesús Tortajada Sahuquillo: va ser afusellat a Alzira el 31 de maig de 1939. Tenia 60 anys.
Ramon Vidal Vila: va ser afusellat a Alzira el 6 de juny de 1939. Tenia 23 anys.
SUÏCIDIS
Emilio Ferrer Vayà, El Groc
Guillermo Valls Ballester: era secretari del Consell Municipal i militant del Partit Comunista. El 2 d'abril de 1939, quan entraven al poble les tropes sublevades va ser detingut i empresonat. Al calabós del mateix ajuntament es va suïcidar. Tenia 42 anys.
MORTS EN BOMBARDEIG
Mercedes Cuenca Arbona: vivia al carrer Sant Vicent nº 31.
María Cuenca Arbona: vivia al carrer Sant Vicent nº 31.
Bernardo Caballero Cuenca: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.
Antonia Arbona Hernández: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.
José Albiñana Cuenca: vivia al carrer Sant Vicent nº 71.
José Ripoll Armiñana: vivia al carrer Sant Vicent nº 51.
Francisca Ripoll Suñer: vivia al carrer Sant Vicent nº 55.
Bautista Ripoll Suñer: vivia al carrer Sant Vicent nº 55.
Matilde Jimeno Castelló: vivia al carrer Santa Rita.
Encarnación Miralles Momparler: vivia al carrer Sant Vicent nº 58.
Rosa Sifre Pellicer: vivia al carrer Sant Rita nº 17.
GUSEN
Ramon Cogollos Giner (23-12-1911/22-12-1941)
Eduardo Giner Ferrer (08-12-1916/22-08-1941)
Manuel Térmens Bris (12-07-1918/15-05-1943)
ORGANITZACIONS I TERMES POLÍTICS
Checas: tribunals irregulars formats pels diversos partits d’extrema esquerra en l’estiu de 1936.
CNT (Confederación Nacional del Trabajo): federación sindical de los anarquistas.
Comunión Tradicionalista: partidaris de la rama carlista de la família reial, molt forts a Navarra i en certes comarcas del País Valencià i que inspiraven a una monarquia tradicionalista i catòlica contra la monarquia liberal de 1875-1923.
Comunión Tradicionalista: partidaris de la rama carlista de la família reial, molt forts a Navarra i en certes comarcas del País Valencià i que inspiraven a una monarquia tradicionalista i catòlica contra la monarquia liberal de 1875-1923.
FAI (Federación Anarquista Ibérica): organització d’idealistes i homes d’acció de significació àcrata.
FE (Falange Española): xicotet partit polític d’inspiració feixista, fundat i dirigit per José Antonio Primo de Rivera d’octubre de 1933 a juliol de 1936.
FE-JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): fusió de la Falange i els carlistes a l’abril de 1937, per a formar l’única organització política autoritzada en l’Espanya nacionalista, davall el mandat del general Franco.
IR (Izquierda Republicana): originada en la fusió de les forces d’Azaña, Marcelino Domingo i Casares Quiroga a principis del 1934; dirigida per Manuel Azaña.
JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): xicotet partit de militants feixistes amb seu a Valladolid, fusionat amb la Falange a principis de 1934.
Passeig: assassinat polític comés per terroristes incontrolats.
PC (Partido Comunista)
PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista)
Renovación Española: Partit monàrquic alfonsí dirigit per Antonio Goicoechea y José Calvo Sotelo.
Sacas: assassinats polítics comesos per terroristes incontrolats. Normalment, els treien de la presó de nit i els afusellaven en llocs a les afores de les poblacions.
UGT (Unión General de Trabajadores): confederació obrera d’orientació socialista.
Unión Patriótica: organització política creada per Miguel Primo de Rivera el 1924, d’extrema dreta.
UR (Unión Republicana): partit de Martínez Barrio després de la ruptura amb Lerroux en l’estiu de 1934.
BIBLIOGRAFIA
Els afusellaments al País Valencià (1938 – 1956)
Vicent Gabarda Cebellán; pròleg de Josep Benet
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
La represión en la retaguardia republicana: País Valenciano, 1936 – 1939
Vicent Gabarda Cebellán
Edicions Alfons el Magnànim, 1996
Al-gezira: Revista d’Estudis Històrics – Ribera Alta nº 8
Ajuntament d’Alzira, 1985
Registre Civil de Carcaixent
Secció III de Defuncions
Els carrers i les places de Carcaixent. Història i anecdotari
Bernat Daràs Mahiques
Ajuntament de Carcaixent, 2007
PD.: A la memòria de tots aquells que patiren el terror de la Guerra Civil.
7 comentaris:
Una lectura molt parcial de la història.
Per a començar adoptes la terminologia utilitzada pels vencedors (¿hordas? ¿caidos?); per aquells que en realitat van ser las "hordas" que es van alçar en armes contra la el sistema de govern democràticament escollit.
A més, no es pot fer una lectura de la història limitada a la G.C. perquè després, els vencedors van imposar quasi 40 anys de terror a, com tu anomenes al teu escrit: "Hordas Rojas".
Així que, hauries d'incloure a totes les persones assassinades també durant el període de la dictadura (1939-1975) i fins i tot a aquelles que van ser assassinades durant l'anomenada "Transició"; com per exemple, Miquel Grau, Valentín González i tans altres, que van ser assassinats per feixistes, de familia feixista, d'eixes families que van controlar aquest estat i van imposar l'ordre del terror i la humiliació a les persones que lluitaren per defensar l'ordre democràticament escollit. Families i personatges que van quedar impunes dels seus crims i que gaudiren i encara gaudeixen dels privilegis d'haver format part del govern feixista, per molt que ara vullguen fer veure que són demòcrates i per molt que, articles com aquest, vullguen fer la lectura de que la G.C. fou "un trist succés en la nostra història".
Tot el meu rebuig cap a les lectures maniquees i parcials de la història. Per si vols informar-te dels assassinats LEGALS comesos durant la dictadura:
http://www.forumperlamemoria.org/
Hola Meri!
Bé, m'acabe de donar compte ara que havies escrit (26/06/2010). Així que et responc.
Em diuen Salvador Albert i Cogollos, sóc de Carcaixent. I sóc la persona que va escriure este article de “Carcaixent en guerra”.
No et conec però està clar que tu a mi tampoc.
Dius que faig "una lectura molt parcial de la història". Per posar "Caídos por Dios y por España" y "Hordas rojas" i per no incloure a totes les persones assassinades durant la dictadura (1939-1975). És la teua opinió...parcial, com no, de la història.
No sóc historiador, simplement escrit per “amor a l’art” i per amor al meu poble i a la seua història, i més encara, a la seua gent.
Un dia vaig pensar que tota eixa gent que va patir en la Guerra Civil al meu poble, mereixia ser recordada, tant d’un com d’altre bàndol. Al llistat no estan tots els que són. De segur podríem filar més prim, de segur hi ha moltes errades. Simplement he recopilat una mínima informació i l’he penjada al meu blog. M’agradaria fer un estudi més extens d’este període a Carcaixent. Però això...algun dia arribarà.
Simplement vaig posar “Caídos por Dios y por España” i “Hordas rojas” perquè em fa gràcia la retòrica barroca i anacrònica que utilitzaven els franquistes. I si posar això és fer una lectura parcial de la història…doncs és la teua opinió…parcial, també, de la història. Si et fixes estan entre cometes. Cal llegir sempre en doble sentit les paraules.
I no he inclòs els carcaixentins que van morir al front, i no he inclòs els carcaixentins que moriren pels bombardejos, i no he inclòs a molta més gent que va ser torturada, que hagué de fugir a l’exili, que desaparegué, que va ser afusellada després de la Guerra pel règim franquista, i tampoc tots aquells que moriren per les nefastes conseqüències que dugué per a la societat i l’economia la Guerra Civil.
I si no incloure’ls, més que res perquè no tinc dades, és fer una lectura parcial de la història...doncs, és la teua opinió, parcial, com no, de la història.
Valore i aprecie moltíssim la tasca del Fòrum per la Memòria del País Valencià, i de totes les associacions de recuperació de la memòria històrica. Fan un treball molt encomiable. I els governs actuals deurien ajudar-les i potenciar molt més la seua tasca. Desgraciadament no ho fan, o no ho fan com deurien.
I el meu escrit és la meua contribució a la recuperació d’eixa memòria històrica. A la recuperació de la memòria del meu poble i de la seua gent. Eixa memòria que alguns, hereus del franquisme volen oblidar, és mes, pretenen que la resta de gent també se n’oblide.
I si el meu escrit per a algú és una “lectura parcial de la història”, doncs em sap greu. Però per a mi és la recuperació de la memòria dels meus, en definitiva, la recuperació de la memòria d’allò que no em va tocar viure, per sort, una cosa tan horrible com una Guerra Civil. I espere que no em toque mai viure-la.
T’anime a què faces tu l’estudi sobre la Guerra Civil a Carcaixent, i espere vore eixa “imparcialitat” en les teues paraules.
“Sólo podemos dar una opinión imparcial sobre las cosas que no nos interesan, sin duda por eso mismo las opiniones imparciales carecen de valor”.
Oscar Wilde
Salutacions!
Salvador Albert
Carcaixent
Hola,
Te escribo porque he visto una errata en un apellido. Se trata de TOBÍAS MARTÍNEZ LAYMUNS. Era tío abuelo mío y en tu blog has escrito Laimús, has escrito mal ese apellido. Era hijo de TOBÍAS MARTÍNEZ FAYOS, mi bisabuelo, y los mataron juntos, el mismo día.
Agradezco esta entrada que has hecho, estoy ya bastante harta de que la memoria histórica se limite a hablar de los asesinados por los nacionales.
Un saludo.
Contestando a meri
Entiendo lo que comenta el autor, yo no veo parcialidad, unicamente relato de unos hechos, y esa utilizacion de expresiones le veo mas una ironica utilizacion de unos terminos absolutamente obsoletos y, obviamente, de parte.
Si queria hacer tambien un matiz, y es la calificacion tan venebola que se hace de la FAI:
FAI (Federación Anarquista Ibérica): organització d’idealistes i homes d’acció de significació àcrata.
Lo de idealista, al menos en lo que respecta a la zona de la Safor, y concretamente a Simat de la Valldigna, que es lo que conozco pues toda mi familia es originaria de alli y alli siguen viviendo primos y tios mios, es una falacia lo de llamarles idealistas. No digo que sea intencion del autor, simplemente digo que no es cierto.
Concretamente en Simat, hubo aproximadamente unos 30 asesinatos a manos de la FAI de Gandia, en un pueblo donde por entonces tengo entendido que habia unos mil habitantes, es decir, asesinaron a un 3% de la poblacion. Aun recuerdo como mi abuelo me contaba que venia de Gandia la guagua de la FAI, como la llamaban, y si conseguian capturar -perdonad el termino, pero aquello era una caceria- a quien iban a buscar, se lo llevaban de paseillo, y obviamente terminaban asesinandolo. Algunos episodios realmente truculentos como abrir en vivo y en canal al falangista Jose Chafer.
Al terminar la guerra, hubo fusilamientos, seguro que muchos de ellos por puras cuestiones ideologicas y absolutamente injustos, pero entre los fusilados tambien hubo algunos de los responsables y actores de las citadas cacerias, que obviamente, se habian ganado a pulso tal honor.
Con todo lo anterior quiero decir que el articulo me parece una exposicion de hechos, con lo cual calificarlo de partidista por alguien no demuestra sino el sectarismo de ese alguien, y esta practicando exactamente lo que critica. Las opiniones podran ser sectarias, pero no el relato de los hechos, por mucho que a algunos no les guste que se relaten, pero como bien dice el autor, las victimas de uno y otro bando merecen ser reconocidas y que se conozca lo que ocurrio.
¿Que hubo muchos desmanes durante el franquismo? Por supuesto, nadie lo pone en duda, pero no se puede pretender tapar y dejar en el olvido los desmanes que hubo en las retaguardias -en este caso, retaguardia republicana, pues como sabemos Valencia fue republicana hasta el final de la guerra- y pretender acallar la denuncia de esos hechos recurriendo a sacar el espantajo de la dictadura franquista.
El "ytumas" es el recurso de los que no tienen argumentos.
Saludos
Hola Salvador,
Te agradezco tu escrito. Y te pido ayuda para conseguir mi propósito, que explicó a continuación:
Mi tía, que en breve cumplirá 91 años, fue una de tantos niños conducidos a Valencia desde Madrid durante la guerra. Ella y su hermano acabaron en Carcaixent, con dos buenas familias que se encargaron de cuidarlos como si fueran sus hijos. De estas familias sólo recuerda un apellido: ella vivía con los Penadés y él, con los Alemany. En la casa donde ella vivía se encontraban otros hijos de la familia, Maria, Paco, Ramón y Antonio.
Yo nunca he estado en Carcaixent, a mis tíos los recogió mi abuelo y se los llevó de vuelta a Madrid, y no volvieron a tener relación con aquella familia. Mi abuelo murió al acabar la guerra.
Crees que hay alguna manera de saber si aún viven estos señores y contactar con ellos? Mi tía pasó poco tiempo con ellos, pero los ha recordado toda su vida.
Muchas gracias de nuevo.
Pepa
Me pareix molt bé que algú recopile informació sobre esta gent. No tots els "bons" segeuren tante bons.
Hola Pepa!
En 2016 todavía vivía Maria Penadés Peris.
Disculpa no había visto el comentario. No sé cuando lo escribiste.
Esto lo escribo el 27/01/2019. Mándame un mensaje privado a eluelo@gmail.com
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada